Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicología de la Educación: Pilares y Reformas Propuestas por Investigadores, Apuntes de Psicología Educacional

Este documento aborda la importancia de la psicología de la educación en el desarrollo de aprendizajes y la preparación del futuro maestro infantil. Se discuten los pilares psicológicos-educativos y las propuestas de reforma educativa hechas por investigadores como lorenzo milani, marc prensky, ken robinson y richard gerver. Se destacan la necesidad de actualizar el sistema educativo, fomentar el aprendizaje por descubrimiento, la importancia de la creatividad y el aprendizaje a través de la observación y el sentimiento.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 20/12/2019

mayte-sabater
mayte-sabater 🇪🇸

1 documento

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÀCTICA I
PSCOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
CONCEPTUALITZACIÓ
LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ EN LA FORMACIÓ DEL
DOCENT D’INFANTIL
MARIA TERESA SABATER GAÑAN
(GRUP 1)
Professora: YOLANDA NIÑOLES
Curs 2019/2020
FACULTAT D’EDUCACIÓ
UNIVERSITAT D’ALACANT
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicología de la Educación: Pilares y Reformas Propuestas por Investigadores y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!

PRÀCTICA I

PSCOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

CONCEPTUALITZACIÓ

LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ EN LA FORMACIÓ DEL

DOCENT D’INFANTIL

MARIA TERESA SABATER GAÑAN

(GRUP 1)

Professora: YOLANDA NIÑOLES

Curs 2019/

FACULTAT D’EDUCACIÓ

UNIVERSITAT D’ALACANT

“La psicologia ajuda a mesurar la probabilitat que un objectiu sigui assequible” E.THORNDIKE

1. Psicologia de l’educació

S'entén per psicologia de l’educació la psicologia primordial per entendre el desenvolupament d'aprenentatges de les persones, a més poder impulsar un ensenyament de qualitat on l'alumne es sent motivat per aprendre durant tot el transcurs d'ensenyament-aprenentatge. És una ciència interdisciplinari que unifica la disciplina de la Psicologia amb l'educació i s'ocupa dels processos d'aprenentatge de qualsevol contingut relacionat amb el educatiu i dels mètodes més convenients per millorar l'educació.

Com va dir o va desenvolupar el psicòleg i pedagog J. Bruner amb el seu teoria de “l'aprenentatge d'índole constructivista”, més coneguda com a aprenentatge per descobriment, considerí que aquesta disciplina és necessària per al desenvolupament de la professió de mestre infantil, ja que, la característica principal d' aquesta teoria és que promou que l'alumne adquireixi coneixements per si mateix, a través d'un descobriment guiat que té lloc durant la investigació motivada per la curiositat. Per tant aquesta disciplina l’ha de saber desenvolupar-la un mestre d'infantil, ja que no és explicar els continguts simplement, sinó ha de saber proporcionar el material adequat per estimular als alumnes més petits mitjançant estratègies d'observació, comparació anàlisis de semblances i diferències.

2. Pilars psicològic-educatius

Els pilars psicològics-educatius són quatre, aquests s'estructuren en l'educació com a pilars fonamentals.

El primer pilar vendria a ser el pilar del coneixement aquest es basa en aprofitar les possibilitats que atorga l'educació, basant-se en l'atenció, memorització i pensament per al descobriment i aprofundiment de la informació. Un dels avantatges de les xarxes socials avui en dia és que aprenem inconscientment estratègies per obtenir la informació desitjada, de manera que les xarxes socials també desenvolupen la capacitat d'anàlisi de la realitat i autonomia.

A continuació estaria el pilar d'aprendre fer, aquest pilar permet recordar que aprenem manipulant, actuant, observant, a traves dels sentits, això fa que es creïn prediccions sobre el seu funcionament. En infantil aquest pilar es aprendria jugant i creant, en grup, per mitjà d'aquests jocs podrien posar en practica i aprendre fent.

En tercer lloc es pilar de aprendre a conviure aquesta és necessària o fonamental per poder interactuar i conèixer als altres i així poder treballar per objectius comuns, és important desenvolupar valors i actituds.

Per últim aprendre a ser aquest element recull els tres pilars fonamentals anteriors. Aquest ha de permetre que cada persona desenvolupi i nodreixi un pensament crític propi. Es busca que la persona sigui lliure i autònoma. L'aprendre a ser permetrà que es desenvolupin aspectes com el pensament crític, llibertat de pensaments, sentiments i accions, creativitat i innovació i recerca del bé comú.

Pel que considerí que qualsevol pilar és fonamental per a la preparació del futur docent ja que el futur docent d'infantil haurà de ensenyar als nens a desenvolupar el coneixement, ensenyar-los a posar en pràctica aquests coneixements, que siguin capaç de treballar en grup i creixin aprenent a desenvolupar actituds i valors i per últim considerí que la mes important ja que és la unió de les anteriors, ensenyar als petits alumnes a ser persones independents i autònomes capaç de resoldre els problemes, buscar informació, convivint amb la resta del món ...

Marc Prensky, Richard Gerver y Ken Robinson

Aquests tres investigadors tenen alguna cosa en comú, i és que els tres opinen que l'educació hauria evolucionar, ja que esta canviant la vida mentre que la Educació segueix sent la mateixa que fa anys.

Els nens s'avorreixen a l'escola i és per falta de motivació, l'educació ha de canviar i ajudar als joves a saber el que els agrada, motivar-los a estudiar per aconseguir el que volen. Cada vegada hi ha més dèficit d'atenció i ells creuen que si els nens fessin el que els agrada això canviària.

Han estudiat i han arribat a la conclusió que els nens aprenen més de les xarxes socials i els amics que de la pròpia escola.

El sistema d'educació creuen que elevar els estàndards és la solució, però aquests investigadors diuen que estan equivocats que el que passa és que els sistemes educatius estan desfasats i ha sorgit disparitat en l'educació.

Hi ha hagut canvis en l'educació de caràcter econòmic, indole cultural i personal, i tot i així seguim en una educació industrial, en un món interdependent. Ja no vivim en una revolució industrial ara vivim en una revolució de servicis. Ja no s'aprèn repetint, s'aprèn mitjançant emocions. K. Robinson diu que el més important per a un alumne es "la seva creativitat, vital, variada i ser feliç", s'ignora la creativitat, per motius de jerarquia, segons la actualitat es creu que estudiant ciències es guanya més diners que amb les arts ja que aquestes estan més associades als sentiments.

Els tres estan d'acord que la gent es desmotiva i deixa d'estudiar per culpa de les pressions i resultats de l'historial acadèmic, ja que els professors se centren només en això, el que fa de l'educació d'avui en dia una educació avorrida. Se li tira la culpa als nens dient que aquests tenen TDA quan el que està passant és que la societat a canviat i l'educació a passat a ser avorrida, els continguts de l'educació segueixen sent us mateixos que abans quan avui tot això està en les xarxes socials, de manera que aquests tres investigadors opinen que hauria de canviar la manera d'estudiar i els seus continguts, ja que ara som més objectius, s'hauria de fomentar més la creativitat.

Per tant crec que la resposta a si el sistema educatiu actual respon als plantejaments destacats per aquests investigadors la resposta és que no, ja que tots estan d'acord com va dir Punset en un article publicat per un col·legi de Gijón el 2009 que "Tenim un sistema educatiu instal·lat en la Prehistòria. Intuïm ara que la reforma educativa dels pròxims 50 anys a nivell mundial es caracteritzarà per una reforma radical de la professió de mestre. Lluny de ser una professió lleugera, la de mestre serà una carrera amb un contingut més professional i complex que qualsevol altra. "

4. Mesures que s’haurien de posar en practica per a canviar el sistema

educatiu

Es hauria d'actualitzar el sistema educatiu, fent classes més amenes i divertides, creant un sistema educatiu més motivador, donar-li mes importància a les arts i creativitat, aprendre coses d'actualitat, ja que gràcies a l'avanç tecnològic podem trobar-ho tot a internet, donar pautes per aprendre a utilitzar i buscar informació, prestar una atenció més personalitzada a cada nen i ajudant-o de forma individual segons les seves necessitats, canviar d'una educació industrial a una educació inspirada en el servei, canviar el mètode d'aprenentatge, s'aprèn més per observació i sentiment que per repetició.

BIBLIOGRAFIA

https://www.psicologia-online.com/psicologia-educativa-y-procesos-de-aprendizaje-360.html

Psicologia_de_la_Educacion_de_Castejon__Gonzalez__Gilar_y_Minano-3(PDF)

https://www.frasesgo.com/frase/frase-de-jerome_bruner-26725.html

https://sites.google.com/site/fundamentosteceducativap1/los-4-pilares-de-la-educacion

http://www.minam.gob.pe/proyecolegios/Curso/curso- virtual/Modulos/modulo2/2Primaria/m2_primaria/aprender_a_hacer.html

http://www.minam.gob.pe/proyecolegios/Curso/curso- virtual/Modulos/modulo2/1Inicial/m2_inicial/aprender_a_ser.html

https://es.wikiversity.org/wiki/Los_cuatro_pilares_de_la_educación

https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Milani

https://www.youtube.com/results?search_query=escuela+de+barbiana

https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8&t=587s

http://colegioandolina.org/educacion-futuro/