Psicología humanística, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Psicología humanística y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Qüestionari Psicologia humanística

1. Què es planteja la psicologia humanística? Es planteja elaborar una teoria sobre la conducta humana que serveixi perquè les persones es desenvolupin i augmentin la seva consciència i el seu benestar. No es centra en els trastorns psíquics, sinó en les oportunitats de millora i el concepte d’equilibri i salut psicològica (psicologia de la salut i no de la malaltia). 2. Quin és el seu objectiu? L’objectiu és arribar al màxim potencial humà, l’autorealització. Analitza les motivacions de les persones i els mecanismes que els permeten definir els seus objectius vitals i actuar per assolir- los. Desenvolupa una teràpia centrada en la persona i no pas en el terapeuta. 3. Preguntes dels videos de Claudio Naranjo. a)Según Claudio Naranjo, qué no es un fin de la educación y qué idea perdura? Diu que tant l’escolarització com la criança són enemigues de la felicitat, i que aquella no és un fi reconeixible de la educació. Diu que el fet d’ajudar a que les persones siguin més felices no és un dels fins de la educació, i que encara queda una mica del que diem “la lletra amb sang entra”. b)¿ Qué cuesta mucho según Claudio Naranjo y qué sería mejor? L’adult ha de fer esforços bastant grans per tal de fer un canvi, transformar-se, sanar i per madurar. No son tant els cridats, però els elegits són menys. No hi ha cap terme en la cultura que validi aquella recerca d’allò que no hi és en l’esperit de l’època. L’ús de la educació per a alguna cosa diferent del que està fent-se servir. Aquesta, està utilitzant- se per socialitzar. c)¿ Qué no hay en la educación? No hi ha cap educació de les emocions, partint de no fer-ne cas a què la gent ja arriba danyada a l’escola, i és una espècia de plaga que va transmetent-se de generació en generació. Hauria d’haver-hi alguna manera de curar a aquesta gent que està danyada, i ajudar també a la transformació dels educadors. a)¿Cuál es la causa de la crisis de la educación? Segons Claudio Naranjo, la crisi de la educació en part és causada per la gent que no vol aprendre i a partir d’aquí els alumnes desenvolupen dislexia o transtorns de l’atenció. Tot això segons el psicòlegm és degut a que no soporten que se’ls «alimenti» de manera forçada sobre algo que no prové sobre l’interès propi.

Maslow afirma que aquestes necessitats estan ordenades de forma jeràrquica, és a dir que les primeres s’han de satisfer abans que la resta. L’esglaonament de les necessitats implica una teoria dinàmica de les motivacions de les persones. Això vol dir que una persona no es queda aturada quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja satisfer la necessitat següent i així successivament. Enfront de les teories de l’equilibri o homeòstasi, Maslow defensa la teoria del desenvolupament de tal manera que mai no s’està satisfet del tot, i sempre es vol anar més enllà. Aquesta teoria culmina amb les necessitats de creixement, que no tenen límit.

10. Quines necessitats són compartides pels éssers humans i els animals? Les necessitats fisiològiques són aquelles que són compartides pels éssers humans i els animals i que són clarament imprescindibles per a la supervivència.

• Són necessitats purament físiques, sense elements de tipus psíquic. En aquest cas, el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d’un equilibri. Quan tinc gana (necessitat fisiològica) inicio una conducta (buscar menjar per la nevera) per tal de satisfer-la. Quan ja estic tip, desapareix la necessitat i aconsegueixo un estat d’equilibri (homeòstasi). -Aquest mecanisme és similar en les altres necessitats fisiològiques: tensió-satisfacció-equilibri. En situacions límit, les persones han demostrat que la satisfacció de les necessitats fisiològiques és prioritària, com per exemple en el context d’una guerra. D’altra banda, es poden produir algunes excepcions, com ara les persones que fan vaga de fam com a reivindicació política. 11. Què ens permet les necessitats de creixement? Ens permeten autorealitzar-nos amb total plenitud. 12. En les necessitats físiques el mecanisme de funcionament és… En aquest cas, el mecanisme de funcionament és clarament homeostàtic, és a dir, de recerca d’un equilibri. 13. Explica-ho amb un exemple. Quan tinc gana (necessitat fisiològica) inicio una conducta (buscar menjar per la nevera) per tal de satisfer-la. Quan ja estic tip, desapareix la necessitat i aconsegueixo un estat d’equilibri (homeòstasi). 14. Quins aspectes considera fonamentals per autorealitzar-se? Satisfer les necessitats de creixement ens permet autorealitzar-nos amb total plenitud.

15. Com es defineixen les necessitats d’autorealització? Es poden definir com la realització de les seves possibilitats, capacitats i el talent propi, i també com el coneixement i l’acceptació plena de la pròpia naturalesa. 16. Enumera exemples de motivacions i autorealització. Maslow posa com a exemple de motivacions d’autorealització: 1. Ser més creatiu 2. Conèixer cada cop més els altres 3. Ser millor fuster 4. Simplement ser un bon ésser humà. Les persones que estan motivades per les necessitats d’autorealització en general gaudeixen més de la vida. 17. Segons Maslow, què busquen les persones? Segons Maslow les persones cerquen l’autorealització. 18. Quin model de persona proposa? Proposa un nou model de persona: la persona autorealitzada. 19. Enumera les característiques de la persona autorealitzada.

1. Està satisfeta. Té gratificades suficientment les seves necessitats deficitàries o bàsiques
2. S’accepta a si mateixa (no hi ha sentiments de vergonya o de culpabilitat
3. Té una percepció clara i eficient de la realitat
4. Es mostra oberta a les experiències
5. És espontània i expressiva. Es comporta amb naturalitat i senzillesa.
6. Té una gran capacitat per resoldre tot tipus de problemes.
7. Estima la solitud.
8. És autònoma i independent.
9. Té una capacitat permanent de gaudir de la vida (art, natura, joc, lleure...)
10. Les seves relacions interpersonals són bones.
11. Té una gran riquesa de reacció emocional.
12. És de tarannà democràtic.
13. Té un bon sentit de l'humor; no és agressiva.
14. És creativa i original.
15. Té una gran capacitat amorosa.
16. Accepta canvis en l'escala de valors socials. 17- Gaudeix més sovint d'experiències-cim.
17. Està més identificada amb els problemes dels altres 20. Com seria una persona autorealitzada? És algú que arriba a un alt grau de maduresa i equilibri que a més li permet anar aprenent contínuament sobre la seva manera de ser.

28. Què va respondre Kierkegaard a aquestes preguntes? Rogers es decanta per la resposta d’un filòsof, Kierkegaard (la llibertat d’elecció guia la vida), l’objectiu de la vida d’una persona era “ser la persona que realment és”. 29. Què observa Rogers en aquest sentit? Rogers observa que les persones no són sempre allò que realment són, sinó que segueixen altres camins. 30. Quines són les conductes de les persones que són realment elles mateixes? A partir de la seva experiència amb pacients –ell els anomena clients- i també a partir de la seva experiència personal, intenta explicar el significat d’aquesta frase definint quines són les conductes de les persones que són realment elles mateixes. 1.Deixar d’utilitzar màscares.

2. Deixar de sentir els “has de...”
3. Deixar de satisfer expectatives imposades 4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres.
4. Començar a auto-orientar-se.
5. Començar a ser un procés.
6. Començar a acceptar la seva complexitat. 8. Començar a obrir-se a l’experiència.
7. Començar a acceptar els altres.
8. Començar a confiar en un mateix. Segons Rogers, la persona que s’arrisca a iniciar aquest procés és una persona sensible, oberta, realista, orientada cap al seu interior i que s’adapta amb valor i imaginació a les situacions canviants de l’exterior (model relacionat amb la persona autorealitzada de Maslow). També cal advertir que el fet de seguir aquest procés és difícil i que tampoc no hi ha un final, sinó que es tracta d’una manera d’enfocar la vida. Rogers proposa aquest model de vida a qualsevol persona, tant si està sana com si té problemes psíquics. 31. Què significa cada etapa del procés?
9. Deixar d’utilitzar màscares. Significa no aparentar una cosa que no ets. Segons Rogers, gastem molta energia disfressant la nostra veritable personalitat. Ex: A la classe, per exemple, de segur que intentem semblar molt més adults, segurs, valents, despreocupats... del que realment som. Qui sap millor com som és un mateix, però el fet de treure’s la màscara, de sortir de la façana que ens amaga som realment, fa por, atemoreix, i per això preferim ocultar-nos.
10. Deixar de sentir els “has de...”. Les nostres conductes estan marcades per les normes ( dels nostres pares, l’autoritat social...) Hi ha un moment en què aquestes normes estan tan interioritzades, ens marquen de tal manera, que les seguim encara que no vulguem seguir-les. És a dir, fem les coses perquè ens han dit que “has de fer-ho” i no perquè realment vulguem fer-ho o creguem que és la manera més adequada de fer-ho.

Ex: la relació que mantenim amb els nostres pares. Ells, amb les seves recomanacions, suggeriments i ordres, intenten, amb tota la bona voluntat del món, adreçar el nostre camí. Nosaltres, si no seguim algun d’aquests plantejaments, tenim mala consciència. Ens avergonyim de nosaltres mateixos per no haver atès les seves prescripcions. El fet de canviar aquesta manera de fer i de deixar de seguir els “has de” és una fase fonamental del procés.

3. Deixar de satisfer expectatives imposades. La psicologia social ens diu que tendim a fer allò que fan els altres. El grau de conformisme és creixent a les nostres societats. La nostra cultura pretén que els individus segueixen uns patrons, uns models i compleixin determinades expectatives. La conseqüència és que les persones viuen d’acord amb valors que els altres han fixat però que potser no són gens significatius. Ex. una expectativa social d’un estudiant de secundària és que vagi a la universitat, tingui una feina de prestigi, formi una família i guanyi molts diners. Però potser una persona, en acabar la secundària, prefereix viatjar pel món, o dedicar-se a una activitat de voluntariat en una ONG, o retirar-se a una masia.
4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres. Moltes persones s’han educat intentant sempre d’agradar als altres i amb la por permanent de rebre una crítica o una censura. Aquesta conducta els ha portat a comportar-se de manera oposada al que realment volien fer. Les persones que realment són lliures, que s’han acceptat a si mateixes, deixen d’intentar fer les coses en funció dels altres i no modifiquen la seva conducta amb l’única finalitat d’agradar als altres. Ex. la conducta d’alguns nois o noies que orienten la seva vida únicament i exclusivament en funció d’una parella. La seva aparença externa, vestuari, diversions, pentinats, la seva sexualitat, els seu estudis, la seva professió..., tot plegat gira entorn d’una altra persona i es neguen a si mateixos. Un primer símptoma de creixement personal és el fet de detectar allò que no vols ser.
5. Començar a auto orientar-se. Significa que les persones adquireixen autonomia i aprenen a escollir els seus objectius elles soles, es tornen responsables d’elles mateixes i decideixen quins comportaments són importants i quins no. Aquesta autonomia, lligada a l’augment de l’autoestima, genera por i desconfiança, no és un camí alegre i despreocupat. La llibertat, com ja va comentar Fromm, engendra por. Però és que la manca d’autonomia genera dol.
6. Començar a ser un procés. Les persones que s’accepten a si mateixos comencen a notar que entren en un procés constant de canvi i que no els destorba aquesta sensació d’anar modificant la seva percepció de les coses i d’ells mateixos. No s’esforcen per arribar a estats definitius o conclusions, i en canvi estan satisfetes d’aquests canvis continus. Ex. Un dels clients de Rogers ho expressava d’aquesta manera: “No hi ha dubte que les coses estan canviant, ja que no puc preveure ni la meva pròpia conducta... a vedades quedo astorat de les coses que he dit..., és una ventura...m’està començant a agradar”
7. Començar a acceptar la seva complexitat. L’experiència d’aquests canvis implica acceptar la pròpia complexitat. Això no vol dir simplement que les persones siguem bones o dolentes, actives