¡Descarga psicopatologia y más Apuntes en PDF de Psicopatología solo en Docsity!
PAC 1
Psicopatologia
Adultos
Zaida Merino Benítez
Pregunta 1 analitza el cas desde diferents moments historics de la psicopato Des de la perspectiva de Cultures primitives, predominava la concepció màgica, en aquest moment històric, la religió i els fenòmens naturals juguen un paper molt important, la causa dels seus problemes no es basaría en cap aspecte relacionat amb la ciència, si no que estaría present la concepció de la demonologia d'aquests moments. El cas de la Marta per tant, s'explicaría des de l'existència d'un ésser malèfic que té control absolut sobre la conducta de la Marta. En aquests casos s'aplicava la trepanació de cranis, que era la pràctica utilitzada per "alliberar" aquest esperit maligne que estaría prenent possesió de la seva persona. En les Societats preclàssiques encara que segueix predominant la concepció de la demonologia que em vist en les cultures primitives, es començen a observar i a descriure els comportaments psicopatològics, però des d'una explicació sobrenatural. En aquest moment
s'explicaría el cas de la Marta, fent protagonista de la causa a un càstig diví consequència d'algun pecat comès per ella, però no seria la causant directa si no un demoni que s'apodera de la seva persona. Es tractaría principalment arribant al pecat que ha pogut cometres i a continuació es portaria a terme una sèrie de rituals, de la mà d'un sacerdot qui a partir d'oracions o sacrificis, o inclús a traves dels seus somnis s'arribaría a desfer-se de l'esser maligne que està posseint a la Marta. En la Cultura grecoromana , s'inicia la concepció organicista o de les causes físiques, encara que no desapareix del tot la màgica o sobrenatural. En aquest punt es començen a identificar els trastorns mentals com a malalties físiques, conseqüencia de causes naturals i explicant-se fisiologicament. Com també s'inicia el dualisme entre cos i ànima. D'aquesta manera si es parlès de la depressió de la Marta i del seu trastorn límit desde la teoria humoral de Hipocràtes, es diria que tenen origen en un desequilibri dels humors corporals, reacionats amb part d'òrgans específics, en el seu cas al cervell sería on s'expressaria aquest desequilibri. Des de l'enfocament de la medecina grega s'intervendría per mitjà d'oracles, interpretació dels fets com per mitjà d'explicacions dels seus somnis. Des de la perspectiva l'Edat Mitjana, període en el qual La influència de l'Església va ser molt important, aquesta relacionava els trastorns mentals amb els pecats de la persona. Per tant, entendríem que l'Eva estaria posseïda pel diable o seria víctima de bruixeria. El tractament en aquest cas era mitjançant oracions, exorcismes, aigua beneïda... No obstant això, en aquest mateix període històric canvia la concepció a partir de l'obra Malleus maleficarum publicada l'any 1487. Des d'aquest moment, l'Eva seria considerada còmplice del diable, per tant culpable del trastorn que té. Els tractaments eren càstigs físics per a treure al diable que l'Eva posseïa en el seu interior. Doncs en aquesta mateixa etapa veiem com el “boig” és tractat d'una manera digna i posteriorment, maltractat físicament per la creença que el diable està dins el pacient. Renaixement i Il·lustració. En aquest període històric es deixa de banda la concepció màgica i es torna a la concepció organicista. Per tant, tornaríem a creure que el trastorn de l'Eva és degut a una causa física i no al càstig diví. En aquesta etapa destaquen alguns autors com Juan Luis Vives o Johan Weyer, els quals comencen a progressar en el coneixement mèdic. L'Eva en aquest moment històric seria tancada en una institució per a persones amb trastorns mentals. Les condicions en aquests centres eren molt dolentes per als pacients, no obstant això, de mica en mica s'intenta que els malalts fossin tractats d'una manera més humana. Segle XIX i principis del segle XX. En aquest període destaquen dos fets, el primer d'ells és la reforma assistencial que fa que els malalts mentals ja no estiguin tancats en les institucions tan
- Cap diagnòstic Eix IV
- Problemes laborals
- Problemes d'habitatge Eix V EEAG= Pregunta 3
- Analitza el cas de la Marta des de la perspectiva dels diferents criteris d'anormalitat. Criteris estadístics: Pel que fa el Suposit de frequència, podem assenyalar que els comportaments de la Marta resulten bastant frequents a la nostra societat, pel fet que els baixos estats d'anims els patim la major part de la societat i aquest estats comporten la incapacitat de portar a terme la vida quotidiana de manera normal, com podem veure en el cas de la Marta, ve donat com a consequencia del seu divorci, fet que es viu recurrentment a la nostra societat. La diferència és que aquests simptomes van aflorar en la seva infància tot i que més tard amb el succès de la separació i el distanciament ha incrementat. D'altra banda la seva impulsivitat i la seva ira venen donades de vivencies en el seu entorn laboral, en les quals no ha estat absenta de situacions agressives i violentes. Tot i que tot l'anterior es situa en la normalitat, els seus episodis d'agressivitat l'han portat a trobar-se dins un procés judicial al cometre una agressió a un desconegut. Segons el supòsit de continuïtat l'Eva presenta anormalitat, ja que a causa del primer episodi és incapaç d'anar sola a llocs amb molta gent, sempre que surt ha d'anar acompanyada. En aquest sentit una persona normal no presentaria aquest grau de por excessiva a sortir de casa sola. Criteris clínics : La Marta pateix sentiments profunds de tristessa, incapacitat de fer vida normal, pateix problemes per conciliar la son, sentiments fort de culpa, fracàs i soletat. Té forts problemes
de concentració. Tots aquests simptomes sìntensifiquen amb el temps, però duren des dels episodis viscuts a la seva infància com la mort del seu pare i els canvis que aquest fet comporta més endavant en la família, les situacions viscudes al seu lloc de treball... ( Els criteris clínics exposen que una conducta és anormal segons si el subjecte presenta signes o símptomes els quals mantenen relació amb altres trastorns mentals (Requena, 2015). En el cas de l'Eva els símptomes serien por excessiva a sortir sola al carrer, por a ser abandonada i plorar constantment a causa d'aquesta por desmesurada. ) Els criteris socials o interpersonals estan relacionats amb la dificultat o la facilitat d'una persona per a adaptar-se al context cultural o històric on aquesta es troba. En aquest sentit, depenent de la societat on es troba la persona una conducta pot ser considerada normal o anormal. En el cas de l'Eva, ella té problemes per a adaptar-se al context on viu; és incapaç d'anar a llocs on hi hagi molta gent com per exemple al mercat o al centre de la ciutat, no pot sortir de casa sola i abans de sortir acaricia unes estampes de sants amb l'objectiu “d'agafar forces”. Consegüentment, podríem afirmar que l'Eva segons els criteris socials presenta anormalitat. Trobem dues variants dels criteris subjectius o intrapsíquics la primera el criteri alguedònic i la segona el criteri de petició d'ajuda. En aquest tipus de criteri, l'individu és el que dictamina la seva situació, segons si ell mateix sent que té un problema i així ho manifesti (Requena, 2015). Segons el criteri alguedònic presenta anormalitat, ja que presenta sentiments de patiment, per exemple quan diu que ja no pot sortir sola al carrer, que té por a perdre la seva feina, a l'abandonament del seu marit i a la pèrdua de les seves amigues. Segons el criteri de petició d'ajuda l'Eva no presenta anormalitat, ja que tot i sentir-se angoixada no demana ajuda a cap professional per a solucionar el problema que està vivint. Segons els criteris biològics no podem afirmar si l'Eva presenta anormalitat o no, ja que el text no ens aclareix si li han realitzat algun tipus de prova que clarifiqui si té alguna disfunció biològica. Així doncs, no tenim suficient informació per a valorar d'anormal o normal el cas de l'Eva segons aquest criteri. A tall de resum, l'Eva presenta anormalitat segons els criteris estadístics (supòsit de freqüència i supòsit de continuïtat), els criteris clínics, segons els criteris socials i segons el criteri subjectiu (criteri alguedònic). D'altra banda, no presenta anormalitat en el criteri subjectiu de petició d'ajuda. Finalment, no podem saber si presenta anormalitat o no segons els criteris biològics Pregunta 4 Podem definir els criteris d'inclusió com aquells símptomes que ha de presentar el subjecte
manera activa ha d'anar aprenent conductes més positives i adaptatives amb l'ajuda d'un terapeuta. El model cognitiu destaca el paper actiu del subjecte i considera que la conducta anormal ve determinada pels processos cognitius. En aquest sentit “la conducta desadaptada es pot explicar en termes de com es percep i processa la informació relativa al món...” (Requena, 2015, p. 39). L'etiologia des d'aquest model implicaria la negativa visió de l'Eva sobre si mateixa i sobre l'entorn. Ho podem veure exemplificat en aquesta por desmesurada que sent, també en acariciar unes estampes amb l'objectiu “d'agafar forces”, en la por irracional a perdre el seu marit, les amigues i la feina. Aquestes creences negatives afectarien la seva conducta. La línia d'intervenció seria intentar canviar els pensaments negatius de l'Eva, per tal que aquests no afectin la seva conducta i aconseguir una estabilitat emocional més positiva. Per tant, amb l'ajuda d'un expert s'haurà d'intentar crear experiències positives per a contrarestar les cognicions negatives. El model humanista considera que tota persona té, de manera innata, potencial per a créixer, únicament necessita oportunitats per a poder desenvolupar-lo (Requena, 2015, p. 42). La psicopatologia sorgeix quan aquesta capacitat es veu bloquejada. L'etiologia podria ser que en veure que va patir aquell quadre de por, angoixa estant en un lloc multitudinari, i que el mateix episodi el va tornar a tenir un mes després, la seva capacitat s'ha vist bloquejada. L'Eva podria considerar que després de dos episodis en un curt termini de temps, ja no és capaç de sortir sola de casa, per tant, aquest potencial que té com a persona amb capacitat d'elecció, ha estat bloquejat per la por que torni a passar. Una línia d'intervenció seria una teràpia que l'ajudés a no sentir que una experiència passada condicionarà sempre el seu futur. En aquest sentit cal que l'Eva canviï la concepció d'ella mateixa amb l'objectiu de superar la por que la bloqueja. Ha de veure que un fet puntual, no pot condicionar en tots els aspectes la seva vida, ja que arran del segon episodi, actualment té por a perdre el seu marit, les amigues, etc. Consideraríem que té distorsionada la seva capacitat d'acció. El model sistèmic considera a la família com la unitat d'anàlisis, en aquest cas la psicopatologia estaria expressada només per un membre, l'Eva. L'etiologia podria ser que la relació entre l'Eva i el seu marit no fos del tot favorable, de manera que ella comença a tenir pors i angoixes de manera desmesurada. Entendríem que la por a l'abandonament del seu marit és pel fet que ella es troba insegura dins d'aquesta relació. Aquest model parla de la importància de la família, no obstant això, m'he centrat només en el marit perquè no tenim informació sobre cap altre membre de la família de l'Eva (germans, fills...). La línia d'intervenció seria mitjançant la teràpia de família. Hauríem d'intervenir un cop sabéssim les característiques establertes entre els membres de la família, les regles i la relació entre
els membres de la família (estructuració), les relacions d'influència entre els membres (interdependència), l'adaptació familiar al canvi, entre d'altres. Un cop captada la informació, podríem establir l'origen exacte del problema i intervenir directament en aquest. El model biològic considera que les psicopatologies tenen el seu origen en anormalitats biològiques. Per tant, aquest model equipara les malalties físiques a les malalties psíquiques. L'etiologia de l'Eva segons aquest model podria ser causada per una alteració genètica, bioquímica, neurològica, entre d'altres. Hauríem de saber els antecedents de l'Eva per a saber si pogués ser una causa genètica o fer proves per a establir de manera exacta la causa física del problema. La línia d'intervenció seria mitjançant l'administració de psicofàrmacs per a disminuir el dolor que l'Eva sent. Pregunta 6. Analisis critico del articulo de la faraonica biblia cuestionada con argumentos propios Pregunta 7. Ejemplos de descripciones de los siguientes conceptos: a) Sistema politètic b) Enfocament dimensional c) Transdiagnòstic d) Enfocament ideogràfic e) Diagnòstic diferencial Pregunta 8. Abolicion de sistemas de clasificacion diagnostica. Analisis critico de este argumento y posicionarse a favor o en contra
