¡Descarga Influencia Social: Procesos de Conformidad y Liderazgo y más Ejercicios en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
BLOC II: LA CONTRUCCIÓ PERSONAL DEL MÓN
SOCIAL I LES RELACIONS INTERPERSONALS
Tema 4. PROCESSOS D’INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT
4.1. Els conceptes d’influència social i d’inducció del comportament 4.2. La normalització: l’efecte Sherif 4.3. El conformisme: l’efecte Asch 4.4. L’obediència i la submissió: l’efecte Milgram 4.5. La influència minoritària; la influència sense pressió externa 4.6. La influència per liderat i poder
4.1. ELS CONCEPTES D’INFLUÈNCIA SOCIAL I D’INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT
La PSICOLOGIA SOCIAL estudia els processos d’ influència social i per facilitar ne l’estudi, han classificat les influències en tàctiques d’inducció del comportament: inducció, cognició, comunicació .... dins el camp de la inducció, s’inclouen els processos de: normalització, conformitat, obediència/ submissió i negociació.
El PROCÉS D’INFLUÈNCIA SOCIAL consisteix en l’exercici del “poder”, per part d’una persona, grup o situació en la conducta d’un altre/s.
La INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT és un tipus d’influència que consisteix en el poder que te una persona, grup o situació, per conduir o dirigir el comportament d’altres. Es dóna com a conseqüència d’una situació de certesa que hi ha un comportament alternatiu al més i que és millor o més correcte. Existeixen diferents tipus de influència :
• HETEROCOMPORTAMENT:
Quan la influència de l’altre és indirecte i ens comportem per pressió estem sota un procés de normalització. Quan la influència de l’altre és directe i ens comportem per consens estem sota un procés de conformisme.
• AUTOCOMPORTAMENT:
Quan la influència de l’altre és indirecta i ens comportem com ells per consens o convenciment estem sota un procés de normalització o negociació i conversió. Quan la influència de l’altre és directe i ens comportem com ells per pressió estem sota un procés de conformisme o obediència i submissió
En la normalització i la conformitat la majoria quantitativa domina la minoria. En canvi, en la negociació i conversió i l’obediència, una minoria amb poder o prestigi o sense domina la majoria.
AUTORS RELLEVANTS:
● Sherif i la normalització : voluntat d’estudiar el poder de la incertesa (anys 30) ● Asch i la conformitat : voluntat d’estudiar el poder de la majoria ● Milgram i l’obediència i submissió : voluntat d’estudiar el poder de l’autoritat ● Moscovici i la negociació / conversió : poder de la minoria (anys 80)
4.2. LA NORMALITZACIÓ: L’EFECTE SHERIF
Va ser creat per MUZAFER SHERIF (Turquia, 1906 – USA, 1988). També conegut com efecte Sherif , autocinètic o de normalització és el procés on es creen normes i pautes de comportament. Aquestes normes poden seguir se o no. Es demostra que en una situació nova o incerta, tothom acaba fent el mateix, és a dir, es desenvolupa un comportament normatiu.
Experiment de Sherif (1935)
- Característiques de la situació : el punt de llum és estàtic però la nostra percepció és ambigua davant l’absència de marc de referència perceptiu. Es crea una il·lusió perceptiva ( efecte autocinètic ): el punt de llum es mou en la foscor.
- Subjectes i resultats
o Subgrup 1, primer en solitari i després amb altres → cada persona en solitari estableix un patró
de resposta de la distància on es mou el punt (norma personal).
o Subgrup 2, primer en grup i després en solitari → amb els patrons o normes personals de tots
els membre del grup s’estableix un nou patró (norma grupal).
- Conclusions Davant de situacions noves o incertes no es te certesa de quina és la resposta correcta , apareixen patrons de resposta col·lectius normes socials. És a dir, davant la incertesa es convergeix vers UNA resposta de tendència central.
Ara bé, més enllà de la situació experimental inicial en laboratori, s’observa que
Situació incerta
- Les normes poden ser de Persones conegudes, = tendència central,
desconegudes, polaritzada, o per reacció
similars o diferents
EXPERIMENTS POSTERIORS A SHERIF
Variables moduladores en l’emergència de normes, Sampson (1968)
o Objectiu : demostrar com el poder, l’estatus i l’atracció assignada als interactuants influeix en la convergència de respostes. o Experiment : paradigma autocinètic. o Subjectes : novicis i monjos d’un monestir. o Variables analitzades : afecte (test sociomètric), estatus i ideologia o Procediment : primer es fa de manera individual (cadascú obté els seus resultats i elabora la seva norma individual) i després per parelles, on es donen 3 condicions
4.3 EL CONFORMISME: L’EFECTE ASCH
Va ser creat per SOLOMON E. ASCH (Polonia, 1907 – EEUU, 1996). La conformitat o efecte Asch , és el procés on es canvia la pròpia conducta o creences, d’acord amb les normes del grup, com a resultat del poder d’aquest. Es produeix quan hi ha una influència indirecta dels altres i actuem per pressió.
Si hi ha una influència compartida es produeix una normalització Si hi ha una influència dominant es produeix una anormalització Si hi ha una influència boomerang es produeix una contranormalització.
Procés de conformitat. SOLOMON E. ASCH (1952) Quan la majoria de les persones responen a una pregunta amb la mateixa resposta i una minoria pensa una altra resposta, alguns canvien de resposta a la majoria (es conformen) i altres continuen amb la seva resposta (no es conformen).
- Situació : estructurada/no incerta, amb 8 o 10 subjectes còmplices i un experimental. L’ objectiu era mesurava l’estatus de la majoria. Durant les 2, 3 o 4 primeres preguntes els còmplices donaven la resposta correcta, després una incorrecta.
- Resultats : el 26% dels subjectes van ser independents a la pressió del grup (no es conformaven) i el 74% van cedir a la pressió (es conformaven).
- Variables : Augmenta la conformitat (influència de la pressió) a mesura que es fan assajos crítics. Incideix el nombre de còmplices: amb dues persones mantenen la seva opinió, amb quatre cedeixen. A més subjectes experimentals es produeix menys conformitat. Al augmentar el número de respostes possibles, s’emeten respostes alternatives (si un subjecte en comptes d’escollir entre 3 línnes, n’ha d’escollir entre 6, la persona acaba no donant la seva opinió però tampoc la de la resta del grup = agafa una postura intermèdia) Clima cultural (ex: els francesos tenen menys conformitat) Variables personals dels subjectes experimentals
- Factors que influeixen en la conformitat : més dificultat dels judicis, mida del grup, unanimitat o cohesió del grup, status, grau de vigilància i coneixement públic de la conducta, la por i l’ansietat, un repartiment equitatiu dels recursos...
- Raons per les quals de vegades es conformen : o Es conformen per
Influència social informativa, acceptem millor la resposta de moltes persones que la
resposta d’una sola.
Influència social normativa, l’individu creu que si es comporta diferent al grup serà
rebutjat i se sent pressionat per conformar se amb la norma grupal. o Raons d’independència (inconformitat)
Per confiança, seguretat en l’oposició a la majoria
Per voluntat, se sent la pressió i es desitja emetre judicis erronis.
o Raons de conformitat (més psicològiques i profundes)
Distorsió de la percepció, no hi ha consciència de la pressió, en respondre hi ha sinceritat.
Distorsió del judici, transformar el desacord per creure en un defecte personal.
No distorsionar la pròpia imatge, no semblar diferent tot i que se sap que el
comportament no és correcte.
4.4 L’OBEDIÈNCIA I LA SUBMISSIÓ: L’EFECTE MILGRAM
L’obediència consisteix en sotmetre la voluntat pròpia al judici de l’altre, reconegut com a superior jeràrquicment. Aquesta no és bona ni dolenta. Estudiarem experiments clàssics següents: de S. Milgram i P. Zimbardo i Cols.
1. L’experiment: obediència a l’autoritat. STANLEY MILGRAM (1977)
“El reto creativo de la psicología social estriba en su capacidad para reconstruir los diversos tipos de
experiencia social en un formato experimental, de manera de clasificar y hacer visible el funcionamiento
de oscuras fuerzas sociales de manera de poderlas explorar en términos de causa y efecto”.
- Objectiu : estudi sobre l’impacte del càstig en l’aprenentatge.
- Subjectes : experimentador (catedràtic en biologia), còmplice (rol d’alumne) i subjecte experimental (rol de mestre).
- Instrumental : cadira elèctrica més un panel de control de descàrregues elèctriques.
- Tasca del subjecte experimental : llegir parells de paraules, aplicar descarregues si l’alumne no recorda la segona.
- Instruccions : obligacions verbals.
- Resultats : Milgram va predir que ningú arribaria a descarregues elèctriques de 45Ov però la realitat va ser que més del 60% va aplicar descarregues elèctriques de 450v. A mesura que les condicions eren més agressives, els subjectes eren més obedients. És a dir, s’observa una major obediència en la situació
2, degut a “ ojos que no ven, corazón que no siente”.
- Condicions experimentals o SITUACIÓ 1 Llunyania: no se senten queixes (a una altra habitació). 300v: víctima colpeja a les parets; 315v no se sent res (“morts”). Feedback per veu: s’hi introdueixen protestes vocals. La víctima és a l’habitació del costat.
o SITUACIÓ 2 Proximitat: la víctima és a la mateixa habitació/ es pot veure la víctima.
PROCÉS DE NEGOCIACIÓ I CONVERSIÓ: es planteja si les minories poden influí.
- MODEL FUNCIONALISTA: si influir=controlar, qui controla és la majoria o minoria amb poder o prestigi.
- MODEL INTERACCIONISTA: si influir=canviar, qui innova és la minoria sense poder ni prestigi mitjançant la creació d’un conflicte generat per la minoria i negociat amb la majoria.
4.5 LA INFLUÈNCIA MINORITÀRIA: els aspectes que fan possible que una minoria tingui influència i poder són:
- En relació a la CONSISTÈNCIA : les minories han d’ actuar de manera consistent:
Adhesió ferma a un postulat o creença. Evitar la contradicció. Compartir el postular o creença més d’una persona
També han de mantenir aquesta consistència en dos sentits:
Diacrònic: anar hi més enllà d’un episodi puntual. Sincrònic: actuar conjuntament.
Les minories han de mostrar una imatge de consistència.
- En relació al CONSENS SOCIAL : han de mostrar un consens social en:
Ésser diferents, però no massa. Representar la diversitat. Promoure un processament sistemàtic (oferint dades i detalls)
- REQUISITS per a que la minoria influeixi : el procés de negociació té dos estils:
- Rígid: antagonisme; crea conflicte. No s’arriba a un acord. És una mal forma de negociació.
- Flexible: no bloqueja; hi ha més influència.
La minoria ha d’anticipar que haurà de rebaixar les seves expectatives.
INDUCCIÓ SENSE PES DE LA MAJORIA NI PRESSIÓ EXTERNA (... conflicte intern)
- Aproximació successiva, qui dóna una mica probablement dóna una mica més
- Sentiment de culpabilitat, desprès d’haver fet una errada o quelcom malament, s’està més disposat a
fer quelcom que compensi el mal fet
- Porta a la cara, després d’un primer rebuig pot venir una acceptació
- Favor o benefici/ endeutament, qui es beneficia de quelcom és més probable que torni el favor o faci
un favor a altre ...
4.6 LA INFLUÈNCIA PER LIDERAT I PODER
PODER SOCIAL
El PODER SOCIAL és la capacitat o potencial d’influir en els altres i de resistir a la seva influència. La
influència canvia realment la conducta i el poder és la capacitat per a produir aquest canvi i la seva
execució pot donar recompenses però també genera costos. El poder és útil quan té més guanys que no
pas pèrdues.
- Coercitiu : potencial per repartir amenaces i càstigs que forcin a una altra persona a canviar la seva conducta. Implica un esforç de vigilància i corre el risc de generar ressentiments. És relativament fàcil de fer servir. Els canvis no es mantenen.
- De recompensa : capacitat de donar reforçament positiu per a produir un canvi. El reforçament
tant pot ser material (diners) com intangible (elogis). Necessita vigilància però no tant com el coercitiu. Tot i el reforçament, no hi ha internalització.
- Legítim : és autoritat. Poder que una persona té degut a la seva funció o posició. Es sol imitar a un àmbit específic. Hi ha influències, no perquè es diguin coses “correctes” es te dret d’influir.
- D’expert : ve donat a algú degut a que els altres reconeixen les seves capacitats en un terreny determinat. Està limitat a un camp específic. No necessita vigilància. Estimula la internalització d’actituds.
- Referent : implica adquirir la capacitat d’influir algú que ens admiren i ens agrada. Els influïts volen ser iguals que els que influeixen (els imiten). No cal vigilància i tendeix a acostar l’emissor i el receptor. És el més útil.
- D’informació : està limitat a situacions determinades. No té a veure amb les característiques que realment posseeix aquesta persona. Un cop la persona que té la informació la comunica, perd aquest poder.
- D’impotència : el tée aquella persona que amb una o deficiència i ens veiem obligats a ajudar la.
El poder té sentit si el grup accepta el líder. Per això, és més eficaç el poder mitjançant o a través i no el poder sobre. L’objectiu com a líder està en controlar i mantindré la identitat del grup:
QUÈ ÉS EL LIDERATGE?
El LÍDER és l’individu que exerceix la influència més forta en un grup. És aquell que més influeix però també es deixa influir. Ara bé, en el lideratge s’equilibren: l’eficiència i l’ètica, pel bé de la majoria.
El LIDERATGE s’entén com la capacitat que la gent no només faci coses, sinó que desitgi fer ne. Si qui lidera fa que les persones vulguin anar en una determinada direcció, ho faran fins i tot en absència del/a líder.
Al llarg de la història el concepte de lideratge s’ha explicat des de diferents PERSPECTIVES i segons diferents teories. Per exemple, basant se en:
✓ Teoria dels drets : afirma que el lideratge ve donat des que una persona neix, per tant no es construeix. Una persona que no és líder des de petit, no ho serà de gran. A més, el lideratge enriqueix les capacitats de la persona (intel·ligència, eloqüència, motivació vers l’èxit...). ✓ Teoria situacional : fa èmfasi al lloc i el temps que determina el lideratge. ✓ Teoria de la interacció : afirma que ambdues teories no són incompletes i és necessari tenir en compte les particularitats del context on es dóna.
DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC
•1ª ETAPA: EL CULTE A LA PERSONALITAT
Virtuts i assoliments de grans personatges de la història Superioritat deguda a característiques intel·lectuals i socials innates Max Weber (c. 1921 1922): el carisma
El narcisisme seductor (Montero, 2005) •Líder molt unit al grup. Simpàtic/a, agradable. Afavoridor de la participació Versió “positiva”: bloqueja suau, indirecta, convincent i fermament tot allò que no forma part de la seva proposta. Procura forçar per a que tot vagi segons els seus desitjos. Endarrereix tasques Versió “negativa”: l’assoliment del grup és un mitjà per obtenir interessos individuals. Figura “salvadora” davant les “incapacitats” dels altres. Genera apatia i passivitat.
- Solucions al narcisisme seductor : rotació del lideratge, divisió de tasques i establiments d’objectius a curt termini, fomentar la participació de tothom.
•2ª ETAPA: ELS FACTORS SITUACIONALS
Postura extrema al culte a la personalitat: el caràcter no té res a veure, qualsevol en la posició de líder pot exercir com tal. Per tant, preval l’ambient a la genètica.
La situació modera però no deixa de banda a la persona
Contingència: encaix “perfecte” entre individu i circumstàncies del grup
Estils de lideratge i els seus efectes (Lewin, Lippit i White, 1939)
El control situacional com a afavoridor del lideratge (Fiedler, 1964) : segons com el líder combini certs factors (relacions, organització o poder) obtindrà millors o pitjors resultats. La Teoria de la contingència o eficàcia del lideratge, diu que en una situació ambiental extrema o difícil, el líder que millor actuarà serà:
● Líder orientat a les TASQUES: fer la feina. És més adequat en circumstàncies extremes.
o Molt bones: “tot surt bé”, no cal prestar excessiva atenció als altres.
o Molt dolentes: és més eficaç assumir responsabilitats i dirigir les activitats.
● Líder orientat a les RELACIONS: interès pels sentiments del grup. Més indicat en circumstàncies de terme mig = cal resoldre tensions i clarificar les relacions.
Lideratge transformacional (Bass, 1985) Segons Bass, tot líder té la funció de transformar els relacions amb les persones i per poder ho fer ha d’aconseguir assumit un lideratge transformacional, que es troba en la cúspide de la piràmide.
o Estil laissez faire : no es considera un líder absolut perquè no s’assumeixen responsabilitats i no mostra interès per satisfer les necessitats dels subordinats.
o Estil transaccional : el líder ofereixen incentius per recompensar i augmentar l’esforç, tot especificant els objectius a assolir. Per exemple, amb diners o reforçadors immaterials. El líder corregeix els errors, sigui de manera: activa (està a sobre dels subordinats) o passiva (no diu res fins que les conseqüències són evidents).
o Estil transformacional : el líder és un model per les seves capacitats, persistència i determinació. Proporciona motius, significats i reptes, afavorint el treball d’equip i estimulant la creativitat. I presta atenció a les necessitats individual del subordinat = el líder estableix elacions “carismàtiques”.
Es diferència del lideratge transformador (Pearson) de caràcter psicoanalític; per presentar un paradigma més cognitiu conductual.
•3ª ETAPA: GRUPS I IDENTITAT SOCIAL
El líder ha d’ésser vist com un membre del grup i que “actua per aquest”: ha de conèixer i promoure els interessos del grup intern o endogrup. Qui lidera és agent actiu en comprendre qui som, fer realitat les idees del grup, les seves metes, etc.
Les “3 R” del lideratge El procés/cicle del lideratge
EFICIÈNCIA DEL LIDERATGE
Perquè un lideratge sigui efectiu, el líder ha de complir quatre condició que estan basades en la teoria de la identitat social:
- Estar considerat pel grup com un d’ells.
- Defensar el grup, que se senti recolzat.
- Ésser emprenedor de la identitat, reconèixer els valors identitaris del grup.
- Ésser implantador de la identitat, fer realitzacions materials.
PSICOLOGIA DEL RUMOR
ORÍGENS PSICOLÒGICS I SOCIALS
▪ Contacte amb la persona que menteix.
SUPERAR ELS ERRORS
▪ Atendre a les contradiccions entre indicadors verbals i no verbals. ▪ Observar mitjançant canals que afavoreixi la detecció de l’engany. ▪ Limitar interaccions prèvies amb la persona sospitosa. ▪ Fer servir un raonament perifèric.
CONCLUCIONS
▪ La probabilitat de detectar una mentirà no sol ser significativament superiors al fet de l’atzar ▪ La confiança en la pròpia capacitat per detectar l’engany i la precisió de les decisions no estan relacionades ▪ Tendim a sobreestimar la nostra capacitat de discriminar entre veritats i mentides. ▪ Els professionals del cos de seguretat obtenen resultats similars encara que tinguin experiència i estiguin entrenats ▪ L’entrenament és útil però no és garantia ▪ Quan més motivats estem en reconèixer l’engany, més errors cometem
APROFUNDIR EN LA DETECCIÓ DE L’ENGANY
Coneixement: Heurístics del pensament: l’engany del nostre propi pensament Formació i canvi d’actituds Influència social
Informació pràctica: Autopresentació Relació entre comportaments i situacions Instruments orientatius
