Primer i Segon quadrimestre
4t de Medicina Curs 2010/2011
Universitat de Lleida
UNITAT 0: Concepte de psiquiatria.
PAGE II
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Psiquiatria 4t curs, Apuntes de Psiquiatría
Asignatura: Psiquiatria, Profesor: Dr. Pifarre, Carrera: Medicina, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
2010/2011
1 / 54
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Psiquiatria 4t curs y más Apuntes en PDF de Psiquiatría solo en Docsity!
Primer i Segon quadrimestre
4t de Medicina Curs 2010/
Universitat de Lleida
UNITAT 0: Concepte de psiquiatria.
La psiquiatria és una branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, prevenció, tractament i rehabilitació dels transtorns psíquics. Aquesta, estudia les malalties del cervell que cursen amb transtorns mentals i del comportament, és a dir, psicopatològicament parlant s’encarrega de l’estudi de les alteracions mentals, i es fonamenta en el coneixement científic.
L’objecte d’estudi de la psiquiatria és, per tant, l’encèfal, del qual sabem ja que:
- Pes cervell: 1,3 kg.
- Neurones: 100.000 milions.
- Un bilió de connexions entre elles.
- Un nombre quasi infinit de camins que els senyals poden seguir.
- Genoma: 20000-25000 gens, dels quals un terç s’expressa únicament a l’encèfal.
- Energia: representa un 2% del pes corporal, i quasi un 25% de l’energia és consumida per l’encèfal.
- Formació de neurones més enllà del naixement al gyrus dentat de l’hipocamp I el bulb olfactori. Aquesta formació augmenta amb l’aprenentatge, l’exercici, factors de creixement neurals, antidepressius, TEC i algunes psicoteràpies.
- Algunes drogues, l’estrés i els estats depressius poden, en canvi, produir atròfia I pèrdues neurals.
ZONES D’INTERÉS EN PSIQUIATRIA.
Són: a) Lòbul prefrontal.
- Còrtex prefrontal dorsal-lateral.
- Còrtex orbitofrontal.
- Còrtex singulat anterior.
- Còrtex ventromedial.
b) Sistema límbic.
- Amígdala (ansietat, implicació emocional).
- Hipocamp.
- Nuclis del rafe.
> PATOLOGIA.
La psiquiatria s’encarrega de l’estudi dels símptomes conductuals, conseqüència de la disfunció neural. Cal tenir en compte, però, que alguns tractaments farmacològics I també alguns psicològics poden modificar la funció neural corregint-la, compensant-la, contrarrestant-la o empitjorant-la.
Per a raonar: Té el cervell la capacitat de comprendre quelcom tan complicat com a ell mateix? La resposta és que encara no.
> SUBJECTES D’ESTUDI.
- 25% de la població patirà un trastorn mental
- Un 6-8% patirà un trastorn mental sever
- Un 10-15% pateixen trastorns de l’estat d’ànim
- Els joves menors de 20 anys tenen més del doble de possibilitats de patir una depressió que els seus pares. Es preveu un augment en els propers anys.
El concepte de bogeria no sorgeix al marge d’una visió determinada del món. Això, implica que aquest concepte, com molts d’altres, no és neutre. Així, es pot jutjar un tractament fora del seu context?
> DUALISME MENT-COS.
Aquest concepte és una constant en la història de la psiquiatría. Descartes, en la seua teoría, ja deia que el cos es tractava d’una matèria física, que el comportament ve segons les lleis de la natura, fet pel qual constitueix un objecte de recerca científica. La ment humana, d’altra banda, està constituïda d’ànima i esperit, sense substància física, però que controla el comportament humà sense obeir cap llei natural, de manera que és competència de l’esglèsia.
Les crítiques al dualisme cartesià, però, són diverses:
- Fins i tot els processos psicològics més complexos poden ser alterats per lesions o estimulacions d’algunes zones del cervell.
- Alguns animals tenen característiques pròpies de l’ànima.
> NOMS IMPORTANTS DE LA PSIQUIATRIA.
- Pinel (1741-1826) Considerat el fundador de la psiquiatria a França, era un metge dels hospicis de la Bicêtre i de la Salpètrière que va participar en la creació d’un tractat mèdico- filosòfic (Traité Mèdico-philosophique), en el qual fa una primera classificació de les malalties mentals, donant un tractament més bé moral (alliberar els alienats de les cadenes, conferir a l’alienat la categoría de malalt) i reivindica uns principis teòrics i terapèutics similars a la resta de malalts d’altres patologies.
- Emil Kraepelin (1856-1926) Considerat per molts el pare de la psiquiatria moderna, va establir el tractat de psiquiatria (1883-1915), en el qual s’establia una classificació de les psicosis en:
- Demència precoç.
- Psicosi maníaco-depressiva.
- Altres: paranoia, parafrènia. Seguía més bé un criteri longitudinal, a favor de la causa endògena dels transtorns mentals (model organicista i neuropatològic alemany).
- Sigmund Freud (1856-1939) Va ser un neuròleg famós de la seua època que va dur a terme molts estudis sobre la histèria (1895). Se’l considera el pare de la corrent dinàmica, que se centra en les neurosis i aplica ja el concepte de l’inconscient, fet que obre les portes a altres tipus de tractament. El seu pensament es basava en una teoria complexa no contrastable amb el mètode científic, més filosòfica que mèdica. Ha donat lloc a múltiples corrents de pensament en diferents camps, més importants fora de la medicina que dins d’ella. Va obrir la porta a la psiquiatria als transtorns menors.
- Eugen Bleuler (1857-1940) Va escriure “Demència precoç o el grup de les esquizofrènies” (1911), duent a terme molts estudis sobre el tema que el van portar a trobar un símptoma fonamental: escissió-dissociació de la ment. Defineix símptomes primaris I símptomes accessoris, secundaris o reactius.
PRIMERA REVOLUCIÓ PSICOFARMACOLÒGICA.
El descobriment de determinades substàncies com els antipsicòtics (liti…), va fer que es reduïra notablement el nombre de pacients afectats.
> LA PSIQUIATRIA DINS LES NEUROCIÈNCIES.
La psiquiatria és una branca de la medicina, que ha d’utilitzar metodologies científiques modernes i basar la seua pràctica en el coneixement científic. La psiquiatria tracta persones que estan malaltes i que requereixen tractament per malaltia mental, de manera que existeix una fronter entre allò normal I allò patològic. Hi ha malalties mentals concretes. La malaltia mental no és un mite, per tant, el focus d’atenció dels metges són els aspectes patològics de la malaltia, i el seu tractament Això si, ha d’haver un acord explícit en el diagnòstic i les classificacions.
Generalització Identificació d’un
problema
Interpretació Disseny
Anàlisi Recollida de dades
La psiquiatria científica.
La psiquiatria, però, està molt relacionada amb altres neurociències, com ara: Genètica. Neuroanatomia. Neurodesenvolupament. Neurofisiologia. Neurotransmissió química en el SNC. Neuroendocrinologia. Neuroimmunologia. Neuropsicologia.
> MODELS PSIQUIÀTRICS ACTUALS.
Són:
Per a aquest model, parlar de salut mental és anar més enllà del propi concepte de malaltia mental i, fins i tot, més enllà de la psiquiatría. En el fons és un model antic (ciència = biològic, filosofia = psicològic , política = social).
OBJECTIU DEL TRACTAMENT: El patiment del pacient.
- Eliminació dels símptomes.
- Tractament dels factors causals.
- Visió integral de la persona.
- Rehabilitació.
- Normalització.
“Curar alguna vez,
aliviar a menudo,
consolar, acompañar,
confortar siempre”
Bernard-Gluber
UNITAT 1: Controvèrsies en psiquiatria.
Casos. Dona de 50 anys, casada, mare de tres fills adolescents, amb mal rendiment escolar. Marit a l’atur (se li ha acabat el subsidi), amb dependència d’alcohol, i maltractador psicològic. Problemes econòmics. No suport familiar, no tenen família aquí a Lleida. Consulta per tristesa, plor fàcil, ansietat i insomni.
Dona de 75 anys, sense antecedents mèdics d’interès. No problemàtiques socials ni familiars. Antecedents familiars de depressió en mare i germana. Consulta per aparició de tristesa, ansietat, insomni i plor fàcil d’unes setmanes d’evolució.
Home de 25 anys, abús de cocaïna de 5 anys d´evolució. El pacient accepta consumir 1 gr al dia de cocaïna, així com alcohol i altres tòxics. Té problemes econòmics secundaris al consum, i està iniciant problemes amb la seva feina i les seves relacions. Ha intentat disminuir el consum però no pot. Consulta per tristesa, ansietat, plor fàcil i insomni.
Dona de 21 anys, sense antecedents d’interès. Estudiant de medicina, fins ara amb bon rendiment acadèmic. Molt autoexigent amb sí mateixa. Es finança els estudis parcialment amb beques, les quals depenen del seu bon rendiment acadèmic. La pacient acaba d’assabentar-se que ha suspès la convocatòria de setembre de patologia general, fet que li provocarà entre d’altres no poder optar a beca pel proper curs. Consulta per tristesa, ansietat, plor fàcil i insomni.
Cadascun dels casos anteriors, ens porta a fer una reflexió i és que no només diagnostiquem en base a la simptomatologia, sinò tenint en compte la seua història prèvia, és a dir, en principi no tots els pacients per presentar els mateixos símptomes tenen el mateix problema. Aquesta reflexió és important tenir-la en compte, perque sol ser causa de comfusió en psiquiatria, ja que la paraula depressió pot usar-se en quatre contextos diferents: com a símptoma (“estic depre”), com a síndrome, com a transtorn o com a malaltia.
SÍMPTOMA SÍNDROME
DEPRESSIÓ
TRANSTORN MALALTIA
Una altra causa de comfusió important és:
- Endògen (causa biològica).
- Reactiu-adaptatiu (per context social). Fins i tot, però, pot existir combinació, o que ambdues causes s’entrecreuen, és a dir, que un esdeveniment social altere les vies biològiques. Això, condicionarà el tractament.
Una tercera causa de comfusió en psiquiatria:
- Categoría => entrar en un grup o no en funció de la malaltia, transtorn....
- Dimensió => típic en estudis dels transtorns de personalitat.
També, a més , és important la diferenciació entre dos conceptes clau en la medicina: malalt i malaltia. Per això, diem que estudiem malalties, però el que tractem són malalts, i cada malalt és independent. Una mateixa entitat pot presentar símptomes diferents, de la mateixa que manera que un mateix símptoma es pot presentar en entitats diferents.
El llenguatge no verbal també és important.
Per a pensar..... Si fuera un objeto sería objetivo, en cambio como soy un sujeto, soy subjetivo (Ortega y Gasset).
> PROBLEMES EN PSIQUIATRIA.
- Diagnòstic a partir bàsicament dels símptomes.
- Pocs signes.
- Pràcticament cap correlat biològic amb valor predictiu.
- Diagnòstics sindròmics.
- No coneixem l’etiologia de molts trastorns.
- Sí que ajuda: el curs evolutiu, la gravetat i la resposta al tractament.
REFLEXIÓ….
Què és la malaltia? Qué és la normalitat?
- Percepció.
- Pensament i llenguatge.
- Afectivitat.
- Manifestacions somàtiques psicopatològiques.
- Judici i introspecció (insight).
- Voluntat.
Així, a més, distingim dues parts diferents:
- Observació-objectiu.
- Nivell de consciència. - Grau de cooperació.
- Aparença. - Forma i curs del pensament.
- Psicomotricitat.
- Interrogatori-subjectiu.
- Orientació. - Sensopercepció.
- Funció cognitiva. - Estat d’ànim.
- Contingut del pensament. - Ideació suïcida-heteroagressiva.
> HABILITATS BÀSIQUES D’ENTREVISTA.
- No és una conversa, sinó un període actiu de preguntes i observacions.
- Cal estar alerta, atendre i aprofundir en les suggerències, insinuacions...
- Mostrar una actitud neutral, tranquil·la i objectiva.
- La informació més sensible (sexual, drogues..) ha de obtenir-se sense prejudicis.
- Actitud d'interès i empatia.
- Ajustar el to, vocabulari i les preguntes al pacient
- A intervals regulars assegurar-se amb el pacient que estem entenent el que ens vol explicar.
> REGLES BÀSIQUES EN PSIQUIATRIA.
No existeix cap test ni cap prova complementària diagnòstica de la funció mental. L’entrevista és l’inici del tractament. Deixa al pacient divagar al menys 5 minuts, aprendràs molt. Escolta el que el pacient NO t’explica. La última frase que el pacient diu quan està sortint de la consulta és molt important. No s’ha de cometre l’error d’acceptar la primera alteració que trobem com la causa dels símptomes del pacient. No es pot diagnosticar el que no està al diagnòstic diferencial.
UNITAT 3: Psicopatologia de la sensopercepció.
Casos clínics. Pacient de 23 anys, sense antecedents d’interès. Estudiant d'enginyeria informàtica a la UdL. Viu en un pis d’estudiants amb companys. Presenta des de fa uns dies sensació d'estranyesa, canvi de caràcter, ansietat psíquica. Des de fa dos dies refereix sentir veus, que parlen entre elles, fan comentaris sobre la seva conducta i l’insulten. Pensa que a tota la casa hi ha micròfons que el controlen i que difonen el que fa i el que pensa a través d'Internet. En aquest context el pacient comença a desfer els armaris del pis d’estudiants en busca dels micròfons. Davant això el pacient es portat pels seus companys de pis a urgències.
Pacient de 52 anys, amb dependència d’alcohol d’anys d’evolució. El pacient ha ingressat a l’HUAV per dolor abdominal que es diagnostica de pancreatitis aguda. Porta dos dies ingressat amb dieta absoluta. El pacient comença amb marcada ansietat, agitació i desorientació especialment nocturna. Al ser preguntat explica que veu uns petits animalets a les parets de l’habitació, que es mouen ràpidament i que li generen molt de pànic. Aquestos animalets semblen desaparèixer quan hi ha molta llum, i per altra banda el pacient té una certa consciència d’irrealitat.
> GRUPS CLÀSSICS EN PSIQUIATRIA.
Són: a) Psicosi => pèrdua de contacte amb la realitat. b) Transtorns no psicòtics (judici de realitat conservat).
- Neurosi => aparèixen símptomes i patiment del malalt.
- Transtorns de la personalitat => la manera de ser de la persona fan patir a la paersona o li generen conflictes en la relació interpersonal/social. c)Grups residuals.
- Transtorns addictius.
- Transtorns exògens.
• SENSOPERCEPCIÓ.
Constitueix en conjunt de fenòmens superiors implicats en la integració , reconeixement i interpretació de patrons complexos de sensació relacionats amb l’exterior o amb el propi cos. Es tracta d’un procés cognitiu pel qual captem les sensacions del nostre món.
“La ment humana funciona com una totalitat, i no són els sentits, sinó el subjecte, qui percep”. J.L Pinillos
Percebre, però, no és una activitat pasiva, sinò que existeixen tota una sèrie de factors que hi influeixen, com ara:
- Estat d’ànim. - Motivacions i expectatives.
- Emocions. - Aspectes socioculturals. L’exploració de la sensopercepció, es basarà en l’entrevista i haurà d’estar centrada en una sèrie d’elements que ens permetran catalogar el fenòmen i determinar si és o no patològic. Cal, per tant, valorar la presència o no de judici de realitat, així com també l’existència de qualsevol dificultat per comunicar aquesta experiència (freqüent en psicòtics).
Són difícils de separar dels processos de pensament, com passa en els del·liris, i són preferentment auditives i també visuals. Aquests tipus d’al·lucinacions, però, tenen menys riquesa sensorial, tot i que també es vivèncien com a reals, igual que les al·lucinacions. Amb tot i això, el subjecte les pot distingir de les percepcions reals, encara que no existeixca una clara convicció de realitat. Són més inespecífiques que les al·lucinacions.
Podem trobar diferents tipus sensorials d’al·lucinacions i pseudoal·lucinacions: a) Auditives o verbals. Són el tipus més freqüent dins les pseudoal·lucinacions, i poden ser:
- Acoasma: al·lucinacions simples (sorolls…).
- Fonemes, paraules….., que poden ser imperatives.
- Més complexes: veus dialogants, insultants, amenaçants, imperatives, que fan observacions sobre la conducta.
- En segona (freq en tr. afectius) o tercera persona (freq. tr. psicòtics).
- Eco del pensament o pensament sonor. Poden aparèixer especialment en:
- Esquizofrènia.
- Altres transtorns psicòtics.
- Transtorns afectius: manía, depressió del·lirant…. b) Visuals o òptiques. Són les més freqüents dins les al·lucinacions psicosensorials, i també podem trobar:
- Elementals: fotòpsies, que són vivències òptiques amorfes, falta de figuració, colors, xispes…. que adquireixen moviment.
- Complexes: més semblants a la realitat.
- Microzoòpsies (delirium tremens).
- Liliputienses (Sdr. Charles-Bonnet).
- Escenogràfiques (Paisatges, persones…). Cal sospitar de patologia orgànica cerebral o quadres de tipus tòxic. En aquest últim cas es tracta més probablement de deformacions de la realitat amb sobreimposició de formes i colors. c) Tàctils o hàptiques Es tracta de sensacions cutànies, que poden ser:
- Simples: fregaments, contactes simples.
- Complexes: sensacions més el·laborades.
- Actives: el pacient creu que està tocant alguna cosa.
- Passives: el pacient creu que l’estant tocant a ell (exemple, els genitals).
A més, les classifiquem en dos tipus:
- Al·lucinació tèrmica i hígrica.
- Al·lucinació de formicació (formigueig) o síndrome de Magnan. Són molt freqüents en intoxicacions per cocaïna i amfetamines. d) Somàtiques, cenestèsiques o somestèsiques o viscerals Van referides a l’interior de l’organisme o a alguna de les seues parts, per exemple, estar petrificat, buit, ple de líquid, vivència d’acte sexual…. Són al·lucinacions abigarrades. Alguns exemples són:
- Sdr. Cotard, en que el pacient creu que està buit, que està podrit per dins. És propi de la depressió psicòtica (depressió del·lirant).
- Al·lucinacions cinestèsiques i vestibulars. e) Olfactives i gustatives. Sol tractar-se d’olors desagradables. És important descartar un procés tumoral o comicial (lòbul temporal), que puga ser- ne el causant.
Exemple: el pacient amb esquizofrènia i temors de ser enverinat, pacient amb malenconia i d’idees del·lirants d’estar mort (olor a podrit)….
- Al·lucinosi. Consisteix en la percepció sense estímul, intenses en qualsevol modalitat sensorial, tot i que les més freqüents són les auditives. Tenen una presentació variable, amb oscil·lacions i canvis segons el context o estímul. A més, es caracteritzen per ser ego-distòniques, el pacient té consciència d’irrealitat. Naturalesa invariablement orgànica (p.e alcoholisme crònic, alguns transtorns neurològics…).
- Al·lucinacions psicodèliques. Secundàries al consum de substàncies al·lucinògenes. La majoría d’al·lucinògens indueixen efectes sobre la percepció similars, diferint en els seus efectes tòxics. La personalitat del consumidor és també rellevant en l’efecte al·lucinògen.
- Síndrome psicodèlic. Es caracteritza per l’aparició d’una sèrie de símptomes:
- Símptomes perceptius : alteració de la forma i el color, dificultat per localitzar els objectes, increment dels sons, al·lucinacions visuals molt intenses que es modifiquen a l’obrir i tancar els ulls
- Altres símptomes mentals : alteracions del humor, desorientació, alteracions del nivell de consciència...
- Símptomes somàtics. Sol ser seqüencial. El judici de realitat pot o no estar conservat.
- Al·lucinacions experimentals. Es presenten en certes condicions com: a) Estimulació elèctrica, del lòbul temporal. b) Deprivació sensorial: un 40% de les persones amb deprivació sensorial estricta de més de 8 hores presenten distorsions sensorials i imatges visuals.
- Il·lusió. És una percepció errònia d’un estímul real (percepció falsejada o deformada), però amb el judici de realitat en general conservat. Són corregibles i no indiquen patologia, a no ser que tinguen un aspecte no corregible.
- (^) Pareidolia. Són un tipus d’il·lusions que tracten de donar organització i significat a un estímul ambigu o poc estructurat, per exemple, la visió de figures en un camp visual vagament estructurat. Existeix una clara consciència d’irrealitat. Exemple: imatges als núvols, foc, el test de Rorschach….
> PSICOLOGIA DE LA GESTALT.
El tot és més que la suma de les parts. La percepció humana, però, no és la suma de totes les dades sensorials, sinò que passa per un procés de reestructuració que configura una forma, un gestalt, que es destrueix quan s’intenta analitzar. En percebre un objecte des d’un punt de vista, no ho podem percebre des de la resta de punts possibles.
- Imatge eidètica.
- Tr. Afectius (depressiu, bipolar), amb símptomes psicòtics.
- Menys freqüent però no impossible: Trastorns de la personalitat cluster A i límit.
- Tòxics:
- Intoxicació i/o abstinència de: OH, amfetamines o derivats, cànnabis, cocaïna, PCP, al·lucinògens, inhalants, opiacis, sedants, hipnòtics y ansiolítics.
- Al·lucinosis alcohòlica o per al·lucinògens.
- (^) Altres malalties del SNC:
- Degeneratives.
- Processos expansius intracranials.
- TCE.
- Epilepsia. Qualsevol trastorn que puga provocar un delirium o trastorns mentals orgànics.
- Altres:
- Dèficits sensorials.
- Alteracions fisiològiques.
- Algunes complicacions quirúrgiques.
- Esquizofrènia. Inclou una àmplia varietat de trastorns perceptius, il·lusions, al·lucinacions i pseudoal·lucinacions, set més freqüents les auditives. Episodi agut: amenaçant, acusadores, imperatives. En remissió: pot ser que no desapareguen completament, però el pacient adquireix més control sobre elles.
> TRANSTORNS AFECTIUS MAJORS.
La modalitat sensorial més freqüent és també l’auditiva. La presència d¡al·lucinacions o de pseudoal·lucinacions és un dels criteris de severitat.
- EPISODI DEPRESSIU:
- Poc freqüents.
- Principalment auditives.
- Solen ser breus i poden ser insultants o reprobatòries.
- En consonància amb el seu estat d’ànim.
- EPISODI MANÍAC:
- Fins un 25% dels pacients poden presentar al·lucinacions o pseudoal·lucinacions.
- Les veus dialogants entre elles molt POC probables a la mania.
TRANSTORN MENTAL ORGÀNIC. Principalment de causa tòxica (reserpina, metil dopa, al·lucinògens...), tot i que també és freqüent l’aparició d’alteracions endocrines (hiper-hipotiroïdisme, hiper- hipoadrenocorticalismes). Altres causes són:
- Traumatisme cranioencefàlic.
- Malalties neurològiques
- Demència.
- Altres malalties neurodegeneratives.
- Lesions focals del cervell: tumors, etc. Solen ser molt vivides, i es donen a nivell de:
- Lòbul temporal: fenomen del doble, auditives, visuals, olfactives.
- Lòbul occipital: visuals.
- Hipocamp: lil·liputencs, olfactives.
- Epilèpsia del lòbul temporal: sovint s’inicien amb una experiència al·lucinatòria o gustativa.
DEFICIÈNCIES SENSORIALS.
Sobretot en reduccions de l’agudesa visual i auditiva, especialment en l’edat avançada.
- Sordera: després d’alguns anys de pèrdua auditiva. No en sordera completa.
- Ceguera: s’han descrit al·lucinacions en la ceguera progressiva y en la pèrdua visual per afectació del quiasma òptic. També hi ha el Sdr. Charles Bonnet, al·lucinacions visuals complexes, persistents i contínues en absència d’altra psicopatologia, que apareixen en pacients amb deficiència visual bilateral i severa.
Cal tenir en compte, a més, les variacions fisiològiques, ja que les variacions fisiològiques extremes també poden provocar l’aparició d’al·lucinacions. Per exemple:
- Temperatura corporal elevada.
- Derivació d’aigua i aliment.
- Hiperventilació.
Així com també podem trobar al·lucinacions derivades d’intervencions quirúrgiques:
- Quetamina => anestèsic general que produeix al3lucinacions visuals i delirium.
- Membre fantasma => al·lucinacions cenestèsiques després de l’amputació d’una extremitat. Aquest tipus d’al·lucinacions es caracteritzen perque no aparèixen en agenèsies ni tampoc en pèrdues progressives (p.e lepra). El pacient pot experimentar, fins i tot, dolor.
Un altre tipus de transtorn de tipus al·lucinògen el veuriem reflexat en els transtorns alimentaris (anorèxia, es veu grossa ...).
UNITAT 4: Psicopatologia del pensament.
CASOS CLÍNICS.
Pacient de 65 anys, que consulta al CSMA perquè des de fa un mes, sense clar desencadenant ambiental, presenta quadre progressiu de tristesa, ansietat, pèrdua de pes i insomni mixt. A aquest quadre se li ha afegit el dubte constant sobre si al seu fill li pot haver passat alguna cosa, fet que fa que l’hagi de trucar constantment per tal de
- Preocupacions. Son temes predominants en el pensament de la persona, sense les característiques de les ideacions obsessives ni les delirants. Es tracta de pensaments normals, sobretot en situacions d’estrés. Exploració:
- (^) S’ha preocupat molt últimament?
- Li dona voltes i voltes al cap a pensaments desagradables?
- Es preocupa més que el necessari pel tipus de problemes que té?
- Pot deixar de preocupar-se mirant la televisió, llegint, o pensant en alguna cosa amb la que abans solia gaudir?
- Idees falses, fixes o errònies. Es tracta d’idees no reals, corregibles i reversibles, ja que no tenen una gran càrrega afectiva afegida. El seu origen normalment és degut a una manca d’informació fidedigna.
- Idees sobrevalorades. Ocupen un lloc central en la vida de la persona, ja que tenen un marcat to afectiu, una implicació emocional important. La conducta de la persona està influïda per les idees. Aquest tipus d’idees es caracteritzen perque:
- Són egosintòniques, no són estranyes al Jo.
- Comprensibles en funció de la seva situació biogràfica.
- Es tracta de creences i no de conviccions (poden ser rebatudes).
- (^) Idees obsessives. Idees, pensaments, imatges o impulsos repetitius, no desitjats i irracionals, que el pacient reconeix (encara que no sempre) com absurds i irracionals (= egodistònics). S’imposen al pacient i són de contingut negatiu, fet pel qual el pacient mostra resistència, lluita contra elles i, al final, acaben generant una gran ansietat. Interfereixen en la vida diària. Les idees obsessives es caracteritzen per:
- Caràcter insòlit i paràsit.
- Caràcter repetitiu.
- Lluita interna.
- Atmosfera de dubte. Exploració:
- Algunes persones pensen que han d’estar comprovant coses que saben que han fet, com tancar la clau de pas del gas, la porta de casa, els interruptors de la llum. Li passa això a Vd?
- Té altres pensaments que l’angoixin, com pensaments o imatges desagradables, que li venen a la ment de manera irresistible, i que no pot controlar?
- Idees obsessives anancàstiques. Es classifiquen segons la forma:
- Impulsos obsessius o fòbies d’impulsió.
- Imatges o representacions.
- Temors o fòbies obsessives.
- Idees obsessives (neteja, ordre, comprovació, religioses, pas del temps, aritmomania...).
- Dubtes obsessius.
Els temes més freqüents de les idees obsessives són:
- Contaminació/neteja (el més freqüent).
- Dubtes.
- Somàtics.
- Necessitat de simetria.
- Agressius.
- Sexuals.
- Religiosos.
- (^) Del pas del temps.
- Compulsions o rituals. És un fenòmen bàsic cognitiu basat en actes motors o mentals voluntaris en els quals el subjecte sent la necessitat de fer-los com a defensa enfront a la idea obsessiva. Serveixen per alliberar l’angoixa de l’obsessió, almenys a curt termini. Pot ser egodistònic i el subjecte pot resistir-se a la compulsió. És important, això si, diferenciar del concepte d’impulsió:
- Acte motor primari. Fenomen bàsic motor.
- En curtcircuit, necessitat d’acció imperiosa i irresistible.
- Manca de component ideatiu i de l’el·laboració.
- No lluita interna.
Dins de les idees obsessives, podem trobar també:
- Idees obsessives.
- TOC.
- Depressió anancàstica.
- Idees obsessivoides.
- Trastorns de l’espectre obsessiu.
- Esquizofrènia.
- Altres trastorns afectius.
- Algunes patologies neurològiques.
- Situacions d’estrès.
- Idees fòbiques. És la por excessiva, anormal i persistent provocada per un objecte o situació en teoria no perillosos. Es tracta d’una reacció clarament desproporcionada, una por irracional i egodistònica, que pot arribar a provocar conductes evitatives de manera secundària. Exploració:
- Hi ha situacions o objectes que, encara que no despertarien pors en la majoria de les persones, li fan sentir-se nerviós o fins i tot amb pànic?
- Intenta evitar algunes situacions per ser desagradables o angoixants?
Fòbies genuïnes vs. fòbies obsessives.
FÒBIES
- Major ansietat.
- Component ansiós.
- Accessibles.
- Influenciabilitat.
- Commutabilitat.
- Temors concrets.
- Conductes d’acord amb el temor.
- Possible inici amb crisis d’angoixa.
- Circumscrites.
- Eficàcia de la conducta d’evitació.
- Bon pronòstic.