Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anatomía y funcion de las células sensoriales olfativas - Prof. Hervás, Apuntes de Historia

La estructura y funcionamiento de las células sensoriales olfativas, localizadas en el epiteli olfatorio de los vertebrados. Se distinguen tres tipos de células: de apoyo, basales y sensoriales. Las últimas son neuronas modificadas con características epiteliales, capaces de detectar olores mediante la transducción quimioeléctrica.

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 01/02/2011

cr4m8
cr4m8 🇪🇸

4.4

(228)

26 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
3- Cèl·lules sensorials olfactives
Tots els vertebrats són capaços de percebre olors.
Epiteli olfactori o olfactiu:
Es localitza als denominats sacs o canals nassals (en peixos i amfibis) i a les cavitats
nassals de (rèptils, ocells i mamífers). Hi diferenciem tres tipus de cèl·lules:
- Cèl·lules de suport: les que no
converteixen cap tipus d’estímul
nerviós. Són llargues i reposen sobre
una làmina basal creada per elles
mateixes. Comparteixen zones
adherents i zones occludens. Són
també capaces de secretar productes
a l’exterior, una mucosa excretada
per glàndules pròpies. Tenen
microvellositats apicals.
- Cèl·lules basals: fan que l’epiteli l’anomenem pseudostratificat. Estan en
freqüent mitosi ja que són les precursores, per mitosi i divisió cel·lular, del
recanvi de l’epiteli.
- Cèl·lules sensorials olfactòries o olfactives: es tracta de cèl·lules sensorials
primàries, és a dir, són neurones modificades amb certes característiques
epitelials. És una neurona bipolar, de la qual del soma en surt una dendrita i un
axó. El seu eix llarg s’orienta a l’epiteli seguint un sentit paral·lel a la base. Estan
separades i rodejades cadascuna per cèl·lules de suport. L’axó travessa la
làmina basal i corre cap a l’interior del conjuntiu adjacent fins als bulbs
olfactoris. Té un soma típic. La seva dendrita sempre acaba el seu recorregut a
l’exterior de l’epiteli (banyades en moc). Tenen terminals dendrítiques
principalment ciliades (en peixos i amfibis també se’n troben d’estereociliades)
que acaben en un engruiximent esfèric que conté la vesícula olfactiva que
conté mitocondris i corpuscles basals. Els seus cilis s’expandeixen per la
superfície de l’epiteli, estant formats per l’axonema al principi però que no
tenen µT a l’extrem oposat, per tant, són cilis amb poc moviment. La porció
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anatomía y funcion de las células sensoriales olfativas - Prof. Hervás y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

3- Cèl·lules sensorials olfactives

Tots els vertebrats són capaços de percebre olors. Epiteli olfactori o olfactiu: Es localitza als denominats sacs o canals nassals (en peixos i amfibis) i a les cavitats nassals de (rèptils, ocells i mamífers). Hi diferenciem tres tipus de cèl·lules:

  • Cèl·lules de suport: les que no converteixen cap tipus d’estímul nerviós. Són llargues i reposen sobre una làmina basal creada per elles mateixes. Comparteixen zones adherents i zones occludens. Són també capaces de secretar productes a l’exterior, una mucosa excretada per glàndules pròpies. Tenen microvellositats apicals.
  • Cèl·lules basals: fan que l’epiteli l’anomenem pseudostratificat. Estan en freqüent mitosi ja que són les precursores, per mitosi i divisió cel·lular, del recanvi de l’epiteli.
  • Cèl·lules sensorials olfactòries o olfactives: es tracta de cèl·lules sensorials primàries, és a dir, són neurones modificades amb certes característiques epitelials. És una neurona bipolar, de la qual del soma en surt una dendrita i un axó. El seu eix llarg s’orienta a l’epiteli seguint un sentit paral·lel a la base. Estan separades i rodejades cadascuna per cèl·lules de suport. L’axó travessa la làmina basal i corre cap a l’interior del conjuntiu adjacent fins als bulbs olfactoris. Té un soma típic. La seva dendrita sempre acaba el seu recorregut a l’exterior de l’epiteli (banyades en moc). Tenen terminals dendrítiques principalment ciliades (en peixos i amfibis també se’n troben d’estereociliades) que acaben en un engruiximent esfèric que conté la vesícula olfactiva que conté mitocondris i corpuscles basals. Els seus cilis s’expandeixen per la superfície de l’epiteli, estant formats per l’axonema al principi però que no tenen μT a l’extrem oposat, per tant, són cilis amb poc moviment. La porció

receptora de les substàncies oloroses (compostos químics aromàtics) està als cilis. Els axons travessen i recorren l’epiteli en grup, formant un feix d’axons o filet. Aquests feixos estan rodejats per cèl·lules glials (tenen característiques de cèl·lules de Schwann), que formen la glia olfactòria i sense beina de mielina. També tenen característiques d’astròcits, ja que són capaces d’alliberar substàncies químiques que aturin la capacitat mitòtica de les cèl·lules basals i actuen sobre el creixement de l’axó (en aquest epiteli hi ha cèl·lules basals que es diferencien en cèl·lules olfactòries ja que aquí es renoven les cèl·lules sensorials). Transducció quimioelèctrica: A la totalitat de la longitud dels cilis paral·lels a la superfície de l’epiteli hi trobem proteïnes membranoses específiques per molècules oloroses. La molècula que ve de l’exterior és hidrosoluble. En la substància mucosa hi ha proteïnes d’unió a l’olorant (molècula olorosa) que permeten que l’olorant travessi la mucosa per trobar-se amb les proteïnes receptores. Les proteïnes receptores estan acoblades a una proteïna G. Quan l’olorant s’uneix a la proteïna receptora i és reconeguda, fa que s’activi la proteïna G. La proteïna G es desplaça unint-se a una adenilat ciclasa que catalitza la captura d’ATP permetent la formació de cAMP. El cAMP, al augmentar-ne la concentració, s’uneixen a canals iònics que s’obren permetent l’entrada de K+. Es despolaritza la membrana i tenim la generació de l’impuls nerviós alliberant-se els neurotransmissors en el terminal sinàptic de l’axó alliberant glutamat.