RAMON LLULL
Ramon Llull és una persona extraordinària fora de la nostra
literatura. De família noble, forma part de l’estol de Jaume I
(son pare acompanya l’exèrcit en la conquesta de
Mallorca). Allí s’instal·la la família i naix ell.
Era el cambrer de Jaume II, fill hereu de Jaume I. Era una
persona molt propera a la cort, amb la vida pròpia de la cort
mallorquina, amb interès per la literatura i amb uns inicis
com a trobador, portant la vida típica del trobador.
Sabem sobre la seua vida gràcies a la seua pròpia biografia,
escrita per ell mateix, anomenada Vita coetània.
1. CONVERSIÓ I CANVI DE VIDA
Un dia, amb 33 anys, va tindre una aparició de Jesucrist
crucificat dient-li que la vida que duia no era cristiana. Ell
no fa cas, però als dies Jesucrist torna a aparèixer-li. Això
passa fins a cinc vegades.
El que Jesucrist tractava d’explicar era que havia d’agafar el
cristianisme, transformar-lo i explicar-lo, i ell ho fa
mitjançant la literatura.
Després de començar la seua etapa com a predicador
cristià, vol destruir la seua obra trobadoresca.
Amb 33 anys, que en aquella època ja era ser major,
divideix la seua fortuna en tres parts: un terç el dona a la
seua dona i les filles, un altre terç a la caritat de l’Església i
obres socials, i l’últim terç l’inverteix en la construcció del
monestir de Miramar.
En aquest monestir formarà futurs monjos en llengües no
romàniques com l’àrab, perquè vagen a eixos territoris i
puguen expandir el cristianisme.
Ell pensa que la religió imposada a la força no serveix per a
res, per això vol que aprenguen àrab i així poder raonar
amb la gent i no convertir-los amb força i violència.
