¡Descarga recursos administratius y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
- el control de l’administracio
6.1. controls interns
6.1.1. una visio general dls diferents tipus: la revisio d’ofici; la revocacio; la rectificacio
d’errors
107.1 permet substituir els recursos administratius per altres metodes davant organs colegials o comisions no sotmeses
Reclamacions previes a la via civil i a la via laboral
5a part: QUAN I COM ES REVISEN ELS ACTES ADMINISTRATIUS?
Unitat 1: Invalidesa dels actes administratius
1. IDEA GENERAL
Els actes administratius es presumeixen vàlids (art. 57.1 de la LRJPAC). En la base
d'aquesta presumpció hi ha la confiança del legislador en què els actes de les
administracions públiques són conformes a l'ordenament jurídic.
Tot i això pot passar, i òbviament passa, que alguns actes administratius no respectin
l'ordenament jurídic. Aquesta vulneració es pot produir en qualsevol dels elements dels
actes administratius, que hem estudiat a la unitat "L'acte administratiu", apartat
"Elements de l'acte administratiu"
Els actes que contravenen l'ordenament jurídic són, normalment, nuls de ple dret o
bé anul·lables .Una tercera categoria d'actes que no s'ajusten a l'ordenament jurídic són
els actes merament irregulars.
- Els actes nuls de ple dret són aquells que han contravingut d'una forma més greu l'ordenament jurídic, i per aquest motiu se'ls priva de la possibilitat de produir cap efecte. Tot i així, atès que l'Administració, com a norma general (unitat "L'acte administratiu", apartat "L'executorietat" ), disposa d'una presumpció de validesa dels seus actes, i, en conseqüència, aquests són immediatament executius, serà necessari que una resolució administrativa o judicial declari la nul·litat de ple dret, per tal d'evitar, justament, la producció d'efectes, o bé, si aquests s'han produït, per tal d'eliminar-los. La nul·litat de ple dret pot ser declarada en qualsevol moment, d'ofici o bé a instància de persona interessada, d'acord amb les vies procedimentals que estudiarem a la unitat "La revisió dels actes administratius.
- Els actes anul·lables són aquells que, tot i contravenir l'ordenament jurídic, ho fan amb menysgravetat que els actes nuls de ple dret. Aquests actes poden ser anul·lats, mitjançant les vies procedimentals que estudiarem a la unitat "La revisió dels actes administratius , però només durant uns determinats terminis. D'altra banda, mentre no se'n produeix l'anul·lació, l'acte haurà produït efectes que no s'alteraran com a conseqüència de l'anul·lació. Finalment, l'acte anul·lable pot ser convalidat si s'esmenen els defectes que tenia, i esdevé
inatacable si els subjectes que poden instar-ne l'anul·lació no ho fan dins del termini que els concedeix l'ordenament jurídic.
- Els actes merament irregulars pateixen d'algun vici de forma , però sense tenir suficient entitat per a anul·lar l'acte ( irregularitats no invalidants ).
Els actes nuls de ple dret i els actes anul·lables són actes invàlids. Tots els altres actes
administratius són actes vàlids.
2. CAUSES DE NUL·LITAT DE PLE DRET
Els actes administratius són nuls deple dret quan es produeix algun dels supòsits
següents (art. 62.1de la LRJPAC):
- Actes que lesionen els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional. Aquests drets són els que recullen els art. 14 a 29 de la CE, i també el dret a l'objecció de consciència (art. 30.2 de la CE).
- Actes dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Recordem que la competència és irrenunciable i ha de ser exercida pels òrgans que la tenen atribuïda, delegada o que l'hagin avocat ; si hi ha una vulneració manifesta (clara, notòria, evident) de la norma de competència es produeix la nul·litat de ple dret.
- Actes que tenen un contingut impossible.
- Actes constitutius d'infracció penal o dictats com a conseqüència seva.
- Actes dictats amb omissió total i absoluta del procediment legalment establert o de les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. L'omissió total i absoluta del procediment legalment establert s'ha d'entendre com la d'aquells tràmits essencials integrants d'un procediment determinat, sense els quals aquest procediment no seria identificable.
- Actes, expressos o presumptes, contraris a l'ordenament jurídic, pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tenen els requisits essencials per a la seva adquisició.
- Qualsevol altre que s'estableixi en una disposició de rang legal.
Vegem un exemple concret més desenvolupat : La Llei estatal reguladora de les hisendes locals, estableix que són nuls de ple dret els
acords, resolucions i actes administratius en virtut dels quals s'adquireixin compromisos
de despesa per quantia superior a l'import dels crèdits autoritzats en els estats de
despeses.
Les disposicions administratives (reglaments) són nul·les de ple dret en els supòsits
que estableix l'art. 62.2 de la LRJPAC (sobre la diferència entre actes administratius i
reglaments ).
produït algun perjudici, que es demani responsabilitat patrimonial a l'Administració
(art.139 de la LRJPAC).
Els actes que pateixen d'algun vici de forma però que, d'acord amb les normes que
acabem d'examinar, no arriben a ser anul·lables, es consideren merament
irregulars (pateixen d' irregularitats no invalidants ).
4. CONSERVACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS
La LRJPAC estableix una sèrie de tècniques tendents a afavorir la conservació dels actes administratius quan estan afectats, en alguna mesura, per un supòsit de nul·litat de ple dret o d'anul·labilitat. Es tracta de la validació , la incomunicació d'invalidesa i la conversió.
4.1. Validació
D'acord amb l'art. 67.1, l'Administració pot validar els actes anul·lables (no els nuls de ple dret) mitjançant l'esmenadels vicis que presenta.
Si el vici consisteix en incompetència, en pot fer la validació l'òrgan competent, sempre que sigui superior jeràrquic del que va dictar l'acte viciat (art. 67.3).
Si el vici consisteix en la falta d'alguna autorització, l'acte pot ser validat amb l'atorgament d'aquesta autorització per l'òrgan competent (art. 67.4).
L'article 67.2 disposa que l'acte de validació produeix efecte des de la seva data, tret que es produeixin els supòsits que justifiquen l'atorgament d'eficàcia retroactiva en els termes de l'article 57.3 de la Llei.
4.2. Incomunicació d'invalidesa
La invalidesa d'un acte o d'una part no implica la dels successius actes o la de les altres parts que en siguin independents (art. 64, apartats1 i 2).
Com una concreció d'aquesta norma general, l'art. 66 estableix que l'òrgan que declara la nul·litat o anul·la les actuacions d'un procediment ha de disposar sempre la conservació dels actes i tràmits, el contingut dels quals s'hauria mantingut igual si no s'hagués comès la infracció.
4.3. Conversió
Si els actes nuls o anul·lables contenenels elements constitutius d'un altre de diferent poden produir els efectes d'aquest (art. 65).
Vegem un exemple concret més desenvolupat:
Per exemple, es nomena un funcionari per a ocupar en propietat un lloc de comandament sense que prèviament s'hagi convocat el corresponent concurs de mèrits; la resolució en els termes acordats és nul·la, però pot valdre com a simple encàrrec de funcions.
Unitat 2: La revisió dels actes administratius
1. VISIÓ GENERAL
Quan s'esdevé algun dels supòsits de nul·litat o d'anul·labilitat que hem vist a la unitat 1
(Invalidesa dels actes administratius) i també en determinades circumstàncies en què
aquests supòsits no s'esdevinguin, l'Administració té la potestat de revisar o revocar els
seus actes.
El títol VII de la LRJPAC regula la revisió dels actes en via administrativa.
Aquest títol té dos capítols, un dedicat a la revisió d'ofici i un altre dedicat als recursos
administratius.
La revisió d'ofici es produeix per la pròpia Administració, sense necessitat que hagi
estat demanada per les persones interessades.
Per contra, els recursos administratius són vies procedimentals que els interessats
tenen al seu abast per a demanar la revisió dels seus actes a l'Administració.
En el cas que un acte sigui nul o anul·lable i l'Administració no l'hagi revisat en els
termes previstos a la LRJPAC (ja sigui mitjançant la revisió d'ofici o mitjançant la
resolució d'un recurs que hagi interposat un administrat), la revisió de l'acte es podrà
sol·licitar als jutjats i tribunals mitjançant el recurs contenciós administratiu.
Cal tenir en compte la regulació que al respecte fa la Llei 26/2010 , que si bé no
introdueix grans novetats en la matèria, dedica el Títol V (art. 71 a 80) a "la revisió i la
reclamació prèvia en via administrativa". Aquest Títol té dos capítols, el primer que
tracta "La revisió d’ofici de les disposicions reglamentàries i dels actes
administratius " i el segon sobre " els recursos administratius i les reclamacions
prèvies a l’exercici d’accions civils i laborals".
2. LA REVISIÓ D’OFICI
El capítol I del títol VII de la LRJAPC recull un seguit de formes de revisió de l'acte que s'agrupen sota la denominació de revisió d'ofici. En el mateix sentit, els articles 71 a 74 de la Llei 26/2010 regula la revisió d'ofici, si bé en certs aspectes merament procedimentals, com ara l'òrgan competent per declarar la nul·litat d'una acte o disposició, la intervenció preceptiva de la Comissió Jurídica Assessora, així com els òrgans competents per a la declaració de lesivitat, per a la revocació dels actes i per a la rectificació d'errors.
Podríem definir genèricament aquest conjunt de formes de revisió com la retirada per part de l'Administració d' un acte seu anterior mitjançant un altre acte de signe contrari.
2.1. Revisió de disposicions i actes nuls de ple dret
En el cas que un acte o una disposició general sigui nul de ple dret, l'Administració pot revisar-lo en qualsevol moment. El procediment de revisió està regulat a l'art. 102 de la LRJPAC.
La iniciació pot ser d'ofici o a instància de la persona interessada.
Amb caràcter previ a la resolució, cal el dictamen favorable del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, aquest òrgan consultiu és la Comissió Jurídica Assessora. D'acord amb la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, és preceptiu el dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora als expedients de l'Administració de la
més limitacions, si aquests són favorables als interessats (vegeu la distinció entre actes favorables i de gravamen a la unitat III "L'acte administratiu", "Classes d'actes administratius").
Si en el cas dels actes nuls, l'Administració pot, per ella mateixa, revisar l'acte, en el cas dels actes anul·lables que siguin favorables als interessats únicament pot impugnar aquest acte davant dels jutjats i tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa, amb una declaració prèvia que l'acte és lesiu per a l'interès públic(el recurs que s'interposa s'anomena recurs de lesivitat ). A més, hi ha una limitació temporal de quatre anys per tal de declarar la lesivitat de l'acte.
El procediment per a la declaració de lesivitat dels actes anul·lables, que es regula a l'article 103de la LRJPAC, únicament es pot iniciar d'ofici. Això vol dir que les persones interessades no poden instar aquest procediment. Les persones inteades desitgin que es revisi un acte anul·lable han d'impugnar-lo en els termes que veurem als apartats 3 i 4.
El procediment per a la declaració de lesivitat té una durada de sis mesos després de la modificació operada per la Llei 62/2003.Un cop transcorregut aquest termini sense que es dicti resolució, es produeix la caducitat del procediment.
L'article 73 de la Llei 26/2010, determina els òrgans competentsen l'àmbit de les Administracions catalanes, per a la declaració de lesivitat dels actes anul·lables, en els termes següents:
- La competència per a iniciar els procediments per a la declaració de lesivitat dels actes anul·lables correspon a l’òrgan que ha dictat l’acte.
- En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la competència per a declarar la lesivitat dels actes anul·lables correspon als òrgans establerts per l’article 71. de la Llei 26/2010.
- La competència per a la declaració de lesivitat d’actes dictats pels ens localscorrespon als òrgans que determina la normativa de règim local.
2.3. Revocació d'actes
D'acord amb l'article 105.1de la LRJPAC, com a norma general les administracions públiques poden revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables (per a la distinció entre actes favorables i de gravamen, vegeu la unitat "L'acte administratiu", apartat "Classes d'actes administratius"
La norma general (possibilitat de revocació) té, però, excepcions. La revocació no és procedent quan, en cas d'acordar-se, constituiria dispensa o exempció no permesa per les lleis o seria contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a l'ordenament jurídic.
L'article 74.1 de la Llei 26/2010, estableix que la competència per a revocar un acte de gravamen o desfavorable correspon a l’òrgan que l’ha dictat.
Vegem un exemple concret més desenvolupat:
No es podria revocar una liquidació tributària de l'Administració si aquesta liquidació s'ajusta a la legalitat, perquè altrament es vulneraria la llei i es contradiria el principi d'igualtat (suposaria un tracte de favor).
2.4. Rectificació d'errors
D'acord amb l'art. 105.2 de la LRJPAC, les administracions públiques podran, en qualsevol moment, rectificar d'ofici o a instància de les persones interessades els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.
Han de ser errors evidents , que es desprenguin clarament de l'acte mateix, o, almenys, de l'expedient corresponent.
Si es planteja aquest supòsit, és irrellevant que l'acte sigui favorable o de gravamen perquè sempre es podrà rectificar.
L'article 74.2 de la Llei 26/2010, estableix que la competència per a rectificar errors materials, de fet o aritmètics en els actes i les disposicions reglamentàries correspon a l’òrgan que els ha dictat.
2.5. Límits a les facultats de revisió d'ofici
La revisió d'ofici afecta situacions jurídiques establertes, i per aquest motiu la llei estableix algunes cauteles per a evitar un ús abusiu de les facultats de revisió.
Així, d'acord amb l'art. 106de la LRJPAC, les facultats de revisió no podran ser exercides quan per prescripció d'accions , pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici resulti contrari a l'equitat, la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis.
2.6. Suspensió de l'acte
Quans'ha iniciat el procediment de revisiód'ofici, l'òrgan competent per a la resoluciópot suspendre l'execució de l'acte quanaquesta pugui causar perjudicis de difícil o impossible reparació (art. 104de la LRJPAC).
3. RECURSOS ADMINISTRATIUS
3.1. Qüestions generals
3.1.1. Concepte
Un cop produït un acte administratiu, l'ordenament jurídic reconeix als seus destinataris la possibilitat d' impugnar-lo (llevat dels actes tràmits no qualificats: vegeu la unitat "L'acte administratiu", apartat "Classes d'actes administratius" ), ja sigui davant de l'Administració de la qual procedeix l'acte , ja sigui davant dels jutjats o tribunals.
Els recursos administratius es podrien definir com actes de l'administratmitjançant els quals aquest demana a l'Administració la revocació o reforma d'un acte administratiu que considera contrari a l'ordenament jurídic.
3.1.2. Significat
a) Els recursos administratius com a garantia
Hem vist a la unitat "Quins subjectes intervenen en un procediment administratiu", subunitat "L'Administració Pública" , que el dret administratiu atorga un seguit de privilegis a l'Administració per tal d'afavorir-ne l'eficàcia de l'actuació, i en contrapartida concedeix als administrats determinades garanties per tal d'evitar l'abús que l'Administració podria fer de la seva posició de privilegi. Un d'aquests privilegis és
Es pot interposar un recurs administratiu contra els actes següents (art. 107.1de la LRJPAC):
- els actes resolutoris o definitius
- els actes de tràmit qualificats
3.1.4. Elements subjectius
a) Administració davant la qual es recorre
Els recursos es plantegen davant de l'Administració i es resolen per l'Administració que ha dictat l'acte, com a norma general.
Tanmateix, en determinats supòsits excepcionals , l'òrgan competent per a resoldre el recurs pertany a una administració diferent de la que ha dictat l'acte. Es tracta de supòsits que s'inclouen en lleis normalment de caràcter sectorial.
La LRJPAC, però, preveu un supòsit en què podria donar-se l'excepció a la norma general, que hem esmentat anteriorment. D'acord amb l'art. 107.3, segon paràgraf, quan el recurs contra un acte es fonamenti únicament en la nul·litat d'unadisposició administrativa de caràcter general (reglament) , el recurs es pot interposar directament davant de l'òrgan que va dictar la disposició esmentada. Doncs bé, si l'òrgan que ha dictat la disposició no pertany a la mateixa Administració, ens trobarem que la resolució del recurs correspondrà a una Administració diferent de la que ha dictat l'acte impugnat.
Vegem un exemple concret més desenvolupat:
Un alumne d'una universitat pública impugna la liquidació de la seva matrícula únicament pel motiu que, segons ell, el Decret de la Generalitat que estableix els preus de la prestació de serveis acadèmics a les universitats públiques és contrari a la llei o a la CE.
En aquest cas pot optar per una de les dues possibilitats següents:
- Presentar la impugnació davant de la Universitat mateixa (que és una administració pública).
- Presentar la impugnació davant del Govern de la Generalitat, que és l'òrgan que va aprovar el Decret. En aquest cas, la impugnació es fa davant d'una administració pública (l'Administració de la Generalitat) diferent de la que ha dictat l'acte (la Universitat).
b) El recurrent
Poden interposar recurs administratiu les persones interessades i qualsevol persona en els supòsits d'acció pública.
S'exclou de la possibilitat de recórrer en via administrativa altres administracions públiques; en aquest cas, hi ha la possibilitat (no obligatòria) de formular unrequeriment previ a la via judicial (art. 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa -LJ- ). L'art. 65 de la LBRL i els art. 214 a 217 del ROF regulen el requeriment d'anul·lació d'un acte de l'Administració de l'Estat o de l'Administració de la comunitat autònoma a les entitats locals.
Com a norma general , els òrgans d'una administració no poden recórrer contra els actes de la mateixa administració. Aquesta és una conseqüència de la personalitat jurídica única de l'Administració, que actua mitjançant els seus òrgans. Cada òrgan té la seva
funció, les seves competències dins de la persona jurídica que és l'Administració, i l'òrgan competent per a resoldre un determinat assumpte és el que expressa la voluntat de l'Administració.
Vegem un exemple concret més desenvolupat:
L'òrgan instructor, posem per cas, encara que no estigui d'acord amb la resolució adoptada, no pot impugnar aquesta resolució, perquè altrament s'excediria de les seves atribucions, que es limiten a la instrucció i a la formulació de la proposta de resolució, però no a la resolució de l'assumpte.
Això no obstant, en l'àmbit local estan legitimats a impugnar els actes i acords de les entitats locals els corporatius de les entitats locals (els regidors d'un ajuntament, per exemple) que hagin votat en contra dels actes i acords impugnats (art. 63 de la LBRL). Aquesta excepció està motivada pel fet que els corporatius representen, de forma directa o indirecta, els electors del territori corresponent, en nom dels quals adquireixen la legitimació per a impugnar els acords.
3.1.5. Suspensió de l'acte impugnat
La interposició d'un recurs no suposa per ella mateixa, la suspensió d'un acte administratiu (art. 111.3 de la LRJPAC ).
No obstant això, l'òrgan administratiu competent per a resoldre un recurs administratiu pot suspendre l'executivitat d'un acte, d'ofici o a instància de part, en els dos casos següents (art. 111.2 de la LRJPAC):
- quan l'execució pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil ,
- quan la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret que preveu l'art. 62.1 de la LRJPAC.
L'acord de suspensió pot disposar les mesures cautelars que calgui per a assegurar la protecció de l'interès públic o de tercers i l'eficàcia de l'acte impugnat. Més concretament, si de la suspensió se'n poden derivar perjudicis, cal necessàriament la prestació d'unao garantia suficient (art. 111.4 de la LRJPAC).
Cal tenir en compte que si no es resol expressament una sol·licitud de suspensió en els trenta dies següents a l'entrada en el registre de l'òrgan amb competència per a decidir, s'entén suspesa l'execució de l'acte impugnat (art. 111.3 de la LRJPAC).
3.1.6. El procediment administratiu en via de recurs
La interposició d'un recurs administratiu dóna lloc a la incoació d'un procediment administratiu, diferent i independent del que es va seguir per a elaborar l'acte recorregut. Per aquest motiu, és d'aplicació la normativa general sobre procediment administratiu a Quines fases se segueixen en un procediment administratiu ).
Les úniques especialitats que la Llei preveu pel que fa a la tramitació dels recursos, amb relació a la regulació general, fan referència al tràmit d'audiència i a laresolució.
Pel que fa al tràmit d'audiència , aquestes especialitats són les següents (art 112 de la LRJPAC):
- S'ha d'acordar l'obertura del tràmit d'audiència quan s'hagin de tenir en compte documents nous no recollits en l'expedient original. El recurs; els informes; les propostes i els documents aportats per les persones interessades abans de dictar- se la resolució impugnada no tenen el caràcter de documents nous.
El recurs potestatiu de reposició es troba regulat als articles 116 i 117 de la LRJPAC i 77 de la Llei 26/2010.
Recordem que no és obligator i interposar el recurs de reposició amb caràcter previ al recurs davant de la jurisdicció contenciosa administrativa (per aquest motiu se l'anomena potestatiu). Ara bé, si s'interposa el recurs de reposició, cal esperar-ne la resolució o bé que es produeixin els efectes del silenci administratiu per tal de poder interposar el recurs contenciós administratiu (art. 116.2 de la LRJPAC).
Aquests són els aspectes més rellevants del recurs de reposició:
- Actes impugnables: actes que posen fi a la via administrativa (art. 75 de la Llei 26/2010).
- Òrgan davant del qual s'interposa: el mateix que ha dictat l'acte.
- Òrgan competent per a resoldre el recurs: el mateix que ha dictat l'acte.
- Termini per a interposar el recurs: un mes si l'acte és exprés, a comptar des de l'endemà de la notificació o publicació, i tres mesos en cas de silenci administratiu, a comptar a partir de l'endemà de la producció dels efectes del silenci.
- Tramitació: no presenta diferències amb la tramitació general dels recursos administratius (apartat 3.1.6 ).
- Termini per a dictar i notificar la resolució del recurs: un mes.
- Recurs contra la resolució del recurs de reposició: recurs contenciós administratiu, o, quan sigui el cas, recurs extraordinari de revisió.
3.2.3. El recurs extraordinari de revisió
És un recurs que permet impugnar actes ferms quan es produeixen determinades circumstàncies excepcionals que la llei preveu de forma expressa. Es troba regulat als art. 118 i 119 de la LRJPAC i 78 de la Llei 26/2010.
Aquests són els aspectes més rellevants del recurs extraordinari de revisió:
Circumstàncies que permeten interposar el recurs extraordinari de revisió(art. 118.1):
- quan s'hagi produït un error de fet manifest que resulti dels propis documents incorporats a l'expedient,
- quan hagin aparegut documents de valor essencial per a la resolució de l'assumpte, anteriors o posteriors, que evidenciïn l'error de la resolució,
- quan en la resolució han influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a la resolució,
- quan la resolució s'ha dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o d'una altra conducta punible i s'hagi declarat així en virtut de sentència judicial ferma.
Terminis per a interposa el recurs (art.118.2):
- causa a): 4 anys des de la notificació de la resolució impugnada,
- causes b), c) i d): 3 mesos des del coneixement dels documents o des de la fermesa de la sentència.
Òrgan davant del qual s'interposa: el mateix que ha dictat l'acte impugnat.
Òrgan competent per a resoldre: el mateix que ha dictat l'acte.
Causes que permeten inadmetre a tràmit el recurs:
- quan el recurs no es fonamenta en alguna de les circumstàncies previstes a l'art. 118.1,
- quan s'hagin desestimat quant al fons altres recursos substancialment iguals.
Tramitació: cal el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, tret dels casos d'inadmissió a tràmit.
Resolució: s'ha de pronunciar sobre la procedència del recurs, i també, si s'escau, sobre el fons de la qüestió resolta per l'acte recorregut.
Termini per a resoldre: tres mesos.
Recurs contra la resolució del recurs extraordinari de revisió: recurs contenciós administratiu.
Cal no confondre el recurs extraordinari de revisió amb la revisió d'ofici, i, en particular,
amb la revisió dels actes nuls de ple dret ( apartat 2.1 ). Ja hem vist que si un acte és nul
de ple dret pot ser revisat per l'Administració, d'ofici o a instància de la persona
interessada, en qualsevol moment. Per tant, si ens trobem davant d'una causa d'aquest
tipus, encara que el particular no pugui utilitzar la via del recurs extraordinari de revisió
(per exemple, perquè han transcorregut els terminis que estableix l'art. 118.2), sempre
podrà instar el corresponent procediment de revisió d'ofici: així ho recorda l'article
118.3, d'acord amb el qual el que estableix aquest article (el 118) no perjudica el dret
dels interessats a què es refereixen els articles 102 (revisió d'actes nuls) i 105.
(rectificació d'errors materials i de fet) de la LRJPAC.
3.2.4. Altres recursos administratius
En l'àmbit tributari, existeixen les anomenades reclamacions econòmiques administratives , de les quals coneixen uns òrgans especialitzats, que en l'àmbit de l'Administració de l'Estat s'anomenen Tribunals Econòmics Administratius (Central i Regionals), i en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya s'anomenen Juntes de Finances (Superior i Territorials).
La regulació d'aquesta matèria la trobem en els textos normatius següents:
- (^) La Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
- Real Decret 520/2005, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desenvolupament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en matèria de revisió en via administrativa.
- Decret 158/2007, de 24 de juliol, de regulació de la Junta de Finances de la Generalitat de Catalunya
4. EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU
obligada a realitzar una prestació concreta a favor d'una o diverses persones (art. 29.1 de la LJ).
- quan l'Administració no executa els seus actes ferms (art. 29.2).
En tots dos casos es preveu que els interessats reclamin el compliment de la prestació o execució, i si l'una o l'altra no es produeix en un determinat termini (tres mesos i un mes, respectivament), es pot formular el corresponent recurs contenciós administratiu.
Pel que fa a la via de fet, es regula als articles 30 i 32.2 de la LJ. Ens remetem al que ja n'hem dit a la unitat "L'acte administratiu", apartat "L'executorietat", subapartat "L'acció d'ofici".
4.2. Òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa
L'art. 6 de la LJ enumera els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa. Únicament ens referirem a aquells que tenen competència amb relació a l'actuació de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració local, i de les entitats que en depenen o hi estan vinculades.
Aquests òrgans són, principalment, els jutjats contenciosos administratius i laSala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. Els primers són òrgans unipersonals (el seu titular és un sol jutge o magistrat), mentre que la segona és un òrgan col·legiat (està integrada per una pluralitat de magistrats).
A Catalunya, hi ha jutjats contenciosos administratius a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el de la província.
Pel que fa a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, té la seva seu a la ciutat de Barcelona i el seu àmbit territorial és el conjunt de Catalunya.
4.3. Competència dels òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa
Pertal de determinar la competència d'un òrganconcret de la jurisdicció contenciosa administrativadavant d'un determinat assumpte cal aplicar lesnormes de competència incloses a la LJ.Aquestes normes segueixen tres criteris diferenciats,l'objectiu, el funcional i el territorial.
4.3.1. Criteri objectiu
D'acord amb aquest criteri, s'atribueix la competència a un òrgan o altre per raó de lamatèria.
L'art. 8 de la LJ inclou les normes relatives a la competència objectiva dels jutjats contenciosos administratius.
Els esmentats jutjats tenen competència en primera o única instància dels recursos que es dedueixin front als actes de les entitats locals excloses les impugnacions de qualsevol classe d'instruments de planejament urbanístic (art. 8.1).
Els jutjats contenciosos tenen igualment competència en primera o única instànciaamb relació als actes de l'Administració de la Generalitat, tret que procedeixin del Govern, quan tinguin per objecte les matèries següents (art. 8.2):
- Qüestions de personal, llevat que es refereixin al naixement o extinció de la relació de servei de funcionaris públics de carrera.
- Les sancions administratives que consisteixin en multes no superiors a 60. euros i en cessaments d'activitats o privació d'exercici de drets que no excedeixin de sis mesos.
- Les reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia no excedeixi de 30.050 euros.
A més (art. 8.3) , coneixen amb relació als recursos següents:
- En única o primera instància dels recursos que es dedueixin davant de disposicions i actes de l'Administració perifèrica de l'Estat i de les comunitats autònomes, contra els actes dels organismes, ens, entitats o corporacions de dret públic, la competència no s'estengui a tot el territori nacional i contra les resolucions dels òrgans superiors quan confirmin íntegrament els dictats per aquells en via de recurs, fiscalització o tutela. S'exceptuen els actes de quantia superior a 60.000 euros dictats per l'Administració perifèrica de l'Estat i els organismes públics estatals la competència dels quals no s'estengui a tot el territori nacional, o quan es dictin en exercici de les seves competències sobre domini públic, obres públiques de l'Estat , expropiació forçosa i propietats especials.
- De totes les resolucions que es dictin en matèria d'estrangeria per l'Administració perifèrica de l'Estat.
- De les impugnacions contra actes de les Juntes Electorals de Zona i de les formulades en matèria de proclamació de candidatures i candidats efectuada per qualsevol de les juntes electorals, en els termes previstos en la legislació electoral.
- De les autoritzacions per a l'entrada en domicilis i restants llocs l'accés dels quals requereixi el consentiment del seu titular, sempre que això sigui procedent per a l'execució forçosa d'actes de l'Administració pública.
- De l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental.
- De les autoritzacions per a l'entrada i inspecció de domicilis, locals, terrenys i mitjans de transport que hagi estat acordada per la Comissió Nacional de la Competència, quan, requerint l'esmentat accés i inspecció el consentiment de seu titular, aquest s'hi oposi o hi hagi risc d'aquesta oposició.
L'art. 10.1 inclou les normes relatives a la competència objectiva de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
L'esmentat precepte conté, en els seus apartats, una enumeració d'actes i matèries amb relació als quals és competent la Sala. Destacarem únicament l'apartat a) , segons el qual correspon a la Sala el coneixement dels recursos que es dedueixin amb relació als actes de les entitats locals i de les administracions de les comunitats autònomes que no estigui atribuït als jutjats contenciosos administratius.
exemple: resolució d'un concurs de trasllats) i siguin diversos els jutjats o tribunals competents segons les regles anteriors.
4.4. Termini per interposar el recurs
El termini per a interposar recurs contenciós administratiu és de dos mesos comptats des del dia següent al de la publicació de la disposició impugnada o al de la notificació o publicació de l'acte exprés que posi fi a la via administrativa o resolutòria del recurs potestatiu de reposició (art. 46.1 de la LJ).
Si l'acte es produeix per silenci administratiu , el termini és de sis mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir del dia següent a aquell en què es produeix l'acte presumpte (art. 46.4).
En el cas del recurs de lesivitat, el termini és de dos mesos a comptar des del dia següent a la data de la declaració de la lesivitat.
Els apartats 2 i 3 de l'art. 46 estableixen els terminis per a recórrer contra la inactivitat de l'Administració i contra la via de fet de l'Administració.
És important tenir en compte que, d'acord amb el que disposa l'article 128.2 de la LJ,durant el mes d'agost no corre el termini per a interposar el recurs contenciós administratiu ni cap altre termini dels previstos en aquesta llei, tret del cas del procediment per a la protecció dels drets fonamentals (regulat als articles 114 a 122) en què el mes d'agost té el caràcter d'hàbil.
4.5. Parts processals
En tot procés judicial, hi ha diverses parts que s'enfronten al voltant d'unes determinades pretensions. La part demandant és aquella que pretén que l'òrgan judicial faci una declaració o un manament favorable al seu dret o al seu interès, mentre que la part demandada és aquella contra la qual es pretén fer valer la pretensió del demandant. És possible que hi hagi més d'una part demandant i més d'una part demandada.
En el procés contenciós administratiu ens trobem davant de l'esquema següent:
- Tenint en compte la situació privilegiada de l'Administració, que no necessita recórrer als jutjats i tribunals per a imposar les seves pretensions ( privilegi de l'executorietat de l'acte administratiu), la part demandant normalment correspon als ciutadans, que necessiten recórrer als jutjats i tribunals per fer caure la presumpció de validesa dels actes administratius. Ara bé, l'Administració pot tenir la condició de demandant en els dos supòsits següents: quan pretengui impugnar l'actuació d'una altra Administració i quan interposi el recurs de lesivitatcontra un acte propi.
- Com a part demandada actua l'Administració autora de l'actuació impugnada, tret del cas del recurs de lesivitat, en què el demandat és el beneficiari de l'acte del qual es pretén l'anul·lació. També tenen la consideració de part demandada les persones o entitats els drets o interessos legítims dels quals puguin quedar afectats per l'estimació de les pretensions del demandant.
Els articles 18 a 24 de la LJ regulen les qüestions que fan referència a les parts processals en el procés contenciós administratiu.
4.6. Interposició del recurs i reclamació de l'expedient
4.6.1. Norma general
El recurs s'interposa mitjançant un escrit en el qual únicament s'ha d'indicar la disposició, acte, inactivitat o actuació constitutiva de via de fet que s'impugna i sol·licitar que el recurs es tingui per interposat (45.1 LJ). S'hi ha d'annexar la documentació que estableix l'article 45.2.
Un cop s'ha interposat el recurs, al recurrent li cal l 'expedient administratiu per tal de poder presentar el seu escrit de, amb el qual fa valer les seves pretensions a partir dels antecedents de fet i els raonaments jurídics que consideri més oportuns.
La remissió de l'expedient es regula a l'article 48. Cal destacar-ne els aspectes següents:
- El jutjat o tribunal requereix, a l'òrgan autor de la disposició o acte impugnat o a aquell a qui s'imputi la inactivitat o via de fet, la remissió de l'expedient administratiu. Així, per exemple, si s'impugna un acte del conseller o consellera d'Educació, l'òrgan ha de requerir al Departament d'Educació la remissió de l'expedient.
- L'expedient s'ha d'enviar complet i foliat , amb la documentació original o bé amb còpies autenticades (compulsades) , i amb un índex, igualment autenticat , dels documents que contingui.
- L'Administració ha de conservar sempre l'original o una còpia autenticada dels expedients que enviï.
- Si l'expedient és reclamat per diversos jutjats o tribunals, l'Administració enviarà còpies autenticades de l'original o de la còpia que conservi.
- El termini de remissió de l'expedient és de 20 dies a comptar des del moment que la comunicació judicial té entrada al registre de l'òrgan, i és improrrogable.L'entrada al registre s'ha de comunicar a l'òrgan jurisdiccional.
- Transcorregut el termini de remissió de l'expedient que no s'ha rebut complet, es reitera la reclamació i si no s'envia en el termini de deu dies s'imposa una multa de 300 a 1202€ a l'autoritat o funcionari responsable; la multa és reiterada cada vint dies, fins que es tramet el que es demana.
- Si no es pot determinar l'autoritat o funcionari responsable, l'Administració és responsable del pagament, si bé pot repercutir-ho al responsable.
- La persona a qui s'imposa la multa pot demanar una audiència en justícia, que ha de sol·licitar en el termini dels tres dies següents al de la notificació de la multa, mitjançant escrit presentat davant del jutge o tribunal, sense que calgui advocat o procurador. La resolució de l'audiència no pot ser objecte de cap recurs.
- Si no es satisfan de forma voluntària, les multes fermes es fan efectives per la via judicial de constrenyiment (execució forçosa).
- Un cop s'hagin imposat les tres primeres multes sense que es remeti l'expedient complet, el jutge o tribunal ha de posar els fets en coneixement del Ministeri
