¡Descarga Redacciones de Platón y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PLATÓ
6. TEORIA DE L’ESTAT JUST I DEL FILÒSOF GOVERNANT.
La filosofia de Plató prové de la insatisfacció amb la situació política de l’època, i en particular amb el règim de govern propi de la ciutat on nasqué i visqué: la democràcia atenesa. La democràcia és la forma de govern en què el poble assumeix la direcció dels assumptes públics. En la democràcia atenesa qualsevol ciutadà és competent per a exercir funcions públiques. Els magistrats eren elegits per sorteig, i qualsevol ciutadà tenia dret de veu i vot a l’Assemblea i podia presentar-se a l’elecció de càrrecs públics.
Segons Plató en la democràcia atenesa qui realment governava era una minoria de polítics i demagogs, que abusaven de la incapacitat política, de la falta de reflexió i de la insensatesa del poble. Plató veia els dirigents de la democràcia com a demagogs ambiciosos d’honor i de poder, formats i educats pels sofistes per aconseguir el poder mitjançant l’engany i la manipulació dels sentiments de les masses populars. Contra el que pensaven els sofistes, per a Plató la veritable competència política no prové de l’aprenentatge d’habilitats com la retòrica o l’oratòria, sinó de l’adquisició de l’art de la justícia i del bé, que és el veritable art de la política.
La decepció de Plató front a la democràcia fou definitiva quan, sota d’aquest sistema polític, es va jutjar i executar el seu mestre Sòcrates, el més just dels homes, evidenciant que la democràcia no era garantia de justícia.
Però Plató rebutja també altres formes de govern. En la timocràcia manen els ambiciosos que només anhelen aconseguir el poder i els honors que comporten els càrrecs. L'oligarquia és el domini d'una minoria, els rics. La més extrema degradació de les formes polítiques és la tirania en la qual el més demagog s'alça amb el poder convertint-se en un tirà que suprimeix la llibertat.
Com a alternativa a aquestes formes de govern i com a remei als mals polítics del seu temps, Plató proposa un govern de filòsofs. La teoria platònica del filòsof governant afirma que els mals de la humanitat només tindran remei quan el govern estiga en mans de persones que, gràcies a la filosofia, han assolit la saviesa i la virtut. El filòsof, que ha ascendit a la Idea de Bé, té l'obligació d'organitzar la vida humana segons el model de perfecció que ha contemplat. L'Estat ben organitzat és aquell que està governat pels millors, és a dir, pels filòsofs, per aquells les úniques normes dels quals són la veritat i la justícia. La felicitat de la humanitat només pot aconseguir-se a través del regnat de la saviesa.
Els filòsofs, com a persones més preparades i capacitades, són els únics que poden governar adequadament la ciutat. Ells són els que millor poden cuidar del bé comú, els que poden defensar la societat dels possibles enemics i els que poden dirigir al ciutadà cap a la seua perfecció. Han de dedicar-se exclusivament a la seua funció política, i per això han de renunciar a tota activitat professional o econòmica, a qualsevol propietat comuna i, fins i tot, a la família. Aquest governant-filòsof no arribarà a governar l'Estat just per raons d'herència, sinó per criteris d'excel·lència moral i intel·lectual.
Es pot dir que la forma de govern que Plató proposa és una aristocràcia, però prenent aquesta paraula en el seu sentit literal i originari, entesa com el “govern dels millors”. Però entenen els millors en virtut i en saber. Seria una espècie de “meritocràcia”.
Per dur a la pràctica aquesta proposta política és necessari, segons Plató, seleccionar les millors naturaleses, mitjançant una adequada educació, fins a conduir-les a la contemplació de les Idees. Només després d’un llarg procés educatiu estaran preparats per governar. Serà l’Estat qui s’encarregarà de la selecció de les millors naturaleses i de la seua educació.
Plató entén l’Estat com una comunitat natural d’individus que cooperen i es coordinen per viure, beneficiant-se tots de la contribució de tots. Per això el bon govern ha d’anteposar sempre el bé comú al bé particular de l’individu o d’un grup d’individus. Per a Plató el bé comú més important és la justícia, entesa com a harmonia, com a unitat i cohesió social. El contrari del bé comú és la desunió, la manca d’harmonia, la ruptura de la unitat provocada per les lluites internes pel poder, que fan impossible la cooperació harmònica entre els ciutadans.
Així com l’ànima està composta per tres parts, en l’Estat trobem igualment tres grups humans. La classe dels productors està composta per artesans, camperols, comerciants, obrers assalariats, etc. La seua funció serà produir tot allò que la comunitat necessita per viure. En la naturalesa dels individus d’aquesta classe predomina la part més baixa de l’ànima, és a dir, la part apetitiva. A diferència de les altres dues classes, conservarà la propietat privada i la família, i tindrà accés a les riqueses i als diners. En un estat Ideal, la virtut pròpia dels productors serà la temprança o moderació.
La classe dels guardians té com a funció la defensa de la ciutat. En els individus d’aquesta classe predomina la part irascible de l’ànima. La virtut pròpia dels guardians serà la valentia. A més, amb la finalitat d’evitar l’ambició estaran fora del seu abast la propietat privada, i Plató proposa també abolir la família i substituir-la per la comunitat de homes, dones i fills.
La classe dels governants-filòsofs és la classe superior, que tindrà com a funció el govern de la ciutat, inspirant-se per a això en la contemplació de les Idees. En aquests
