¡Descarga Relaciones Económicas entre Cónyuges: Regímenes Jurídicos y Bienes Comunes y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Relaciones economicas entre conyuges
A. La contratación entre cónyuges: poden contractar entre si, es a dir, celebrar entre ells qualsevol tipus de contracte. Els contractes transmissius a títol lucratiu mes habituals que se celebren entre els cónyuges son les compravendes i les permutes, que es troben subjectes a la regulació ordinària. Els cónyuges tambe poden celebrar donacions entre si, encara que en aquest acs es preveuen algunes especialitats en el seu règim jurídic (poden ser ordinàries, per rao de matrimoni realitzades dins o fora de les capitulacions matrimonials).
La llei estableix algunes nomres dirigides a la proteccio dels creditors, ja que les crcunstancies de la contractacio entre conyuges poden afavorir que en alguns casos existeixi dificultat per determinar la titularitat dels bens. En primer lloc, es presumeix la gratuitat dels negocis celebrats entre cónyuges i inverteix la carrega de la prova del aracter onerós de la transmissió als propis conyuges, aavorint els tecers que impugnen el negoci celebrat. Per altra banda, l’art. 231-11-2 CCCat disposa que “ en cas de declaracio de concrs d’un dels conyuges, els bens adquirits a titol onerós durant l’any anterior a la declaracio se subjecten al règim seguent:
- Si la contraprestacio per adquirir-los procedia del conyuge concursat, es presumei la donació.
- En aquella part en que no es pugui acreditar la procedencia de la contraprestació, es presumeix la donació de la meitat.
- (^) La presunció anterior es destrueix si s’acredita que, en el momento de l’adquisició, l’adquirent tenia ingresos o recursos suficients per fer-la.
- Les presuncions no regeixen si els cónyuges estaven searats judicialment o de fet en el momento de l’adquisició.
ADQUISICIONS ONEROSES AMB PACTE DE SUPERVIVÈNCIA
Els cónyuges o futurs conyuges que adquiereixin béns conjuntament a títol onerós poden pactar en el mateix títol d’adquisició que, al morir un d’ells, el sobrevivent es convertirá en titular únic de la totalitat del bé. Aquesta clausula es coneix com el pacte de supervivencia.
Mentre visquin ambdos conyuges, el bé queda subjecte a un reègim juridic especial en virtut del pacte de supervivencia. No pot ser alienat ni gravat (excepte pacte entre cónyuges), cap dels conyuges pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre el bé, i ha de mantenirse la indivisió.
Esl bens adquirits amb pacte de supervivencia responen del deutes privatius dels conyuges, de manera que el creditor d’un d’ells pot demanar l’embargament de la part que el deutor té en aquests bens.
Causas d’extinció:
a. Acord ambdos conyuges
b. (^) Declaración de nulitat del matrimoni, separació judicial o de fet o divorci
c. Per adjudicació d’un tercerde la meitat del bé com a conseqüència d’embagament o concurs.
CAPITULACIONS MATRIMONIALS
Negoci juridic de contingut plural i variabel, otorgat en comtemplació d’una realitat familiar futura o ja existent, amb la finalitat de regular el seu funcionament i l’ordenació de la seva extinció. La seva funció es la de permetre que els conuges o futurs contraets pactin el regim economic matrimonial que millor s’adapti a les seves necessitats. Les capitulacions poden otorgar-se abans o després del matrimoni: en el primer cas només produiran efectes desde la celebració del matrimoni, i caducaran si aquest no se celebra en el plaç d’un any. La capacitat exigida per otorgar capitulacions coincideix amb la capacitat exigida per contraure matrimoni. Les capitulacions i les seves modificacions han d’atorgarse en escriptura pública, essent aquest requisit de forma necessari per a la seva validesa, i nomes serán oposables a tercers quan estiguin inscrites al Registre Civil. La modificació de les capitulacions pot conistir en un canvi de regim economic o en la variació d’algun dels pactes. Quan la modificació afecta a tercers, aquests hauran de consentir la modificació.
Les capitulacions esdevenen ineficaces quan el matrimoni es declarat nul o es dissol per divorci. No obstant, algunes de les seves previsions conserven la seva eficacia (ex: reconeixement de fills, pactes en previsio de ruptura, etç).
PACTES EN PREVISIÓ DE RUPTURA MATRIMONIAL
Poden otorgarse en capitulacions o en una altra ecriptura publica. L’art. 231-20.2 disposa que quan els pactes de previsio de ruptura es celebrin en escriptura pública, el notari ha d’informar per separat a cadascun del conyuges dels canvis que pretenen introduir en els pactes respecte del regim legal supletori, i els ha d’advertir del deure reciproc de proporcionar informacio sobre el seu patrimoni, ingresos… L’eficacia dels pactes es subjecta a la presencia de determinades circumstancies:
a. D’acord amb l’art. 231-20.4 CCCat, el coyuge que vulgui fer valer un pacte te la carrega d’acreditar que l’altra part disposava d’informació suficient sobre el seu patrimoni, ingresos, i les seves expectatives economiques.
b. (^) L’art 231-20.5 estableix que els pactes que en el momento en que es preten el seu compliment siguin greument perjudicials per un dels cónyuges no son eficaços si aquest acredita que han sobrevingut circumstanxies rellevants que no es podien preveure en el momento en que es van otorgar.
DRETS VIDUALS FAMILIARS
Son els drets de predetració del conyuge vidu i l’any de viudedat
d’aquesta compensació, que pot arribar a la cuarta part de la diferencia entre els increments patrimonials obtinguts pels conyuges.
REGIM DE PARTICIPACIO DE GUANYS
Es tracta d’un regim de carácter voluntari. L’escriptura de constitucio s’ha d’acompanyar amb un inventari del patrimoni inicial de cada conyuge. Aquest regim es configura juridicament com un regim de separacio de bens “corregit”: mentre subsisteix el matrimoni s’assembla a un regim e separacio de bens, pero quan aquest s’extingeix es preñen en consideració algunes notes característiques dels regims comunitaria, doncs neix un credit de participacio en favor d’un dels conyuges.
Aixi, l’art. 231-13.1 CCCat estableix que “ el regim de participacio de guanyas atribueix a qualsevol dels conyuges el dret a participar de l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que el regim ha estat vigent. ”
El calcul del credit de participacio es fa un cop determinat el patrimoni final (compost pels bens i drets en el momento de l’extinció del regim) i el patrimoni inicial (compost pels bens a l’inici del regim) de cada conyuge: del patrimoni final es dedueix l’inicial i s’obte l’increment patrimonial de cada conyuge. El que ha obtingut menys guanys será creditor de la meitat de la diferencia entre el valor del seu increment patrimonial i el de l’altre conyuge. No obstant, es posible el pacte entre conyuges pel qual s’atribueixi una participacio diferent al 50%, sempre que s’estableixi amb carácter recirpoc i igual a favor de qualsevol dels conyuges.
REGIM DE COMUNITAT DE BENS
L’art. 232-20 dicta: “ en el regim de comunitat de bens, els guanys obtinguts per qualsevol dels conyuges, i els bens als que se’ls hi concedeixi aquest carácter passen a ser comuns ”. Son bens comuns:
a. Aquells als que els conyuges donin aquest carácter
b. Els guanys obtinguts pel treball de qualsevol dels conyuges.
c. Els fruits i rendes de tots els bens
d. Els bens adquirits per sbrogació ral d’altres bens comuns
e. Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels conyuges.
Tenen character privatiu:
a. Els bens que pertanyíen a cada conyuge abans d’iniciarse el regim (si no se’ls dona carácter comu).
b. (^) Els adquirits per donació o titol successori.
c. Els adquirits per subrogació de bens privatius.
d. Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigencia del regim.
e. Els bens d’ús personal que no siguin d’extraordinari valor, i els estris necessaris per exercir la professió.
S’origina ula creació d’una comunitat sobre tot el patrimoni conjugal, sotmesa a regim especial. Aixi, la seva administracio correspon (si no hi ha pacte en contra) a ambdos conyuges, i tambe la seva disposició requereix el consentiment d’ambdos.
La liquidacio del regim consisteix en dividir els bens comuns entre els conyuges, o entre el conyuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, encara que cap la possibilitat de pacte entre els conyuges de porcentatges diferents.
LA SOCIETAT DE GANANCIALS DEL CODIC CIVIL
La societat de ganancials es el regim legal supletori del CC. S’estructura com una comunitat dels beneficis i guanys qe puguin obtener els conyuges, mantenint-se un conjunt de bens privatius de cadascun d’ells. L’art. 1344 CC estableix que “ mediante la sociedad de gananciales se hacen comunes para los conyuges las ganancias o beneficios obtenidos indistintament por cualquiera de ellos ”.
Tenen carácter de ganancials tots els bens obtinguts pel treball o la industria dels conyuges, aixi com les rendes que produeixin tant els bens privatius com els ganancials.
La administracio dels bens es regeix pel principi d’administracio cojunta, exigint-se el consentiment d’admbdos conyuges per a qualsevol acte de disposició sobre els bens ganancials.
Per a la liquidacio del regim, esfara inventari dels bens, i un cop trobat el liquid comu, es repartirá en parts iguals entre els consorts.
