Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

REPÀS BIOMOLÈCULES (glucids), Resúmenes de Biología

Biología

Apunts per les PAU (repàs 1 bataillerat)

Tipo: Resúmenes

2020/2021

Subido el 01/02/2022

moniht8
moniht8 🇻🇪

3.5

(2)

10 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
REPÀS BIOMOLÈCULES
Els Glúcids
1. Característiques dels glúcids
1.1 El concepte glúcids
Biomolècules orgàniques formades per C, O i H.
Són els compostos orgànics + abundants.
Fórmula empírica (CH2O)n
Totes les molècules presenten un grup carbonil. Aquest grup carbonil pot
ser un aldehid (aldosa -CHO) o una cetona (cetosa -CO).
Químicament es defineixen com polihidroxialdehids (un grup aldehid al
C1 i funcions alcohol a la resta) o polihidroxicetones (un grup cetona al
C2 i funcions alcohol a la resta).
1.2 Classificació dels glúcids
Els glúcids es classifiquen segons el nombre de cadenes
polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques que contenen:
Monosacàrids: formats per una sola cadena polihidroxialdehídiques o
polihidroxicetòniques (pentoses, hexoses...)
Oligosacàrids: de 2 a 10 monosacàrids (disacàrids i trisacàrids)
Polisacàrids: + de 10 monosacàrids.
Unions amb altres substàncies: unió de monosacàrids i altres
molècules no glucídiques (glicoproteïnes, glicolípids...)
2. Els monosacàrids
Són glúcids formats per la unió d’una sola cadena
polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques.
De 3 a 7 C.
Nomenclatura = prefix (n de C) + osa.
Presenten una formula lineal, alguns poden passar a la cíclica.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga REPÀS BIOMOLÈCULES (glucids) y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!

REPÀS BIOMOLÈCULES

Els Glúcids

1. Característiques dels glúcids 1.1 El concepte glúcids  Biomolècules orgàniques formades per C, O i H.  Són els compostos orgànics + abundants.  Fórmula empírica (CH 2 O)n  Totes les molècules presenten un grup carbonil. Aquest grup carbonil pot ser un aldehid (aldosa -CHO) o una cetona (cetosa -CO).  Químicament es defineixen com polihidroxialdehids (un grup aldehid al C1 i funcions alcohol a la resta) o polihidroxicetones (un grup cetona al C2 i funcions alcohol a la resta). 1.2 Classificació dels glúcids Els glúcids es classifiquen segons el nombre de cadenes polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques que contenen:  Monosacàrids: formats per una sola cadena polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques (pentoses, hexoses...)  Oligosacàrids: de 2 a 10 monosacàrids (disacàrids i trisacàrids)  Polisacàrids: + de 10 monosacàrids.  Unions amb altres substàncies : unió de monosacàrids i altres molècules no glucídiques (glicoproteïnes, glicolípids...) 2. Els monosacàrids  Són glúcids formats per la unió d’una sola cadena polihidroxialdehídiques o polihidroxicetòniques.  De 3 a 7 C.  Nomenclatura = prefix (n de C) + osa.  Presenten una formula lineal, alguns poden passar a la cíclica.

PROPIETATS FÍSIQUES

 Són blancs, dolços, cristal·lins i sòlids.  Són solubles en aigua i insolubles en dissolvents apolars. PROPIETATS QUÍMIQUES  Són capaços d’oxidar-se, és a dir, de perdre e- davant d’altres substàncies que en acceptar-los es redueixen.  Presenten poder reductor. 2.1 Les trioses  Glúcids + senzills.  3 C  Aldotriosa: gliceraldehid  Cetotriosa: dihidroxiacetona C asimètric: aquell que estableix els 4 enllaços amb radicals diferents. Tots els monosacàrids presenten 1 o + C asimètrics excepte la dihidroxiacetona. Què és la isomeria? Són compostos amb la mateixa forma molecular però amb diferent estructura espacial. Per què es forma? Es forma per la presència de C asimètrics. 2.2 Les tetroses  4 C  Aldotetroses: eritrosa i treosa.  Cetotetroses: eritulosa. 2.3 Les pentoses  5 C  Aldopentoses: D-ribosa (RNA) i D-2-desoxiribosa (DNA)  Cetopentoses: D-ribulosa

LA FRUCTOSA

 Cetohexosa  Lliure a la fruita  Al fetge es transforma en glucosa, per tant, té el mateix poder nutritiu.  Associada a la glucosa forma la sacarosa. En forma cíclica=pentàgon És alfa si el radical -OH del C2 es troba situat al altre costat del pla on hi ha el radical -CH2OH. Com l’exemple següent: NOMENCLATURA D i L Tots els esteroisòmers d’un monosacàrid que tenen el OH de l’últim C asimètric + allunyat del grup cetona o del grup aldehid. Dreta: D / Esquerra: L C anomèric: és aquell que en la fórmula lineal no té els 4 enllaços amb radicals diferents, és a dir, no és un C asimètric. Però, al passar a la fórmula cíclica es transforma en C asimètric. Alfa o Beta? Quan el OH del C anomèric es troba cap avall: alfa Cap amunt: beta

3. Els oligosacàrids Són glúcids formats per la unió de 2 a 10 monosacàrids. Els + importants són: - Disacàrids: formats per la unió de 2 monosacàrids. - Trisacàrids: formats per la unió de 3 monosacàrids. S’uneixen mitjançant un enllaç O-glicosídic. ENLLAÇ O-GLICOSÍDIC  Els monosacàrids poden formar enllaços covalents entre ells en reaccionar un grup hidroxil d’un monosacàrid i un grup hidroxil d’un altre monosacàrid. En reaccionar es desprèn una molècula de aigua i l’enllaç format rep el nom de O-glicosídic. Tipus: - Enllaç monocarbonílic: s’estableix entre el C carbonílic del 1er monosacàrid i el C no carbonílic del 2n monosacàrid. Com que el carboni carbonílic del 2n monosacàrid queda lliure el disacàrid té poder reductor. - Enllaç dicarbonílic: s’estableix entre el C carbonílic del 1er monosacàrid i el C carbonílic del 2n monosacàrid com que cap C carbonílic queda lliure el disacàrid no té poder reductor. - Si el 1er monosacàrid és alfa: alfa-glicosídic - Si el 1er és beta: beta-glicosídic

3. SACAROSA

  • Una molècula de D-glucosa unida per l’enllaç alfa 1:2 a una molècula de D- fructosa.
  • Es troba a la canya i a la remolatxa sucrera.
  • No té poder reductor. 4. ELS POLISACÀRIDS  Són glúcids formats per la unió de + de 10 monosacàrids.  S’uneixen mitjançant l’enllaç o-glicosídic, amb la pèrdua d’una molècula d’aigua per cada enllaç.  Pesos moleculars baixos: no són dolços, no cristal·litzen, no tenen poder reductor. TipusHomopolisacàrids: presenten polímers d’un sol tipus de monosacàrid.  Heteropolisacàrids: presenten polímers de més d’un tipus de monosacàrid. HOMOPOLISACÀRIDS: Enllaç alfa Enllaç beta Midó, glicogen Cel·lulosa, quitina HETEROPOLISACÀRIDS: PER HIDRÒLISI DONEN LLOC O 2 O + TIPUS DE MONOSACÀRIDS ENLLAÇ ALFA pectina, agar, goma aràbiga ENLLAÇ Beta : funció estructural
    • Molt estable i perdurable.
    • Els organismes no presenten enzims necessaris per trencar aquests enllaços i per tant no els poden descompondre en molècules + petites. ENLLAÇ Alfa: funció de reserva energètica
    • Poc estable i perdurable.
  • Els organismes presenten enzims necessaris per trencar aquests enllaços, per tant els poden descompondre en molècules + petites. EL MIDÓ alfa-D-glucosa  Polisacàrid de reserva energètica dels vegetals.  S’acumula en forma de grànuls de midó dins de la cèl·lula vegetal.  Fonts principals del midó: llavors dels cereals (blat, blat de moro), llegums i tubercles.  El midó està integrat per 2 tipus de polímers: amilosa i amilopectina. Amilosa: Polímers de maltosa unides per l’enllaç alfa 1: Estructura helicoïdal, amb 6 glucoses per volta. La heli es manté gràcies als ponts H. 30% del pes del midó. Amilopectina: 70% del pes del midó Polímers de maltosa unides per l’enllaç alfa 1:4 amb ramificacions alfa 1:6. EL GLICOGEN alfa-D-glucosa  Polisacàrid de reserva energètica del animals.  Es troba en el fetge i músculs.  Estructura semblant a la de la amilopectina: polímers de maltosa unides per enllaços alfa 1:4 amb ramificacions alfa 1:6. A diferència de l’amilopectina les ramificacions són molt + freqüents. LA CEL·LULOSA beta-D-glucosa  Polisacàrid amb funció estructural dels vegetals.  Biomolècula orgànica + abundant a la natura.  Element + important de la paret de les cèl·lules vegetals.  Polímer de beta-glucoses unides per l’enllaç beta 1:4. Cada parella de molècules de glucosa formen una cel·lobiosa.  L’aparell digestiu dels animals no presenten enzims necessaris per trencar l’enllaç beta, i per tant no poden aprofitar la cel·lulosa com a font d’energia.  Els xilòfags i els animals herbívors remugants aprofiten la cel·lulosa gràcies als microorganismes simbionts que contenen al tracte digestiu. LA QUITINA  Component principal de l’exoesquelet dels artròpodes.  També forma la paret cel·lular de molts fongs.  Polímer de N-acetilglucosamina (derivat de la D-glucosa amb grup amino) unides per l’enllaç beta 1:4.