Els glúcids (biomolècules) | Apuntes de Biología

ELS GLÚCIDS

Els glúcids són biomolècules orgàniques que presenten C, H i O i que presenten una fórmula empírica de molts

glúcids de CnH2nOn. Alguns glúcids són sucres.

Hi ha 2 grups en funció de la seva estructura i composició:

MONOSACÀRIDS/OSES: formades per 3-7 carbonis, són monòmers (unitat bàsica).

Oligosacàrids: estan constituïts per pocs monosacàrids.

Polisacàrids: estan formats per molts monosacàrids:

-Homopolisacàrids: tots els monosacàrids són iguals.

-Heteropolisacàrids: quan els monosacàrids són diferents entre ells.

ÒSIDS: són polímers (conjunt de monòmers)

Holòsids: tenen una fracció de glúcids.

Heteròsids: tenen una fracció glucídica + una fracció no glucídica.

MONOSACÀRIDS

Són glúcids d’entre 3-7 carbonis, que de forma característica presenten un grup aldehid o un grup cetona. Si té 3

carbonis s’anomena triosa, si té 4 carbonis tetrosa, si té 5 carbonis pentosa, si té 6 carbonis hexosa i si té 7 carbonis

heptoses. Per exemple: un grup aldehid i 5 carbonis formen l’aldopentosa o un grup cetona i 5 carbonis formen la

cetopentosa.

Són polihidroxialhedids o polihidroxicetona. No es poden descompondre per hidròlisi (monòmers).

PROPIETATS FÍSIQUES

- Són sòlids a temperatura ambient.

- Són cristal·lins.

- Són de color blanc.

- Són hidrosolubles.

- Poden tenir gust dolç.

PROPIETATS QUÍMIQUES

- S’oxiden, és a dir, perden electrons davant d’altres substàncies que quan, els accepten, es redueixen, per

això diem que els glúcids monosacàrids tenen caràcter reductor.

- Tenen la capacitat d’associar-se a grups funcional amino.

CARÀCTER REDUCTOR

Quan els monosacàrids s’oxiden perden electrons davant d’altres substàncies que, quan els accepten, es redueixen.

Per tal de reconèixer els glúcids monosacàrids al laboratori s’utilitza el seu caràcter reductor, utilitzem el reactiu de

FEHLING que es presenta en 2 formes: reactiu a i b, que contenen coure a la seva composició. Quan el coure guanya

electrons (es redueix) passa de color blau a vermell i això ens indica la presència d’un glúcid monosacàrid. El midó

està format per milers de molècules de glucosa.

ISOMERIA

Dues molècules són isòmers quan tenen igual composició però diferents propietats. Els glúcids monosacàrids

presenten dos tipus d’isomeria, estructural i òptica:

-Estructural: tindran la mateixa composició però diferent estructura. Respecte aquesta, la isomeria

estructural poden ser D o L, seran D quan tinguin el grup hidroxil del penúltim carboni a la dreta; i seran L

quan estigui a l’esquerra.

-Óptica: s’estableix a partir de la diferent activitat òptica que mostren les molècules. Els monosacàrids

presenten activitat òptica degut a la presència dels carbonis asimètrics. La llum està constituïda per

partícules que vibren en infinits plans. Si fem travessar la llum natural per un polaritzador, aconseguim un

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Els glúcids (biomolècules) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

ELS GLÚCIDS

Els glúcids són biomolècules orgàniques que presenten C, H i O i que presenten una fórmula empírica de molts glúcids de CnH2nOn. Alguns glúcids són sucres. Hi ha 2 grups en funció de la seva estructura i composició: MONOSACÀRIDS/OSES: formades per 3-7 carbonis, són monòmers (unitat bàsica). Oligosacàrids: estan constituïts per pocs monosacàrids. Polisacàrids: estan formats per molts monosacàrids:

Homopolisacàrids : tots els monosacàrids són iguals.
Heteropolisacàrids : quan els monosacàrids són diferents entre ells. ÒSIDS: són polímers (conjunt de monòmers) Holòsids: tenen una fracció de glúcids. Heteròsids : tenen una fracció glucídica + una fracció no glucídica. MONOSACÀRIDS Són glúcids d’entre 3-7 carbonis, que de forma característica presenten un grup aldehid o un grup cetona. Si té 3 carbonis s’anomena triosa, si té 4 carbonis tetrosa, si té 5 carbonis pentosa, si té 6 carbonis hexosa i si té 7 carbonis heptoses. Per exemple: un grup aldehid i 5 carbonis formen l’aldopentosa o un grup cetona i 5 carbonis formen la cetopentosa. Són polihidroxialhedids o polihidroxicetona. No es poden descompondre per hidròlisi (monòmers). PROPIETATS FÍSIQUES
Són sòlids a temperatura ambient.
Són cristal·lins.
Són de color blanc.
Són hidrosolubles.
Poden tenir gust dolç. PROPIETATS QUÍMIQUES
S’oxiden, és a dir, perden electrons davant d’altres substàncies que quan, els accepten, es redueixen, per això diem que els glúcids monosacàrids tenen caràcter reductor.
Tenen la capacitat d’associar-se a grups funcional amino. CARÀCTER REDUCTOR Quan els monosacàrids s’oxiden perden electrons davant d’altres substàncies que, quan els accepten, es redueixen. Per tal de reconèixer els glúcids monosacàrids al laboratori s’utilitza el seu caràcter reductor, utilitzem el reactiu de FEHLING que es presenta en 2 formes: reactiu a i b, que contenen coure a la seva composició. Quan el coure guanya electrons (es redueix) passa de color blau a vermell i això ens indica la presència d’un glúcid monosacàrid. El midó està format per milers de molècules de glucosa. ISOMERIA Dues molècules són isòmers quan tenen igual composició però diferents propietats. Els glúcids monosacàrids presenten dos tipus d’isomeria, estructural i òptica:
Estructural: tindran la mateixa composició però diferent estructura. Respecte aquesta, la isomeria estructural poden ser D o L, seran D quan tinguin el grup hidroxil del penúltim carboni a la dreta; i seran L quan estigui a l’esquerra.
Óptica: s’estableix a partir de la diferent activitat òptica que mostren les molècules. Els monosacàrids presenten activitat òptica degut a la presència dels carbonis asimètrics. La llum està constituïda per partícules que vibren en infinits plans. Si fem travessar la llum natural per un polaritzador, aconseguim un

pla de llum polaritzada en el qual les partícules vibren només en un pla. Quan la llum polaritzada travessa una dissolució que conté monosacàrids, el pla de la llum polaritzada pot girar cap a la dreta, llavors la substància s’anomenarà dextrògira (+); o pot girar cap a l’esquerra, llavors la substància serà levògira (-). CARBONI ASIMÈTRIC  Un carboni asimètric és aquell que presenta 4 substituents diferents, és a dir, que comparteix els seus quatre electrons amb 4 estructures diferents. Quan hi ha carbonis asimètrics hi ha activitat òptica. La dihidroxiacetona és l’únic monosacàrid que no té activitat òptica. ESTRUCTURA MONOSACÀRIDS Quan els monosacàrids es troben en dissolució aquosa canvien la seva estructura lineal i prenen forma cíclica. Aquesta estructura cíclica rep el nom de pirà, si té forma hexagonal, o furà, si té forma pentagonal. L’aparició d’aquesta estructura cíclica dona lloc a l’aparició de dos nous isòmers òptics anomenats α i β. Els monosacàrids prenen estructura cíclica per formació d’un enllaç intern anomenat HEMIACETAL. A les aldohexoses aquest enllaç s’estableix entre el carboni 1 i el carboni 5. El carboni 1 rep el nom de carboni anomèric. Si el grup hidroxil d’aquest carboni es disposa a la part de sota, la molècula s’anomenarà α (alfa). Mentre que si es troba a sobre, s’anomenarà β (beta). α i β seran entre ells anòmers cíclics. OLIGOSACÀRIDS Els oligosacàrids són glúcids formats per pocs monosacàrids units entre ells per enllaços O-GLUCOSÍDICS. En quant a les propietats físiques, els oligosacàrids són sòlids a temperatura ambient, solubles en aigua i cristal·lins. Alguns són dolços i d’altres no. Respecte a les propietats químiques, alguns disacàrids tenen poder reductor i d’altres no. Els disacàrids són oligosacàrids formats per la unió de dos mono sacàrids, que es fa de dues maneres:

Enllaç monocarbonílic: Diem que un enllaç és monocarbonílic quan únicament intervé en l’enllaç un dels dos carbonis anomèrics. Com només intervé un carboni anomèric, el monosacàrid conservarà el seu poder reductor (afegim el sufix –osa). Exemple: La isomaltosa està constituïda per dues molècules d’ α -D- glucopiranosa, unides per enllaços 1  6 i es pot trobar de forma natural a la soja germinada.
Enllaç dicarbonílic: Diem que un enllaç és dicarbonílic quan s’estableix un enllaç entre els dos carbons anomèrics. Com intervenen ambdós carbonis anomèrics, el disacàrid perd el seu poder reductor (afegim el sufix –òsid). La sacarosa és una molècula formada per una molècula d’α-D-glucosa i una molècula de β-D-fructosa, unides mitjançant un enllaç 1  2. La lactosa és un glúcid oligosacàrid, té gust dolç, formada per β-D-galactosa i α-D-glucosa. Té poder reductor. Unides 1  4. HOMOPOLISACÀRIDS Formats per monosacàrids d’un sol tipus i els enllaços són O-Glucosídics i poden ser α o β.
El midó. Polisacàrid de reserva vegetal. S’emmagatzema a les arrels (pastanaga), a la tija (patata, el nap) o a la llavor (blat). Les fulles, però, no son òrgan de reserva de midó. El midó està constituït per dos tipus de molècules l’amilosa i l’amilopectina: o Amilosa: polímer de maltoses unides per enllaços α (1  4) amb estructura helicoïdal. De tal manera que a cada volta d’hèlix es disposen sis molècules de glucosa. o Amilopectina: polímer de maltoses unides per enllaços α (1  4), amb ramificacions α (1  6) cada 10 o 12 molècules de glucosa. MIDÓ  (amilasa salival/amilasa pancreàtica) MALTOSA  (maltasa) GLUCOSA (oxidació).
El glucogen. Homopolisacàrid de reserva animal. És molt abundant al fetge i al múscul. Forma dispersions col·loïdals al citoplasma de la cèl·lula. Està constituït per moltes maltoses, ja que és un polímer de maltoses, que estan unides entre elles per enllaços α (1  4) i ramificacions α (1  6), però aquestes ramificacions són més freqüents que les del midó: cada 8 o 10 molècules de glucosa.
La cel·lulosa. La cel·lulosa és també un homopolisacàrid està constituïda per molècules de β-D- Glucopiranosa unides per enllaços 14 sense ramificar. La cel·lulosa té una funció estructural forma part de

PAPER BIOLÒGIC DELS GLÚCIDS

FUNCIÓ ENERGÈTICA

Donen energia a les cèl·lules en forma d’ATP a través de l’oxidació biològica. Els monosacàrids i els oligosacàrids tenen funció energètica. FUNCIÓ ESTRUCTURAL Donen forma a la cèl·lula. Com els peptidoglicans (mureïna), els glicolípids (membrana), glicoproteïnes (membrana), la cel·lulosa, la quitina. FUNCIÓ RESERVA ENERGÈTICA Permeten emmagatzemar energia. Com el midó (polisacàrid de reserva vegetal) i el glucogen (polisacàrid de reserva animal). ALTRES FUNCIONS

Anticoagulant. Com l’heparina.
Pigment. Com els antocianòcits.

Els glúcids (biomolècules), Apuntes de Biología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Els glúcids (biomolècules) y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

ELS GLÚCIDS

PAPER BIOLÒGIC DELS GLÚCIDS

FUNCIÓ ENERGÈTICA