Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Rtgrgtg, Profesor: el de mates de T2, Carrera: Biologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 32
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de
les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei
de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara
imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA EN QUÍMICA INORGÀNICA
1. NORMES BÀSIQUES.
1.1. Formulació.
A) El component electropositiu (catió) de la fórmula ha de precedir a l’electronegatiu, encara que en les llengües llatines es segueix l’ordre contrari en anomenar-los. Existeixen algunes excepcions en els compostos binaris entre no metalls. Exemples: KBr: bromur de potassi CaO: òxid de calci NaNO 3 : nitrat de sodi KH: hidrur de potassi
B) Com les molècules són neutres (càrrega total nul·la), el número d'oxidació aportat per la part electronegativa ha de ser igual, en valor absolut, al aportat por la part electropositiva. Per aconseguir-ho, el procediment més utilitzat es intercanviar les valències o els números d'oxidació i, com a norma general, encara que amb excepcions, simplificar els subíndexs resultants quan sigui possible. Exemples: Ca (2+) ; Cl (-1) → CaCl (^2) Pb (4+) ; O (-2) → Pb 2 O 4 → PbO 2 I (7+) ; O (-2) → I 2 O 7
C) Nomenclatura tradicional
És el sistema mes antic i consisteix en designar l’estat de valència mes gran mitjançant la terminació -ic i el de valència mes petita mitjançant la terminació -ós ; quan existeix nomes un número de valència es pot emprar la terminació -ic.
La I.U.P.A.C. ha desaconsellat la seva utilització, doncs és confusa quan l’element té mes de dues valències, no és aplicable als compostos de coordinació i exigeix recordar totes les valències.
Per tradició es segueix utilitzant, però és convenient abandonar-la.
Exemples:
FeCl 3 , CuO , Pb(OH) 2 , HgH 2 , SnSO 4 : clorur fèrric, òxid cúpric, hidròxid plumbós, hidrur mercúric, sulfat estannós.
- H 1 Be 2 B 3 C 2, - Li 1 Mg 2 Al 3 Si Compostos formats per hidrogen i un no metall.
- En hidrurs i, en general, en tots els compostos entre dos no metalls, s’escriu primer i s’anomena en segon lloc, l'element que apareix primer en la relació següent:
- Hidrurs de F, Cl, Br, I, Se, S, Te : terminacions en - ur d’aquests no metalls (fluorur, clorur, ...).
Les dissolucions aquoses tenen caràcter àcid ( hidràcids ): àcid no metall- hídric
Exemples: HF : fluorur d'hidrogen o àcid fluorhídric
HCl: clorur d'hidrogen o àcid clorhídric HBr, HI, H 2 S, H 2 Se, H 2 Te HCN: cianuro d'hidrogen o àcid cianhídric
- Hidrurs de O, N, P, As, Sb, C, Si, B : nomenclatura sistemàtica o noms propis acceptats
por la I.U.P.A.C. H 2 O NH (^3) N2H PH AsH (^3) SbH (^3) BH (^3) CH (^4) SiH Si2H B2H P2H (^4) As2H
aigua amoníac hidrazina fosfina arsina estibina borà metà silà disilà diborà difosfina diarsina
trihidrur de nitrógeno
trihidrur de fòsfor trihidrur d'arsènic trihidrur de antimoni trihidrur de bor tetrahidrur de carboni tetrahidrur de silici hexahidrur de disilici hexahidrur de dibor tetrahidrur de difòsfor tetrahidrur d'arsènic
COMBINACIONS BINÀRIES D‘OXIGEN: ÒXIDS, PERÒXIDS I HIPERÒXIDDS
Compostos d'oxigen i qualsevol altre element, metàl·lic o no metàl·lic.
- Oxigen: número d’oxidació (-2). - L’O és l'element mes electronegatiu a excepció del F. L'element unit a l'oxigen figura en primer lloc en la fórmula dels òxids. Excepció: OF 2 difluorur d'oxigen i O 2 F 2 difluorur de dioxigen
Nomenclatura sistemática
Nomenclatura de Stock
Nomenclatura tradicional
Cl 2 O 7 SO N 2 O
heptaòxid de diclor monòxid de sofre monòxid de dinitrogen
òxid de clor (VII) òxid de sofre (II) òxid de nitrogen (I)
anhídrid perclòric anhídrid sulfurós anhídrid hiponitrós
Nomenclatura sistemática Nomenclatura de Stock
Nomenclatura tradicional N 2 O NO N2O 3 N2O 4 NO N2O 5
monòxid de dinitrogen monòxid de nitrogen triòxid de dinitrogen tetraòxid de dinitrogen diòxid de nitrogen pentaòxid de dinitrogen
òxid de nitrogen (I) " " (II) " " (III) " " (IV) " " (IV) " " (V)
òxid nitrós òxid nítric anhídrid nitrós tetraòxid de nitrogen diòxid de nitrogen anhídrid nítric
2. PERÓXIDOS
Compostos formats per un metall i el ió peroxo, O 2 2−
- Oxigen: número d'oxidació (-1). - Es coneixen peròxids dels metalls dels grups 1A, 2A, 1B i 2B del Sistema Periòdic. - Es formen i s’anomenen com els òxids metàl·lics, substituint el ió O^2 −^ dels òxids metàl·lics por el ió O 22 −^ i la paraula òxid per peròxid. - El subíndex 2 del ió peroxo no es pot simplificar. - No s'utilitza la nomenclatura sistemàtica.
Exemples: (^) Nomenclatura
de Stock
Nomenclatura tradicional
Li 2 O 2 HgO 2 CaO 2 ZnO 2 Na 2 O 2 Cu 2 O 2 H 2 O 2
Peròxid de liti " " mercuri (II) " " calci " " cinc " " sodi " " coure (I) " " hidrogen
peròxid de liti " mercúric " càlcic " de cinc " sòdic " cuprós aigua oxigenada
3. HIPERÒXIDS o SUPERÒXIDS
Unió de metalls alcalins i alcalinoterris mes electropositius (Na, K, Rb, Cs, Ca, Sr, Ba) amb el ió O 2 −^ ( hiperòxid ). Els hiperòxids són paramagnètics ja que tenen un electró desapariat.
- El subíndex 2 del ió hiperòxid no es pot simplificar. - Coincideixen les nomenclatures Stock i sistemàtica.
Exemples: NaO 2 :hiperòxid de sodi; CaO 4 : hiperòxid de calci
- S’escriu primer i s’anomena en segon lloc, l'element que apareix primer en la següent relació: B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F (no segueix rigorosament un ordre creixent d'electronegativitats) - Es pot utilitzar la nomenclatura de Stock però es recomana l'ús exclusiu de la nomenclatura sistemàtica. Exemples: Nomenclatura sistemática
Nomenclatura de Stock PCl (^5) BrF (^3) BrCl IF 7 SF (^6) CS (^2) SI 2 AsBr (^3) As 2 S 3 NCl 3 BCl (^3) BrF
pentaclorur de fòsfor trifluorur de brom monoclorur de brom heptafluorur de iode hexafluorur de sofre disulfur de carboni diiodur de sofre tribromur d’arsènic trisulfur de diarsènic triclorur de nitrogen triclorur de bor monofluorur de brom
clorur de fòsfor (V) fluorur de brom (III) clorur de brom (I) fluorur de iode (VII) fluorur de sofre (VI) sulfur de carboni (IV) iodur de sofre (II) bromur d’arsènic (III) sulfur d’arsènic (III) clorur de nitrogen (III) clorur de bor fluorur de brom (I)
Els compostos metall-metall, o compostos intermetàl·lics, reben el nom general d’ aliatges i presenten composicions que no guarden relació amb les regles de valència.
- En la fórmula s’escriu primerament el metall situat mes a l’esquerra en la Taula Periòdica i si els metalls pertanyen al mateix grup, en ordre decreixent de pesos atòmics.
Exemples: CoZn 2 , Cu 5 Sn , AgZn , Cu 9 Al 4 , Li 10 Pb 3 , CuZn.
Combinació dels metalls amb el ió hidròxid , OH−, que actua amb número d'oxidació -1.
- Degut al seu caràcter bàsic reben el nom de bases. - Es formulen i anomenen seguint les normes bàsiques i emprant la paraula genèrica hidròxid.
Exemples:
Nomenclatura sistemàtica
Nomenclatura de Stock
Nomenclatura tradicional
Hg(OH) 2 KOH Cr(OH) 3 Sn(OH) 4 Ba(OH) 2 CuOH Pb(OH) 2 Ti(OH) 4 AgOH Pt(OH) 4
dihidròxid de mercuri hidròxid de potassi trihidròxid de crom tetrahidròxid d’estany dihidròxid de bari monohidròxid de coure dihidròxid de plom tetrahidróxid de titani hidròxid de plata tetrahidròxid de platí
hidròxid de mercuri II) hidròxid de potassi hidròxid de crom (III) hidròxid de estany (IV) hidròxid de bari hidròxid de coure (I) hidròxid de plom (II) hidròxid de titani (IV) hidròxid de plata hidròxid de platí (IV)
hidròxid mercúric hidròxid potàssic hidròxid cròmic hidròxid estànnic hidròxid bàric hidròxid cuprós hidròxid plumbós hidròxid titànic hidròxid de plata hidròxid platínic
Compostos que manifesten caràcter àcid i que contenen oxigen en la seva molècula.
- Fórmula general: H (^) a XbOc
X: casi sempre és un no metall i de vegades un metall de transició que utilitza els seus números d'oxidació mes alts.
Oxoàcids que tenen substituït un o mes grups oxigen (O 2 − ) per sofre (S 2 − ).
- S’anomenen com l'oxoàcid introduint el prefix tio. El número d'àtoms de S introduïts s’indica mitjançant prefixos.
Exemples:
Oxoàcids que tenen substituït un oxigen (O 2− ) per un grup peroxo (O ) 2 2−^.
- S’anomenen anteposant el prefix peroxo.
H 3 BO 3 (HBO 2 )n (HBO 2 ) (^3) HOCN HNOC HONC H 4 B 2 O 4 H 2 CO 3 H 4 SiO 4 (H 2 SiO 3 ) (^) n HNO 3 HNO 4 HNO 2 HOONO H 2 NO 2 H 2 N 2 O 2 H 3 PO 4 H 4 P 2 O 7 H 5 P 3 O 10 Hn+2 P (^) nO3n+ (HPO 3 ) (^) n (HPO 3 ) (^3) (HPO 3 ) (^4) H 3 PO 5 H 4 P 2 O 8 H 3 PO 3 (H 2 PHO 3 ) H 4 P 2 O 5 H 3 PO 2 (HPH 2 O 2 ) H 3 AsO 4 H 3 AsO 3 HSb(OH) (^6) H 2 SO 4
àc. ortobòric àcs. metabòrics àc. trimetabòric àc. ciànic àc. isociànic àc. fulmínic àc. hipobòric àc. carbònic àc. ortosilícic àcs. metasilícics àc. nítric àc. peroxonítric àc. nitrós àc. peroxonitrós àc. nitroxílic àc. hiponitrós àc. (orto)fosfòric àc. difosfòric (pirofosfòric) àc. trifosfòric àcs. polifosfòrics àcs. metafosfòrics àc. trimetafosfòric àc. tetrametafosfórico àc. peroxo(mono)fosfòric àc. peroxodifosfòric àc. fosforós àc. difosforoso (pirofosforoso) àc. hipofosforós àc. arsénic àc. arseniós àc. hexahidroxoantimònic àc. sulfúric
H 2 SO 5 H 2 S 2 O 7 H 2 S 2 O 8 H 2 S 2 O 3 H 2 S 2 O 6 H 2 SO 3 H 2 S 2 O 5 H 2 S 2 O 2 H 2 S 2 O 4 H 2 SO 2 H 2 S (^) x O 6 H 2 SeO 4 H 2 SeO 3 H 6 TeO 6 H 2 CrO 4 H 2 Cr 2 O 7 HClO 4 HClO 3 HClO 2 HClO HBrO 3 HBrO 2 HBrO H 5 IO 6 HIO 3 HIO HMnO 4 H 2 MnO 4 HTcO 4 H 2 TcO 4 HReO 4 H 2 ReO 4
àc. peroxo(mono)sulfúric àc. disulfúric (pirosulfúric) àc. peroxodisulfúric àc. tiosulfúric àc. ditiònic àc. sulfurós àc. disulfurós (pirosulfurós) àc. tiosulfurós àc. ditionós àc. sulfoxílic àcs. politiònics (x = 3, 4,...) àc. selénic àc. seleniós àc.(orto)telúric àc. cròmic àc. dicròmic àc. perclòric àc. clòric àc. clorós àc. hipoclorós àc. brómic àc. bromós àc. hipobromós àc.(orto)periòdic àc. iòdic àc. hipoiodós àc. permangànic àc. mangànic àc. pertecnècic àc. tecnècic àc. perrènic àc. rènic
B) Nomenclatura sistemàtica
Exemples:
HClO 4 : tetraoxoclorat (VII) de hidrogen
HBrO 3 : trioxobromat (V) de hidrogen
H 2 CrO 4 : tetraoxocromat (VI) de hidrogen
H 2 SO 4 : , H 3 VO 4 , H 3 BO 3 , H 2 CO 3
Exemples:
HPO 3 : trioxofosfat (V) de hidrogen (n. clàssica: àc. metafosfòric)
H 2 Cr 2 O 7 : heptaoxodicromat (VI) de hidrogen (àc. dicròmic)
Tioàcids
Exemples:
H 3 PO 2 S 2 : dioxoditiofosfat (V) de hidrogen
H 2 S 2 O 3 ó H 2 SO 3 S: trioxotiosulfat (VI) de hidrogen