Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Problemas de Biología Celular: Hurler, Transport de Proteínas, Receptores y Transcripción , Ejercicios de Bioquímica

Este documento aborda diversos problemas relacionados con la biología celular, incluyendo el problema de hurler, el transporto de proteínas, los receptores y la transcripción. El texto explica cómo las proteínas se etiquetan y reconocen para llegar a los lisosomas, el papel del transporto activo en mantener la localización de las proteínas, el efecto de la mutación en el receptor 1 y la importancia de ap-1 en la emisión de fluorescencia. Además, se discuten los efectos de la proteasa en el gel, la importancia de la energía en la síntesis de proteínas grandes y el papel de diferentes enzimas en el metabolismo de lípidos.

Tipo: Ejercicios

2013/2014

Subido el 01/02/2014

josedc4
josedc4 🇪🇸

3.8

(23)

18 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
AMPLIACIÓ DE BIOLOGIA CEL·LULAR
PROBLEMA 1
Hurler = enzim α-L-iduronidase
Totes les proteïnes que van als lisosomes les hem de reconèixer amb el marcador manosa-6-
fosfat. Les proteïnes acabades de sintetitzar i que van a Cis-Golgi tenen un marcador
oligosacàrid, per anar lisosoma se li ha de afegir un grup fosfat. S’aconsegueix a partir del
UDP-GlcNAc, del que agafem UMP-GlcNAc mitjaant una N-acetilglucosamina-1-
fosfotransferasa i després amb una fosfodiesterasa li traiem el GlcNAc i nomes ens quedem amb
el grup fosfat marcador oligosacàrid + grup fosfat = lisosoma.
Sobrenedant = Líquid que conté les excrecions de les cèl·lules en una cultiu, com el medi on
estan les cèl·lules.
Tenim 3 flascons amb cultius de pacient A, B i C (lisosomes buits). A part tenim 2 flascons un
amb cèl·lules normals i un altre amb cèl·lules Hurler.
a. El sobrenedant de les normals corregeix B i C però no A. A defecte en els receptors
lisosomals, ja que les proteïnes marcades amb manosa-6-fosfat que s’han exocitat de la
cèl·lula normal no és reconeguda per els receptors de Mb de A.
b. El sobrenedant d’A corregeix Hurler mentre que els de B i C no. A sintetitza tots els
enzims i corroborem que A no té bé els receptors ja que la resta ho fa bé. B i C no
podem saber que els hi passa encara.
c. Els 3 sobrenedants es tracten amb fosfodiesterasa, alhesores els A i C corregeixen les
Hurler, mentre que B no. Si la fosfodiesterasa arrecla C, vol dir que no té la mutació en
el gen de la N-acetilglucosamina-1-fosfotransferasa sinó en la fosfodiesterasa, en canvi
el B sí, ja que per molt que li posem fosfodiesterasa si no té grup UMP-GlcNAc no
podrà fosforilar res.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Problemas de Biología Celular: Hurler, Transport de Proteínas, Receptores y Transcripción y más Ejercicios en PDF de Bioquímica solo en Docsity!

AMPLIACIÓ DE BIOLOGIA CEL·LULAR

PROBLEMA 1

Hurler = enzim α-L-iduronidase Totes les proteïnes que van als lisosomes les hem de reconèixer amb el marcador manosa-6- fosfat. Les proteïnes acabades de sintetitzar i que van a Cis-Golgi tenen un marcador oligosacàrid, per anar lisosoma se li ha de afegir un grup fosfat. S’aconsegueix a partir del UDP-GlcNAc, del que agafem UMP-GlcNAc mitjançant una N-acetilglucosamina-1- fosfotransferasa i després amb una fosfodiesterasa li traiem el GlcNAc i nomes ens quedem amb el grup fosfat marcador oligosacàrid + grup fosfat = lisosoma. Sobrenedant = Líquid que conté les excrecions de les cèl·lules en una cultiu, com el medi on estan les cèl·lules.

Tenim 3 flascons amb cultius de pacient A, B i C (lisosomes buits). A part tenim 2 flascons un amb cèl·lules normals i un altre amb cèl·lules Hurler. a. El sobrenedant de les normals corregeix B i C però no A. A té defecte en els receptors lisosomals, ja que les proteïnes marcades amb manosa-6-fosfat que s’han exocitat de la cèl·lula normal no és reconeguda per els receptors de Mb de A. b. El sobrenedant d’A corregeix Hurler mentre que els de B i C no. A sintetitza tots els enzims i corroborem que A no té bé els receptors ja que la resta ho fa bé. B i C no podem saber que els hi passa encara. c. (^) Els 3 sobrenedants es tracten amb fosfodiesterasa, alhesores els A i C corregeixen les Hurler, mentre que B no. Si la fosfodiesterasa arrecla C, vol dir que no té la mutació en el gen de la N-acetilglucosamina-1-fosfotransferasa sinó en la fosfodiesterasa, en canvi el B sí, ja que per molt que li posem fosfodiesterasa si no té grup UMP-GlcNAc no podrà fosforilar res.

PROBLEMA 2

El transport és actiu, ja que si fos passiu les proteïnes estarien disperses entre el nucli i el citoplasma, però al haver-hi algunes només al citoplasma hi ha d’haver algo que regula l’entrada. Amb els resultats queda palpable que la cua és a la que reconeix el nucli el cap per si sol no entra. PROBLEMA 3

PROBLEMA 4

PROBLEMA 5

a. K b. Només el receptor 1 presentaria radioactivitat. Si fos creuada cap en presentaria de forma individual, al 1+2 el 2 en presentaria, al 1+3 l’1 en presentaria i al 2+3 el 2 en presentaria.