Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum Catalanisme Polític, Exámenes selectividad de Historia de España

Resum Catalanisme Polític. Per un examen o per estudiar per la selectivitat.

Tipo: Exámenes selectividad

2020/2021

Subido el 08/04/2021

guisla-marquez-miret
guisla-marquez-miret 🇪🇸

4.7

(3)

6 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL CATALANISME POLÍTIC
I. Les arrels del Catalanisme Polític
1. Un fet clau en el naixement del Catalanisme és la publicació de l’oda La Pàtria, de
Bonaventura Carles Aribau, el 1833. Joaquim Rubio i Ors el 1839 també publica un
poema en català en un diari en castellà com era el Diario de Barcelona.
El 1841, aquest mateix autor publica un llibre amb una recopilació dels seus poemes en
català i l’anomena com el seu pseudònim: Lo Gaiter del Llobregat. Aquest llibre conté
un pròleg que es considera tot un manifest de la Renaixença, ja que valora el passat
medieval de la cultura catalana i proposa la dignificació de la llengua.
2. El 1859 van restaurar-se els Jocs Florals de Barcelona gràcies a la iniciativa d’escriptors com
Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer. El 1863 va fundar-se el Teatre Català, on només
es programaven obres en català, per l’afany de la població en escriure en català.
3. Del catalanisme cal destacar, que abans de ser un catalanisme polític, va ser cultural, com
podem veure amb els fets anteriors. Es va restaurar la cultura catalana en l'àmbit culte,
trencant amb la col·loquialitat que hi havia establida a causa de prohibicions.
II. Les formulacions del Catalanisme Polític fins a la Segona República
Abans d’endinsar-nos en el que és el catalanisme, cal tenir en compte que va haver-hi dos
tipus de catalanismes polítics: el catalanisme republicà (progressista/ federalista) i el
catalanisme conservador. Tots dos estan subdividits en dos períodes de temps: el primer fins
a 1901 i el segon des de 1901 fins a 1931. A més a més, cal no oblidar el catalanisme romàntic
dels Jocs Florals.
A. Primer període del catalanisme: des de l’inici de la Restauració fins als quatre presidents,
1875-1901
1. El catalanisme republicà
1. Valentí Almirall, fundador del PRDF, un partit que anava en contra de la reina Isabel II a la
revolució de La Gloriosa, va el primer ideòleg i promotor d’aquest primer catalanisme polític.
A mesura que va avançar la dècada dels 70, Almirall va anar allunyant-se d’això i intentant
canviar Espanya des de Catalunya.
Almirall és el fundador del primer diari en Català, el funda en 1979 amb el nom de Diari
Català.
El 1880 convoca el Primer Congrés Catalanista. D’aquí neix el Centre Català, una entitat
impulsada per Almirall el 1882 i que convoca el Segon Congrés Catalanista per 1883.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum Catalanisme Polític y más Exámenes selectividad en PDF de Historia de España solo en Docsity!

EL CATALANISME POLÍTIC

I. Les arrels del Catalanisme Polític

  1. Un fet clau en el naixement del Catalanisme és la publicació de l’oda La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, el 1833. Joaquim Rubio i Ors el 1839 també publica un poema en català en un diari en castellà com era el Diario de Barcelona. El 1841, aquest mateix autor publica un llibre amb una recopilació dels seus poemes en català i l’anomena com el seu pseudònim: Lo Gaiter del Llobregat. Aquest llibre conté un pròleg que es considera tot un manifest de la Renaixença, ja que valora el passat medieval de la cultura catalana i proposa la dignificació de la llengua.
  2. El 1859 van restaurar-se els Jocs Florals de Barcelona gràcies a la iniciativa d’escriptors com Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer. El 1863 va fundar-se el Teatre Català, on només es programaven obres en català, per l’afany de la població en escriure en català.
  3. Del catalanisme cal destacar, que abans de ser un catalanisme polític, va ser cultural, com podem veure amb els fets anteriors. Es va restaurar la cultura catalana en l'àmbit culte, trencant amb la col·loquialitat que hi havia establida a causa de prohibicions. II. Les formulacions del Catalanisme Polític fins a la Segona República Abans d’endinsar-nos en el que és el catalanisme, cal tenir en compte que va haver-hi dos tipus de catalanismes polítics: el catalanisme republicà (progressista/ federalista) i el catalanisme conservador. Tots dos estan subdividits en dos períodes de temps: el primer fins a 1901 i el segon des de 1901 fins a 1931. A més a més, cal no oblidar el catalanisme romàntic dels Jocs Florals. A. Primer període del catalanisme: des de l’inici de la Restauració fins als quatre presidents, 1875-
  4. El catalanisme republicà
  5. Valentí Almirall, fundador del PRDF, un partit que anava en contra de la reina Isabel II a la revolució de La Gloriosa, va el primer ideòleg i promotor d’aquest primer catalanisme polític. A mesura que va avançar la dècada dels 70, Almirall va anar allunyant-se d’això i intentant canviar Espanya des de Catalunya. Almirall és el fundador del primer diari en Català, el funda en 1979 amb el nom de Diari Català. El 1880 convoca el Primer Congrés Catalanista. D’aquí neix el Centre Català, una entitat impulsada per Almirall el 1882 i que convoca el Segon Congrés Catalanista per 1883.
  1. El Memorial de Greuges va ser un document molt significatiu pel catalanisme republicà d’aquest període. Era un recull de protestes contra el govern que va ser escrit durant una reunió d’organitzacions socials, polítiques i econòmiques a La Llotja, Barcelona, l’11 de gener de 1885 convocada pel Centre Català. Les causes del seu descontentament van ser els Decrets de Nova Planta, la persecució de l’ús del català, els convenis comercials d’Espanya amb França i el Regne Unit i la llei que es preparava contra el Dret Civil català. Una comissió de catalans formada per ciutadans de tot tipus va a Madrid a entregar-li al rei, però en tornar van adonar-se del fet que no havien aconseguit res. Característiques del Memorial de Greuges:
  • Protesta per la manca d’atenció de la monarquia i de les mesures concretes del govern.
  • Defensa el proteccionisme.
  • Demanda el respecte i la restitució de llibertats perdudes.
  • Aplega per primer cop el catalanisme cultural romàntic, el republicà i l’incipient catalanisme conservador.
  1. Després de no haver aconseguit res amb el Memorial de Greuges, Almirall se sent decebut i durant els seus últims anys polítics opta per tornar un altre cop al republicanisme: el 1886 Almirall publica Lo Catalanisme , on proposa un catalanisme democràtic i republicà.
  2. A partir de l’any 1887, molts seguidors d’Almirall i del Centre Català passen a defensar l’altre catalanisme. Almirall queda especialment dolgut quan veu que a l’Exposició Universal de 1888 reben a la reina, tot elogiant-la. Finalment, Almirall opta per abandonar.
  3. El catalanisme conservador
  4. Aquest catalanisme, entès com a «tradicionalisme catòlic del catalanisme conservador», apareix a la Catalunya d’interior (Vic, Manresa, etc.). Concretament sorgeix a partir de què es comença a publicar a Vic La Veu de Montserrat, el 1878. El 1886 Es funda el Centre Escolar Catalanista, una entitat on anaven joves estudiants defensors d’aquest tipus de catalanisme. El 1887 neix La Lliga de Catalunya, una variant conservadora del Centre Català d’Almirall. Aquest té un punt de vista més conservador i catòlic, de dretes.
  1. El 1899 té lloc el tancament de Caixes a Barcelona, tota la gent que el govern espanyol empresona surt de presó descontenta i se suma a la causa catalanista.
  2. Quan neix el partit catalanista «fort» el 1901, La Lliga Regionalista, en fusionar-se la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, s’hi suma molta gent a causa de la mala gestió del govern espanyol. Aquest fet marca la transició entre el primer i el segon catalanisme.
  3. El catalanisme «romàntic» dels Jocs Florals
  4. Aquest catalanisme de finals del segle XIX era de caràcter cultural, més romàntic. Es considera un pont entre el catalanisme laic i democràtic d’Almirall i el catalanisme catòlic i tradicionalista de Torras i Bages.
  5. El 1871 neix la revista La Renaixensa , que esdevindrà el nucli d’aquest catalanisme, representat per Àngel Guimerà, entre d’altres. B. Segon període del catalanisme: des del naixement de la Lliga Regionalista fins a l’inici de la Segona República, 1901 – Com que Almirall i el Centre Català fracassen durant el primer període, aquí no és tan clara la divisió entre catalanismes.
  6. El catalanisme conservador
  7. El 1901 tenen lloc les primeres eleccions i la Lliga Regionalista, malgrat representar els interessos de la burgesia industrial i comercial, també aconsegueix molts votants fora d’aquesta forquilla social, ja que són votants descontents. La seva candidatura, anomenada els «Quatre Presidents», estava formada per Enric Prat de la Riba, Bartomeu Robert, Josep Puigi Cadafalch i Francesc Cambó, tots quatre figures molt conegudes a Catalunya que havien estat president d’alguna cosa prèviament, un dels fets que va fer que obtinguessin un escó. A partir del 1903, els partits dinàstics resulten derrotats.
  8. El 1904 Alfons XIII visita per primer cop Catalunya i la major part de la corporació es nega a rebre’l a l’Ajuntament de Barcelona, aclamat als carrers de la ciutat. Republicans i catalanistes van impedir que el rei arribés al saló de cens.
  9. Entre 1905 i 1906 tenen lloc els Fets de Cu-Cut!, i la Llei de Jurisdiccions. En aquest moment Francesc Macià es nega a signar el document que va passant per les casernes de l’exèrcit. A partir de la Llei de Jurisdiccions, el 1907 neix la Solidaritat Catalana i el catalanisme es converteix en un moviment de masses.
  1. El 1907 Prat de la Riba accedeix a president de la Diputació de Barcelona (institució d’administració autònoma de Barcelona, regulada per la Ley Provincial de 1882 i formada segons la llei electoral de 1890). Neix l’Institut d’Estudis Catalans.
  2. El 1909 els fets de la Setmana Tràgica generen un canvi d’opinió per part del poble català envers La Lliga, després que hi hagués infiltrats a la Vaga General del 26 de juliol.
  3. Durant els anys 1910 –1913, on els liberals Moret i Canalejas presidien el govern, a Espanya va tenir lloc el Reformisme Liberal. Entre les propostes que va haver-hi, va estar la de la Ley de las Mancomunidades Provinciales.
  4. El 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat Catalana, una entitat política fruit de la unió de les quatre diputacions provincials que permetia que el catalanisme gestionés els seus diners i fes inversions. El decret que permetia mancomunitats el signa Dato el desembre de
    La Mancomunitat Catalana estava formada per tres òrgans fonamentals: Assemblea general, el consell permanent i la presidència (Prat de la Riba des de 1914 fins a 1917 i Josep Puig i Cadafalch des de 1917 fins a 1923). El funcionament i els projectes de la Mancomunitat van ser els següents:
  • Aconsegueix ingressos amb la venda de deute. No podien cobrar impostos, però van establir un sistema per recaptar donacions dels catalans.
  • Obres públiques i infraestructures (telefonia, ferrocarrils...).
  • Formació de funcionaris i tècnics (Escola del Treball, Escola d'Agricultura, Universitat Industrial, escoles de Funcionaris, Bibliotecàries, d'Infermeres, etc).
  • Tasca educativa i de promoció cultural: l'Institut d'Educació General, potenciació de l’Institut d'Estudis Catalans, de la Biblioteca de Catalunya, de biblioteques populars, etc.
  • Redacció el 1918 de les Bases per a l’Autonomia de Catalunya. La Mancomunitat arriba a la seva fi quan, ingènuament, Puig i Cadafalch no critica el cop d’Estat de Primo De Rivera. El nou governador civil general De Lossada pren la presidència els primers mesos de dictadura. Primo de Rivera nomena com a president a Alfons Sala el gener de 1924, un industrial que també és dirigent de la Unión Monárquica Nacional. Aquest dimiteix l’abril de 1925 davant l’intervencionisme de la dictadura.El 1925 té lloc la supressió definitiva de la Mancomunitat.