ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
1. ELS ORÍGENS: LA RENAIXENÇA (A PARTIR DE 1833)
Moviment cultural de la societat civil que volia recuperar la llengua i la identitat catalanes, marginades des de 1714.
- Fets clau:
- 1833: Publicació de "L'Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau. Punt de partida simbòlic.
- 1841: Joaquim Rubió i Ors reivindica el català com a llengua culta.
- A partir de 1858: Els Jocs Florals de Barcelona. Es converteixen en l'instrument per fixar un model de llengua literària culta.
- Lema: "Patria, Fides, Amor".
- Autors destacats: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller.
- Recerca de les arrels: Interès pel passat medieval (Corona d'Aragó), el folklore, el dret català i la història.
- Altres àmbits culturals:
- Premsa popular i satírica: Eina clau per estendre l'ús del català escrit (e.g., La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, La
Tramontana).
- Renaixença popular: Autors com Josep Anselm Clavé (música) i Frederic Soler "Pitarra" (teatre), que fomentaven un català més
popular i proper al poble.
- Recuperació de símbols nacionals:
- Onze de Setembre (Diada): Commemoració de la caiguda de Barcelona el 1714. Es consolida com a referent patriòtic cap al
1901.
- Els Segadors (Himne): Basat en una cançó popular de la Guerra dels Segadors (1640). S'harmonitza i adopta com a himne
oficiós a finals del s.XIX.
- La Sardana: Es reconverteix i popularitza com a dansa nacional gràcies a músics com Pep Ventura.
2. EL PAS A LA POLÍTICA: NAIXEMENT DEL CATALANISME POLÍTIC
Les reivindicacions culturals deriven en projectes polítics a la segona meitat del s.XIX. Es divideix en dues grans branques:
- CATALANISME PROGRESSISTA
- Origen: Arrelat al Republicanisme Federal.
- Francesc Pi i Margall i el seu Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) defensaven un Estat federal espanyol, fruit de la unió
voluntària dels pobles.
- Pacte Federal de Tortosa (1869).
- Josep M. Vallès i Ribot: Dins del PRDF, va redactar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola
(1883).
- Valentí Almirall (1841-1904) - "El pare del catalanisme polític":
- Formació en filosofia, dret i periodisme. Membre del PRDF.
- 1881: Es separa de Pi i Margall i centra el seu discurs en un catalanisme polític progressista.
- Contribucions fonamentals:
- 1879: Funda el primer diari polític en català, el Diari Català.
- 1880 i 1883: Convoca el 1r i 2n Congrés Catalanista per reunir totes les tendències.
- 1882: Funda el primer partit d'àmbit exclusivament català, el Centre Català.
- 1885: És el principal redactor del Memorial de Greuges (Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de
Cataluña), presentat al rei Alfons XII. Fou el primer gran acte polític unitari del catalanisme amb transcendència a tota
Espanya.
- 1886: Publica "Lo Catalanisme", la primera teorització política del fet nacional català (basat en la història, la llengua i la
cultura).
- Fracàs d'Almirall (dècada de 1880):
- Per la burgesia, el seu republicanisme i progressisme eren massa avançats.
- Per al moviment obrer, el seu catalanisme era "burgès" i ignorava la qüestió social.
- Aquest fracàs obre el pas a un catalanisme més conservador.
- CATALANISME CONSERVADOR
- La Lliga de Catalunya (1887):
- Entitat de caràcter conservador, propera a la burgesia.
- Dirigents: Enric Prat de la Riba, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà.
- Reivindicacions: Proteccionisme econòmic, dret civil català, llengua oficial.
- Missatge a la Reina Regent (1888): Document presentat a la reina Maria Cristina durant l'Exposició Universal de
Barcelona, sol·licitant autonomia per a Catalunya i una relació confederal amb l'Estat.
- El Vigatanisme:
- Corrent tradicionalista impulsat per l'església catalana, amb Josep Torras i Bages com a màxim exponent.
- Defensava un catalanisme basat en la família, la propietat i la religió, idealitzant l'edat mitjana i rebutjant el canvi social.
- La Unió Catalanista (1891):
- Entitat que volia agrupar tots els grups catalanistes locals sota un programa comú.
- Bases de Manresa (1892): El seu document fonamental.
- Objectiu: Constitució Regional Catalana.
- Principals reivindicacions:
- Català com a única llengua oficial.
- Corts catalanes pròpies amb poder legislatiu compartit amb el Rei.
- Poder judicial i executiu propis.
- Càrrecs públics reservats als nascuts a Catalunya.
- Exèrcit voluntari propi.
- Era un projecte autonomista i conservador, no independentista.
