EL DAURAT
Trobem principalment dos mètodes de cobrir amb pa d'or diverses superfícies:
Al mordent
Procediment de tipus gras, no es pot realitzar superfícies brunyides, dóna un acabat sense matissos,
però per altra banda es pot fer servir tota mena de pa metàlic
Al ser de qualitat grassa, passa per un estadi entre el mullat i el secat; es pot utilitzar qualsevol
material gras per daurar, però el secatge sempre serà difícil de controlar si no es coneix bé la tècnica
i el material en qüestió → Mixtión: concebut perquè quedi el mordent en un temps concret i que
duri prou per poder aplicar l'or còmodament.
Les superfícies a daurar s'han d'impermeabilitzar fins a aconseguir un acabat llis i brillant –
apliquem totes les capes d'emalt o varnís que faci falta, han de tenir un color vermellós.
D'aquesta preparació depèn l'acabat del daurat.
Un cop les capes de preparació s'han assecat es passa el mixtión en una capa molt fina i extesa i
homogènia (pinzell de pel curt i dur).
Per saber quan podem aplicar el pa d'or arrosseguem un dit per la superficie mixtionada, si no
s'enganxa i fa un sorollet “canta”, està bé → està gairebé sec. Si no està prou sec, el mixtión es
barrejaria amb el metall, i si està massa sec, les fulles de pa d'or s'arruguen i perden brillantor.
L'or fi i plata fina → punt de mordent més sec que l'or d'imitació
Els materials fins s'assentaràn amb “pomazón”, polonesa i un aplicador de pel molt fi, els altres
materials es poden aplicar amb la ma i pinzel de cerdes.
El daurat s'haurà de recobrir de barnís que evitarà l'oxidació.
A l'aigua
Es poden aconseguir moltes variacións en l'acabat, és genuina en el brunyit, els acabats van de
brillant a mate. No es pot fer servir amb fulles d'alumini o cobre, però no hi ha problema amb la
resta.
Procediment reservat pels interiors, és molt fràgil.
Laboriosa preparació, hi ha punts de la tècnica impossibles de medir de manera exacta.
Totes les eines a utilitzar han de ser desengreixades.
El suport, de fusta, no ha de tenir greix, ni resina.
Preparació de la cola
Aigua = dissolvent bàsic
Cola de conill, en forma de pastilles; es posa en remull 12h, i es torna tova.
½ litre d'aigua x pastilla (50g de cola)
Un cop remullada es fon a foc lent o bany maria sense arribar a bullir (perdria qualitats adhesives)
Si hi ha excés de cola, la pasta serà massa dura i al brunyir hi haurà marques.
Si hi ha massa aigua, al pulir es desfarà.
Enguixada
La barreja de templa calent es barrejarà amb guix de pintor o guix mate – obtenim un líquid
semblant a la llet (amb poc guix) – es fa una primera capa extesa i homogènia.
Un cop seca es tapen les imperfeccións amb una barreja de cola i guix.
Amb la cola, augmentem la quantitat de guix, fem una pasta espessa (yogurt) – fem 5 o 6 capes,
escalfant cada una, ben exteses i llises.
Mínim 1mm d'espessor.
El polit
Un cop les capes de guix seques s'han d'allisar per rebaixar les imperfeccións → paper de vidre.
