Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum text ESGRAFIATS, Resúmenes de Historia del Arte

Asignatura: Tecniques artistiques, Profesor: Roser Piñol, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2012/2013

Subido el 13/07/2013

offxelia
offxelia 🇪🇸

4.1

(100)

11 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESGRAFIATS
Els morters
Morter = algomerant (calg, ciment o barreja) + sorra i aigua
S'endureix amb el pas del temps.
S'usa per lligar maóns, pedres.. d'una contrsucció, arrebossar parets o sortres i fer paviment.
Elements característics d'un morter determinat: dosificació i tipus de components, resistència
i plasticitat.
Morter gras → dosi elevada d'algomerant
Morter magre → dosi petita d'aglomerant
Morter de cala de llenya → et de cala amarada, molta plasticitat però revinguda lenta.
Morter de cala amarada s'utilitza en treballs d'esgrafiat i pintura al fresc.
En els esgrafiats – la qualitat permet realitzar durant més temps el rascat de l'arrebossat, traballar
superfícies més grans.
En pintura al fresc – avantatge anterior + lentitud en la revinguda permet que els pigments diluits
amb llet de cal puguin penetrar a l'interior de la massa de l'arrebossat.
Cal pastar els morters sense afegir massa aigua i deixar-los homogènis. Si s'afegeix massa aigua o
sorra mullada les partícules de sorra no queden envoltades de cale, disminueix l'adherència de
partícules.
Si es manté un morter molt de temps sense er servir s'hi forma una capa superficial carbonatada. →
S'ha de pastar de nou
Els pigments es preparen barrejant amb aigua de cfly reposada, s'hi afegeix la cale amarada fins que
no quedin grumolls, i finalment s'hi incorpora sorra.
S'ha de preparar més morter del necessari, ja que no hi ha dosificació exacta i el color varia.
Els arrebossats
Arrebossar = cobrir el parament d'una paret amb una capa de morter de cale o ciment, 1cm de gruix
per tapar irregularitats – deixar-la plana
Remolinar = igualar la superficie (esquitxada d'aigua) de l'arrebossat amb el remolinador, fregant-lo
en moviments circulars.
Per fer un esgrafiat s'han d'aplicar vàris gruixos d'arrebossats. Les capes de morter dels arrebossats
s'han d'aplicar successivament en fresc perquè l'aigua passi pel mur humit cap a la part superficial i
entre capes. Assecat = anul.la la unió de les capes.
1. Arrbeosat a paletades: capa de morter aplicada a paletades, una menja l'altra i queda rugós,
per facilitar l'adherència de l'arrebossat subsegüent.
Gruix entre 1cm i 1,5 cm
3 parts de sorra granada rentada i seca + 1 part de pasta de cale
Més fluida que les capes anteriors.
2. Composició igual a l'anterior però la pasta ha de ser més seca.
Gruix entre 1cm i 1,5cm
Reglat, fet de baix a dalt, superfície rugosa.
3. Enllult rugós: Elluir o eixalbar = cobrir l'arrebossat amb una capa prima de morter, sobre la
qual s'hi pasta pasta fregadora i es deixara com a acabada, a punt per pintar o esgrafiar.
2 o 3 parts de sorra fina o de marbre + 1 de cala. Es pasta duant 20 minuts.
Gruix 1cm
4. Enllult fi: S'aplica després d'humitejar i netejar l'anterior i de baix a dalt. S'allisa amb
moviments circulars.
1 part de sorra fina + 1 de cala
Gruix 3mm
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum text ESGRAFIATS y más Resúmenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

ESGRAFIATS

Els morters Morter = algomerant (calg, ciment o barreja) + sorra i aigua S'endureix amb el pas del temps. S'usa per lligar maóns, pedres.. d'una contrsucció, arrebossar parets o sortres i fer paviment. Elements característics d'un morter determinat: dosificació i tipus de components, resistència i plasticitat.

  • Morter gras → dosi elevada d'algomerant
  • Morter magre → dosi petita d'aglomerant
  • Morter de cala de llenya → et de cala amarada, molta plasticitat però revinguda lenta. Morter de cala amarada s'utilitza en treballs d'esgrafiat i pintura al fresc. En els esgrafiats – la qualitat permet realitzar durant més temps el rascat de l'arrebossat, traballar superfícies més grans. En pintura al fresc – avantatge anterior + lentitud en la revinguda permet que els pigments diluits amb llet de cal puguin penetrar a l'interior de la massa de l'arrebossat. Cal pastar els morters sense afegir massa aigua i deixar-los homogènis. Si s'afegeix massa aigua o sorra mullada les partícules de sorra no queden envoltades de cale, disminueix l'adherència de partícules. Si es manté un morter molt de temps sense er servir s'hi forma una capa superficial carbonatada. → S'ha de pastar de nou Els pigments es preparen barrejant amb aigua de cfly reposada, s'hi afegeix la cale amarada fins que no quedin grumolls, i finalment s'hi incorpora sorra. S'ha de preparar més morter del necessari, ja que no hi ha dosificació exacta i el color varia. Els arrebossats Arrebossar = cobrir el parament d'una paret amb una capa de morter de cale o ciment, 1cm de gruix per tapar irregularitats – deixar-la plana Remolinar = igualar la superficie (esquitxada d'aigua) de l'arrebossat amb el remolinador, fregant-lo en moviments circulars. Per fer un esgrafiat s'han d'aplicar vàris gruixos d'arrebossats. Les capes de morter dels arrebossats s'han d'aplicar successivament en fresc perquè l'aigua passi pel mur humit cap a la part superficial i entre capes. Assecat = anul.la la unió de les capes.
  1. Arrbeosat a paletades: capa de morter aplicada a paletades, una menja l'altra i queda rugós, per facilitar l'adherència de l'arrebossat subsegüent. Gruix entre 1cm i 1,5 cm 3 parts de sorra granada rentada i seca + 1 part de pasta de cale Més fluida que les capes anteriors.
  2. Composició igual a l'anterior però la pasta ha de ser més seca. Gruix entre 1cm i 1,5cm Reglat, fet de baix a dalt, superfície rugosa.
  3. Enllult rugós: Elluir o eixalbar = cobrir l'arrebossat amb una capa prima de morter, sobre la qual s'hi pasta pasta fregadora i es deixara com a acabada, a punt per pintar o esgrafiar. 2 o 3 parts de sorra fina o de marbre + 1 de cala. Es pasta duant 20 minuts. Gruix 1cm
  4. Enllult fi: S'aplica després d'humitejar i netejar l'anterior i de baix a dalt. S'allisa amb moviments circulars. 1 part de sorra fina + 1 de cala Gruix 3mm

LES TÈCNIQUES D'ESGRAFIAR

2 tipus: poc gruix (comparat a l'aiguafort) i groixut (comparat al linòleum) El traç que fem sobre l'arrebossat haurà de ser de profunditat proporcional al gruix d'aquest.

  1. Tècnica antiga Època del Renaixement, basats en execució de fons complicada, mal conservats. Triple aplicació de llet de calo amb brotza sobre l'arrebossat – es desprenia amb facilitat. Les capes amb brotxa → s'esgrafien Arrebossats de fons → es tenyeixen. Tècnica de molt poc gruix
  2. Tècnica clàssica Esgrafiat a dos colors S'obté a base d'aplicar 3 capes superposades d'arrebossat per ordre: - 1ra capa d'arrebossat de base plana – per tal qu les següents puguin tenir menys gruix i més uniformitat - 2na capa pel color - 3ra capa de color cian, superficial, s'esgrafia
  3. Tècnica a diversos colors a) Sobre l'arrebossat de base s'aploquen capes successives dels colors que calgui, deixant el blanc per l'ultim. Ordre segons la tonalitat, de foscos a clars. Suma total dels gruixos 3cm b) Esgrafiat Raspat. Les capes d'arrebossat han de ser molt primes, es fan amb brotxa. Es treu de les diferents capes la part per donar lloc a la formació de tonalitats de llum i ombra – sensació de relleu. Capes: - 1r – Arrebossat base - 2n – Arrebossat de fons amb esgrafiat de color, de morter - 3r – Capes de pintura dels diferents clors necesaris: llet de cale + pigment c) Esgrafiats embotits. Aplicaió d'arrebossats de morter en diferents colors en una mateixa capa. Després es rasca i reomple amb un morter d'un altre color, l'arrebossat més superficial delimita el dibuix i separa el color, així com cobreix unións de color.
  4. Els esgrafiats de dos o més colors si els gruixos són espessos el tallat s'ha de fer amb una certa inclinació – l'amplada de l'arrebossat haurà de ser més groixut en la part de fons que en la superficial = efectes d'ombrejat
  5. Quan es busca fer una série de formes geomètriques repetides no es fa dibuix, es fan servir unes plantilles de zenc.
  6. Esgrafiats ratllats quan el dibuix està constituït per ratlles; sobre l'arrebossat superficial resseguim les ratlles del dibuix amb un punxó de punta arrodonida
  7. Aerografiat: aplicació d'un raig de sorra a pressió amb una màquina sobre un arrebossat de morter + 1 àrid groixut de color molt diferent a la pasta de morter. Sorrejat s'aplica quan el morter ja és dur, el morter desapareix en part i deixa al descober les pedres que deineixen el dibuix.
  8. Arrebossats per a esgrafiats són molt semblatns a la pintura al fresc = es poden emprar les tècniques alhora = procediment mixt
  9. El planxat no és esgrafiat, és una forma d'acabat superficial que dón a un aspecte exterior diferent. Capes successives d'estuc esteses amb el remolinador i la darrera més fina que les altres aplicada amb paleta de polir. En fred es bruny i en calent, quan està la pasta una mica eixuta, es bruny o enllustra.