¡Descarga Resum dels vincles afectius y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
El vincles afectius
- (^) Tendència innata a la vinculació
Avenç de la psicologia tots naixem programats per comunicar-se, som sociables. Primer impuls: a vincular-nos. Impuls secundari: Ens hi tornem per relació amb els nostres significatius.
La tendència de vinculació s’ha de practicar i desenvolupar. Vygotski i Wallon (pioners) van posar èmfasi en la natura social de l’ésser humà. Wallon afirma que l’ésser humà és social per una necessitat íntima, al
Els avenços dels vincles afectius van ser per dos etòlegs (Lorenz i Harlow) i dos psicòlegs (Spitz i Bowlby). L’etologia té aportacions enriquidores en la psicologia humana. Bowlby: l’autor més important en el camps dels vincles afectius.
- El vincle afectiu s’ha de construir. És un procés
El vincle l’han d’anar formant les persones que participen. El nen no neix amb vincles i la mare tampoc els té, per ser un vincle afectiu ha de posar en marxa condicions. Vincle afectiu positiu: s’ha de construir. La relació possessiva no es un vincle positiu ja que no ajuda a créixer.
El primer vincle afectiu amb els pares. Hi ha l’angoixa del vuit mesos, que és quan el nen reconeix a la seva mare i quan esta amb un desconegut ho demostra amb plors. Segons Spitz, quan el nen té el vincle afectiu amb els seus pares, demostra maduració.
- El nen és actiu i decisiu en la formació del vincle
El nen: llavor activa, amb la seva pròpia singularitat, creix de dins cap a fora, participa al seu creixement.
- Les emocions: recursos innats de comunicació
El nen té des d’un principi uns recursos innats de connexió, sistemes d’emocions, que l’ajuden a la construcció de forts vincles afectius. Les emocions tenen com a finalitat la vinculació afectiva, Wallon és el pioner en aquest camp.
- La resposta dels significatius és essencial
Els pares són els que prenen la iniciativa en la relació. El factor més essencial per la construcció del vincle afectiu i pel creixement del nen és la resposta que donen a les seves iniciatives.
La qualitat del vincle: depèn de la qualitat de les respostes dels senyals i missatges que el nen envia en la recerca de contacte i proximitat.
La resposta dels significatius és important perquè hi ha conseqüències molt importants per la creació dels vincles. Les vivències emocionals positives queden emmagatzemades en l’amígdala.
- (^) La qualitat de la resposta
Codicions d’una resposta de vincles positius:
a. Disponibilitat i temps de qualitat procés formatiu del vincle. La variable més important és la percepció per part del nen d’una disponibilitat incondicionals dels seus pares. Implica la dedicació d’un temps de qualitat.
a. prendre la iniciativa a tenir atencions amb l’altre. b. respondre bé a les atencions de l’altre.
Alguns vincles no acaben de ser positius. Per saber rebre, s’ha de tenir una actitud bàsica, ser conscient dels meus propis límits. La millor manera de donar és saber rebre. Si t’estimes a una persones, esperes molt d’ella. Si no esperes res dels altres tindràs sentiments negatius. Per saber donar has de conèixer bé a la persona.
- La distància òptima o la llei de ser lluny i de ser a prop
Si una persona esta massa lluny, el vincle afectiu es pot trencar, i si està massa a prop pot ofegar a l’altre. Es veu en les relacions de parelles i en les familiars. El nen que pateix carències afectives sent molt lluny la presència emocional dels seus pares.
- Diferents classes de vincles segons la seva qualitat: segur, insegur, evitatiu
a. Vincle afectiu segur Característiques: Confiança en els altres i en les relacions interpersonals; facilitat per a reconèixer, expressar i controlar els seus sentiments i comprendre els dels altres; autoestima alta; autonomia, força per a créixer i motivació, il·lusió per superar-se i tirar endavant. b. Vincle afectiu insegur per carències fruit de determinades carències emocionals. Conseqüències: autoestima baixa, falta de confiança en si mateix i en les seves possibilitats; desconfia i recela dels altres; agressivitat subtil, no violenta; por d’expressar-se tal com és i d’expressar el que sent o pensa; no fomenta una vinculació afectiva recíproca i difícilment s’atribuiran la causa del trencament d’una relació. Suposaria un grau de maduresa i autoestima que no tenen. Vincle afectiu insegur per excés és una sobreprotecció exagerada i domini, pressió, perfeccionisme, que no es respecta la singularitat de l’altre. Aquestes relacions no generen seguretat, sinó autoestima baixa, manca
d’autonomia, por a prendre decisions i a afrontar responsabilitats. La doble imposició és un vincle excessiu, consisteix a anul·lar la personalitat de l’altre i s’està massa a prop. Pot provocar una esquizofrènia, fruit d’un ambient familiar o també l’anorèxia. En una persona anorèxica, quan arriba l’adolescència, és l’últim moment per aconseguir un gran d’autonomia. c. Vincle afectiu evitatiu el problema bàsic en aquestes persones és la fredor i la distancia que posen en les relacions. Pateixen anestèsia afectiva. Les característiques són: la desconfiança; té necessitat de posar-hi distància; en el treball, prioritza la feina a altra activitat que els companys proposin dins o fora de l’empresa i pot negar les emocions negatives.
- L’estabilitat dels vincles. Són reversibles els vincles afectius?
L’estabilitat dels vincles és un principi bàsic. Els adults amb un vincle segur, insegur o evitatiu estableixen el mateix tipus de vincle amb les seves parelles. La dificultat del canvi per dos motius: el moment òptim per a formar vincles afectiu ja ha passat i l’adolescent o adult amb vincles insegurs o evitatius generen actituds negatives.
- La resiliència o la capacitat de resistència
La resiliència és la capacitat de resistència al xoc. Aquestes persones són les que han patit carències de petits però que d’adults son eficaços a la feina i a la família.
- Vincles afectius successius i complementaris
Vincle afectiu familiar (0-3) és la base de tots els altres, la protagonista és la mare, on el nen fa el primer vincle al voltant dels vuit mesos. El vincle amb el fill depèn de la qualitat del vincle entre el pare i la mare, com a parella. Als tres anys el vincle hauria d’estar aconseguit.
més aviat possible de la mort, que pugui veure el difunt, que pugui comptar amb altres persones en aquesta pèrdua.
