Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUM EMPRESA SELECTIVITAT 2021, Apuntes de Economía de la Empresa

Resum de tots els apartats que surten a la selectivitat d'empresa 2021

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 18/05/2021

cristinitaaaaaaa
cristinitaaaaaaa 🇪🇸

5

(3)

13 documentos

1 / 23

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ECONOMIA EMPRESA PAU
BLOC 1 : LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA A L’EMPRESA
Comptabilitat: Ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, de manera estàtica
(patrimoni en un moment concret) o dinàmic (variacions que es donen en el patrimoni).
- Objectiu: proporcionar informació econòmica i financera als diferents grups d’interès (direcció,
propietaris, accionistes, treballadors, creditors, agència tributària).
El patrimoni empresarial: Conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament
valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.
Actiu: representa el total d’inversions fetes per l’empresa (béns i drets)
- Patrimoni net: són les fonts de finançament pròpies de l’empresa
- Passiu: representa les fonts de finançament alienes a l’empresa (obligacions)
Masses patrimonials d’actiu i de passiu: dossier per fer el balanç de situació
La partida doble: mètode que s’utilitza per comptabilitzar un fet comptable (operació que altera el
patrimoni de l’empresa).
- Consisteix a anotar simultàniament en dos (o +) comptes la variació que es produeix en el
patrimoni a causa d’un fet comptable
Normativa comptable: normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la comptabilitat.
- Serveixen per facilitar la interpretació, l’anàlisi i la comparació dels informes comptables
externs de les empreses
El cicle comptable: son el diferents passos que hem de seguir per elaborar els comptes anuals de
final d’exercici
FASES
1. Balanç de situació inicial
2. Llibre diari i llibre major
3. Correccions final de l’exercici
4. Balanç de comprovació de sumes i saldos finals
5. Compte de pèrdues i guanys
6. Assentament de regularització i tancament de
comptes de resultats
7. Balanç de tancament
8. Assentament final i tancament de comptes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM EMPRESA SELECTIVITAT 2021 y más Apuntes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!

ECONOMIA EMPRESA PAU

BLOC 1 : LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA A L’EMPRESA

  • Comptabilitat: Ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, de manera estàtica (patrimoni en un moment concret) o dinàmic (variacions que es donen en el patrimoni).
    • Objectiu: proporcionar informació econòmica i financera als diferents grups d’interès (direcció, propietaris, accionistes, treballadors, creditors, agència tributària).
  • El patrimoni empresarial: Conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen. Actiu: representa el total d’inversions fetes per l’empresa (béns i drets)
    • Patrimoni net: són les fonts de finançament pròpies de l’empresa
    • Passiu: representa les fonts de finançament alienes a l’empresa (obligacions) Masses patrimonials d’actiu i de passiu: dossier per fer el balanç de situació
  • La partida doble: mètode que s’utilitza per comptabilitzar un fet comptable (operació que altera el patrimoni de l’empresa).
    • Consisteix a anotar simultàniament en dos (o +) comptes la variació que es produeix en el patrimoni a causa d’un fet comptable Normativa comptable: normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la comptabilitat.
    • Serveixen per facilitar la interpretació, l’anàlisi i la comparació dels informes comptables externs de les empreses
  • El cicle comptable: son el diferents passos que hem de seguir per elaborar els comptes anuals de final d’exercici FASES
  1. Balanç de situació inicial
  2. Llibre diari i llibre major
  3. Correccions final de l’exercici
  4. Balanç de comprovació de sumes i saldos finals
  5. Compte de pèrdues i guanys
  6. Assentament de regularització i tancament de comptes de resultats
  7. Balanç de tancament
  8. Assentament final i tancament de comptes
  • Anàlisis d’estats financers : consisteix en l’aplicació de tècniques i eines a dades i documents financers, amb la finalitat d’obtenir informació útil per a la presa de decisions. - Objectius: aconseguir tenir el màxim d’informació possible sobre l’empresa per tal de prendre les millors decisions i poder millorar l’empresa - Elaboració dels comptes anuals: ▪ Balanç de situació en masses patrimonials : Comprèn de manera separada els elements d’actiu, patrimoni net i passiu. És el document que reflecteix la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l’empresa. ▪ Compte de Pèrdues i Guanys : compte anual que té com a objectiu calcular el resultat que una empresa ha obtingut durant un exercici econòmic fruit de la seva activitat. Proporciona informació important sobre l’origen de les despeses i els ingressos.
  • El cicle d’explotació: PMM = Temps que transcorre des de que una empresa compra matèria prima fins que recupera el seu import a través del cobrament dels seus clients. - Període mitjà de maduració econòmic Empresa industrialEmpresa comercial → Interpretació: Mitjana de dies que dura tot el cicle d'explotació des que es produeix l'entrada de les matèries primeres al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients. Es la durada mitjana del cicle d’explotació d’una empresa - Període mitjà de maduració financer Càlcul: Interpretació: És el temps que passa, de mitjana, des que es paga als proveïdors fins que es du a terme el cobrament dels clients. Mitjana de dies del cicle d’explotació que l’empresa ha de finançar amb els seus propis diners. Períodes mitjans de maduració negatius implica tenir finançament aliè gratuït, ja que cobrem dels clients abans de pagar als proveïdors. Pma = mitjana de dies que resten les matèries primeres al magatzem fins que es fan servir per a la producció Pmf = mitjana de dies que passen des de que entren les matèries primeres al procés productiu fins que surten els productes acabats Pmv = mitjana de dies que el producte acabat entra al magatzem fins que surt al punt de venda Pmc = mitjana de dies de de que es venen els productes fins que es cobren les factures Pmp= mitjana de dies entre que comprem matèries primeres i les paguem als nostres proveïdors
  • Anàlisi financer Càlcul i interpretació de les ràtios: RÀTIO CÀLCUL ÒPTIM INTERPRETACIÓ DISPONIBILITAT
  • Com més petit, més possibilitat de tenir problemes en els pagaments
  • Com més alt, l’empresa manifesta que pot estar perdent la rendibilitat dels seus actius TRESORERIA (^) 0,8 – 1, Indica la capacitat de l’empresa per liquidar els seus deutes a curt termini sense córrer el risc de suspensió de pagaments
  • 1 → excés de liquiditat, però poca rendibilitat de l’actiu

  • < 1 → risc de suspensió de pagaments LIQUIDITAT (^) 1,5 – 1, Mostra la situació de liquiditat de l’empresa. Per allunyar- se des risc de suspensió de pagaments, el valor de la ràtio ha de ser superior a 1 i proper a 2. SOLVÈNCIA Deute = Passiu

Indica la capacitat real de l’empresa per satisfer els seus deutes.

  • 1 → empresa és solvent, pot pagar en cas de necessitat tots els seus deutes liquidant els seus actius

  • < 1 → risc, manifest de fallida ENDEUTAMENT > 0, Com més petita sigui la ràtio, menys depèn l’empresa dels finançament aliè. Si és superior al 0,6 el volum dels deutes és excessiu i l’empresa s’està descapitalitzant. ESTRUCTURA DEL DEUTE

Indica la proporció del total de deutes de l’empresa que són exigibles a curt termini. A una ràtio més baixa, de més qualitat és l’endeutament.

  • La verificació comptable → mecanisme que garanteix les dades que es reflecteixen en la comptabilitat. Es materialitza mitjançant una tècnica que s’anomena auditoria. L’auditoria : consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. - Objectiu = elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada. L’auditoria ha de ser analitzada per un auditor de comptes, i la informació de l’informe es destina a totes les persones que tinguin una relació amb l’empresa per qualsevol motiu i que en necessitin una informació clara i autèntica de l’empresa. ▪ L’informe de l’auditor i els comptes anuals s’han de dipositar en el registre mercantil ▪ Les grans empreses estan obligades a auditar-se. - Tipologia: Les auditories es poden classificar de diverses maneres: Segons la procedència i la professionalitat dels auditors : 1) Auditoria externa = Consisteix en una revisió dels comptes anuals feta per professionals independents a l’empresa, aplicant unes normes acceptades legalment 2) Auditoria interna = És la realitzada per personal de l’empresa i consisteix a verificar l’existència, el compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització de l’empresa Segons el contingut i la finalitat de l’auditoria : 3) Auditoria operativa = Tracta de revisar els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de l’estructura global de l’empresa quant a objectius, planificacions, etc. Aquest conjunt de procediments s’anomena control intern de l’empresa. 4) Auditoria financera = Consisteix a examinar i verificar els comptes anuals de l’empresa, a fi de confirmar les dades que s’hi reflecteixen, així com els estats financers de l’empresa. 5) L’ecoauditoria = Controla l’impacte mediambiental de les empreses.

BLOC 2 → GESTIÓ FINANCERA

  • Estructura econòmica i financera de l’empresa: ▪ Estructura econòmica = està formada pel conjunt d’inversions que l’empresa realitza ▪ Estructura financera = conjunt de fons de finançament amb què es porten a terme els projectes d’inversió de l’empresa. Classificació de les principals fonts de finançament: Segons Finançament o recursos propis l’agent Finançament o recursos aliens Segons Intern (autofinançament) procedència Extern (recursos que procedeixen de l’exterior) Segons el termini Llarg termini (+1 any) de devolució Curt termini (-1 any) 1) Fonts de finançament propi: Capital = Està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les ampliacions de capital que es puguin produir. Reserves (autofinançament d’enriquiment) = són l'autofinançament intern de l'empresa i provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa. N'hi ha de diversos tipus: legals (obligades per l'Estat), estatutàries (quan ho marquen els estatuts de la societat), voluntàries, etc. Permet fer noves inversions. Amortitzacions (autofinançament de manteniment) = valor que perd l'immobilitzat en el procés de producció. Al final de cada exercici econòmic es calcula el valor que ha perdut i se suma al fons d'amortització. Permeten mantenir la capacitat productiva de l’empresa 2) Fonts de finançament aliè ll/t : Préstec a ll/t = Diners demanats a una entitat de crèdit per poder finançar-se i que s'han de tornar a llarg termini i amb els interessos corresponents a les condicions establertes Emprèstit = Títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés,...) que emeten les empreses i que són adquirits per un particular a canvi d’un interès. D’aquesta manera el conjunt de particulars permeten que l’empresa es pugui finançar a llarg termini

Inversió = és l’aplicació de recurs financers, propis o aliens, per a l’adquisició d’actius o productes finan- cers amb la intenció d’obtenir uns rendiments, normalment a llarg termini. Per tant, una inversió im- plica immobilitzar avui uns recursos financers per a l’adquisició d’uns bens o uns drets a canvi d’obtenir uns ingressos en el futur.

  • Característiques financeres d’una inversió ▪ Desemborsament inicial (Do) → quantitat que es paga en el moment de l’adquisició d’una inversió ▪ Durada temporal (n) → nombre de períodes (generalment anys) els quals s’aniran produint entrades i sortides de diners ▪ Fluxos nets de caixa (Fn) → diferència entre els cobraments i els pagaments previstos durant cadascun dels períodes de la inversió ▪ Valor residual (R) → valor de l’actiu al final de la vida de la inversió
  • Tipologies de les inversions CRITERI TIPUS CARACTREÍSTIQUES EXEMPLES Segons Inversió física Inversió en actius materials Edifici, maquinaria, instal·lació, El. Trans, matèria primera el suport Inversió intangible Inversió en actius intangibles Patent, marca, P.Informat. de la inversió (^) Inversió financera Adquisició d’un actiu financer Obligacions, accions, dipòsits bancaris Segons el període de temps que Inversions a LL/T Inversió > 1 any Ordinadors,^ construccions. dura la inversió a l’empresa Inversions a C/T Inversió < 1 any Matèries primeres Inversió de reposició o renovació Reemplaçar un actiu vell per un altre de nou Substitució de mobiliari antic i danyat per un nou Segons la finalitat de la inversió dins l’empresa Inversió expansiva Tenen com a objectiu l’ampliació de la dimensió de l’empresa i l’augment de la capacitat productiva de l'empresa, per a atendre una demanda creixent Compra d’ordinadors i taules per crear nous llocs de treball Inversió estratègica Tenen per objectiu adaptar l’empresa als canvis tecnològics i incrementar la seva competitivitat Instal·lacions d’un servidor molt més potent Inversió substitutiva Limita altres inversions Instal·lació d’un servidor Linux o Windows Segons la relació de la inversió amb altres Inversió complementària Facilita altres inversions Comprar un vehicle per proveir-se de matèries primeres sense intermediari inversions (^) Inversió independent No afecta altres inversions Renovar els ordinadors i les impressores
  • Mètodes de selecció d’inversions estàtics = no tenen en compte la incidència del temps sobre el valor dels dinars. Això els converteix en models aproximats perquè el diner, realment, té un valor diferent en el temps com a conseqüència del tipus d’interès i de la inflació.
    • Període de recuperació (payback): consisteix a seleccionar el projecte d’inversió que recuperi abans el Do. Càlcul: Interpretació: És el temps que passa fins que es recupera la inversió.
  • Mètodes de selecció d’inversions dinàmics = inclouen la incidència de la variable temps sobre el valor dels diners. Ja que el diner té un valor diferent en el temps com a conseqüència del tipus d’interès i de la inflació
    • VAN: valor actual net. És la diferència entre els fluxos de caixa generats per un projecte actualitzats a una taxa de descompte (impost) i els valors, també actualitzats, del desemborsament d’una inversió Càlcul: Fórmula amb valor residual (Vr)

BLOC 3 → DIRECCIÓ ESTRATÈGICA I CREIXEMENT EMPRESARIAL

  • La direcció estratègica: és el procés de gestió d'una estratègia (o un conjunt d'estratègies) dins l'empresa, que s'ha d'adaptar a un entorn canviant i a la interacció amb la competència, tenint en compte el llarg termini. Les seves funcions consisteixen a millorar la posició competitiva de l'empresa i a solucionar problemes que amenacen l'organització.
    • Necessitat: Cal determinar quin tipus d’estratègia es vol implantar, ja que cada tipologia estratègica respon a unes característiques de l’empresa o del seu entorn.
    • Nivells d’estratègia:
    1. Estratègia corporativa : s'encarrega de prendre les decisions relacionades amb l'objectiu o abast global de l'empresa, amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a les diferents àrees de l'empresa. ▪ És un marc de referència per a la presa de totes les decisions ▪ És global ▪ Tenen una dimensió temporal a llarg termini
    2. Estratègia de negoci : fa referència a aspectes més concrets, com la definició dels elements que poden fer competitius els productes de l'empresa dins el seu mercat o segment de mercat. ▪ Tenen un abast més concret ▪ Tenen una dimensió temporal a mitjà termini
    3. Estratègia funcional o operativa : busca gestionar de manera eficient els recursos de l'empresa, a escala d'un departament o més general, tenint com a marc de referència les estratègies de l'empresa a escala superior (corporativa i de negoci). Es busca que els diferents departaments o àrees contribueixin a l'èxit d'una estratègia corporativa o de negoci. ▪ Estan relacionades amb el dia a dia ▪ Son específiques ▪ Tenen una dimensió temporal a curt termini
  • Procés de disseny: és la primera decisió que s'ha de prendre a l'hora de preparar un nou sistema de producció. Se li dona molt valor al disseny de nous productes en el mínim de temps, ja que això suposa un avantatge competitiu per a l'empresa. Presa de decisions estratègiques: decisions que defineixen el futur de les empreses i requereixen comprometre els recursos presents i futurs tot i saber que els resultats seran incerts. Pretén arribar a una sèrie d’objectius relacionats amb l’èxit.
    • L’empresa ha de definir:
      1. Missió → conjunt d’objectius que vol assolir en el present i quins factors essencials son necessaris per assolir l’èxit. QUÈ HEM DE FER
      2. Visió → consisteix en la imatge de futur de la empresa, com vol esdevenir a llarg termini i les metes que pretén aconseguir. QUÈ VOLEM SER
      3. Valors corporatius → són els principis ètics que fonamenten les pautes del comportament de l’empresa. EN QUÈ CREIEM
    • Procés de direcció estratègica: ▪ Anàlisi estratègica : definir quin és el problema, fer un diagnòstic de les causes i determinar els objectius que es volen aconseguir: → Realitzar un anàlisi de l’entorn i detectar quins elements comporten amenaces o oportunitats. → Realitzar un anàlisi intern i veure quins aspectes de l’empresa constitueixen fortaleses o debilitats davant els nostres competidors. Finalment, en aquesta fase, en construeix la matriu DAFO , on es resumeix tota la informació obtinguda després del diagnòstic. ▪ Formulació estratègica : en aquesta fase, per a cadascuna de les estratègies (corporatives, negoci com funcional) caldrà estudiar la seva factibilitat ateses les circumstàncies de l’empresa i també avaluar-ne la seva viabilitat econòmica. El resultat final d’aquesta fase és l’elecció i la formulació de l’estratègia que millor serveixi per a aconseguir els objectius proposats.
  • Proveïdors i clients → L’empresa ha de tractar i negociar constantment amb els proveïdors, que li proporcionen les primeres matèries necessàries per a fabricar els seus productes i, d’altra banda, amb els clients a qui s’adrecen els seus productes o serveis.
  • Poder negociador → capacitat que té una empresa d’imposar qualsevol condició de l’operació de compravenda realitzada. ▪ Si el té l’empresa fabricant del sector = els majors beneficis seran per a aquesta. ▪ Si el té els proveïdors o el clients = seran aquests els qui en treguin més beneficis. Elements que donen a l’empresa poder de negociar:
  1. Grau de concentració → si l’empresa té un elevat grau de concentració, té molt poder de negociació. Si els clients es troben concentrats, són aquests els que imposen les condicions. Si l’empresa que prové una primera matèria té un elevat grau de concentració, és aquesta la que té el poder de negociació.
  2. Volum de transaccions realitzades amb l’empresa → com més grans siguin les compres d’un client a una empresa, més força tindrà a l’hora de negociar, i al contrari.
  3. Grau d’informació → com més important sigui la informació sobre l’estructura de costos de l’empresa client o proveïdora, més poder de negociació es tindrà. La informació que obtingui l’empresa sobre la situació exterior que l’envolta serà cabdal per a formular l’estratègia més adequada.
  • Anàlisi intern: té com a objectiu identificar dins de l’empresa els punts dèbils que ha de millorar i els punts forts que ha d’aprofitar per formular després la millor estratègia empresarial.
  • Anàlisi de cadena de valor Cadena de valor = instrument que s’utilitza per realitzar el diagnòstic intern de l’empresa. Consisteix a descompondre i analitzar el valor i el cost de cadascuna de les activitats que es duen a terme en una empresa per fabricar i vendre un producte o un servei. ▪ Objectiu → identificar quines són les fonts d’avantatge competitiu per poder formular posteriorment les estratègies competitives més adequades.
  • L’avantatge competitiu: conjunt de característiques internes que l’empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició d’avantatge davant dels seus competidors. Aquestes característiques distintives permeten obtenir beneficis i rendibilitats superiors a la mitjana obtinguda per la resta de les empreses rivals. ▪ Estratègies de desenvolupament empresarial: 1. Lideratge en costos → fabricar productes o dur a terme uns serveis amb uns costos inferiors als de la competència, sense ignorar altres variables com la qualitat o el servei. 2. Diferenciació → oferir un producte o servei “únic”, de manera que el consumidor el consideri diferent als que ofereix la competència, i per això estigui disposat a pagar un preu superior. 3. Segmentació → centrar-se amb exclusivitat en un segment de la línia de producte, en un grup concret de clients o en una determinada àrea geogràfica.
  • Localització : lloc que s’escull físicament per ubica una empresa o un negoci.
  • Factors que condicionen la localització d’una empresa:
  1. Demanda del mercat : Si hi haurà futurs consumidors i l'estat de la competència.
  2. Proveïment de matèries primeres : Qualitat, cost i facilitat per obtenir-les.
  3. Mercat de treball : Situació i nivell dels futurs empleats,...
  4. Comunicacions i transport: Proximitat amb vies de comunicació i de transports i si és un lloc de fàcil accés per al transport.
  5. Subministraments: Llum, aigua, electricitat, Internet, ...
  6. Cost de la construcció i del solar.
  7. Legislació : Tenir en compte la normativa legal, tant la fiscal, la mercantil o la social.
  8. Inversió i finançament : Buscar zones on es facilitin crèdit, per afrontar inversions.
  9. Desenvolupament econòmic de la regió
  • Anàlisi de les estratègies de creixement intern i extern de l’empresa
    • Creixement intern de l’empresa: consisteix en l’ampliació de la seva capacitat i del seu vo- lum d’operacions per mitjà d’inversions en la seva pròpia estructura. Per tant, consisteix en incrementar la capacitat productiva o diversificar la producció per assolir nous mercats. ▪ Per diversificar la producció → produir béns complementaris als que ja es produ- eixen ▪ Per incrementar la producció → utilitzar estratègies de màrqueting per estimular la demanda i haver de produir més. AVANTATGES INCONVENIENTS
  1. Permet l’adquisició de factors més recents → maquinària tecnològicament més avançada, personal amb formació més actualitzada, dissenys més innovadors...
  2. Permet una ampliació gradual de la dimensió de l’empresa , la qual cosa permet una millor planificació del creixement.
  3. És més barat que el creixement extern
  4. La lentitud que presenta, ja que només s’hi destinen els recursos propis de l’empresa. Implicacions : s’incrementa el patrimoni i la capacitat productiva de l’empresa.
    • Creixement extern de l’empresa: consisteix en l’ampliació de la capacitat i del volum d’ope- racions per mitjà de l’adquisició, la participació o el control d’altres empreses ja existents. Implicacions : l’empresa creix però no ho fa el sistema econòmic. AVANTATGES INCONVENIENTS
  5. Estalvi de temps , ja que permet augmentar la dimensió des del mo- ment en què es tanca la negociació d’integrar la nova empresa.
  6. Pot ser l’única manera de superar una determinada barrera d’en- trada a un sector o un mercat geogràfic
  7. Via més fàcil en el cas de mercats o sectors madurs , ja que normal- ment aquets es troben sobredimensionats
  8. Més car que el creixement intern, ja que s’ha de pagar un sobrepreu pel fet de comprar una empresa en funcionament.
  9. Els processos poden presentar problemes d’in- tegració de dues empreses que poden ser molt diferents entre elles. Aquest fet implica un cost important derivat dels canvis oportuns i l’adap- tació de les empreses.
  • Vies per a formular estratègies de creixement extern:
  1. La integració de societats : unió d’empreses on alguna d’elles perd la personalitat jurídica Fórmules d’integració:Fusió pura : quan les empreses participants acorden unir-se i creen una nova em- presa, desapareixent les empreses o formes jurídiques anteriors. La nova empresa assumeix els drets i les obligacions de les que es dissolen i formen un patrimoni únic. ▪ Fusió per absorció : quan una de les empreses implicades desapareix i s’integra to- talment en el patrimoni de l’empresa absorbent.
  2. La participació en societats: quan una empresa compra una part del capital social d’una altra empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera total o parcial. Característiques: ▪ Cap de les empreses perd la seva personalitat jurídica. ▪ El control de l’empresa està determinat pel percentatge de capital adquirit. → Control absolut = quan es compra més del 80% del capital social d’una empresa. → Control majoritari = quan s’adquireix més del 50%. → Control minoritari = quan l’adquisició és inferior al 50%.
  • Estratègies de diversificació: l’adquisició, el control, l’absorció d’empreses, la fusió d’empreses que ja existeixen o la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d’accedir a nous mercats o formar acords entre si.