¡Descarga RESUM CATALÀ SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
ÍNDEX
L’oració simple......................................................................................................................................... 1 Oracions impersonals:........................................................................................................................... 2 Veu activa i veu passiva........................................................................................................................ 2 Substitucions pronominals..................................................................................................................... 2 El mot....................................................................................................................................................... 2 El substantiu.......................................................................................................................................... 2 L’adjectiu............................................................................................................................................... 2 El determinant....................................................................................................................................... 2 El pronom.............................................................................................................................................. 2 El verb................................................................................................................................................... 2 VERBS IRREGULARS........................................................................................................................... 3 Les perífrasis verbals.......................................................................................................................... 3 LA SEGONA CONJUGACIÓ................................................................................................................... 3 Les propietats del text.............................................................................................................................. 3 El llenguatge literari................................................................................................................................. 3 Les oracions compostes............................................................................................................................ 4 ORACIONS COMPOSTES COORDINADES:............................................................................................... 4 ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES:............................................................................................. 5 Tipologia textual....................................................................................................................................... 5 TEXT DESCRIPTIU.................................................................................................................................. 5 TEXT ARGUMENTATIU............................................................................................................................ 5 TEXT EXPLICATIU................................................................................................................................... 6 TEXT INSTRUCTIU.................................................................................................................................. 6 NARRACIÓ............................................................................................................................................. 6 TEXT PREDICTIU.................................................................................................................................... 6 Fonètica.................................................................................................................................................... 7 Punt d’articulació:.................................................................................................................................. 7 mode d’articulació................................................................................................................................. 7 Conjugació verbal..................................................................................................................................... 7
L’ORACIÓ SIMPLE
Hi han cinc tipus de sintagmes: SN : det+nom o pronom+compl Pot anar acampanyat d’un CN que pot ser especificatiu per precisar o explicatiu per afegir aclariments. El SN pot ser definit o indefinit. SV: verb+complements Pot ser copulatiu (ser, estar, semblar) o predicatiu. Hi ha els verbs pronominals que exigeixen un pronom. S.Adj: modif+adjectiu+compl S.Adv: modif+adverbi+compl S.Prep: preposició+SN
ORACIONS IMPERSONALS:
Oracions amb un verb defectiu com ploure o tronar. Oracions amb fer, ser i sembla: feia fred, sembla mentida. Oracions amb pron. Reflexiu se i conjugat a 3ª persona: es menja molt bé. VEU ACTIVA I VEU PASSIVA En veu activa el subjecte és el complement agent i el predicat informa sobre aquest, en canvi, en la veu passiva el subjecte és pacient i exigeix el complement agent. Passiva perifràstic: ser+participi. Ex: Aquest llibre serà doblat al català. Passiva pronominal o reflexiva: es+V. 3ª persona. Ex: Aquest llibre es doblarà al català. SUBSTITUCIONS PRONOMINALS Subjecte: pron. pers. fort ( jo, ell …), això/allò, en (si és SN indefinit) Atribut: ho , el/la/els/les si és un SN definit o en si és quantificat. CD: el/la/els/les si és un SN definit, en quan és SN indefinit, ho o pron. febles. CRV: en (introduïts per de ), hi (introduïts per altres preposicions). CPred: (sol ser SPrep o un adverbi): hi , en (fer-se i dir-se). CI: pronoms febles, li/els o hi quan és un ésser inanimat. CC: el CCT no es pronominalitza, en quan és CCL introduït per de i hi per la resta.
EL MOT
Un mot està format per un lexema mínim i pot tenir afixos (prefixos, infixos, sufixos). El paradigma de flexió són les maneres en que es pot flexionar una paraula. *mot compost: portadocuments / locució: blat de moro. EL SUBSTANTIU Hi ha diferents tipus: propis (topònims o antropònims) o comuns (concrets o abstractes; individuals o col.lectius; comptables o no comptables). L’ADJECTIU Hi ha diferents tipus: de grau positiu (no tenen cap matís), de grau comparatiu (igualtat, superioritat, inferioritat) i de grau superlatiu (absolut (molt, ben, -íssim) o relatiu (comparació). EL DETERMINANT Tipus: article, demostratiu, possessiu, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. EL PRONOM Hi ha diferents tipus: demostratiu (això o allò), indefinit (presencia o absència d’un ésser animat: tothom, ningú, algú…), interrogatiu (qui, que, on, quan, com…), personal (forts i febles), relatiu (es refereixen a un element aparegut anteriorment a l’oració: que, què, qui, on, el qual…). La funció díctica es refereix a un element present proper a l’emissor i en canvi la funció anafòrica expressa proximitat o llunyania d’un element aparegut anteriorment. EL VERB Donen informació sobre la persona, el nombre, el temps, l’aspecte (perfectiu o imperfectiu) i el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu). Els verbs de la tercera conjugació (-ir) poden ser purs (com dormo) o incoatius (com serveixo).
Sinècdoque: tipus de metonímia. Una part d’una persona o objecte designa tot el seu conjunt. (Hi ha un llibre per cap). Antonomàssia: sinècdoque en la que es designa quelcom com el nom de tot. Metàfora: comparació encara que no apareixin dos elements (el real i l’irreal). Alegoria: una imatge continuada al llarg d’un text (tot és una metàfora). Paràbola: narració alegòrica amb final moral o educatiu. Prosopografia : descripció física d’un animal o persona. Etopeia : descripció de valors espirituals, morals o caràcter. Hipèrbole: exageració. Exclamació : fixa l’atenció. Prosopopeia: atribueix sers inanimats propietats d’èssers animats. Antítesi: antonímia utilitzada amb fins literàris o publicitaris de forma intencionada. Paradoxa: contradicció. Doble sentit. Ironia: s’afirma el contrari del que es pnsa. Gradació: clímax. Les emocions van creixent progressivament fins arribar a un alt nivell. Comparació: establiment de similitut entre dos conceptes. Retruc: composició de dues frases que contenen els mateixos elements però en funció diferents. Aliteració: repetició de sons amb la finalitat de provocar certs efectes o imitar algun so de la natura. Onomatopeia: transmissió d’un so o soroll. Reforcen el text. Paranomasia: semblança fonètica de paraules o grups de paraules. Asíndeton: eliminació de conjuncions per donar al text un major ritme. Polisíndeton : repetició de conjuncions, resta ritme i dóna lentitud al missatge. Anàfora: repetició d’una paraula al principi de cada frase o vers. Si es dóna la repetició al final de cada frase es dirà epífora. Hipèrbaton: al·literació del ordre lògic de les paraules. Oxímoron: aproximació de dues paraules de significat contrari. Valor expressiu. Lítote: es nega per afirmar. Pretensió: s’afirma que no es diu o que no es dirà però ho acaba dient. La pregunta retòrica : pregunta que no espera resposta. Estrangerisme: utilització de paraules en altres idiomes. Epanalepsis: apareix la mateixa paraula al principi i final de la frase. Pleonasme: repetició o aclaració innecessària per què és òbvia. Parèntesi : es comença una informació i, abans d’acabar-la, s’intercala una altra. Elipsis: desaparició intencionada d’algun element del missatge. Assonància: paraules que s’assemblen entre sí. Rimes semblants (major memorització i penetració).
LES ORACIONS COMPOSTES
Les oracions compostes són aquelles que estan formades per dos o més verbs i, per tant, la componen dos o més estructures de subjecte i predicat. Aquestes poden ser coordinades o subordinades: ORACIONS COMPOSTES COORDINADES: Són oracions formades per dos o més verbs que estan al mateix nivell i s’uneixen mitjançant un element d’enllaç que sol ser una conjunció. N’hi ha de diferents tipus: Copulatives : tenen significat d’addició(i, ni). Distributives : tenen significat de distribució(els uns... els altres..., o... o ..., aquí... allà..., ni... ni...). Disjuntives : tenen significats alterns(o... o bé...). Adversatives: tenen significat d’oposició(però, sinó que, tanmateix, així i tot). Il·latives: tenen significat deductiu(doncs, per tant, per conseqüent). Explicatives: tenen significat aclaratiu(és a dir, o sigui, això és).
ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES:
Són oracions compostes formades per una proposició principal i una o més proposicions subordinades. No estan al mateix nivell i existeix una relació de subordinació o dependència d’una respecte l’altra. Segons la funció sintàctica que realitzin dins de la oració principal, es classifiquen en: Oracions subordinades adjectives : Són aquelles que poden substituir-se per un adjectiu i poden ser especificatives , quan especifiquen i exclouen a la resta, o explicatives , quan donen una explicació extra i van entre comes. Els pronoms relatius o Són 5 i poden ser variables –el qual, la qual, els quals, les quals– o invariables –que, què(precedit d’una preposició i referit a coses), on(indica lloc), qui(referit a persones). o El que, la que, els que i les que només són correctes si substitueixen a aquell que, aquella que, etc. o Pronoms interrogatius: qui, què, especificatius(quin, quina, quins, quines), quantitatius(quant, quanta, quants, quantes), adverbials(on, quan, com).🡪La qual cosao cosa que. Oracions subordinades substantives : Són aquelles que realitzen la funció pròpia d’un substantiu, un sintagma nominal o un pronom dintre de l’oració principal: subjecte, complement directe, atribut, complement indirecte, complement de règim verbal, complement del nom i complement de l’adjectiu. Tipus: o Completiva (que o com): crec que no ets conscient. o D’infinitiu (no cal nexe): desitjo anar allà. o De relatiu (pron. rel. amb funció): qui canta els seus mals espanta. o Interrogativa: no se qui vindrà demà. Oracions subordinades adverbials: Les oracions subordinades adverbials fan la mateixa funció d’un adverbi dins de l’oració principal, és a dir, de complement circumstancial. N’hi ha diferents tipus i estan introduïdes per una conjunció determinada. Es divideixen en: o Pròpies: Són aquelles que es poden substituir per un adverbi o una locució adverbial. Temporals (de temps): moment en què es produeix el fet. Locatives (de lloc): localització del fet. Modals (de mode): manera. o Impròpies: Són aquelles que no poden ser substituïdes per un adverbi o una locució adverbial però realitzen en l’oració la funció d’aquests. Causals: indiquen la causa de l’acció. Finals: indiquen finalitat. Consecutives : expressen conseqüència. Comparatives : estableixen una comparació. Concessives : expressen una concessió. Condicionals: expressen condició.
TIPOLOGIA TEXTUAL
TEXT DESCRIPTIU
Presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients,... Sovint, les descripcions formen part d'altres textos. En un text descriptiu s'utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d'allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius),adjectius que afegeixen qualitats ala realitat descrita, comparacions, etc. TEXT ARGUMENTATIU Té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts: Introducció: és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
comportament de l'economia, la possibilitat de moviments sísmics o d'erupció de volcans, el canvi climàtic... lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.
FONÈTICA
PUNT D’ARTICULACIÓ:
És el lloc en què s’uneixen o es troben els òrgans articulatoris en l’emissió de sons:
- Bilabials: s’uneixen els dos llavis.
- Labio-dentals : el llavi inferior es recolza en les dents superiors.
- Dentals : la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors.
- Alveolars : la punta de la llengua toca els alvèols dentals superiors.
- Palatals : la llengua toca el paladar dur.
- Velars : la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar. MODE D’ARTICULACIÓ És la posició que adopten els òrgans articulatoris en l’emissió dels sons; en aquest sentit, doncs, es parla d’articulacions.
- Oclusives : s’interromp momentàniament el pas de l’aire i, després, aquest surt en forma d’explosió.
- Fricatives : l’aire no és obstruït, sinó que passa per un canal estret i produeix una fricació prolongada.
- Africades : es comença amb una oclusió, que va seguida d’una fricació.
- Líquides : semblants a les vocals, modifiquen el pas de l’aire molt lleument. Les líquides es divideixen en laterals i vibrants. o Laterals: l’aire surt pels costats de la llengua o Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibració pot ser simple o múltiple.
- Nasals : l’aire surt per la cavitat nasal.
CONJUGACIÓ VERBAL
