Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

resum filosofía apunts, Resúmenes de Historia de la Filosofía

Historia de la Filosofía

Kant explica la seva teoría resum de segon de batchillerat kant apunts

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 14/10/2024

fatima-saghir-izloufa
fatima-saghir-izloufa 🇪🇸

2 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PART II
CONCEPTES PREVIS A L’ESTUDI DE LA
FILOSOFIA KANTIANA
METAFÍSICA
Aproximació :
TEMES: Déu, bé, ànima...
OBJECTIU: Essències, causes primeres i finals de tots els éssers i relacions
necessàries que hi ha entre ells.
FONAMENTS: La raó pura especulativa
Les idees innates
SENTITS DEL TERME METAFÍSICA EN KAANT:
- Metafísica Tradicional i dogmàtica: Sistematitzada per Wolff: Metafísica
general (de contingut ontològic, s’ocupa del ser en general) Metafísica especial o
Psicologia (s’ocupa de l’ànima), Cosmologia (s’ocupa de l’origen dedl món) i
Teodicea (s’ocupa de Déu). Tota ella és una invenció a priori, indepèndent de
l’experiència, basada en les idees innates. Heretada de la tradició anterior, dels
racionalistes i que es remunta com a mínim a Plató.
Racionalistes accepten aquesta ciència Metafísica i empiristes o escèptics són
els qui l’ataquen
-Tendència natural. Hi ha una tendència natural en els homes a preguntar-se per
Déu, Ànima... és una tendència inevitable, però és necessari sotmetre-la a una
crítica, fixar límits, i no deixar-la vagar sense cap control.
- Filosofia o Metafísica crítica Ës el seu sistema filosòfic,´La pròpia racionalitat
humana estableix una crítica a les ansies desmesurades de la raó. ÉS una crítica
epistemològica a les pretensions de la matafísica tradicional i una teoria del
coneixement, és a dir, l’establiment d’unes normes que esbrinen les condicions i
possibilitats del coneixement. El coneixement sols és possible limitat a
l’experiència.
-Moral.Més enllà del món de l’experiència i per tant de la ciència hi ha un món
de valors, un món trascendent, no trascendental, basat en la voluntat i la
llibertat.
QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT’?
EL CONEIXEMENT SEGONS KANT: És una creació de la ment humana. És una
creació conjunta entre el que ens donen els objectes del món exterior i és captat pels
sentits i allò que la ment humana, per mitjà d’unes facultats que li són pròpies,
incorpora a la percepción dels objectes per a fer-los comprensibles.
Constitució del coneixement:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga resum filosofía apunts y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

PART II

CONCEPTES PREVIS A L’ESTUDI DE LA

FILOSOFIA KANTIANA

METAFÍSICA

Aproximació : TEMES : Déu, bé, ànima... OBJECTIU : Essències, causes primeres i finals de tots els éssers i relacions necessàries que hi ha entre ells. FONAMENTS : La raó pura especulativa Les idees innates SENTITS DEL TERME METAFÍSICA EN KAANT :

- Metafísica Tradicional i dogmàtica : Sistematitzada per Wolff : Metafísica general (de contingut ontològic, s’ocupa del ser en general) Metafísica especial o Psicologia (s’ocupa de l’ànima), Cosmologia (s’ocupa de l’origen dedl món) i Teodicea (s’ocupa de Déu). Tota ella és una invenció a priori, indepèndent de l’experiència, basada en les idees innates. Heretada de la tradició anterior, dels racionalistes i que es remunta com a mínim a Plató. Racionalistes accepten aquesta ciència Metafísica i empiristes o escèptics són els qui l’ataquen

  • Tendència natural. Hi ha una tendència natural en els homes a preguntar-se per Déu, Ànima... és una tendència inevitable, però és necessari sotmetre-la a una crítica, fixar límits, i no deixar-la vagar sense cap control. - Filosofia o Metafísica crítica Ës el seu sistema filosòfic,´La pròpia racionalitat humana estableix una crítica a les ansies desmesurades de la raó. ÉS una crítica epistemològica a les pretensions de la matafísica tradicional i una teoria del coneixement, és a dir, l’establiment d’unes normes que esbrinen les condicions i possibilitats del coneixement. El coneixement sols és possible limitat a l’experiència.
  • Moral. Més enllà del món de l’experiència i per tant de la ciència hi ha un món de valors, un món trascendent, no trascendental, basat en la voluntat i la llibertat. QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT’? EL CONEIXEMENT SEGONS KANT: És una creació de la ment humana. És una creació conjunta entre el que ens donen els objectes del món exterior i és captat pels sentits i allò que la ment humana, per mitjà d’unes facultats que li són pròpies, incorpora a la percepción dels objectes per a fer-los comprensibles. Constitució del coneixement:

Doble síntesis. 1r estadi o 1ª síntesis : Formació de l’experiència o Formació del fenòmen que són les dades sensible organitzades en el espai i en el temps 2n estadi o 2nª síntesis: Formació del coneixement o afirmacions de la ciència. Aplicació als fenòmen dels conceptes que forma espontàniament la racionalitat humana i que ens servixen per a organitzar els fenòmens Són les denominades per Kant categories o conceptes Purs de l’enteniment (causa, efecte, substància, accident…) ESTADI DEL CONEIXEMEN T Condicions materials Condicions formals Resultat PARTS DE CRP Formació de l’experiència. La sensibilitat. 1ª síntesis. Les dades sebnsibles que venen d’exterior. Els objectes del món exterior en sí mateixos (sense condicionar) L’espai i el temps. El fenòmen : resultat de la primera síntesis. Dades sensibles + E/T. És el que es dóna a l’experiència. El que jo capte. Kant el denomina FENÒMEN Estètica trascenden- tal Construcció del coneixement. L’enteniment 2na síntesi Fenòmen (dades sensibles percebudes) Les categories (Causa, efecte, unitat, pluralitat…) Fenòmens+Categories. Principis de les ciències, que són universals i necessàries. Analítica Trascenden- tal. Condicions formals : Són l’element a priori, és a dir el posa el subjecte que coneix i són independents de la materialitat i la sensibilitat. El subjecte incorpora per sí mateix una forma a tota la información que rep de l’exterior. Són Espai/temps i categories. Quan apliquem les categories als fenòmens obtenim un coneixement que s’expressa amb judicis ( en la ciència són lleis) El coneixement no és pura sensibilitat com pretenden els empiristes perquè aquesta sense l’aportació que incorpora el subjecte no és comprensible, no té sentit.Però el coneixement tampoc són elucubracions de la raó que es creu que es creu, ingenuamente, que pot volar i que els seus pensament no tenen que veure res amb el món, tot i que diu que s’ocupa d’ell. El verdader coneixement ha d’iniciar-se en la sensibilitat, però ordenada i organitzada per les condicions exclusives de la ment humana. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?

humana, la naturalesa humana té determinades estructures racionals (categories…) que són alienes als objectes que percep mitjançant els sentits i que donen sentit i Intel.ligibilitat a tot allò que capta. El coneixement es recolza en els sentits però la información que otorguen és insuficiente per:

  • Els sentits ens aporten una amalgama de dades sense coordinació i organització. És precís introduir un ordre que ens permeta entendre-ho.
  • La información rebuda pels sentits no ens permet explicar com és que acabem formant lleis universals i necessàries a partir del conjunt limitat d’impressions. Al racionalistes Kant els respon que no hi ha cap coneixement que no sorgisca de la curiositat per explicar el propi món, és a dir, els objectes de l’experiència. Els racionalistes pretenen fonamentar la fe i la moralitat (la metafísica) en les idees innates, però aquest fonament va resultar molt poc sòlid ja que simplement negant less idees innates tot l‘edifici moral… quedava enderrocat. Segons Kant les qüestions de la fe i la moralitat han de quedar al marge del coneixement, de la ciència. Kant diu en la seua obra quan parla de Déu, ànima…que “cal deixar el saber “ és a dir, no podem tenir en aquest àmbit pretensions de fer ciència, Déu i l’ànima són objecte de fe, no de saber Kant enfoca el problema d’altra manera diferent, no atén al problema del origens sinó al conjunt de condicions qu ha de posseir qualsevol coneixement que aspire a ser ciencia: a) D’una banda el coneixement ha de partir de l’experiència i estar sempre en contacte amb ella. b) D’altra banda ha de posseir les característiques d’universalitat i necessitat. GIR COPERNICÀ Fins ara, ens diu Kant, les explicacions del coneixement han girat al voltant de la consideració que allò més important era l’objecte i el subjecte havia de sotmetre’s als dictats dels objectes, és a dir, trobar mitjançant observació la llei que els regia. Kant proposa que es permuten les posicions, es tracta que siguen els objectes els que s’adapten al subjecte, a les nostres preguntes, l’investigador suposa unes hipótesis que expressen el que ell creu que ocorre realmente en la natura i obliga la naturalesa a que conteste a la seua pregunta mitjançant un experiment (en ciència natural), ací es veu com l’objecte s’adapta o contesta al que nosatres pensem, al subjecte. Els objectes han de sotmetre’s a la racionalitat humana. Kant otorga a la ment un paper constructiu i actiu en la cognició o coneixement. Pero…sempre cal tenir clar que encara que el subjecte cognoscente és qui construeix el coneixement, en aquest intervenen do elements: a) Un que arriba de l’exterior i que és alié al subjecte (les dades que afecten els sentit gràcies a la sensibilitat). b) Un altre que és independent de l’objecte percebut, que sempre és aporta pel subjecte que coneix i que és, dirà Kant, A PRIORI. Cap dels dos és suficient per tal que existisca el coneixement, si donem prioritat a la raó caiem en el defecte del racionalistes i fem Metafísica dogmàtica, si donem prioritat a les dades sensibles caurem en el defecte dels empiristes i per tant en l’escepticisme. El subjecte construeix el coneixement (formula lleis, principis…). Però cal preguntar-nos, diria Kant:
  • Com passem de la contingència de les coses sensibles i experimentals a fer afirmacions universals i necessàries, és a dir, com passem de l’observació d’uns quants casos a l’afirmació d’una llei universal que regeix eixos fenòmens?
  • On resideix la possibilitat de fer eixe pas universalitzador? La resposta és que aquesta posibilitat radica en el SUBJECTE que és el centre del coeixement, el que construeix la ciència i és capaç de fer aquesta globalització o universalització. És el subjecte el que comprén la lògica de l’experiència i extrau o dedueix de les diferents observacions la regla que l’objecte en qüestió seguís. ELS CONCEPTES DE “FILOSOFIA CRÍTICA” I “TRASCENDENTAL” EN LA CIÈNCIA I EN LA METAFÍSICA Filosofia crítica : Projecte en el qual la raó constitueix un tribunal que la raó s’imposa a sí mateixa per tal d’avaluar les seues possibilitats. Es tracta que la raó analitze fins on pot arribar amb les facultats de conéixer. Aquesta filosofia crítica estableix que la nostra raó queda limitada en el seu ús a l’experiència, aquesta no pot traspassar els limits d’allò sensible, és a dir no hi ha coneixement al marge de l’experiència. Prova d’açò són els judicis de la ciència: Judicis síntètics a priori (les lleis científiques, al ser a priori són universals i necessàries i al ser sintètiques es recolzen en l’experiència que intenten explicar). La Metafísica tradicional, per contra, no reconeix el que tot coneixement deu a l’experiència. Filosofia Trascendental: És l’estudi del que el subjecte aporta en el coneixement. Kant denomina trascendental allò que en el coneixement té el seu origen en el subjecte , és a dir, allò a priori (espai/temps/conceptes i principis) i per tant filosofia trascendental és l’estudi del que posa el subjecte en el coneixement. A PRIORI El terme a priori és utilitzat per Kant significant:
  • que té el seu origen en el subjecte cognoscent (espai, temp., conceptes o categories i principis o lleis científiques) i que per aquest motiu és independent de l’experiència i. - posseeix les característiques de universalitat i necessitat. - no són idees innates sinó condicions de l’éssser humà, que fan possible l’experiència (són espai/temps) i el coneixement ( són categories i principis). El coneixement és possible perquè en cadascun dels dos nivells , sensibilitat i enteniment, el subjecte realitza una síntesis entre els elements materials que li venen de fora (dades sensibles) i els que ell mateix aporta (espai/temps, conceptes o categories i principis) - que els elements a priori sols funcionen si hi ha material sensible al qual aplicar-se, les postres facultats a priori sols entren en acció quan són estimulades per dades sensibles externes al subjecte i sobre les quals s’apliquen. Per aquest motiu nosaltres mai coneixen una cosa com és en sí mateixa perquè ssempre la coneixem condicionada o mediatitzada per una facultat a priori que la determina o condiciona. COSA EN SÍ O NOÜMEN Com és una cosa en sí mateixa és algo absolutamente incognoscible per a nosaltres. El ser humà sols coneix les coses a través de la forma de conéixer de la nostra racionalitat, a través de les condicions que imposa la racionalitat humana. Allò que excita la nostra

► Un judici és sintètic , per contra, quan el predicat no està contingut en la noció o concepte del subjecte, en ells es fa una síntesi d'experiència, són empírics (a posteriori). "Tots els nadius del poble X fan més de 1,90 m" és un judici sintètic, ja que en la noció del subjecte no entra, no s'inclou el predicat: la noció del subjecte inclou únicament la dada de "haver nascut al poble X "però no inclou cap dada sobre grandària o alçada. Altres exemples: "La calor dilata els cossos " o "aquest fluid conté sals". Aquests judicis si donen informació o, com diu Kant, són extensius (amplien els nostres coneixements), són particulars (ja que la seva veritat està restringida, constreta al "ara" i al "ací) i són contingents (el seu contrari no és impossible, la seva veritat no és necessària). Resumint direm que els judicis sintètics són:

  • Aquells en que el predicat no està inclós en el subjecte.
  • Són extensius, amplien el coneixement, dicen quelcom que no sabíem.
  • Són a posteriori, no universals ni necessàries, són particulars i contingents. b ) Judicis a priori i judicis a posteriori La classificació anterior està feta atenent a si el predicat està inclòs o no en la noció de subjecte. La classificació que ens ocupem ara està feta atenent a un altre criteri, és a dir, a la manera com és possible conèixer la veritat d'un judici. ► Judicis a priori són aquells la veritat pot ser coneguda independentment de l'experiència, ja que el seu fonament no es basa en aquesta. "Un tot és més gran que les seues parts" és un judici a priori: coneixem la seua veritat sense necessitat d’anar comprovant i mesurant tots i parts. I, d'altra banda, els judicis a priori són universals i necessaris. ► Judicis a posteriori són aquells la veritat és coneguda a partir de l'experiència. D'acord amb aquesta classificació, "tots els nadius del poble X fan més de 1,90 m" és a posteriori: no tenim un altre recurs que observar a aquests individus si volem tenir certesa de la veritat d'aquest judici (cal realitzar mesures dels natius). I, d'altra banda, els judicis a posteriori no són universals ni necessaris, sinó contingents, ja que al dependre de l'experiència, aquesta pot ser contradictòria amb una altra futura. Ara bé, Kant va a precisar una mica més el concepte de a priori, ja que va a distingir entre coneixements a priori purs i coneixements a priori no purs , segons que no depenguen de cap experiència i, a més, estiguen buits de tot element empíric, o bé que no depenguen de l'experiència però continguen elements empírics. Així, per exemple si diem "tot canvi té una causa", ens trobem que la noció de canvi només és possible adquirir-la per experiència i, per tant, es tracta d'un a priori derivat (i no pur). En canvi, si diem que "tot triangle té tres angles" és un coneixement a priori pur, ja que no es necessita recórrer a l'experiència per poder afirmar-lo. c ) Judicis sintètics a priori Els Judicis sintètics a priori es donen en la Matemàtica i en la física : Si a la matemàtica prenem un exemple de l'aritmètica com 7 +5 és igual a 12, veurem com aquest judici en ser sintètic es recolza en l'experiència ja que per obtenir el 12 hi ha procedir a unir les unitats que indica la suma i així obtenir el 12 i al mateix temps és universal i necessari, és a dir, no admet excepcions, dit d'una altra forma, és a priori.

D'altra banda si prenem un exemple de la geometria com "La línia recta és la distància més curta entre dos punts", veurem que aquest judici es recolza en l'experiència i per això és sintètic i alhora és universal i necessari, és a dir a priori i no admet excepcions (no hi ha cap línia recta que NO siga la distància més curta entre dos punts). El mateix succeix amb la Física , si considerem un exemple com "en les modificacions del món corpori la quantitat de matèria resta invariable" ens adonem immediatament que aquest judici és sintètic ja que es recolza en l'experiència, com sinó podríem arribar a fer tal afirmació? Però per altra banda és a priori, és a dir universal i necessari i no admet excepcions PRECISAMENT aquesta tercera classe de judicis són els que constitueixen el fonament de la ciència. La raó d'això és que els judicis analítics, per tenir la noció del predicat continguda en el subjecte, no augmenten en absolut el nostre coneixement de les coses (no són extensius), és a dir, després de formular un judici analític no sabem més que abans de formular. Són veritables, universals i necessaris, però els judicis analítics no ens permeten augmentar el nostre coneixement, el qual no experimentaria cap progrés si tots els judicis foren analítics. D'altra banda, els judicis sintètics, per afegir la noció del predicat alguna cosa a la noció del subjecte, que no estava prèviament continguda en ell, depenen de l'experiència, i l'experiència ens proporciona sempre coneixements particulars, i la veritat de cadascun aquests judicis s'ha de comprovar mitjançant l'experiència. Per tant, si només poguérem formular judicis sintètics, no podríem construir cap ciència, ja que la ciència és universal i necessària, i no particular i contingent. De manera que amb només els judicis analítics (a priori) o amb només els judicis sintètics (a posteriori) no podríem construir cap ciència. Si hi ha ciència, i n'hi ha ja que tenim la Matemàtica i la física, és perquè hi ha una tercera classe de judicis que reuneixen en si mateixos les qualitats dels analítics (universalitat i necessitat) i les qualitats dels sintètics, permetent progressar en el coneixement. RESUMINT direm que tota ciència conté judicis que són:

- Sintètics: es recolzen en l'experiència i no es pot prescindir d'ella com pretenien els racionalistes. Aquests són els judicis que amplien el coneixement i per tant fan avançar la ciència.

  • A priori : universals i necessaris (no admeten excepcions). UNA ALTRA PREGUNTA que hem de plantejar és si aquests judicis sintètics a priori que caracteritzen la ciència SÓN POSSIBLES A LA METAFÍSICA , si la Metafísica conté aquests judicis serà una ciència com la Matemàtica i la física i si no els conté haurà d'abandonar tota pretensió de ser ciència. CONCLUSIÓ PER ACABAR deixarem ben clar que a judici de Kant la metafísica no és possible com a ciència perquè no conté judicis sintètics a priori , això és així pel fet que la metafísica no es recolza en l'experiència, li falta el suport sensible. La Metafísica tradicional, que s'ocupa de Déu, l'ànima ..., no pot recórrer a l'experiència per recolzar- se en ella i així confirmar o refutar les seves afirmacions. El resultat d'intentar ampliar el nostre coneixement més enllà de l'experiència porta a la il.lusió transcendental que consisteix únicament en la pretensió somniada però no real d'obtenir un coneixement veritable sobre les coses en si o transcendents.