Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts resum filosofia = Mill, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts resum filosofia del filòsof Mill.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 12/04/2021

albacasadesus
albacasadesus 🇪🇸

4.9

(9)

9 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INTRODUCCIO JOHN STUART MILL
Moral cristiana=criteris dogmàtics
No trobem criteris racionals per justificar que fa que una acció sigui bona.
Senzillament ho hem d'obeir dogmàticament, però en cap moment se'ns diu el perquè em
d’actuar d’aquesta manera. Si no fem això serem castigats.
FONAMEN EUDEMONISTA= a les dues obres
Punt de partida, és la afirmació següent:
Tots els éssers humans tendeixen a buscar la felicitat.
Felicitat: Segons Mill la felicitat sera el fi últim que hem de perseguir els humans
Pregunta de la ética: Com actuar tots nosaltres per tal d’aconseguir ser feliços?
Pregunta filosofia del dret: Quins són els limits a la llibertat humana que ha de donar/ la
societat per poder garantir que totes les persones que viuen en societat puguin ser felices
L’utilitarisme
Ética de Mill= Utilitarisme
El punt de partida; reconeixement que durant 250 anys els diferents filòsofs han estat
intentant buscar un principi un criteri un fonament clar per poder establir quines accions son
bones o dolentes però malhauradament no s’ha pogut arribar a un consens.
escoles= sectes= no s’han posat d’acord sobre que es el que fa que una acció sigui bona.
Objectiu= busca establir aquest criteri, i més que crearlo recuperarlo de nou del seu
mestre.
Jeremy Bentham és el seu mestre i el recuperarà d’ell el criteri de la utilitat o de la màxima
felicitat i intentar reforçar-lo, justificar-lo i defensar-lo de les diferents objeccions
L’utilitarisme de Mill fa unes modificacions sobre la base del seu mestre que probablement
van enriquir aquesta doctrina moral
Fidel infidelitat.
El que tenen en comú les filosofies de Bentham i Mill:
PRINCIPI D’UTILITAT= PRINCIPI DE MÀXIMA FELICITAT
Les accions son correctes quan tendeixen en la mesura que tendeixen a promoure la
felicitat.
Les accions son incorrectes quan tendeixen a produir el contrari de felicitat
Felicitat= plaer i absènsia de dolor
Infelicitat= dolor i manca de plaer
Amb aquest principi podem veure com la moralitat de les accions depèn de la seva utilitat.
Utilitat: Causant del plaer o evitant del dolor en les persones= increment de la felicitat
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts resum filosofia = Mill y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

INTRODUCCIO JOHN STUART MILL

Moral cristiana=criteris dogmàtics No trobem criteris racionals per justificar que fa que una acció sigui bona. Senzillament ho hem d'obeir dogmàticament, però en cap moment se'ns diu el perquè em d’actuar d’aquesta manera. Si no fem això serem castigats. FONAMEN EUDEMONISTA= a les dues obres Punt de partida, és la afirmació següent: Tots els éssers humans tendeixen a buscar la felicitat. Felicitat: Segons Mill la felicitat sera el fi últim que hem de perseguir els humans Pregunta de la ética: Com actuar tots nosaltres per tal d’aconseguir ser feliços? Pregunta filosofia del dret: Quins són els limits a la llibertat humana que ha de donar/ la societat per poder garantir que totes les persones que viuen en societat puguin ser felices L’utilitarisme Ética de Mill= Utilitarisme El punt de partida; reconeixement que durant 250 anys els diferents filòsofs han estat intentant buscar un principi un criteri un fonament clar per poder establir quines accions son bones o dolentes però malhauradament no s’ha pogut arribar a un consens. escoles= sectes= no s’han posat d’acord sobre que es el que fa que una acció sigui bona. Objectiu= busca establir aquest criteri, i més que crearlo recuperarlo de nou del seu mestre. Jeremy Bentham és el seu mestre i el recuperarà d’ell el criteri de la utilitat o de la màxima felicitat i intentar reforçar-lo, justificar-lo i defensar-lo de les diferents objeccions L’utilitarisme de Mill fa unes modificacions sobre la base del seu mestre que probablement van enriquir aquesta doctrina moral Fidel infidelitat. El que tenen en comú les filosofies de Bentham i Mill: PRINCIPI D’UTILITAT= PRINCIPI DE MÀXIMA FELICITAT Les accions son correctes quan tendeixen en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat. Les accions son incorrectes quan tendeixen a produir el contrari de felicitat Felicitat= plaer i absènsia de dolor Infelicitat= dolor i manca de plaer Amb aquest principi podem veure com la moralitat de les accions depèn de la seva utilitat. Utilitat: Causant del plaer o evitant del dolor en les persones= increment de la felicitat

Bentham entén per utilitat la propietat d’un objecte per la qual tendeix a produir un benefici, un avantatge, un plaer, un bé, és a dir, la felicitat (perquè tot és el mateix), o (perquè també és el mateix) a evitar que es produeixi un dany, un sofriment, un mal o una desgràcia. “Tots els homes cerquen la felicitat”= Aristòtil “Todos los hombres hermano Galión quieren vivir felices”= Sèneca. El punt de partida és com Aristotil: principi eudeimonista: humans amb les accions busquen ser feliços Aquesta cerca de la felicitat es converteix en el criteri de la moralitat, les accions seran bones o dolentes si tenen com a conseqüència la felicitat humana. Parteixen d’un principi hedonista : recerca dels plaers, absència dels dolors. Per tant, com més quantitat de felicitat (entesa com suma de plaer o resta de dolor) a més quantitat de persones aporti, més ètica serà una acció. L’etica de Bentham pretendía intentar establir un criteri objectir, cientific, positiu, quantitatiu alhora de valorar la moralitat de les persones. Dos criteris quantitatius segons Bentham: quantitat felicitat i quantitat de persones. Éssers humans Accions bones (Bo = útil) + plaer - dolor→ +Felicitat Quantitat de felicitat, Quantitat de persones → 2 criteris Quantitatius Mill és fidel al seu mestre perquè recull de Bentham tots aquests aspectes. Mil afegeix algunes idees originals pròpies que el fan diferir del seu mestre;

  • Fonamentalment, mill separa l’utilitarisme de Bentham en dos aspectes.
    • Distinció qualitativa dels plaers
    • Un nou criteri que és la regla universal de la moralitat Per això diem que és una relació de fidel infidelitat Divergencia= distinció qualitativa dels plaers= objecció 1: Doctrina de porcs= redueix la moralitat de les accions al plaer, els animals també busquen satisfer els plaers més bàsics= menjar, beure, copular, dormir,.. Si busca satisfer els plaers més basics es converteix en una moralitat degradant. En contra d’aquestes objeccions, mill diu que els que hi diuen no entenen bé l’utilitarisme de la mateixa manera que els crítics d’Epicur en la seva època no coneixien prou bé la seva doctrina, la criticaven per l’apologia ….. Mill creu que qui critica a Epicur o a l’utilitarisme ho fan desde la ignorància de la doctrina. Desconeixen que els plaers més dignes i els que causen més felicitat no son els mateixos dels que poden gaudir els animals que son els sensitius. Els humans tenim la possibilitat de gaudir un plaers més purs i dignes i superiors, més propis de les nostre facultats intelectuals més elevades, que son els plaers mentals o intel·lectuals Dos tipus de plaers que tenen valors qualitatius diferents

Mill posa una altre opció: sacrifici d’una persona per la felicitat d’altres. Ell argumenta l'existència d'aquesta regla universal que cal respectar perquè una acció sigui ética. No només cal que aquesta aporti felicitat sinó que ha de respectar la dignitat de totes les persones. Mill no acaba de redactar-la mai aquesta regla. Per tant, podem dir que perquè una acció sigui ètica segons Mill cal que respecti la dignitat de totes les persones. Segons l’utilitarisme de Mill= (utilitarisme de la regla) UNA ACCIÓ SERÀ BONA QUAN APORTI LA MÀXIMA FELICITAT POSSIBLE AL MAXIM NOMBRE DE PERSONES POSSIBLES I RESPECTANT LA DIGNITAT DE TOTES LES PERSONES