Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Resum Hispania Antiga, Apuntes de Historia

Universitat de Barcelona (UB)Historia
Prof. Ignasi Garcés

Tema 1. Geografia d’Iberia/Hispània Tema 2. La colonització fenicia Tema 3: Tartessos Tema 4: La colonització grega d’Iberia Tema 5: Eivissa fenicia i punica Tema 6. Els Ibers Tema 7: Els Ibers septentrionals (s.VI-III a.C.) Tema 8: Els celtibers Tema 9: Els pobles del centre i oest peninsular. Tema 10: Conquesta cartaginesa i arribada dels romans. Tema 11: Primera administració romana Tema 12: Conquesta i consolidació romana en la segona meitat del s.II a.c. Tema 13: La La transformació d’Hisp

Tipo: Apuntes

2021/2022

Subido el 17/05/2022

ivan-canizares-lopez
ivan-canizares-lopez 🇪🇸

4.5

(10)

2 documentos

1 / 37

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1. Geografia d’Iberia/Hispània
- La peninsula mai va ser una unitat en termes culturals durant la epoca antiga, tot i que
durant la epoca romana si que va ser una unitat cultural.
- Unitat geogàfica definible: peninsula. Inclusió de les balears per proximitat.+
- Hispania es una creació romana que es basa en un territori fisic definit, al igual que
Itàlia o la Gàl·lia
- Imaginari: dona amb una branca d’olivera i estirada entre gibraltar els pirineus
- Peninsula connectada amb la resta del món a través del mar
- Atlantic: França, Britania, etc…
- Mediterrani: Fent pont a les Illes balears, cap a Sicilia, Italia, Còrsega i
Sardenya. Des del sud de la Peninsula, cap a Mauretania (Nord d’Àfrica),
Numidia o Libia.
Tema 2. La colonització fenicia
- Origen fenici: Primer coneguts com a Cananeus, serán expulsats cap a les costes quan
altres pobles, com els hebreus i els Pobles del Mar s’assentin a les seves terres
interiors durant l'edat del ferro, moment en el que es passaran a conèixer com a
fenicis, probablement pels tints que els caracteritzaven, uns porpres que els grecs
anomenaven phoínikes.
- Onze ciutats estat a la costa del Liban, grosso modo
- Diferents fases de la historia fenicia:
- Periode d’apogeu de les ciutats estat fenicies: 1150 - 800 a.C.
- Resistencia i tribut als assiris: 800 - 612 a.C.
- Dominació babilonia: 586/572 - 539 a.C.
- Dominació persa i helenització: 539 - 332 a.C.
- Dominacions hel·lenístiques: 332 - 64 a.C.
- Inici dominació romana: 64 a.C.
- Dins aquestes fases aquestes ciutats estat han tendit a tenir una mes important que les
altres, que també ha anat cambiant. Gubla (Biblos) durant el s.XII a.C., Sidó entre el
1112 i el 1074 a.C. i finalment Tir al s.X a.C.
- Tendencia a la insularitat de les ciutats, que facilitará la seva defensa i permetrá no
tenir problemes amb la població continental.
- Gran fama com a navegants, tot i que la realitat es que la majoria d’ells eren o
agricultors, amb un coneixement tècnic molt avançat durant la edat del ferro, o
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum Hispania Antiga y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Tema 1. Geografia d’Iberia/Hispània

  • La peninsula mai va ser una unitat en termes culturals durant la epoca antiga, tot i que durant la epoca romana si que va ser una unitat cultural.
  • Unitat geogàfica definible: peninsula. Inclusió de les balears per proximitat.+
  • Hispania es una creació romana que es basa en un territori fisic definit, al igual que Itàlia o la Gàl·lia - Imaginari: dona amb una branca d’olivera i estirada entre gibraltar els pirineus
  • Peninsula connectada amb la resta del món a través del mar
    • Atlantic: França, Britania, etc…
    • Mediterrani: Fent pont a les Illes balears, cap a Sicilia, Italia, Còrsega i Sardenya. Des del sud de la Peninsula, cap a Mauretania (Nord d’Àfrica), Numidia o Libia. Tema 2. La colonització fenicia
  • Origen fenici: Primer coneguts com a Cananeus, serán expulsats cap a les costes quan altres pobles, com els hebreus i els Pobles del Mar s’assentin a les seves terres interiors durant l'edat del ferro, moment en el que es passaran a conèixer com a fenicis, probablement pels tints que els caracteritzaven, uns porpres que els grecs anomenaven phoínikes.
  • Onze ciutats estat a la costa del Liban, grosso modo
  • Diferents fases de la historia fenicia:
  • Periode d’apogeu de les ciutats estat fenicies: 1150 - 800 a.C.
  • Resistencia i tribut als assiris: 800 - 612 a.C.
  • Dominació babilonia: 586/572 - 539 a.C.
  • Dominació persa i helenització: 539 - 332 a.C.
  • Dominacions hel·lenístiques: 332 - 64 a.C.
  • Inici dominació romana: 64 a.C.
  • Dins aquestes fases aquestes ciutats estat han tendit a tenir una mes important que les altres, que també ha anat cambiant. Gubla (Biblos) durant el s.XII a.C., Sidó entre el 1112 i el 1074 a.C. i finalment Tir al s.X a.C.
  • Tendencia a la insularitat de les ciutats, que facilitará la seva defensa i permetrá no tenir problemes amb la població continental.
  • Gran fama com a navegants, tot i que la realitat es que la majoria d’ells eren o agricultors, amb un coneixement tècnic molt avançat durant la edat del ferro, o

artesans, molt reconeguts pel seu nivell tecnic i eclectisme. Tot i aixó serán recordats com a navegants

  • Els fenicis practicaven diferents tipus de navegació
    • Cabotatge: Navegació sense deixar de veure la costa, i per tant necessariament diurna, que els permetia recorrer unes 25/30 milles al dia
    • Navegació de llarga distancia: Només realitzada entre l’abril i l’octubre. Usaven l’Ossa Menor per orientar-se. Recorrien unes 50 milles al dia. Tot i aixi, es buscava tenir sempre la costa a la vista, quelcom facil si es recorre el mediterrani nord d’est a oest, amb els corrents marins.
    • Es diu que els fenicis van circumnavegar l’Àfrica i van arribar, a través de l'Atlàntic peninsular fins a Irlanda i GB.
  • Com eren els vaixells fenicis:
    • Diferents representacions artistiques, que s’aproximen pero no son exactes
    • 2 vaixells fenicis trobats a Mazarrón:
      • Mazarrón I, el vaixell fenici més antic del mediterrani (s.VII a.C.), que es basava en fusta cosida.
      • Mazarrón II, l’unic vaixell antic sencer del mediterrani i l’ancora més antiga. Fet amb fusta de figuera i un sistema de puntes embotides, amb una carrega de més de 2t de oxid de plom del que es pot extreure plata
  • Causes de la colonització:
  • Reducció territori
  • Sobrepoblació
  • Deficit agricola
  • Tot aixó porta a la expansió colonial, normalment a territoris no ocupats per indigenes de la resta de la mediterrania. Una vegada ja establerta, les colonies es repartirán les zones de influencia, amb Tir controlant el mediterrani oriental, Cartago controlant el Mediterrani central i Cadis controlant el Occidental. Gadir o Cadis
  • Gadir = Fortalesa en fenici
  • A Catalunya no hi trobem assentaments estables, tot i que la població indígena adapta la forma de fer ceramica a una fenicia, el que ens permet veure l’impacte que van tenir a aquestes poblacions. Transformacions fenicices a meitat del s.VI a.C.
  • Fins a llavors:
  • El comerç s’habia basat principalment en el metall, pero també en elements com teixits, fabricació de porpra, vi i manufactures diverses.
  • A partir del s.VI a.C.
  • S’abandonen nuclis urbans, que redueixen en nombre pero augmenten en tamany.
  • Abandonament de la ruta de l’arc de Llevant.
  • Es creu que aixó es deuria a la rendició de Tir devant el rei babiloni o la crisi del metall al sud peninsular.
  • A partir d’aquest moment l’activitat econòmica principal serà la pesca de tonyina. Societat i institucions a la peninsula fenicia.
  • Dins les colònies hi havia un ordre republicà oligàrquic.
  • Dins les colonies trobem camperols i artesans lliures, eclaus i families comercials, que s’enriquiràn i crearán una gran demanda de productes de luxe.
  • Gadir es la unica ciutat que ha proporcionat elements arquitectonics i escultures, amb els unics sarcofacgs antropomorfs d’occident, el que demostra el seu grandissim poder economic.
  • Influencies exteriors es veuràn reflexades a la escultura, sobre tot gregues i africanes.
  • Gran importancia de la escriptura, especialment en papir, que no s’ha conservat pel clima. **Tema 3: Tartessos
  • Fonts literàries sobre Tartessos:**
  • Falsa equivalencia Tartessos/Tarsis bíblic.
  • Les fonts gregues intenten pintar Tartessos com una mena de lloc extremadament ric i que donava riqueses a qui hi anés. Es troben a una gran distancia cronologica, pel que trobem moltes confusions i directament contradiccions.
  • El heroi que obre el camí mitic a Occident es Heracles (Gerió, el Jardí de les Hesperides).
  • En general les caracteristiques que tots li atorguen es ser un lloc ric, antic i llunyà. - Tartessos:
  • Triangle geografic entre Cadis, Huelva i Sevilla.
  • Unió de les aristocracies indigenes amb els fenicis, sobre tot la seva cultura.
  • Desenvolupament de la industria metalurgica i contactes amb el mediterrani i l’atlantic.
  • Aquestes elits demanden peces d’art orientalitzants.
  • Aquesta cultura arribarà a extendres per la majoria d’Andalusia, Extremadura i el migdia portuguès.
  • Aquesta escriptura desenvoluparà la primera escriptura peninsular, anomenada sud-occidental. Els primers registres són del 700 a.C, amb una trentena de signes - Les creacions tartesies:
  • El tresor del Carambolo (descobert al 1958) està format per 21 peces que en total son 2,3 kg d’or pur. Està comprés per elements fenicis pero altres elements ja purament Tartessics, com es la pell de brau estirada, quelcom molt comú a la protohistoria iberica. Es creu que dataria del s.VIII a.C.
  • Es creu que aquest tresor no era per una persona sino que havia de decorar una persona o dos i un parell de braus, en camí cap al sacrifici.
  • Es creu que el carambolo es en realitat un palau santuari, ja que podem trobar el simbol religiós que seria la pell de brau estirada.
  • El tresor d’Evora, a Huelva ens permet afirmar que els centres eren afins en el seu gust i
  • Altres objectes suntuaris ens permeten afirmar que les elits tartessiques tenien un gust orientalitzant que finalment adaptaràn per les seves propies creacions.
  • La ceramica tartessia comprén tradicions indigenes com la reticula brunyida i el torn junt amb decoracions fenicies (Urnes Cruz del Negro, tenalles, vassos a chardón)
  • Les creacions metaliques també repressentaràn una mescla de les tradicions fenicies i indigenes - Estructura social de Tartessos.
  • Dins de Huelva, un lloc amb una forta presencia fenicia, s’han trobat ceramiques locals amb grafits d’estil grec, el que podria mostrar una presencia testimonial grega que precediria la colonització.
  • A partir del 550 a.C. la distribució de ceramiques suggereix un nou transmisor, la propia colonia grega de Emporion. - Focea i Massalia
  • Focea , ubicada a l’actual Turquia, es la ciutat d’origen dels colons que fundarán Massalia. Aquesta ciutat tenia influencies culturals jonies i l’idioma eoli.
  • Aquesta ciutat no va resistir l’avenç del imperi persa al 540 a.C., el que va abocar a la seva població a marxar a les colonies que havien fundat al mediterrani occidental, es a dir Massalia, que va ser fundada 60 anys abans, al 600 a.C. Un petit grup de foceus van decidir marxar i instalar-se a Alalía, a Corsega i es van dedicar a la pirateria
  • La fundació mitica de Massalia diu que els foceus van arribar amb les seves naus a una de les boques de la Roina, on es van trobar al cap d’aquestes terres, Nann. La seva filla es va casar amb un dels grecs i per tant van quedar lligats.
  • La realitat es que Massalia tenia un excelent port natural a l’antiguitat, quelcom que interessava als grecs. Les primeres troballes arqueologiques confirmarien la data del 600 a.C. com la seva fundació.
  • Els massaliotes consolidarien el comerç interior europeu durant el s.VI a.C., sobre tot de productes de luxe i prestigi, amb la cultura del Hallstatt final.
  • També tenien una amplia projecció maritima, que ens indiquen els 2 vaixells que hem trobat, a més d’una industria vinicultora que complementa el comerç des del s. VI a.C. i tindrà continuitat fins la annexió romana. També encunyarán la primera moneda més enllà del Egeu, tot i que el seu impacte es reduirà a l’ambit helenistic.
  • **Emporion i Rhode
  • Emporion** va ser una colonia grega, encara està en debat si va ser d’origen foceu o massaliota, tot i que es sap que durant el seu primer moment orbita al voltant de Massalia.
  • Hi ha una primera fundació al 580 a.C. aproximadament, a una petita illa (Sant Martí d’Empuries), que serà coneguda com la palaiá pólis i finalment, a partir

del 550 a.C. es fundarà una nova ciutat, ja si a territori continental, que s’anomenarà Neàpolis.

  • La palaià pólis es va construir sobre una aldea indígena que se sap que durant el segle VII ja rebia importacions fenícies i etrusques. Van triar aquesta posició per la seva situació de port natural a la desembocadura del Ter. Aquesta aldea indigena era agricolaramadera i complementava amb el mar. Va estar desocupada durant un petit periode fins la segona meitat del s.VII, moment en el que es torna a ocupar. Des del s.VI ja es troben rastres de ceramiques gregues, probablement massaliotes.
  • Els primers grecs que es van instalar ho van fer a mode de factoria, es a dir, com a punt de comerç amb els indigenes i com a port per arribar al sud peninsular. Les cases eren rectangular i molt petites.
  • La Neapolis , es va basar també en la navegació i sobretot en fer de port, tot i que aquest no era especialment gran. Culturalment també són jonis, i están integrats al circuit comercial foceu i massaliota, per després mostrar grans vinculacions amb la propia atenes.
  • Amb la crisi de Massalia al s.V a.C. Emporion aprofita per tornar-se independent, creant la seva propia zona d’expansió comercial, que incolouria el litoral català i llevantí, l’interior catala i les balears, on s’unia a les xarxes comercials que arribaven fins el mediterrani central. Es en aquest moment quan encunyen la seva propia moneda, pero no arriben a creixer com a ciutat. Fins l’arribada dels romans seràn independents i es relacionaran amb els punics eivissencs i els ibers de la zona catalanovalenciana, a més de la Magna Grecia i Massalia.
  • No se sap gaire de la seva organització politica, pero l’agora de la ciutat no era gaire gran, i tenia més atribucions de mercat que politica. Se sap per Aristotil que els massaliotes eren governats per una oligarquia comercial, pel que es pot suposar un sistema similar a Emporion.
  • El circuit urbà de la ciutat es tancarà amb els limits dels segles V-VI a.C. Hi trobarem una muralla i 2 santuaris, un d’Asclepi i un altre de Zeus-Serapis.
  • Aquesta ciutat tindrà una forta presencia indigena, especialment Ìbera, escriptura que acabarà essent tant nombrosa com la grega. - Rhode va ser l’altra ciutat grega més important de la peninsula. Es un excelent port natural proper al Cap de Creus. El mithos i Estrabó donen un origen previ
  • Les illes aconseguiran un desenvolupament propi gracies al seu caracter insular durant la finals de la prehistoria i la protohistoria. Gracies a aixó, es parla del món pretalaiotic, talaiotic i posttalaioic. Aquesta s’aplica a les 2 illes, tant les balears com les pitiuses, tot i que es facil trobar difencies i discordancies entre elles.
  • Durant el periode naviforme (pretalaiotic) s’adapten unes cases amb forma de U i amb uns 15/20 m de llarg. S’adapten objectes de prestigi com espases, punyals, i altres objectes metalics.
  • La suma de les característiques arquitectòniques dels models constructius i de la distribució territorial denoten un alt interès per la territorialització de l’espai: illes molt poblades en proporció als recursos agraris disponibles.
  • Tot i això l’economia de les illes serà autàrquica fins els contactes fenopunics i fins i tot fins la conquesta romana
  • El final del talaiotic va ser quelcom traumatic, ja que es va caracteritzar per la crema dels talaiots i un abandonament repentí, entre el 600 i el 550 a.C. El periode posttalaiotic es caracteritzarà per un habitatge caotic i on els talaiots restants seràn només elements auxiliars dels nous habitatges. - Mallorca:
  • Els talaiots mallorquins seràn edificis comunitaris i no militars. Son molt variats entre ells, en tamany i funcionalitat. El recinte de Ses Paisses presenta una muralla que envolta el recinte dels talaiots. La necropolis de Son Real a més presenta l’existencia d’unes elits de guerrers. L’establiment de l’empori punic de Na Guardia, a Mallorca, que es dedicava a processar ferro, ens demostra l’interès d’Ebussus per la resta de illes.
  • A més, trobem una gran importancia del brau dins la cultura de la illa, a més de ceramiques gregues, probablement a través d’Ebussus i figures metaliques com el Mars Balearicus, que data dels segles V i IV. En general trobem grans quantitats de mercaderia punica i grega.
  • En el posttalaiotic trobem la creació d’edificis quadrangulars.
  • En general fins l’arribada dels romans no hi ha cap indici que ens mostri una jerarquització més allà de la localitat a tota la illa. - Menorca:
  • Grandíssima quantitat de jaciments dins una illa petita, gran densitat.
  • El pretalaiòtic es un periode de poca jerarquització social i un sistema funerari homogeni en el que poc a poc va guanyant importància l’individu. Pentinen i tenyeixen el cavell del mort.
  • A la epoca talaiotica ja començem a veure grans diferencies entre individus, que en son presents en jaciments com el Talaiot de Torelló, Còrnia Nou, Talatí de Dalt i Trepucó - La societat talaiotica
  • Seria una societat sense classes socials nítides, pero amb jerarquització i relacions de parentesc que en si tenien jerarquia per edat i sexe. Aquestes families extenses gestionaven els assentaments i els edificis colectius que eren els talaiots.
  • En un principi, al món prototalaiotic seria un esforç col·lectiu funerari pero després perdès aquest aspecte funerari per mantenir-se com una edificació civica que posteriorment deriva en una societat posttalaiotica en la que la fragmentació social arriba a un punt de divergencia, moment en el que es destruirien els talaiots i es pasarien a un altre tipus de edificacions.
  • Dins la societat balearide trobarem els famossos foners balearics que seràn mercenaris llogats per cartaginesos i grecs, que seràn en realitat les parts desafavorides de la illa que troben el mercenariat com a unica font de millora social. **Tema 6. Els Ibers
  • Construcció dels Ibers**
  • Durant els s.XVII al XIX les mencions grecolatines era tot el que hi havia del món iber, a més d’unes monedes que no s’habien dexifrat. Les troballes arqueologiques iberiques eren atribuïdes als romans o visigots.
  • Aixó canvia amb la descoberta de la Dama d’Elx. Durant molt de temps es pensarà que es romana, pero al 1970 es datarà del s. IV a.C. Passa el mateix amb les ceramiques a torn pintades, que eren atribuides a grecs i fenicis pero que finalment van ser descobertes com indigenes amb certes atribucions i influencies fenicies i gregues.
  • El seu origen es pensava que estava en les migracions del Caucas o d'Àfrica, però avui es sap que era població autòctona. - Situació i periodització
  • 4 grans zones, la Baixa Andalusia, l’Alta Andalusia, el Llevant i la zona Septentrional, la més fragmentada, amb 13 subpobles amb cultures diferents. - Formació dels Ibers
  • Relativa afinitat cultural durant l'Ibèric Antic, durant finals del s. VII a.C. i el s. VI a.C. es propaguen les ceramiques de pasta clara i pintura vinosa (decorada amb onades i linies similars, molt simples) a torn, la cremació dels difunts i la metal·lúrgia del ferro, que porta a l’agricultura intensiva i una major complexitat social, que farà que apareixin noves aristocracies guerreres.
  • Les novetats tecniques seran el molí rotatori (2/2 del s.VI a.C.), l’impulsió de la mineria del ferro, l’especialització i heretabilitat d’oficis i les ceramiques a torn.
  • La producció més avançada de materies portarà a la tendencia a la circulació de la riquesa més que l’acumulació en tresors tipica de l’epoca tartessica. Aixó porta a una major redistribució de la riquesa i a una major demanda de bens de prestigi als mercaders fenicis, punics i grecs.
  • Major importancia de l’agricultura sobre la caça i la ramaderia. Hi ha producció vinicola local, pero aixó no vol dir que no s’importi, ja que aquest té un valor com a be de prestigi.
  • La formació de les elits aristocratiques locals apareix en un primer moment al sud, a finals del s.VI a.C., com ens permeten veure els jaciments de Pozo Moro i El Cerrilo Blanco. Aquest ascens es consolidarà durant l’iberic plè. - La zona meridional:
  • Habitats jerarquitzats, reflexen una jerarquització economica i politica, amb capitalitats (oppida/oppidum) que subordinen nuclis rurals. Aquesta vertebració del territori va ser tallada amb l’arribada dels romans, pero s’encaminava a la formació d’estats arcaics. Oppidum com el de Puente Tablas i Basti evidencien, amb una muralla i cases amb diferent tamany, una certa complexitat social i economica d’aquestes ciutats.
  • Amb l’arribada dels romans sembla que quant més al sud anava la conquesta major complexitat social s’hi troben. - Món funerari iber
  • Aquest món també evidencia les diferencies socials de la població.
  • Tots comparteixen la cremació, i aquests ossos calcinats es disposen en urnes, que a la seva vegada es dipossiten en fosses, que son marcades amb monuments de diferents tipus, com turriformes (Pozo Moro, Chinchilla, Albacete), pilars-estela en el Llevant, esteles (com a Coimbra del Barranco Ancho, Jumilla, Múrcia), paviments de còdols (com a Cástulo, Jaén), o cambres subterrànies (com a Toya, Peal de Becerro, Jaén).
  • El més antic conegut es el de Pozo Moro, on es va enterrar un home de uns 50 anys amb ceramiques i objectes metalurgics de inspiració grega i fenicia, amb grans inspiracions orientals, com els lleons. Aquest element seria substituit més endevant pel depredador de la PI, el llop.
  • La Bicha de Balazote es va trobar a Albacete i es un brau androcefal amb un rostre masculí. Es creu que va ser projectada per adossar-se a un monument funerari similar al de Pozo Moro.
  • El conjunt escultoric del Cerrillo Blanco es del s.V a.C. Es representa un aristocrata matant un enemic, i el conjunt hauria de fer una especie de piramide en la que les figures més grans ocuparien un espai més alt.
  • Els paisatges funeraris iberics es basaven en una basa, un pilar, capitell i una figura de remat. S’han trobat varies, com el Pilar estela de Coimbra del Barranco Ancho a Murcia, on un brau corona un capitell en el que hi ha una representació del cicle de la vida aristocratic, dues esfinx que haurien de ser els remats a Valencia **Tema 7: Els Ibers septentrionals (s.VI-III a.C.)
  • Zona erdetana**
  • Organització en estats autonoms. Son territoris amplis amb capitalitats (oppidium), nuclis urbans amb diferents funcions (agricoles, de frontera…) i fortins per defensar el territori.
  • Les capitalitats com la de Snt Miquel de Lliria estaven disposades en graderia per fer més facil la seva defensa. Els poblats fronterers com el de Moixent tenen una muralla, dos nivells de cota i un carrer principal. Les aldees agricoles com la del Castellet de Bernabé tenen vivendes diferenciades i una casa més important que la resta, que podria indicar una aristocracia agraria. - El litoral català
  • Graners (horrea), organitzat en grans tenalles de provisió
  • A Catalunya es molt comú l’us de sitges per guardar les collites i les llavors.
  • A més, la producció de oli ja s’ha confirmat abans de l’arribada dels romans.
  • La ramaderia estava formada per ovocaprins, vaques i porcs, i la caça va passar a ser quelcom complementari i una practica aristocratica, amb representacions iconografiques.
  • Als poblats del litoral trobem activitats pesqueres i recolecció de marisc. Els ibers no eren per res mariners.
  • La ceràmica es professionalitzarà, i en aquest moment es bassava en vassos fabricats amb torn, de tons clars i pintats amb motius geometrics o vegetals vermellosos. - Una anomalia serà la ceramica empordanesa dels s.V i IV a.C. Aquesta serà de vasos mitjans, grisos i amb pintura blanca, amb la que pinten roses, motius florals i animals esquematics poc comunament. - Un altre exemple d’aquestes diferencies serà el vernis roig ilerget.
  • El comerç va ser una activitat important i molt intensa amb fenicis, cartaginesos i amb els grecs. - Gran producció d’anfores propies al litoral català.
  • La metalurgia del ferro es fa amb el processat de les argiles ferruguinoses, el que dona un ferro una mica acerat. Aquest s’usava per eines i armes.
  • El bronze s’usarà per la orfebreria i petits objectes, mitjançant la tecnica de la cera perduda. La orfebreria serà feta també amb or i plata.
  • La industria textil estava relegada com a treball de dona a la llar, com ens demostra les grans troballes de pesos de telers i torteres. Era bàsicament de llana i lli. Normalment es tintaven de color blau i vermell. - La vestimenta
  • La vestimenta masculina:
  • Mescla de costums fenicis, punics i grecs.
  • Porten botes o polaines en comptes de sandalies
  • Les fonts antigues parlen de la importancia que els ibers li concedien a la vestimenta.
  • Depenia de la funció que hagués de complir i probablement marqués un distintiu social.
  • En general eren tuniques curtes i amb coll en V. Les capes representaven el estatus. A més, no es representaven despullats.
  • La vestimenta femenina:
  • Arriba a assolir un cert barroquisme, amb complicades cofies, diverses tuniques i capes i amb molts accessoris, com anells, braçalets i collars. - Món simbólic
  • Enterraments perinatals: Nens menors a 10 dies. Son inhumats a les zones de vivenda.
  • Rituals colectius i d’edat: Falta de fonts. Es creu que uns exvots despullats podrien representar un ritual de pas d’edat.
  • Sacrificis fundacionals: Els sacrificis fundacionals o votius eren frequents.
  • Manifestacions culturals singulars:
  • Al litoral valencia i català s’han trobat cremaperfums amb alusions a Demeter
  • En alguns poblats laietans i indicets s’han trobat cranis enclavats. - Societat i guerra:
  • Del guerrer iber amb llança espasa, escut , casc i proteccions metaliques es passa a aristocrates com a cavalleria i infanteria a peu amb llançes i espases.
  • Actuen com a mercenaris als s.V i IV a.C.
  • Seran una força a tenir en compte durant la segona guerra punica.
  • L’arma més emblematica es la falcata iberica.
  • La societat iberica evolucionarà dels sistemes gentilicis cap a families nuclears. No se sap si hi va existir l’esclavisme institucionalitzat com el romà. Es generaran dinasties i llinatges, que desenvoluparàn institucions com monarquies o models aristocratics de govern. **Tema 8: Els celtibers
  • Origen i estudi**
  • Terme creat per autors grecollatins, que no sabien la realitat de la peninsula amb profunditat i que s’equivocaven. Aparició del terme escrit durant la segona guerra púnica, sinonim d’enemic dels romans.
  • No es un poble hibrid, es un poble que parla una llengua celtica, pero amb elements culturals iberics. Enfront aixó hi han 2 tesis, les invasionistes, que diuen que aquest poble arriba a Hispania migrant i que adapta elements iberics
  • En la seva fase final arriben la formació de nuclis urbans, com Segeda i Numancia.
  • Les cases celtiberiques de la vall de l’Ebre eren similars a les iberiques, amb 3 ambits (treball, llar i magatzem) pero lineals, amb una base de pedra, una elevació de fang i sostre de canya amb argila.
  • Creació de oppida o ciutats, que podrien ser capitalitats regionals.
  • La numancia celtibera queda soterrada sota la romana.
    • S’ha trobat una necropolis de finals del III i inicis del II que contenia 155 tombes
    • Per la conquesta ja hi havien cases completament de pedra. - Organització militar i política.
  • Creença en una organització social basada en gentilitats i vinculada per la hospitalitat. Aquests pactes van acabar escrits en tesserae, retallades en forma d’animal.
  • Alguns estudis ho possen en dubte, ja que les tesserae llatines son pactes desiguals i per tant segueixen patrons llatins. Aixi, l’hospitalitat seria un miratge historiografic. Es creu que la organtizació social es basaria en una aristocracia guerrera que anirà cap a la urbanització.
  • Concentració de la població en poblats agricoles i artesanals. Densament poblada i amb base economica ceralista.
  • La organització militar es basava en vincles a caps militars ( fides ) i en cassos extrems, la consagracio ( deuotio ), amb fonts que distingueixen entre iuvenes i seniores, que podrien ser persones amb plena ciutadania i persones amb ciutadania limitada.
  • Les ciutats es regien per consells i assamblees, amb tensions socials internes que durant la guerra cedien el control a caps militars temporals.
  • L’equipament militar estava pensat per la escaramussa pero tot i aixi era adaptable a la formació tancada. - Fase tardana celtibero-romana
  • Previa i contemporania a les conquestes, del 225 a.C. al 133 a.C.
  • Resistencies indigenes i en molts cassos una reminiscencia del passat durant la primera dominació fins l’Imperi. - Món simbolic
  • Comparteixen elements amb altres pobles celtics com el culte al deu Lug i altres elements amb pobles peninsulars, cm els santuaris rupestres. També es donen rituals de pleniluni i sacrificis animals.
  • Ceramica lineal fins la conquesta romana, despés es desenvolupen figuracions per conservar la cosmologia i el sistema de valors. Les tematiques busquen el simbolisme i no el naturalisme. **Tema 9: Els pobles del centre i oest peninsular.
  • Els vacceus:**
  • Ocupant les planes fertils del Duero Mitjà, no eren un grup definit, sino que son un conjunt de oppides fortificades amb afinitats culturals entre elles. Tenien una remarcable relació amb la Celtiberia, dels que són aliats clau durant la conquesta romana.
  • Els precedents vacceus els trobem amb la cultura de Soto de Medinilla durant principis del primer mileni, pero sera durant el s.IV a.C. que es definirà la cultura vaccea, amb la construcció de ciutats fortificades, ceramica modelada a torn amb pintures negres (tecnica celtibera) i un ritual de vi entre les elits militars. Abandonament de les cases circulars per les rectangulars.
  • Aviat es desenvoluparàn nuclis protourbans com Intercatia, Pallantia, Cauca i Pintia. D’aquesta ultima amb les darreres excavacions sabem que eren ciutats amb una doble muralla, fossar i d’unes 25 Ha.
  • El tret més insolit d’aquestes comunitats era la col·lectivitat de la propietat de les terres, ja que la riquesa no es considerava la propietat de terra, la propietat de ramats i objectes metàl·lics.
  • Aquesta regió també es caracteritzava per una agricultura productiva, una orfebreria del metall desenvolupada i una artesania molt influenciada pels celtibers. Famílies nuclears.
  • El món ritual es caracteritzava per una representació d’animals com la Celtiberia. El món funerari era marcat per la cremació dels difunts i les seves restes a urnes, en cerimonies en les que el ritual del ví estava molt present. A més, els guerrers caiguts en combat eren exposats als voltors, el que facilitava l’ascens de la seva anima, tot i que no han quedat restes arqueològiques.
  • Els carpetans: