¡Descarga Resum lectura 2 y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
El poder essencial del treball en grup (Kris Drumm)
RESUM. Durant gairebé dues dècades, els líders en el camp de treball social de grups han advertit que els principis i la pràctica del treball en grup fonamentals com a modalitat estan en perill de ser absorbit en pràctica del treball social generalista. En aquest treball s'amplia l'atractiu dels líders en el camp social de grup per generar un entorn en què el treball en grup és reconegut com un mètode integral en la pràctica del treball social i l'educació. Aquest article examina el treball en grup com una metodologia poderosa en la pràctica del treball social amb un treball i habilitat base de marc teòric específic que és fonamental per a la professió de treball social. Les característiques dels punts forts del grup de treball s'exploren amb una visió general i complets que inspira un renovat compromís de preservar, practicar i promoure el treball en grup social com una part viable i integral de la pràctica del treball social.
PARAULES CLAU: El treball social de grup, l'ajuda mútua, la direcció d'escena, social plans d'estudi de treball, la jerarquia de necessitats de Maslow
INTRODUCCIÓ
Durant els darrers quinze anys Kurland i Salmon (1992, 1996, 2002, 2004) juntament amb el Intermediari (1990) han estat advertint als professionals que la teoria social de grup, els principis i la pràctica estan en perill de ser absorbits i dispersats en el major camp de treball social com una pràctica gene - llista es converteix en l'enfocament predominant actual als serveis socials ja educació per al treball. En tres direccions separades al Simposi Anual de l'Associació per a l'Avanç de Treball Social amb Grups (AASWG), Kurland i Salmon (1992, 2002, 2004) AP pelat agrupar els treballadors socials a elaborar estratègies per crear un entorn en què el treball en grup és honrat en el seu dret com un mètode integral en la pràctica del treball social i l'educació. Intermediari (1990, pàg. 30) va fer una crida a l'acció fa quinze anys, suplicant als treballadors del grup perquè fossin i "ser sorollós" articular la nostra comprensió dels valors i el coneixement del treball en grup. Kurland i Salmon cridat a un "soroll alegre" sobre el treball en grup (1992, 1996).
Aquest document pretén ser fort i clar sobre el treball en grup és raons un mètode de gran abast amb una base de marc i l'habilitat teòrica específica que és fonamental per a la professió de treball social. Els components de els punts forts del grup de treball es presenten amb la intenció de proporcionar professionals i les entitats amb una visió global que inspira renovat compromís de preservar, practicar i promoure socials el treball en grup en la seva totalitat sense diluir.
LA DECADÈNCIA DE GRUP DE TREBALL SOCIAL
EDUCACIÓ I PRÀCTICA
Hi ha una gran quantitat de literatura sobre els principis i l'eficàcia del treball social amb grups (Cohen, 1995; Dies, 1995; Garvin, 2001; Getzel, 2003; Gitterman, 2003; Kurland i Salmon, 1992; intermediari i Wood, 1990; Northen i Kurland, 2001; Shulman, 1999). No obstant això, hi ha una omissió contínua Dels plans d'estudi exhaustiu treball de grup (Birnbaum i Auerbach, 1994; Steinberg, 2002).
La decadència de l'educació del treball social en el treball en grup va començar el 1969, quan el Consell d'Educació en Treball Social (CSWE) va decidir integrar el treball de casos, l'organització comunitària i el treball en grup en un mètode generalista (Kurland i Salmon, 2002; Magen, 1998). El percentatge de programes graduats de treball social que tenien concentracions en el mètode de treball en grup van ser de 76% el 1963 a 22% el 1981, i en un estudi de les escoles de postgrau de treball social 1992, el percentatge havia caigut a un alarmant set per cent (Birnbaum i Auerbach, 1992).
La disminució contínua de la importància del treball en grup com una modalitat especialitzada en els programes fonamental relega la metodologia a un estat que apareix a ser considerat com perifèrica a la pràctica del treball social.
La disminució de la visibilitat social el treball en grup i la presència en els programes de treball social pot haver donat lloc a un menor nombre de treballadors socials que veuen el treball en grup com una resposta eficaç a les necessitats del client (Cohen, 1995). Com a resultat, el treball en grup és freqüentment marginat com no essencial i menys greu i substantiu que el treball de casos (Kurland i Salmon, 1992; Cohen, 1995). La marginació de treball de grup social dins de la professió de treball social pot indicar una falla fonamental en la percepció i la perspectiva en on hi ha el treball de grup social en relació amb treball de casos, l'organització comunitària i l'administració.
Servei social de grup desafia les sensibilitats polítiques dominants de l'individualisme, la competència, el dualisme i l'autoritarisme.
Servei social de grup s'ha caracteritzat per ser al pantà, o el fang, o el desordre (Schon, 1987), ja que comprèn el baixar i brut de relacionar-se i lluitant amb problemes de manera significativa (Kurland i Salmon, 1992). Veritat i els conflictes són portats a la superfície i els participants són guiats a examinar i bregar amb totes les posicions i opcions involucrades.
Els professionals estan obligats a ser capaç de ser vulnerable i flexible i capaç de prendre i cedir el control de manera que beneficiïn tant el grup i els seus individus. El treballador s'ocupa de confrontació davant de testimonis. La presència de testimonis porta un poder en una cultura en què s'interpreta el conflicte, enrevessat, negat o suavitzades, sobretot a porta tancada pels titulars de poder formal.
Quan el grup es va treballar per un professional amb una comprensió dels principis, el treball del grup pren dimensions que no pot tenir una altra forma (Kurland i Salmon, 2002). aplicació intencionada d'habilitats de treball en grup i la teoria permet als grups de moure més enllà de la il·lusió de treball on els grups dirigits per facilitadors no qualificats sovint s'estanquen (Shulman, 1999). treballadors del grup eficaços fan una "demanda de treball" (Schwartz, 1971, pàg. 11) i els clients són guiats de tot cor a treballar en els problemes que van venir a treballar amb rotunditat i claredat.
Alguns dels factors que fan que un grup un grup de treball social són el coneixement i l'ús dels següents principis:
- La inclusió i el respecte. Grups validen la veu de cada persona i l'honor de vista de cada participant exemplificant la fe i la creença en la capacitat de cada individu de les contribucions constructives (Kurland i Salmon, 2002; Dies, 1995).
- L'ajuda mútua. L'ajuda mútua implica el foment de la capacitat de les persones per conceptualitzar i articular les seves pròpies necessitats, i per reconèixer i respondre a les necessitats d'altres membres del grup. El principi de l'ajuda mútua s'ha al·ludit com el concepte més important de treball en grup (Northen i Kurland, 2001; Shulman, 1999; Steinberg, 2002). L'ajuda mútua crea les condicions en què la gent pot donar suport i ajudar els uns als altres amb els seus objectius personals. Ser capaç de reconèixer i empatitzar amb els altres, escoltar els altres i expressar un mateix, i veure els punts en comú amb altres membres del grup permet als participants interactuar més eficaçment en els seus àmbits socials variades (Schwartz, 1973; Shulman, 1999).
- (^) Gestió de l'etapa. Treballadors efectius grups socials reconeixen i fan ús de les diferents etapes de
desenvolupament del grup, i l'ús dels productes i subproductes de l'energia generada per les interaccions del grup de principis, mitjans i fins. Els estudis demostren que el desenvolupament del grup pot travessar aquestes etapes d'una manera cíclica, i que el temps de les intervencions etapa de desenvolupament és important (Garvin, 2001; Shulman, 1999).
- Utilitzar de conflicte. Orientació i l'exploració de conflicte és el nucli de la perícia i l'eficàcia de treball en grup (Bernstein, 1973; Northen i Kurland 2001). Això pot implicar "en sintonia" (Schwartz, 1971), o la comprensió d'eufemismes i codis que utilitzen els membres del grup, i ajudar els membres veure contradiccions, les similituds i diferències.
- Desenvolupament de la consciència, l'ús, i les implicacions de propòsit. Facilitadors capacitats manera regular a la consciència dels membres per definir i desenvolupar el propòsit del grup canviant (Kurland i Salmon, 1997). acord consistent i cristal·lització de l'objectiu se suma a la cohesió del grup i el sentit de grup d'autodeterminació.
- Tabús de ruptura. Els professionals de treball en grup a desenvolupar la capacitat de dir les coses que les persones tenen el temps més difícil dient, i el nomenament dels "elefants roses" a l'habitació. A vegades les coses que algunes persones consideren com una vergonya, desviada, o anormal es van normalitzar per la capacitat del practicant per trencar tabús (Shulman, 1999).
- Valor de l'activitat. Teories d'aprenentatge social ens han ensenyat que hi ha grans diferències en els estils d'aprenentatge. L'ús de l'art, la música, l'escriptura, de joc, i l'actuació són molt valuosos en arribar a les poblacions variades, conèixer gent en els que corren, i l'ús de les fortaleses dels clients (Wright, 1999; Northen i Kurland, 2001).
- Solucionar problemes. Els professionals regularment estan cridats a guiar al grup a través dels processos de resolució de problemes i presa de decisions. Un error comú fet pel treballador no educats grup és per saltar a la resolució i la solució del problema de la presentació sense beneficiar els membres del grup amb una exploració adequada del problema (Kurland i Salmon, 1999; Northen i Kurland, 2001), o el marc de utilitzar en el futur. Kurland i Salmon (1999) pre va enviar un procés de cinc passos basada en l'obra de John Dewey.
RESUM:
El Trabajo social con grupos se definí como la metodología en la práctica del ts con un
marco teórico y una base de habilidades propias que constituyen la profesión.
Introducción:
- Kurland, Salomon y Middleman
Kurand y Salmon: el ts de forma integral en la práctica laboral y de la educación.
“Ruido alegre”: llamamiento del ts en grupo a que expresen sus emociones y sus
pensamientos. Para así poder encontrar las necesidad y lugares donde tenemos que
actuar.
Middleman: Cada vez existen menos profesionales en este ámbito debido al contexto
político en el vivimos.
EL PRINCIPAL PODER
Asociación para el avance del TS en grupo (2005):
Potencialidades de formar un grupo:
- potencialidades de los participantes
- mejora del entorno y profundidades
- se genera un espacio de comunicación
- cohesión de grupo
- creación de identidad común
- compromiso de grupo
El TS:
- adoptar una postura neutral
- guiarlos y orientarlos
- crear un clima de confianza
- evitar la generación de conflictos
FACTORES QUE POSIBILITAN LA INTERVENCIÓN DEL TS EN GRUPO
- Inclusión y respeto : participación equitativa (que todos los miembros del grupo
tengan la oportunidad de dar su opinión y que esta se tanga en cuenta)
- Ayuda mutua: reconocer las necesidades y así establecer puntos en común en el
grupo
- Gestión de los escenarios : reconocer las distintas etapas del desarrollo grupal
- Uso del conflicto: Afrontar el conflicto para aprender de el
DESARROLLO CONSCIENTE, USO Y IMPLICACIONES DEL PROPOSITO
(TS promover la consciencia social)
- Romper tabús: promover la confianza y así que todos los miembros del grupo
puedan expresarse
- Valor de la actividad: originalidad de estrategias para fomentar la involucración
(arte, música...)
- Solución de problemas: beneficiar al conjunto con la orientación y la satisfacción de
las necesidades
PREGUNTES:
- Per què el treball social amb grups millora tots els sistemes en els que practica i també la sinergia entre els sistemes i l’individu? Fer objectiu comú. Una cosa important del treball en grup, reforça no només els individus sinó també les relacions. Treball per un objectiu principal, però hi ha altres aspectes que també podem treballar.
- Que penseu de l’afirmació de l’autor quan diu que el treball social amb grup és capaç de superar la relació individual i dualista? Comunicació, cohesió de grup, fer veure a la gent que hi ha més gent en la seva situació i que hi ha gent que ho ha superat. Sentiment de pertinença. L’autor critica el treball social de casos. Dins les disciplines es que cada un lo seu es el millor. Esta traient a la llum les limitacions del treball social de casos. Relació entre dos i el de grups permet trenca aquesta relació introduint nous elements en la intervenció.
