¡Descarga Resum lectures compartides T. Globalització y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Pas:
Món sòlid Món líquid
Públic Privat
Relacions i vincles de parella per tota la vida Relacions i vinces de parella fràgils i provisionals.
Separació de poder i política. La política s’ha quedat a un àmbit local i el poder s’estén a un espai global.
Planificació de vida a llarg termono Projectes i episodis curts i fugaços
Estratègies del passat i costums antigues millor oblidar-les i fer plans de futur amb nous aprenentatges.
Passem d’un món on tot ens ve definit pel col·lectiu, on les decisions que prenem ens són imposades, a un món on cada individu pren les seves pròpies decisions. Part negativa de prendre les nostres pròpies decisions = si hi ha conseqüències recauen exclusivament sobre nosaltres mateixos.
Tot en aquest món està connectat. No hi ha part del mon la qual no se sàpiga la seva existència.
LOS EFECTOS DE LA GLOBALIZACIÓN EN NUESTRAS VIDAS
Als anys 80 encara no es parlava de la paraula globalització.
Globalització = té a veure amb que tots vivim en un mateix món.
Hi ha ≠ Postures en front a la globalització.
- Hi ha gent que no hi estan d’acord (escèptics): Realment el món segueix iguali no ha canviat, la globalització no existeix. Ex: l’economia actual no té tantes diferències a la de fa uns anys. Realment els intercanvis econòmics són regionals i no a escala mundial.
- Altres pensen que la globalització és molt real i que les conseqüències afecten per tots llocs (radicals). Ex: economia sense fronteres. La era de l’Estat-Nació ha acabat.
Però la globalització no només és econòmica sinó també, social, política, tecnològica i cultura. (exemple: comunicació a distància, xarxes socials).
El comunisme soviètic, per exemple, va acabar a causa de la globalització. L’economia única de la pròpia regió no podia competir amb l’economia global de la resta del món. No podien quedar- se aïllats de tots els sistemes de radio i televisió d’Europa.
Colonització inversa: països no occidentals influeixen sobre els Occidentals. (llatinització de Los Ángeles, venta de programes de televisió brasilers a portugal).
Introducció: La identitat en qüestió
Des de finals del segle XX les societats modernes estan canviant, produint canvi també a classe, gènere, sexualitat, rassa i nacionalitat que ens proporcionaven relacions estables com individus socials.
Aquests canvis = provoquen canvis en la nostra identitat (tant en el nostre lloc en el món, com en nosaltres mateixos). Això comporta => CRISI D’IDENTITAT.
Tres conceptes de identitat
a. El subjecte de la Il·lustració: El subjecte humà era un individu centrat i unificat, amb raó i consciència. Un cop naixíem, es creava un nucli que perdurava essencialment igual al llarg de l’existència de l’individu. Nucli = IDENTITAT PERSONAL. Subjecte individualista.
b. El subjecte sociològic: Nucli interior del subjecte no autònom. Estava lligat als altres que li transmetien valors, significats, símbols del món que vivien. IDENTITAT estava formada per la interacció del jo i la societat. (identitat sociològica uneix jo i societat).
c. (^) El subjecte postmodern: Actualment, el subjecte s’està fragmentant, no només té una sola identitat, en té varies i algunes de contradictòries. Amb aquest canvi també provoca alteracions en les identitats del món exterior.
El caràcter del canvi en la modernitat
Societat moderna: societat de canvi constant, ràpid i permanent. Trenca amb el que havia existit precedentment. Societat que provoca diferents identitats pels individus.
El naixement i la mort del subjecte modern
Amb la modernitat va néixer una forma d’identitat que trenca amb les anteriors. Abans les identitats estaven regides per la designació d’un Déu superior però amb l’humanisme del Renaixement, la Il·lustració, la revolució científica van començar a haver-hi identitats pròpies. Va sorgir una identitat indivisible (individu com unitat) i única (cadascú tenia la seva).
Filòsofs dels inicis del subjecte modern: Descartes amb el dualisme ment i cos i descentralitzant a Déu. Locke que descriu l’home té una identitat que és sempre la mateixa i que estableix una continuïtat, qualsevol acció i pensament d’una persona forma part de la seva identitat.
Cap al s. XVIII, les societats modernes anaven creixent i hi havia necessitat de seguir una estructura conjunta d’organització.
Dos canvis importants van fer tenir un nou concepte de l’home:
- Biologia Darwiniana, home estudiat per la biologia.
- Ciències socials. Es tenen en compte els desitjos i interessos humans i l’antic pensament cartesià i l’estudi de ment i cos l’agafen disciplines com la psicologia. També s’estudia la sociologia que es fixa amb les relacions dels individus dins d’un grup.
A partir de meitat del s. XX apareix un individu aïllat que viu en mig de la multitud.
Descentrant el subjecte
El “subjecte” de la Il·lustració va ser vist des de diferents punts de vista.
1a descentralització: tradicions del pensament Marxista. (falta acabar)
- El desig de viure junts
- La perpetuació del patrimoni
Moltes de les identitats nacionals actuals van ser creades a través de conquestes. Una població conquistava a una altra per imposar la seva cultura, unificar-s’hi i fer-se més forta.
Moltes de les nacions estan subdividides en gèneres, classes i grups ètnics.
Sembla que les cultures unifiquin i realment, dins d’una cultura hi ha múltiples divisions segons les identitats de cada persona.
Etnicitat = llenguatge, religió, costums, tradicions, sentiment d’una cultura. Però només és un mite. Europa Occidental no té cap nació que estigui composta per un sol poble, una cultura o un etnicitat.
NACIONS MODERNES = HÍBRIDES CULTURALMENT
La Rassa = categories organitzadores de les diferents maneres de parlar, certes característiques físiques i corporals i pràctiques socials. Terme “rassa” no pot ser utilitzat per diferenciar un poble d’un altre.
Globalització
Globalització = processos d’escala global (travessen fronteres) connectant comunitats en noves combinacions d’espai-temps.
3 aspectes negatius de la Globalització:
- Identitats nacionals s’estan debilitant com a resultat del creixement de la homogeneïtzació cultural.
- (^) Les identitats locals o particulars s’estan reforçant.
- substitució de identitats nacionals per identitats híbrides.
La comprensió espai-temporal i la identitat
Si succeeix quelcom a algun lloc, ho pot saber algú que està a l’altra punta del món (reducció de l’espai) i, a més a més, ho sap en un període de temps molt curt (reducció del temps). Això facilita l’apropament de les diferents cultures i nacions.
Lloc ≠ Espai. Llocs continuen sent fixes (on tenim les nostres arrels). però l’espai pot ser canviat al rebre un fax, un e-mail, etc.
Cap a la postmodernitat global?
Identitat nacional segueix sent forta (en quant als drets legals dels ciutadans) i a més a més s’han reforçat les identitats locals.
Creació “d’identitats compartides” com clients dels mateixos bens, serveis i com audiències dels mateixos missatges entre persones que estan en ≠ situació d’espai i temps.
Lo global, lo local i el retorn de la etnicitat
Pàg 18.
