






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apunts del tema 1 de societat, salut i benestar, globalització.
Tipo: Apuntes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Cada canvi tecnològic ha comportat un pas més cap a la globalització.
Invent de la roda, del carro, dels vaixells, de la impremta, la revolució del vapor, la de l’automòbil, la telefonia, els Mass Media, l’internet…
Més velocitat, anar més lluny, l’expansió d’idees i valors, la jerarquització dels valors, estructures de poder, canvis en la interacció, representacions socials, organització social canvis en la identitat individual i social, i en la seva construcció…
La globalització pot ser descrita com la cada vegada major integració econòmica de tots els països del món com a conseqüència de la liberalització i el consegüent augment en el volum i la varietat de comerç internacional de béns i serveis, la reducció dels costos de transport, la creixent intensitat de la penetració internacional de capital, l’immens creixement de la força de treball mundial i l’accelerada difusió mundial de la tecnologia, en particular les comunicacions.
SEGONS GUTTAL:
El terme “globalització” s’utilitza per a descriure una varietat de canvis econòmics, culturals, socials i polítics que han donat forma al mon en els últims 50 anys, des de la molt celebrada revolució de la tecnologia de la informació a la disminució de les fronteres nacionals i geopolítiques en la cada vegada major circulació transnacional de béns, serveis i capitals.
Segons Giddens (2000), la globalització és un fenomen bàsicament (però no únicament) de tipus econòmic vinculat al creixement econòmic i per tant vinculat a desigualtats socials.
La globalització és també cultural, política i ambiental.
4 punts clau que la caracteritzen:
★ Desenvolupament del neoliberalisme com a sistema econòmic i de valors:
○ Neoliberalisme → el mercat (la compra i venda de coses) ha de ser lliure, sense que els governs hi posin gaires traves.
○ Autoregulació dels mercats, lliure mercat i menys aranzels.
★ Associada a la internacionalització :
○ Internacionalització → Les empreses i les activitats econòmiques deixen d'actuar només dins del seu país i passen a operar en l'àmbit mundial.
○ Producció i comercialització deslocalitzada i externalitzada.
★ Flux lliure de capitals → els diners (capitals) poden moure's d'un país a un altre amb total llibertat, sense que els governs posin traves o impostos especials per entrar o sortir.
★ Auge d’ institucions econòmiques Internacionals :
○ Com per exemple el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial o l’Organització Mundial del Comerç.
Té 2 antecedents:
★ Caiguda de la Unió Soviètica (bloc comunista) → treu el poder d'un model alternatiu i deixa el camí lliure al capitalisme global.
★ Creixement de formes de govern internacionals i regionals (ex. Unió Europea / Nacionalismes).
Es genera la Crisi de l’Estat → fenomen que es produeix quan els governs nacionals perden la capacitat de controlar la seva pròpia economia i política a causa de la globalització.
★ Pèrdua de sobirania econòmica, política i cultural a instàncies superiors (l’Estat, per exemple, prenen decisions que els governs han d'obeir) i inferiors (poders que estan per sota de l’Estat).
Es perden les particularitats socials → característiques específiques que defineixen un grup humà o una societat concreta i la diferencien de les altres.
Sembla que la nostra vàlua personal ara es defineixi a partir dels següents valors:
★ Flexibilitat → S'espera que siguis capaç d'adaptar-te a tot sense queixar-te (canviar de feina, ciutat, …).
★ Suposada llibertat d’elecció → ens deixen triar dins d’unes certes marques però les grans decisions (com les retallades o l'economia global) no les triem nosaltres.
★ Competició → hem de ser millors que els altres per sobreviure. Això genera molta pressió en les relacions personals i en la feina.
★ Immediatesa i novetat → Tot ha de ser "ara mateix". El que és vell ja no serveix; només té valor el que és nou i ràpid.
★ Capacitat de consum → vals el que tens. Si pots comprar roba de marca, tecnologia o viatges, et sents una persona "amb èxit". Si no pots consumir, et sents un "fracassat".
Auge de l’individualisme (tot depèn de tu).
Inserció en estils de treball mundials (la manera de treballar s’ha tornat gairebé igual a tot el món). Això té influencia en:
★ Nivells i condicions de feina.
★ Drets socials de lis treballadoris.
Migracions massives.
La solidaritat i responsabilitat social s’estenen més enllà de les nostres fronteres (en major mesura que en el passat) → la nostra consciència moral i el nostre compromís amb els altres ja no s'aturen a la frontera del nostre país, sinó que se senten a escala planetària (per exemple accions solidaries, ajuda humanitària, lluites pels drets humans).
Ara les comunicacions poden venir donades per tecnologia electrònica. Aquestes interaccions cada cop són més ràpides i arriben a més llocs (velocitat i abast).
Ús generalitzat d’Internet i telefonia mòbil.
Els mitjans de masses i el paper de les xarxes socials → ens poden connectar amb tot el món o ens poden tancar en "bombolles" amb gent que pensa exactament com nosaltres.
“Les persones d’arreu del món estan més interconnectades i són més interdependents que mai abans” (Giddens, 2009)
Es consumeixen els mateixos productes, s'estandarditzen les pautes de comportament i els estils de vida, uniformització dels valors estètics, s’imposa l’ús d’un mateix codi (més que d’una mateixa llengua) per a accedir a la comunicació o a l'ús d'artefactes tecnològics.
INCREMENT DE LA PROPENSIÓ A LA SOBREEXPLOTACIÓ I A L’ÚS INADEQUAT DELS RECURSOS DELS ECOSISTEMES SOCIALS
El sistema actual ens "empeny" (propensió) a gastar els recursos naturals i socials molt més ràpid del que es poden recuperar.
IMPACTES I DESEQUILIBRIS AMBIENTALS (ecològics i de degradació social)
El model actual prioritza els valors de consum i immediatesa per sobre de la salut del planeta i la dignitat de les persones, generant desequilibris que ja no es poden ignorar perquè ens afecten a tots de manera interdependent.
EMPOBRIMENT CULTURAL I PÈRDUA DEL CONTROL LOCAL
L'empobriment cultural ens fa a tots iguals per sota del model de consum, i la pèrdua del control local ens deixa sense veu per decidir el nostre propi futur.
PROBLEMES SOCIALS ESTRUCTURALS
★ Precarització, flexibilització i explotació laboral.
★ Noves bosses de pobresa i exclusió → la globalització crea noves formes de quedar-se "fora" del sistema
○ Exemples:
■ Bretxa digital → aquells que no saben utilitzar les tecnologies o no tenen accés queden exclosos del mercat de treball i dels serveis bàsics.
■ Racisme
■ …
★ Facilitació d’hegemonies culturals → una cultura té poder sobre les altres. Les cultures arriben on abans no arribaven (per les xarxes socials).
★ Paper ambigu (l'Estat no sap si ha de protegir els seus ciutadans o obeir a les instàncies superiors) o obsolet (l’Estat no té eines per actuar sol) dels Estats-nació.
La taula ens diu que el món modern ens fa ser persones més soles (individualisme), més dependents de les màquines (tecnologia) i més centrades a comprar i competir (mercantilisme) per validar qui som.
Aquest grup treu importància a la novetat de la globalització. Consideren que el món no està tan integrat com ens volen fer creure.
La globalització no és un fenomen nou. L’activitat econòmica no és global sinó regional: Europa, Àsia, Nord-Amèrica.
HIPERGLOBALITZADORS
Són al pol oposat dels escèptics. Creuen que estem en una era radicalment diferent.
Fenomen nou i global. Consideren que els països no controlen les seves economies.
TRANSFORMACIONALISTES
Posició intermèdia. Tenen la percepció de que l’ordre global s'està transformant i diuen que els governs conserven part del seu poder.
La globalització genera resistències polítiques.
Resistències polítiques → respostes i moviments que sorgeixen per oposar-se o contrarestar els efectes de la globalització neoliberal i la pèrdua de poder dels Estats-nació. Apareixen sovint lligades a les instàncies inferiors i a la voluntat de recuperar el control sobre la vida local.
Moviment antiglobalització → xarxa internacional de grups i organitzacions que s'oposen al model de globalització neoliberal → “Think globally, act locally”.
Trump és el símptoma de la gent que vol que l'Estat-nació torni a ser "fort" i protector davant d'una globalització que els ha portat precarització i incertesa.
Ressorgeixen iniciatives localistes (nacionalistes, cooperativistes, comunitàries, etc.)
Totes aquestes característiques acaben portant a la Glocalització.
Glocalització → procés pel qual un producte o fenomen global s'adapta a les particularitats socials, culturals i legals del lloc on s'aplica ( ex. empreses modifiquen els seus productes segons el lloc on es venguin perquè tinguin èxit).
Segons Giddens (2009), és el procés mitjançant el qual l’infant es converteix en una persona amb consciència de si mateixa i amb intel·ligència, capaç de manejar les formes culturals en les que va néixer.
La socialització connecta a diferents generacions unes amb altres.
Tot i que és més intensa en la infància, continua al llarg de tota la vida.
Amb aquesta aprenem valors, normes i pràctiques socials.
És una figura clau (especialment pel seu paper en l'interaccionisme simbòlic) dins del camp de la psicologia social i temes de la identitat.
Interaccionisme simbòlic → la interacció entre els éssers humans es realitza mitjançant símbols i interpretació de significats.
També parla del desenvolupament del “jo social” → explica com la nostra identitat no neix amb nosaltres, sinó que es construeix a través del contacte amb els altres. Es basa en la imitació, la dotació de significat amb gestos, l’empatia, …
Hi ha 2 tipus d’empatia:
★ Empatia emocional → connectes tant a nivell emocional que sofreixes els mateixos sentiments que l’altre persona ( ex. plora → et poses a plorar).
★ Empatia cognitiva → saps posar-te en el lloc de l’altre i entendre’l però sap mantenir certa distància emocional.
Segons Mead, l’ autoconsciència és a capacitat de l'individu de convertir-se en un objecte per a si mateix.
JEAN PIAGET
És una metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per descriure la fase actual de la nostra societat. Es defineix pel trànsit d'unes estructures socials "sòlides" (estables, repetitives i perennes) a unes de "líquides", on tot és voluble, canviant i poc perdurable.
Ara hi ha precarietat dels vincles humans → com que no tenim un futur segur (incertesa), ens fa por lligar-nos a algú o a algun lloc per sempre.
La societat s’ha tornat individualista (l'individu ja no rep una identitat fixa del seu grup o classe social) i privatitzada (els problemes que abans eren "públics" o col·lectius, ara es viuen com a "privats") marcada pel caràcter transitori i volàtil de les seves relacions (perquè es basen en la satisfacció immediata, per tant, no ens volem fixar a res). Ara és canviant, imprevisible i incerta.
L’amor esdevé flotant, sense responsabilitat afectiva cap a l’altra persona → Ens agrada "estar connectats", però ens fa por "estar lligats", perquè el vincle sòlid ens demanaria una responsabilitat que el sistema actual, marcat per la volatilitat, ens empeny a evitar.
La societat líquida sempre està canviant. Estem obligats a ser lliures assumint les pors i angoixes existencials (les estructures no ens guien, l’individu és l’únic responsable de la seva vida). La impossibilitat de fer plans a llarg termini transforma completament el món de la feina (les empreses busquen treballadors que tinguin flexibilitat per canviar d’horaris o de ciutat, per exemple, precarietat).
Categoria sociològica → concepte que fan servir els sociòlegs per classificar i analitzar la realitat social, en aquest cas, la modernitat líquida ja que és una figura del canvi i de la transitorietat, de la desregulació i liberalització dels mercats segons Vásquez Rocca, A. (2008).