Resum Mirall Trencat, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Resum Mirall Trencat y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

MIRALL TRENCAT

Yaiza Martín Cordón 2n Batxillerat B

BIOGRAFIA:

Mercè Rodoreda neix a Barcelona l’any 1908. Viurà de prop la Guerra Civil per la qual haurà d‘anar a l’exili. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària. D'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a l'escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents. Es casarà amb el seu oncle 14 anys més gran que ella amb qui tindrà un fill que abandonarà. És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que ha patit. Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes i amb la publicació de novel·les. El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili amb altres escriptors catalans. En aquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicada relació sentimental amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve. Cal situar l'activitat dramàtica de Mercè Rodoreda en aquests primers anys de l'exili (1940-1950), quan a Catalunya encara no s'ha perdut l'esperança de restaurar la legitimitat republicana i quan l'autora té ben present la capacitat de projecció que el teatre català ha tingut en la preguerra. Cap al 1946, després d'una etapa de dubtes i de malviure en l'àmbit afectiu, comença a escriure poesia lírica. Obres: Mirall Trencat, la Plaça del Diamant, Aloma, Jardí vora el mar PRÒLEG Mercè Rodoreda escriu perquè a ella li agrada escriure, l’objectiu de les seves novel·les és que li agradin a ella i no als altres. Amb mirall trencat tenia ganes d’escriure sobre la vida d’una família, una família on la dona fos d’origen modest però acabés sent rica. La novel·la és un mirall que l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. A mirall trencat però, Mercè Rodoreda només en reflectia trossos, d'aquí el seu nom. Durant el pròleg Mercè Rodoreda cita a una gran varietat d’autors, crítics, artistes i, fins i tot, filòsofs. Ens trobem amb Stendhal de qui cita la frase “Els detalls és el que hi ha de més important en una novel·la”, seguidament a Txèkhov que comença dient que “S’ha d’intentar l’impossible per dir les coses com no le ha dites mai ningú”. Per tant, aquests dos autors són referents a l’hora d’escriure una novel·la per a Mercè Rodoreda. Més endavant parla de Paolo Uccello amb la seva immobilitat salvatge dels seus cavalls, o Leonardo da Vinci amb l’extrema expressivitat dels somriures andrògens de les Verges. També trobem a Kafka i Ovidi que la van inspirar a introduïr la Metamorfosis en els seus llibres.

● Constància Riera: Dona del notari. No està dotada de gran bellesa i morirà sense saber que el seu marit l’enganyava amb la Teresa. ● Marina Riera: Germana del notari. Tindrà una filla que anomenarà Marina i acollirà al Ramon quan aquest marxi de casa. També s’enamorarà d’ell. ● Climent: Cotxer Valldaura ● Evarista: Dida de la Sofia ● Sofia Valldaura: Filla Valldaura i Teresa. Es casa i té dos fills amb l’Eladi Farriols, el Jaume i en Ramon. La relació amb la seva mare serà d’enveja i odi fins que aquesta mor i se n’adona de tot el que a perdut i comença voler ser com ella. Li agrada tenir control sobre tot. En començar la guerra marxa a França on es casarà amb un francés que en morir li deixarà riqueses. Torna a Barcelona per enderrocar la torre. ● Anselma: Cuinera que porta a la seva neboda, l’Armanda. ● Mundeta: La més jove de les minyones. Cuida les bèsties. Deixa de treballar per la Teresa per cuidar els seus pares ● Gertrudis: Criada. Prima i rosa. Deixa de treballar per la Teresa perquè es casa. ● Felícia: Primera criada que un cop mort el senyor Rovira encara es queda amb la Teresa. ● Antònia: Criada. ● Filomena: Criada. ● Armanda: Cuinera. Manté relacions amb l’Eladi. Serà la criada més fidel a la família que guardarà la torre en temps de guerra i descobrirà tots els secrets de la família. Cuidarà a la Teresa en els seus últims dies de vida. El seu símbol són les arracades que li regala l’Eladi. ● Simona: Criada. Bonica de cos lletja de cara ● Lluïsa: Criada ● Eladi Farriols: Treballa a la botiga d’un familiar on coneix la Sofia amb qui es casa per interés. Té una aventura amb la Lady Godiva a qui deixarà embarassada de la Maria. En diverses ocasions mostra ser un covard incapaç de fer front als problemes. Sembla que s’acaba suïcidant. ● Terenci: Oncle de l’Eladi ● Pilar Segura: Lady Godiva. Amant de l’Eladi i embarassada d’ell tenint una filla anomenada Maria que donarà en adopció. Morirà poc després de donar llum. ● Lluïset Roca: Festeja a la Sofia. ● Ernestina: Amiga tennis ● Sebastià Sànchez: empresari. Fill de pares andalusos ● Úrsula: Dona de fer feines del Sebastià ● Felip Armengol: Fill Úrsula ● Doctor Falguera: Doctor de la Teresa i la família per molts anys. ● Maria Farriols: Filla de l’Eladi i la Pilar Segura. Tindrà molt bona relació amb el Ramon qui no sap que és el seu germà. Quan s’assabenta de la veritat decideix suïcidar-se i es queda clavada en el llorer. Des d’aquest moment passarà a formar

part del jardí. Quan mor porta un “vestit de núvia” que simbolitza el seu casament amb el llorer. Se la descriu com una Venus. Quan apareix com a fantasma el seu símbol serà la teranyina. ● Ramon Farriols: Fill gran de la Sofia i l’Eladi. Serà cruel amb el Jaume ja que pensarà que s’interposa entre ell i la Maria. A les vacances a Balsareny se n’adona dels seus sentiments per la Maria. Quan el seu pare li confessa que són germans ell marxa de casa i va a viure amb la Marina. Passarà una época a Nord-Amèrica, es casarà i tindrà dos fills qui anomena Ramon i Maria. ● Jaume Farriols: Segon fill de l’Eladi i la Sofia. Neix prematur en un part molt complicat. És molt malaltís i pateix molts problemes de salud. Mor ofegat a l’estany del jardí per culpa de la Maria i en Ramon. Mantindrà una molt bona relació amb la Teresa. ● Àngel: Adroguer ● Olívia: Criada. ● Marieta i Esperança: Criades encarregades de rentar i planxar. ● Miquela: És de les últimes criades que queda a la torre. Quan esclata la guerra marxa a França amb la Sofia. ● Rosa : S’encarrega de cuidar, instruir i vigilar els nens. Desitja que l’Eladi la vagi a visitar per la nit però mai succeeix. Quan és despatxada per la Sofia una nit decideix anar a parlar amb l’Eladi per explicar-li la relació que tenen en Ramon i la Maria. ● Joan Rodés: Professor de piano de la Sofia i en Ramón. Va tenir un accident que li va deixar una cama inservible i el va privar del seu futur com a pianista. Li ensenya a la Teresa un retall de diari on surt la Lady Godiva, qui creu que s’assembla molt a la Maria. ● Filo: Viuda. Lloga habitacions per viure i l’Eladi n’és client. ● Elisa: Minyona. L’Eladi vol tenir relacions amb ella però s’hi nega. ● Paulina: Cambrera que té relacions amb l’Eladi. ● Màrius Balsareny: Company i amic de la Universitat d’en Ramon. En Ramon pensa que està intervenint en la seva relació amb la Maria i es posa molt gelós. ● Jacinta: Nova cuinera que fa de substituta de l’Armanda. ● Júlia: Criada que troba el cos de la Maria al llorer. ● Virgínia: Criada encarregada de la neteja. ● Anna: Criada. ● Sílvia: Criada. ● Jeremies: Marbrista. Fa la làpida d’en Jaume, el Valldaura i la Maria ● Paulina: Criada que fa de cambrera. ● Consol: Dona que li fa la manicura a la Sofia ● Sabina: Criada que cuida al notari. ● Maria Recasens: Filla del banquer Recasens i dona del senyor Fontanills ● Esteve Recasens: Notari que fa el testament de Valldaura. ● Josefina Ballester: Dona del fill de Recasens

PRIMERA PART:

I (Una joia de valor) El senyor Nicolau li regala a la Teresa l’agulla més cara de la joieria on treballa el Begú per celebrar el mig any que portaven casats. Ell la va conèixer veient-la passejar del braç d’una amiga des del Liceu. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria i va morir l’hivern que es van conèixer. Quan no feia un mes de la seva mort en Nicolau li va demanar matrimoni a la Teresa, sabent que només podia oferir-li la seva fortuna ja que ell era vell. Ella havia tingut un fill amb un home casat anomenat Miquel Masdéu qui ara s’havia de fer càrrec del nen perquè la tia de la Teresa era ja molt vella. La Teresa ven l’agulla al senyor Begú per ⅔ parts del que havia costat, aquests diners els donarà al Miquel per cuidar-se del nen de qui ara serà padrina. Al seu marit li farà creure que ha perdut l’agulla i que en Miquel Masdéu era un obrer que coneixia des de petita. II (Bàrbara) Salvador Valldaura es trobava en un concert quan es va fixar en la violinista, a qui no li va poder treure els ulls de sobre en tota la nit. La violinista s’anomenava Bàrbara i va resultar ser parenta d’un amic del seu company Quim. Un dia van quedar tots dos amb els cosi de la Bàrbara i la Bàrbara. No van parlar gaire però al acomiadar-se Valldaura li va demanar per quedar diumenge. Valldaura va encarregar que en una floristeria que li portessin violetes a la Bàrbara cada dia. Diumenge la Bàrbara li va parlar de la seva vida, com ella vivia amb els seus avis, no coneixia gairebé al seu pare i la seva mare havia fugit a Itàlia amb un home. L’endemà van tornar a quedar per sopar i al cap de dos dies la Bàrbara s’havia suïcidat. Valldaura no s’ho volia creure, passejava pels llocs on havien anat i la veia reflexada en una Verge de la Sagrada Família. Marxarà a França una temporada per desconnectar i al tornar el germà d’en Quim, Rafael Berguedà, li presentarà a la viuda Teresa Goday. III (Salvador Valldaura i Teresa Goday) Valldaura havia quedat enamorat de la Teresa a qui va tornar a veure el dia de Reis. Quan ja marxava de Barcelona se la va trobar Can Culleretes on anava sempre abans de marxar. Van estar parlant una estona. L’endemà Valldaura encarregà que li portessin violetes a la Teresa cada dia, com havia fet amb la Bàrbara. Els Berguedà cada any per Carnaval organitzaven un ball allà, la Teresa es tornarà a trobar amb el Valldaura i ballaran tota la nit. Valldaura tornarà un parell de vegades més a Barcelona i es declararà a la Teresa, ella al principi no sabrà que dir-li, però acabarà acceptant i es casaran aquella mateixa primavera. IV (Una torre a Sant Gervasi) La Teresa i Valldaura marxen a Paris ja que ell ha de continuar els seus estudis. Abans de marxar Valldaura compra una torre a Barcelona per si havien de tornar de Paris. La Teresa a Paris no si sent gaire agust i troba a faltar Barcelona. És quan ella es queda embarassada que Valldaura decideix definitivament tornar per sempre més a Barcelona. Tindran una nena que anomenaran Sofia, si hagués sigut un nen s’hauria dit Esteve (es van conèixer el dia de Sant

Esteve). Joaquim Bergadà serà el padrí i l’Eulàlia la padrina. Tornen a Barcelona a la tardor i el senyor Fontanills els hi ensenya la torre on acabaran vivint. La Teresa es fixa en el llorer, creu que és bonic però li fa por. V (Tempesta de primavera) Valldaura feia 3 dies que era fora buscant una finca prop del Montseny. En aquest capítol veiem la vida que porta la Teresa en aquesta casa i amb la criatura a qui no sembla fer-li molt cas. També se’ns parla de les criades. Al final del capítol cau una tempesta molt gran on totes acaben espantades, la nena plorant i el llorer esqueixat. A la Sofia li surt la seva primera dent. VI (Joaquim Bergadà a Barcelona) En Quim arriba a la torre un dissabte a la tarda. A la Teresa no li feia gaire gràcia que es quedés allà durant la seva estada a Barcelona. En Quim havia estat destinat 3 anys a Bogotà i enyorava Barcelona i Viena. Tenia moltes coses per parlar amb Valldaura després de tant temps fora, el Quim encara no havia trobat cap dona a qui li agradés. Valldaura sembla recordar encara la Bàrbara. A la setmana següent, Valldaura s’emporta a en Quim a Vilafranca per distreure’l. En Rafael i l’Eulàlia els conviden a veure La Traviata , allà la Teresa parlarà amb l'Eulàlia qui li comentarà que l’incident de la Bàrbara va ser culpa del Quim i que la germana del notari ha estat veient a Valldaura mirant els concerts tot sol. En Quim vol que Valldaura li vengui la masia on van passar la lluna de mel. VII (El nen Jesús Masdéu) En Jesús va a visitar a la Teresa pel seu sant amb un ram de flors de clavells grocs. Ja té 10 anys. Li explica que es va trencar el nas pujant a un arbre i sembla agradar-li molt el moble amb soldats. El seu aspecte és el d’un nen pobre, com ho era la Teresa, i també sembla agradar-li tocar-ho tot. En Jesús sent un gust agredolç al sortir de la casa que a partir d’aquell dia visitarà de tant en tant. Als 14 anys començarà a treballar d’aprenent de pintor. VIII (Abelles i glicines) La Teresa es troba parlant amb l’Eulàlia al jardí prop del pou. Apareix la Sofia que ja és gran i sembla estar enamorada del seu pare ja que diu que no li atrau ningú de la seva edat. L’Eulàlia està tota l’estona criticant a la gent, parla de com la Marina Riera s’ha casat amb un dels Quatre cases i com el seu germà, el notari, s’havia casat amb una dona ben lletja. Quan comencen a aparèixer les abelles decideix que ja és hora de marxar, abans però, la Teresa li prepara un ram de roses. IX (Neteja d’armaris) En aquest capítol ens trobem a les noves criades de la Teresa xerrant mentres netejen l’armari on es troben tots els vestits i abrics de la Teresa. Se’ns parla sobretot de l’Armanda i

Ramon. La Sofia pateix molt durant tot l’embaràs i el part. Als 3 o 4 mesos d’haver nascut el Ramon naixerà la filla de Marina Riera qui s’enamorarà d’ell més endavant. Quan el Ramon fa els 3 anys la Sofia torna a quedar-se embarassada. Aquest cop espera una nena però acabarà tenint un nen prematur als 7 mesos que tindrà una salud molt dèbil. XVI (Les minyones a l’estiu) És estiu i se’ns presenten les noves minyones mentrés van fent les diferents tasques de casa. Fa tanta calor que decideixen anar a remullar-se al jardí, totes elles es despullen menys l’Armanda que s’ofereix a mullar-les a elles. Al final apareixen els tres nens i s’uneixen a elles. La Marieta festeja amb un soldat de Cadaqués. L’Olívia, la més maca de les criades és de Cadaqués, diuen que té diners al banc però ella mai en parla d’on els ha tret. També se’ns diu que la Teresa ha acabat amb les cames inflades i mortes, sense poder curar-se mai més. XVII (Els nens) Dels tres germans el Jaume és el més dèbil, és un noi malaltís. Els seus germans el solen deixar de banda i no volen jugar amb ell i li fan la vida impossible. Ell té una molt bona relació amb la seva àvia Teresa, qui cada cop que la va a visitar li dona una copa de vi. El metge li recomana al Jaume que estigui el màxim de temps possible fora de casa, és per això que passa molta estona al jardí mentre els seus germans aprenen a llegir i escriure. Al jardí li agrada observar les plantes, flors, arbres, insectes… En Ramon i la Maria sempre estàn junts i preparats per ficar-se amb el Jaume. La Maria sembla tenir sentiments romàntics cap al Ramon. Pugen més d’una vegada a la teulada desobeint als grans i és en Jaume qui sempre li explica a l’àvia tot el que fan els seus germans, després ella ho explica a la seva minyona i així fins que arribar a l’Eladi qui els farà la bronca. Un dia estàven els germans jugant prop del llac i decideixen amenaçar a en Jaume i deixar-lo caure dins del llac. El Jaume mor. XVIII (Una tórtora a la finestra) La primera cosa que veu la Teresa en llevar-se és una tórtora de color cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Ella comença a sentir una gran angoixa ja que el dia que va morir Valldaura també apareguè l’animal. Aquell dia es troben a en Jaume mort, el metge determina que la causa de mort és l’aigua però, la Teresa i l’Armanda trobaràn una marca al coll del nen que les farà sospitar.

SEGONA PART

I (El notari Riera) La Constància és morta i el notari recorda els moments viscuts amb la Teresa Goday a qui va a visitar amb la perla de corbata posada després de tants anys. Se’ns parla entre línies de la relació que van mantenir ells dos d’amagat. La va a visitar perquè la Teresa vol fer el seu testament en el que deixarà la torre a la Maria. També veiem com al final Valldaura no va

vendre la masia al Joaquim ja que la Teresa va convencer al notari perquè li digués que no era una bona idea fer la venda. II (Temps Passat) El Notari recorda les relacions que mantenia amb la Teresa i es planteja si amb ella havia sigut realment l’home que volia ser. Ara es troba a la torre dels Valldaura amb una Teresa que ja no és qui ell recordava. III (El professor de piano) En Joan és el professor de piano de la Maria i en Ramón qui no mostren interès per aprendre i es dediquen a faltar-li el respecte. Ell ja n’està fart, si no hagués sigut per l’accident que va tenir i li va deixar la cama curta ara seria un pianista reconegut. Decideix parlar amb la Teresa Valldaura sobre l’actitud dels nens. També li ensenya un retrat de la Lady Godiva qui sembla ser una copia de la Maria. Comença a parlar-li també de les seves converses sobre música amb el senyor Valldaura qui recordava encara amb pena el concert de la Bàrbara i anava al Palau sol per poder transportar-se a aquells instants. IV (Eladi amb una minyona) L’Eladi alquila una casa per mantenir relacions amb una minyona anomenada Elisa, ella però s’hi nega. La casa no és gaire luxosa ja que prefereix que sigui discreta i així evitar trobar-se coneguts. V (Les arracades de l’Armanda) L’Armanda ja no pot treballar de cuinera i ara s’encarregarà de supervisar a les minyones, pagar-los la mesada i fer companyia a la Teresa. Veiem com l’Eladi va tenir relacions amb ella i li va regalar unes arracades. Ara però, sembla que s’ha entusiasmat amb una cambrera anomenada Paulina. VI (Eulàlia i Quim Bergadà) L’Eulàlia, que estava vivint a París, torna a Barcelona en un atac d’enyorança i se n’adona que les coses ja no són com abans. En Quim la va a rebre. L’Eulàlia busca en el Quim el seu marit i en Quim busca en l’Eulàlia al seu germà. VII (Sofia) La Sofia és la mestressa de tot allò que és seu, li agrada sentir la satisfacció de dominar les coses. La seva relació amb l’Eladi no ha millorat i fa anys que dormen separats. Sentia que la Maria era la vergonya de l’Eladi però la necessitava per satisfer el seu sentiment de dominació. Però quan aquesta creix i veu que comença a tornar-se preciosa i que l’Eladi se l’estima fixa els seus instints maternals en el Ramon. La Maria ha crescut i ja no li fa cas i la Sofia decideix fer fora de la casa a la Rosa.

XIV (Maria) La Maria ha perdut als seus dos germans, s’ha quedat sola a casa sense ningú. Va caminant pel jardí recordant els moments viscuts amb els seus germans i troba la forca amb la que van matar al Jaume. Vol anar a dir-li adéu a la seva àvia que dormia però no va poder, a la seva habitació va trobar un àlbum de fotos de l’àvia on va veure el retall de diari on es trobava una noia que s'assembla a ella. Seguidament puja al balcó i decideix tirar-se per acabar amb la seva vida. XV (El llorer) Les criades es troben preparant el menjar. L’Armanda recorda quan al llorer li va caure un llamp que esqueixà la branca mare del llorer. La Júlia va a buscar unes fulles de l'arbre i el troba diferent, hi cauen uns regalims de color magre. S’acosta i se n’adona de que allò és sang. Crida a les altres criades i l’Armanda puja amb la Jacinta al balcó per veure que passa. XVI (Adéu, Maria) La Maria ha mort. En el seu enterrament l’Armanda recorda quan la Maria li va tallar el dit, confessant-li que sabia que mantenia relacions amb l’Eladi. La Sofia sembla feliç i llença totes les cartes de la seva juventud. Ara l’herència de la Teresa serà per ella i no per la Maria. XVII (La llosa) A l’Eladi li ha agafat una passió pels llibres i es troba a la biblioteca on passa la major part del temps. Ha cremat tots els retrats del Ramon i la Maria. Troba uns escrits de Valldaura on confessa que mai no havia arribat a estimar realment a la Teresa, que el record de la Bàrbara sempre era present. Tampoc havia desenvolupat sentiments de paternitat cap a la Sofia. L’Eladi caurà malalt a mig hivern i a la primavera es va posar una mica millor. Va ser quan va decidir anar a fer una làpida per posar-la sota el llorer on va morir la Maria, amb ella havia mort la seva joventut i els moments viscuts amb la Lady Godiva. El notari li envià una carta informant-li de que en Ramon ja no es trobava a casa la seva germana. XVIII (Unes altres minyones) L’Armanda s’encarrega de vigilar que les noves criades fan bé la feina. Una d’elles, l’Anna, se n’adona que el senyor Eladi fa veure que marxa per poder espiar-les quan es ruixen amb aigua nues. XIX (Eladi Farriols de cos present) L’Armanda i Masdéu estàn vetllant el cos de l’Eladi. L’Armanda deixa un ram de roses vermelles artificials damunt del ventre del mort i ella i en Jesús parlen del passat. Arriba la Sofia i fa treure el ram de roses a l’Armanda, per a ella l’Eladi ja feia temps que era mort. Ningú sap realment el motiu de la seva mort però l’Armanda sospita que s’ha pogut suïcidar.

XX (Sofia) L’Armanda li ensenya la ampolleta que ha trobat a l’armari de les coses d’afaitar de l’Eladi i amb el que creu que es va suïcidar ja que és buit. La Sofia diu que el tiri. Quan la Consol li està fent la manicura es troba una taca al peu en el lloc on l’Eladi li havia fregat la cara la nit de nuvis. XXI (Somnis) La Teresa té un somni molt estrany on tot ho veu de color blau. A través del somni se’ns explica com es van enamorar la Teresa i en Masdéu. La Teresa li explica el seu somni a l’Armanda i l’Armanda fa el mateix. Diu que sempre somia el mateix, la seva ànima li surt del melic i un àngel amb la cara de l’Eladi la ve a buscar i se l’emporta al cel.

TERCERA PART

I (Un matí) El pare del Jesús Masdéu ha mort. S’ha proclamat la República i Masdéu porta una corbata vermella per celebrar-ho. La Teresa li parla a l’Armanda de la seva vida passada com a peixatera i de com es va enamorar d’un home que no sabia que era casat, el Miquel Masdéu. II (Joventut) La Teresa recorda la seva juventud i ens narra com va conèixer al Miquel Masdéu quan aquest feia de fanaler i se li va caure una fotografia seva vestit de milicià. A partir d’aquí comença la seva relació. Al no tenir casa per estar junts la Teresa li demana a l’Adela qui acaba accedint. Un dia en tornar a casa la mare de la Teresa se n’assabenta de que té un xicot. La Teresa li confessa que està embarassada de 3 mesos. Quan va a parlar amb Masdéu sobre l'embaràs, aquest li diu que està casat. La Teresa tira el sabó lila que li va regalar ell, tirant així també, la seva juventud. III (Mort de Teresa) La Teresa està a punt de morir i comença a recordar les seves vivències. Recorda al Jaume i a la Maria. A tots els seus amors i la perla de corbata que anava donant als seus amants i va treure del cos mort de Valldaura ja que era massa bonica per estar enterrada a un cementiri. Gràcies al Nicolau Rovira havia pogut conèixer a Valldaura però l’amor per ell s’havia fos. La Teresa decideix morir sola amb el seu patiment. IV (Les habitacions tancades) Ara que la seva mare no hi és la Sofia se n’adona del que ha perdut i diu que voldria ser com la seva mare. Després de mantenir un dol de 2 anys pel seu pare, el Jaume, la Maria i l’Eladi per la Teresa només farà un dol d’uns pocs mesos. Comença a visitar les habitacions dels

hi volta un fantasma. La Sofia els hi pregunta per l’armari japonès. Apareix el Ramon que ha estat vivint a Amèrica del Sud. S’ha casat i ha tingut dos fills, Ramon i Maria. L’Armanda explica com Masdéu va morir al front i va acabar sent una persona reconeguda. XI (Ramon) El taló que li acabava de donar la Sofia faria que ell i la seva família poguessin viure millor. La Marina havia estat enamorada d’en Ramon però ell va decidir casar-se amb algú que no sabés res del seu passat. La seva dona havia perdut al germà a la guerra. Recorda quan van matar al seu germà, també a la seva àvia i a la Maria. Degut a la mort del seu germà ara té pànic a l’aigua. XII (Armanda) L’Armanda va deixar unes flors a la llosa de la Maria com de costum. Recorda tot el que ha viscut a aquella casa. Explica el record de la primera vegada que va anar el notari a dinar, tota la feinada que van tenir les criades i la relació que hi havia entre el notari i la Teresa. Sent com algú li acaricia la galta i resa perquè descansi en pau, en aquest moment veu entre els arbres com una petita boira es fon en la nit. XIII (La rata) La rata va voltant per la casa explicant les condicions en les que es troba aquesta. Els homes de la conductora la espanten i més endavant cremen tots els mobles i fuig. Al cap d’uns quants dies es troben la rata morta en la soca d’un arbre.