¡Descarga Mirall Trencat, resum y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
L’estructura narrativa: PRIMERA PART: Presentació (18 capítols) SEGONA PART: Tragèdia (21 capítols) TERCERA PART: Descomposició (13 capítols) L’obra s’estructura en tres parts d’extensió desigual i sentit diferent. L’espai narratiu gira entorn de la torre i el jardí. Torre, jardí i família evolucionen d’una manera paral·lela. És una estructura perfectament clàssica (3 parts) dins la linealitat del temps i que, a mesura que avança, es troba sotmesa a flash-back dels personatges que van oferint les claus d’interpretació i lligam entre diverses relacions que s’han teixit al llarg de la història. Teresa Goday serà la dona, la mare i l’àvia. Ella és l’eix temporal i el record de la família. Ella és qui crea la família, i amb la seva mort, n’anuncia la descomposició. Hi ha 3 generacions i totes apareixen com a personatges de la primera part. De manera que en els 18 primers capítols, la família ja és completa. La mort de Jaume (per un accident provocat pels seus germans) anuncia la tragèdia que dominarà la segona part: suïcidi de Maria, fugida de Ramon i mort misteriosa d’Eladi Farriols. La tercera part es mou ja sota el signe de la descomposició: Teresa malalta, mor a conseqüència natural de la vellesa. Un element extern, la Guerra Civil, plana sobre la senyoria de la vella mansió. Sofia fuig a França. Armanda, la fidel criada, és dipositària de la família. És aleshores quan a Armanda se li trenca el mirall com a signe clar d’aquest destí familiar.
EL TEMPS:
Podem observar que dins la novel·la el temps el podem tractar des de dos punts:
- Existeix un temps històric amb una doble funció: a) Situar l’acció de la novel·la des dels inicis del segle fins a la postguerra. b) Representació d’un món que la guerra destruirà.
- Existeix un temps personal. És una novel·la del record, amb una magistral selecció del passat, ens fa veure la concepció de la vida composta de diversos moments sense cap lligam que els uneixi, com un mirall trencat.
MIRAL
L
TRENC
AT
PERSONATGES:
Gran quantitat de personatges principals els quals la seva importància va canviant en cada una de les parts del llibre. Això és degut a que la història avarca la vida d'una família i les seves generacions posteriors. La Teresa és el personatge que més anys viu i està present en la novel·la des de que comença fins la seva mort, al final. Al llarg de la seva vida ha estimat a tres homes, el Nicolau, el Salvador i ja al final al Miquel Masdéu. Teresa era una mica freda, tenia tres nets, ja que a la Maria la considerava la seva neta. Teresa i el seu net petit en Jaume es portaven molt be, la Teresa estimava molt en Jaume i aquest sempre anava a veure-la i passaven tota la tarda parlant. L'avia intentava posar remei als problemes que tenien en els seus nets, la Maria, en Ramon i en Jaume. En canvi amb en Ramon no hi tenia tant bona relació. Teresa sovint se'n recordava molt de la seva mare, la qual sentia una gran admiració per ella. En el fons Teresa va ser una persona de gran cor. També li agradaven molt les flors. El Salvador Valldaura apareix al principi de la novel·la. Coneix la Bàrbara i arriba a estar completament enamorat d'ella, això explica el seu estat trasbalsat en el moment en que la Bàrbara es suïcida. Després coneix la Teresa i arriba a estimar-la tant com a la Bàrbara, però sempre guardarà un racó del seu cor per a la Bàrbara. En Salvador es casa amb Teresa i tenen una filla, la Sofia, però mor i no arriba a veure el seu casament amb el botiguer, l' Eladi. En Salvador era un home molt generós. Quant ell mor li deixa a la Teresa tot i es fa càrrec d'aquella torre on convivien tots. Teresa i Salvador son els protagonistes d'aquesta historia , ja que sense ells no hauria hagut primera i segona generació. La Sofia és un dels personatges més importants de la novel·la. És la filla de Teresa i Salvador. Es casa dues vegades, la primera amb Eladi i la segona vegada amb Mr. Desfargues. Amb l'Eladi tindrà dos fills: en Ramon i en Jaume. En Jaume, malauradament mor molt aviat assassinat pels seus germans, el Ramon i la Maria. Al final de la història, la Sofia se'n va a viure a França després de la mort de la seva mare Teresa. En el seu retorn, es retroba amb l'únic fill que li queda viu en Ramon, el qual s'havia casat i té fills. L'Eladi Farriols és un noi que treballa en una botiga de roba de Barcelona. Coneix una dona, la Pilar Segura, amb la que tindrà una filla: la Maria, que mor d'un suïcidi, tirant-se de la teulada de casa seva. En la botiga coneix a la Sofia i acaba casant-se amb ella, amb la que tindrà els altres dos fills Jaume i Ramon. Malauradament, morirà al cap d'uns anys. Miquel Masdéu, Teresa Goday, Nicolau Rovira (amant) (primer marit)
Capítol III Salvador Valldaura i Teresa Goday, descriu la trobada, el festeig i el casament d'aquests dos principals representats de la primera generació. Coneixem més objectes relacionats amb ells: Violetes que Salvador regala a Teresa per equivocació, el domino de seda de la festa de cap d'any, el vano amb la pima verda pintada que Eulàlia dona a Teresa, els lliris blancs i la flor de la pomera. El vano i els lliris representen l'enamorament de Teresa i Salvador, i la flor de la pomera representa el moment culminant de la relació entre ells dos. Òptica limitada per Salvador i Teresa. Ella ja sap la història de Viena amb Bàrbara. Apareix la botiga de Terenci Farriols. Capítols IV - VI Es presenta l'espai físic on es situarà la novel·la ( casa, jardí i llorer). Inici de la segona generació. Capítol IV S'explica la compra de la torra a St. Gervasi. Es descriu la torra. Hi ha omnisciència limitada però no a un sol personatge sinó entre Teresa, Valldaura i Fontanills (el que els ven la casa) Hi ha una gran descripció de el jardí: la bassa d'aigua envoltada d'heures negres ( mal auguri), els cedres centenaris, el parrupeig de les tórtores que no s'aconsegueixen veure. Fontanills els proporciona les roses ( que son el símbol de Teresa).Teresa acaba de tenir a Sofia. Capítol V Explica una anècdota concreta, la tempesta que parteix el llorer en dos. No te significat ni simbolisme fins el capítol XIV de la segona part. La Teresa recorda la perla grisa que havia regalat a Salvador (la perla grisa que veu a la joieria de Begú en el primer capítol). És un objecte privat que relaciona amb els homes que Teresa estima. En el jardí hi ha: peixos vermells, faisans i paons. El paó : Símbol de Teresa. Bellesa exuberant. ( les plomes dels gerro que a Jaume li agrada tocar) Anselma (cuinera) parla per primer cop de l'Armanda, que fa la primera comunió. Capítol VI Dona més detalls de Joaquim Berguedà, i presenta un ambient de la burgesia barcelonina com és el Liceu. També es presenta al notari Riera. Salvador no ha pogut oblidar a Bàrbara. El matrimoni s'està distanciant L'Eulàlia confessa a Teresa que la culpa de la mort de Bàrbara la va tenir Joaquim i es pot descobrir que l'Eulàlia té gelós de Teresa i que li dol haver-li presentat a Valldaura.
La Sofia té ullets de japonesa. La Teresa no suporta a Joaquim perquè li recorda la història de Viena. La proposta de Joaquim de comprar la masia de Vilafranca. Salvador hi està d'acord. Capítols S VII - IX Presenta 3 personatges: Jesús Masdeu (fill il·legítim de Teresa), Eulàlia (la xafardera) i les minyones (representen el contrast amb el món dels senyors) Capítol VII Han passat 10 anys des de l'inici de la novel·la. Es focalitza en Jesús Masdeu, amb narrador limitat. Quan arriba a la casa es troba a Sofia. (contrast entre dos mons, el present i el passat).Entra a la sala i hi veu el gerro amb les plomes de paó i l'armari japonès. Té la mateixa mania que Teresa de tocar les coses. El narrador en tercera persona entra en el pensament del personatge i explica el que pensa però sempre en tercera persona, mai en primera. El capítol acaba amb una anticipació de Jesús, de que tornaria moltes vegades a aquella casa i que sempre sentiria un gust agredolç en tornar-hi. Capítol VIII Descriu una trobada de les dues amigues (Teresa i Eulàlia) en el jardí, on parlen de detalls sense importància. En el fons l'Eulàlia, que intueix que la Teresa i el notari Riera són amants, vol provocar que ella l'hi expliqui. Detalls dels que parlen: s'ha casat la germana del notari Riera, la dona del notari Riera es diu Constància. Aquesta dona és l’antítesi de Teresa, la Sofia té un amic que es diu Lluiset Roca i que està enamorada de Salvador Valldaura, el seu pare, en Rafael té problemes a la fàbrica ( època del pistolerisme) i el joier Begú ha mort. Està escrit en l'objectivisme narratiu. Tipus d'omnisciència que nomes descriu l'exterior (converses, reaccions externes dels personatges, etc), no hi ha part psicològica. Capítol IX Es focalitza en les minyones. El fet que alguns capítols estiguin protagonitzats per personatges secundaris serveix per distanciar-se dels fets i per presentar-los amb una òptica objectiva i diferent a l'habitual. També serveix per introduir informacions importants a la novel·la. Aquest capítol està fet a partir de l’omnisciència limitada de l'Armanda (presentada en el capítol de la tempesta), que comença a tenir un paper important en el món del servei. S'esmenta el senyoret Eladi Farriols, que festeja amb la Sofia i totes les minyones n'estan enamorades. La Teresa arriba quan les minyones estan traient el vestit del carnaval, objectes que li porten un gran record, i s'emporta el vano de la poma, que forma part dels objectes personals de la Teresa. Tècnica d'expedient narratiu. Quan es presenta un personatge i se’ns explica qui és, que fa, quan entra, etc. La referència a Eladi és el pas cap a la segona generació. Capítols X - XII Se situen plenament en la segona generació. En concret Eladi, Sofia i Lady Godiva.
Capítol XVI Focalitzat en les minyones per objectivar els fets que passen a la casa. Sabem que Eladi té passió per les minyones que la mateixa Sofia li proporciona. També sabem que Armanda n'és la primera, i que ho és durant anys. Quan Eladi la va abandonar, ella es va resignar i va començar a menjar dolços. Sabem que el notari Riera ja no visita a Teresa. Sabem que Jaume no és el preferit de Teresa en un flash-back, quan Maria tenia 3 anys i Teresa descobreix que és filla de l'Eladi. Capítol XVII Focalitzat des de l’òptica de Jaume. A més a més hi ha dos temps, el present (darrera les cortines i la mort de Jaume) i els diferents flash-back de Jaume. El lloc preferit dels nens el jardí, l'espai simbòlic dels nens. Elements simbòlics: la basa d'aigua fosca, l'heura negra, el vi que Teresa l'hi dona a Jaume, les plomes de paó, les tórtores que se senten, el secret d'en Jaume (capsa dels bitxos), el barquet i la fotografia, la casa de nines que en Jaume descriu en tot detall, la senyoreta Rosa Sabem que Maria és molt maca. En Jaume li tira el braçalet al pou, la Maria i Ramon passen una nit a dalt la teulada i que com que Jaume li explica a l'avia l'acaben matant amb la forca. Capítol XVIII Tórtora a la finestra (símbol de mal auguri). La Teresa recorda la perla grisa de que li dona a Amadeu Riera després de la mort de Salvador. Armanda i Teresa descobreixen que Jaume no ha mort per accident ofegat a la bassa.
2n ACTE:
La paraula clau de la cita és Tristeses. El tema general de la segona part, d'una banda és la decadència familiar i de l’altra les penes i les morts que acabaran desfent la família. A la segona part hi ha dos temps diferents. El temps exterior, que continua estant ordenat, i el temps interior dels personatges (sobretot la primera generació). Aquest segon temps comença a tenir un paper molt important. Es podria dir que són els records. A nivell d'estructura de capítols, consta de 21. Capítol I - III Introdueixen la segona part. Capítol I i II Presenten el notari Riera per primera vegada focalitzat, i a partir dels seus records coneixem detalls de la història d'amor que s'ha acabat entre ell i Teresa. Al llarg d'aquests dos capítols hi ha molts objectes i moments simbòlics. Sabem que Eulàlia va endevinar la relació. Reflexiona
des de la vellesa sobre el que ha estat la seva vida i el seu amor. El motiu de la visita del notari a Teresa és la modificació del testament. És una novel·la feta des de l’òptica de la vellesa. Capítol III Es focalitza amb el professor de piano. A més de les minyones, l'allunyament de l'acció el fan també la senyoreta Rosa i el professor de piano. En aquest capítol descobrirà qui és la mare de Maria (es desvetlla el secret). Capítol IV – VI Focalitzen a l’Eladi, l’Armanda i l’Eulàlia. Cadascun d’ells amb les seves angoixes, els seus records i el seu passat. Capítol IV Es la relació entre Eladi i una minyona. Ell reprodueix l’escena de la nit de noces moltes vegades amb diferents minyones (petó al peu de Sofia). L’avellana que ell agafa i es posa a la butxaca, que és petita i que dins no hi ha res, simbolitza la seva relació amb les dones. Capítol V Sabem que Armanda és la única minyona que obté un regal d’Eladi. Les arracades són el símbol de la relació entre ells. La senyoreta Rosa sempre ha volgut ser amant del senyor Eladi. Capítol VI Coneixem la història de l’Eulàlia. Queda vídua d’en Rafael, que l’assassinen en l’època del pistolerisme (1917-1920) i que finalment ella troba l’amor definitiu en el seu cunyat Quim. El Tartuf de Molière simbolitza la relació entre ells dos. Premonició negativa sobre Maria, amb la seva mirada. Eulàlia diu que la veu una mica diabòlica, capaç de tot. Capítols VII- IX L’autora ens posa al dia amb la Sofia, i a través d’un personatge secundari introdueix el que serà l’inici de la tragèdia familiar. Capítol VII Sofia ha anat escalant posicions i se sent la mestressa de tot. És un personatge que simbolitza el diner i el poder (materialisme). Sabem que quan van adoptar Maria va intentar captar el seu amor per tal d’allunyar-la d’Eladi. A través de Sofia sabem que a Eladi li agrada llegir Proust. Hi ha una anticipació del que passarà a continuació. Capítol VIII La senyoreta Rosa, després de tres mesos, està a punt de marxar de la casa. Recorda els anys plens de frustracions allà. Mai va ser l’amant d’Eladi, no es casarà amb Marcel. Els nens s’han burlat d’ella sempre i per tota la frustració que ha viscut decideix venjar-se. Parla amb Eladi sobre la relació entre Ramon i Maria. Capítol IX
Focalitza Armanda a través de Sofia. Armanda recorda els detalls de la mort de Maria, Recorda un moment del passat, quan Maria va voler agafar un ganivet per matar a la seva mare. Sofia s'alegra de que Maria hagi mort, i Eladi està vençut. Sofia crema les cartes de Lluís Roca. Capítol XVII Està centrat en la llosa. Eladi ja no llegeix, només crema els retrats d'en Ramon i la Maria. Fa fer una llosa de marbre per posar al peu del llorer per recordar a Maria. Remenant la llibreria troba el diari de Valldaura, on hi ha escrit que Valldaura veu el seu món com una bola d'or, que estima a Bàrbara i odia haver desviat l'amor de Teresa. Capítol XVIII Es torna a insistir en el costum que té Eladi d'espiar a les minyones. Capítols XIX - XXI Capítol XIX Eladi mor d'una forma estranya, amb una ampolleta buida. Armanda sempre li ha estat fidel. A Sofia no li sap greu la mort del seu marit. Capítol XX Sofia llença l'ampolleta d'Eladi. Mesos després, en el lloc del peu on Eladi li havia fet un petó a la nit de casats, li surt una taca, que simbolitza la vida de casats tan buida d'amor que van tenir. Capítol XXI És el capítol dels somnis. S'anuncia com serà la tercera part. S'expliquen dos somnis, el de Teresa, en el qual apareixen Miquel Masdéu, Salvador i el notari Riera, i el d'Armanda, en el qual hi ha un àngel que és Eladi.
TÈCNICA NARRATIVA:
Pel que fa a l’estil i a la tècnica, aquesta és la novel·la menys “rodorediana” de totes les escrites per l’autora. Les novel·les escrites per Rodoreda abans de Mirall trencat adopten com a punt de vista narratiu el monòleg interior, és el cas de les novel·les La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies. En aquestes novel·les, l’autora no s’identifica amb el narrador, però aquest sí que ho fa amb el personatge, característica que es dóna en el monòleg interior. En canvi, en Mirall trencat l’autora no s’identifica amb el narrador ni aquest amb el personatge. És la característica que defineix la tercera persona narrativa i el punt de vista omniscient. Així, Mirall trencat és una novel·la que està escrita segons la perspectiva del punt de vista omniscient del narrador.
Aquest canvi de registre és el que M. Rodoreda ens explica en el pròleg de la seva novel·la tot i manifestar-se inicialment contrària a l’actitud omniscient: “Un autor no és Déu. No pot saber què passa per dintre de les seves criatures”. Què ha passat perquè finalment l’autora utilitzi la tercera persona i l’omnisciència narrativa? Senzillament el tema narratiu (saga familiar) obliga Mercè Rodoreda a un registre específic. Així doncs, les característiques temàtiques de la novel·la condicionen el recurs i l’estil narratiu. Però això no vol dir que en tota la novel·la només faci servir aquesta tècnica, sinó que també trobem flash-back dels personatges o tot un important capítol (“El fantasma de Maria”, capítol 9 de la tercera part) escrit com a monòleg interior.
SIMBOLOGIA:
1. El jardí: És el lloc propi del món de la infantesa, en canvi, la casa (torre) és el món dels adults. El jardí, símbol de la infantesa, ja és antic en la novel·lística de Rodoreda. El jardí pot estar representat per ocells exòtics (paons, tórtores,...); plantes i arbres magnífics (cedres, llorer monumental que és el centre del jardí i alhora és el símbol d’immortalitat, a més, és tocat pel llamp i és on Maria elegeix morir). 2. L’aigua: Símbol de la natura creadora i de la destrucció. És també el símbol d’infantesa i mort. Tant Jaume com Maria moren a l’aigua, el noi mor realment ofegat i Maria mor metafòricament: “...el llorer semblava un mar d’aigua negra”. També Bàrbara és trobada en un canal d’aigua. 3. El mirall: Objecte femení, testimoni silenciós dels canvis tant físics com psicològics. És sinònim de soledat, és lògic que al final s’esmicoli en mil bocins. Reflecteix el pas del temps. 4. La rata i la teranyina: Són dos animals, un de subterrani i l’altre aeri, dues forces que estan en lluita. La teranyina fa referència a la supervivència. Maria, en morir, no desapareix, es transforma en teranyina, queda incorporada al jardí de la casa on va viure, on va ser feliç. La rata, símbol de la mort, animal repulsiu, i fa por. Fins i tot la rata acaba morta al final de la novel·la, tot és xuclat vers el no-res. 5. Les joies: Expressen la bellesa i la riquesa, i també l’amor. 6. La torre: La torre es comporta com si d’un ésser viu es tractés i neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults. 7. Les flors: Les flors també tenen una simbologia a Mirall trencat. Les violetes que porta Bàrbara simbolitzen la mort d’aquest personatge romàntic, abocat al desastre des del principi. Però les flors representen, més que un fet, un personatge de la novel·la o una relació entre dos personatges. Així per exemple, la flor de cirerer representa la parella Teresa-Amadeu Riera, i la de la pomera, la Teresa i en Salvador. 8. La mort: uns dels símbols que representen la mort són les tórtores o bé la perla de la corbata que es desenganxa i que la Teresa agafa d’en Salvador.
