¡Descarga RESUM MODELS y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1. El lloc dels models
- Tornar a pensar des de la pedagogia: nodes de l'acció educativa
Emile Chartier conegut com a Alain, sosté la tesi de que l'expansió o universalització dels sistemes educatius (l'expansió quantitativa del sistema) és una realitat, aquesta massificació no es pot confondre amb la democratització (expansió de llegats culturals com el repartiment democràtic que genera igualtat de dret d'accés als béns culturals).
L'alfabetització és important perquè està composta per tres nusos que no tenen cap influència cultural:
- Llegir : les esglésies estaven interessades en que es sabessin llegir els textos sagrats.
- Escriure: els agents de la construcció de l'Estat modern interessats per a mantenir la seva justícia i burocràcia.
- Calcular: necessitat dels comerciants, domini del càlcul.
- Llegir resignifica la nostra existència
Cal aprendre a llegir perquè és aquest el coneixement que civilitza veritablement. Es tracta que el subjecte llegeixi i hi trobi un cert plaer. La poesia ens diu que llegir és més que veure, és entendre, captar tot el que aporta, la musica o l'harmonia.
Per què proposem llegir literatura? Perquè aporta recursos al subjecte que li permet constituïr-se com a tal; pensar des de llocs fins a llavors inexistents al món i prendre posicions davant d'ell. Introdueix en altres temps, altres maneres de veure el món.
Els llibre són una via d'escape per a nens en situacions precàries, trobem en la lectura el món tranquil i, al mateix temps, constitueixen una nova filosofia/pensament per fer un país millor on el raonament, paraules el saber es troben per sobre de les armes.
L'educador no ha de forçar, es tracta de motivar en comptes d'obligar. L'educador és la figura central per a propiciar la transmissió de la passió per la història, els contes, la poesia... per a proporcionar aquesta passió i interès, la nostra societat gaudeix de les TIC, que poden ser un bon mitjà de transmissió de cotinguts.
- L'escriptura com a procés de producció d'un altre cos
L'escriptura és una disciplina, un objecte mediador que deixa herències culturals. El seu accés dóna claus per a circular pel món, per a transformar la nostra posició en i davant d'ell.
- Conceptualitzar el món: càlcul o geometria napoleònica o quadrivium
Les disciplines que importen són les que millor permeten al subjecte assegurar el seu domini sobre si mateix i el seu poder saber sobre el món. L'aritmètica i la geometria, en l'educació social podem abordar questes qüestions inventant jocs, endevinalles, maquetes, construccions diverses, dibuix tècnic... dedicant-hi temps. Cal posseir uns coneixements mínims per evitar la nostra manipulació. Els educadors han de graduar les proves i mesurar els esforços, personalitzar el curs dels aprenentatges per a cada subjecte. Cal proporcionar al subjecte una idea del seu propi poder.
Una bona distància respecte a l'educand per a deixar lloc per a la cultura. Així aquesta pot intervenir i produir els seus efectes:
L'iterès de l'educador s'orienta a la cultura i, consegüentment, al desig d'ensenyar-la, mostrar-ne interès, el valor. Aquesta és la millor manera de culturitzar. El buidament cultural de les institucions articula un dels projectes segregatius d'abast més vast. Produeixen, en realitat altres efectes: el pur control social dels subjectes. (no es tracta de transmetre la cultura, hem de fer que els subjectes la descobreixin per ells mateixos). L'aproximació del subjecte a les herències culturals i la seva feina per a aconseguir-les. Alain ens recorda que el subjecte no vol a qui el "diverteix", sinó a qui l'educa.
- Teories (sociològiques, antropològiques, pedagògiques...) i models d'acció socioeducativa
Els models d'acció socioeducativa, aporten nocions que permeten configurar models d'educació social i diferenciar-los de d'altres.(definició extensa de models socioeducatius). Tot educador social és pedagog social: pensa, elabora, posa en marxa models d'educació social (relació entre teoria i pràctica).
Els models d'educació social són intents de respondre al desafiament estructural de l'educació: l'articulació de cada subjecte humà en l'actualitat de la seva època ( què i com en un quan concret). Cada model proposa la manera que considera més convenient per a articular cada subjecte amb les exigències del seu moment històric, combina elements teòrics i els posa en joc en les pràctiques educacionals a què cada model dóna lloc.
El tractament que cada model dóna a aquestes disciplines no és casualitat, sinó que està relacionada amb la posició dels educadors, de les institucions, i de les polítiques públiques. És rellevant conèixer què posa en joc cada model d'educació social. Identificar quins conceptes i quines teories o experiències és deutor. Els professionals han de poder tenir un marc de reflexió propi de la seva praxi, de l'acció educativa i els seus efectes i, poder comunicar-la a altres, confrontar-se amb altres experiències etc. Cada model entren en joc concepcions de societat i de cultura, de política i ètica.
- El repte estructural de l'educació i les lògiques en joc
L'educació és un dels camps de pràctiques socials que busquen la incorporació dels subjectes en l'actualitat de la seva època. Certes pràctiques es reconeixeran o no com a educatives. Busquen promoure el subjecte a nous llocs culturals, l'educació social possibilita al subjecte una trobada amb el que és nou, regulat i civilitzat a fi que aquest pugui connectar amb les ofertes de la cultura plural i transitar-hi. Garantir la supervivència (policials, religioses, propagandístiques, militars, de control social...). es fa necessari l'establiment de ponts que connectin subjecte i cultura, la pedagogia (social) dóna certes garanties que alguna cosa d'aquesta articulació és possible. I l'educació social, treballa consegüentment.
En les teories modernes i contemporànies és distingeixen dos formes per tractar les particularitats subjectives: el que és pulsional i el que els possibles canvis. La lògica del tot i del no tot:
- Modalitats deutores de la lògica del "tot és possible": " canviar els subjectes, parlar en nom del bé de l'altre, un ideal d'homogeneïtzació social dels subjectes, amb discursos totalitaris i autoritaris que no reparen en l'ús de la violència. La modalitat de treball és impositiva (creador d'aquesta modalitat model panòptic: Bentham).
- Modalitats deutores de la lògica del "tot": res no és possible: no posa límits, defensa la llibertat de cadascú, no posa límits a la part pulsional del subjecte, empra la violència o el rebuig del subjecte, avaba girant cap a l'anterior en l'intent de control del subjecte (una merda de model).
- Modalitats deutores de la lògica del "NO TOT": no es pot canviar tot, l'educació té els seus límits. Llavors, què s'ha de fer amb allò que no és pot canviar?: no és possible eradicar el mal, s'ha de suavitzar així com també s'ha de tenir en compte cada subjecte ja que no hi ha fórmules estandarditzades.
- Aportacions de la psicoanàlisi al camp de l'educació: algunes qüestions per tenir en compte en l'elaboració de les propostes educatives
- Presentació
No dóna elements per a resoldre els problemes. Se'n veuen els afectes, però no es posen en qüestió les causes.
Freud: guarda una estreta relació entre el psicoanàlisi i l'educació, ens diu que primer de tot s'ha d'educar (l'educació és una profilaxi subjectiva i social que te la finalitat de governar la part pulsional), però que si ja es tard, hem de fer us del psicoanàlisis (el psicoanàlisis és terapèutic). L'educador ha de trobar l'equilibri entre permetre i prohibir. L'autoritat ha anat canviant amb el pas del temps però tot i així la idea de límit continua sent necessària per la formació d'un subjecte. La repressió pulsional violenta no produeix més repressió. L'educador ha d'impulsar aquests processos amb ofertes interessants i no reprimir directament (sutilesa). S'ha d'articular la particularitat subjectiva i no promoure propostes estàndard. Tant la severitat excessiva com la falta de límits genera dificultats, així doncs, no pot ser ideal, ja que la regulació absoluta és impossible.
- Aportacions per a la reflexió
Avui es tracta de pensar una autoritat que no exerceix el poder de dirigir la consciència, el mode de plaer, sonó que orienta. La qüestió és que el nucli mateix de l'autoritat no rau en e poder, sinó en el desig posat en joc, en la satisfacció que produeix l'exercici d'una funció.
L'autoritat com a instrument per a resoldre qüestions, donant una orientació per la transferència.
- Els models i les pràctiques d'educació social
- El concepte d'acció i d'acció social
Res
- El concepte d'acció / praxi educativa
L'agent no respon de manera immediata a la demanda que el subjecte formula. Exerceix una mena de suspensió de la resposta , en el sentit de poder crear un espai d'interrogació sobre a què és respondrà i per a què. I si aquesta resposta afavorirà el vincle educatiu amb el subjecte o representarà un obstacle innecessari. Entre el subjecte i l'educador hi ha d'haver professionalitat (per analitzar amb precisió a qui i perquè per saber el com).
S'han d'evitar les respostes que comprometin el mateix procés educatiu. Per tant, l'acció educativa no és una resposta directa amb relació a una interpretació subjectiva o d'atorgament de sentit. És una resposta mediada.
- Però, què és el que mèdia o intermèdia en l'acció educativa?
En una primera aproximació, podem assenyalar que la primera mediació entre el subjecte i l'agent de l'educació de l'educació social és determinada per:
- La formació professional, que permet a l'agent la reflexió sobre la praxi.
- Els interessos que sostenen cadascun dels actors : l'acció educativa no insisteix, sinó que consisteix/ existeix en la trobada i el vincle d'agent i subjecte al món de la cultura, l'agent ha de ser un representant del món i el subjecte s'apropia del que és donat.
- Herbart i les tres qüestions que funden la pedagogia
- Primera qüestió: formació pedagògica per a l'acció i la comunicació d'experiències.
- Segona qüestió: educació i instrucció en necessàries relacions de reenviament.
- Tercera qüestió: inter-est o la immediatesa de l'altre.
- La invenció de Herbart: vincle/interès
L'educació consisteix en, almenys, dues feines sobre la cultura. Una la fa l'agent, la transmissió i l'altre la fa el subjecte, l'apropiació,la transformació de les herències culturals. L'acte educatiu pel que fa a l'agent i la cultura consisteix en el fet que l'educador remeti l'actualitat allò nou) del món, traspassant un interès vertader per les claus d'accés (allò vell).
- Relació entre agent i cultura: L'acte educatiu esdevé, una trobada paradoxal; una relació entre el que és nou i el que és vell. El gran descobriment de Herbart consisteix en haver conceptualitzat que un educador entretingut, ocupat en la cultura i amb la cultura, és capaç de promoure, en el subjecte, la recerca de nous horitzons. És l'ensenyament contingut en la dita; un bon mestre sota un pi fa escola.
- Relació entre subjecte i cultura: tot subjecte humà és susceptible a se ser educat, dels infants i adolescents, no en sabem quins són els temps de cadascú, cadascú segueix el seu ritme. Pel que fa als adults, és diferents, ja tenen la seva pròpia posició davant els aprenentatges, i això fa que les actuacions es converteixin en intervencions en les que l'agent ja sap què necessiten i com ho han d'aconseguir, no és que no puguin aprendre, però la seva posició és diferent.
El control social
- L'higienisme: del segle XIX a la actualitat
- Breu aproximació històrica
Els estudis a refundar la higiene ( Turner, Louis...segle 18), com a ciència profilàctica i disciplina mèdica independent d'aquelles, i la va dotar d'un cos doctrinari propi. Inclou tots els camps possibles d'actuació e la relació entre la societat i les malalties. Així doncs, l'higiene és una disciplina de la modernitat sòlida; els seus orígens són contemporanis a la Revolució Francesa, és una fórmula de prevenció de les situacions de pobresa, malestar i ignorància de la societat. Pretén el control absolut de la realitat a què es refereix.
- L'eugenèsia i el concepte de prevenció
L'eugenèsia s'introdueix per Galton per designar la millora necessària de l'espècie humana, ja que la desigualtat psíquica i fisiològica de les persones condiciona el progrés social. És la doctrina del "bon" patrimoni hereditari, duu a terme l'operació d'arrossegament del concepte de prevenció, de la lògica del discurs mèdic al discurs social. Implica adduir raons instrumentals pera justificar una intervenció en nom de la millora/progrés (higiene moral).
El saber de la ciència mèdica i de la moral burgesa, transforma la higiene en higienisme, que te la ferma creença de que és possible prevenir els comportaments de les persones considerades moralment males persones o socialment indesitjables. Aquest model legitima la intervenció social en nom del bé, de la millora del gènere humà i, també serveix per elaborar hipòtesis que pretenen ser de caire científic.
La recerca contínua de categories classificatòries per a quadrar i regular allò social. Aquesta proposta tracta de classificar i d'establir divisions i subdivisions del que és social, per atrapar totes les modalitats possibles de l'element en qüestió. Aquest model possibilita un control eficaç. L'associació entre pobresa i malaltia o, més exactament, entre pobresa i degradació o degeneració. Es desplega com a disciplina que pretén el control de les condicions de vida dels sectors més pobres, ja que entén que allà rau el perill de contagi i expansió dels mals socials.
- El neohigienisme o la gestió de la fragmentació social
- Qüestions generals
Res
- El neohigienisme en el marc de les ''tecnociències'' i del ''tecnopoder''
La nova praxi científica (echeberría) apareix després de la segona guerra mundial, aquest model es diferencia de l'higienisme en:
- Es tracta d'operar transformacions en el món (no predir-lo). Hi ha una clara voluntat interventora.
- La tecnologia informacional canvia el camp de les ciències socials, permetent que les classificacions de l'higienisme s'orientin al processament informacional de les dades de poblacionals i dels protocols estandarditzats.
Avui, l'exercici del tecnopoder remet a la societat del control. Les TIC esdevenen el mecanisme fonamental de l'estandardització que el discurs del poder avui necessita; estandardització de formes, representacions i llenguatges. D'aquesta manera es pretenen esborrar totes les subjectivitats.
- La gestió poblacional i el neohigienisme
La prevenció és una paraula polisèmica, tanmateix, podem postular que l'excepció a aquest nou paradigma la constitueixen persones subjectes a control directe mitjançant les dispositius de gestió poblacional, en què perden la seva singularitat en nom de la seva representació social. També podem afirmar que el neohigienisme és un punt d'encadenament entre una política de tall cada vegada més
( structured assessment of violence risck in youth)
Presentació:
- Objectius: implementació de la valoració clínica estructurada del risc en el sector de la justícia juvenil. Valoració estructurada de menors i joves implica que tots els professionals del sistema fonamentin la seva valoració dels casos en els mateixos factors de risc i de protecció. La finalitat és aplicar intervencions que redueixin el risc.
- (^) Instruments: son els factors bàsics que cal treballar per a la reinserció de menors i joves:
- Factors històrics: (antecedents).
- Factors socials/contextuals: entorn i incapacitats.
- Factors individuals: actituds i factors psicològics.
- Factors de protecció: actituds i aptituds pròpies.
- Factors estàtics del SAVRY: impossibilitat de modificació temporal (com la datació de fets concrets, els professionals no hi poden fer res). En canvi hi ha altre factors que poden ser modificats i permeten l'acció professional (consum o relacions socials),
- Dissenyat per a: la planificació de les intervencions.
- Valoració de risc (alta, moderada, o baixa): segons la valoració dels 30 factors de risc i protecció.
- Els estrangers com a grup específic d'estudi: ers troben en més factors de risc i menys factors de protecció.
- Conclusions sobre la manera de recollir les dades per part de la justícia juvenil: comporta que, dins de cada programa, el jove presenti perfils molt homogenis respecte a les variables estudiades.
- Problema: la base de menors presenta buits d'informació que es consideren com possibles factors de risc, la informació relatada tindà més importància en una disciplina o un altra segons la formació acadèmica inicial dels professionals.
- Segon problema: els expedients dels menors es mostren estàtics, no evolucionen com si ho fan els casos.
- Apunts sobre la implementació del Projecte de Gestió de Risc: 1. Finalitat d'obtenir el control social i la reinserció penats. 2. La investigació empírica és la més adequada per a veure els factors de la personalitat i de la història per a provocar la reinserció. 3. Intent de millorar la intervenció amb una avaluació inicial, una planificació, avaluació contínua.
Un exercici de lectura crítica:
1. Ubicació del moment històric en el qual apareixen les premisses de la prevenció: - un discurs regeneracionista o reformador: es tracta de que el subjecte admeti un estil de vida no perillós. En lloc de treballar educativament se'l sotmet a u control exhaustiu desposseït d'accessos reeixits a la cultura plural. Es mostren com a no interessats, quan això passa i no admeten sense reserves el model de vida que li subministra queda fora de circulació. - la formació de professionals adequats: la gestió dels perfils s'efectua desdibuixant les tasques d'assistència o d'educació, en nom de la intervenció. Es pretén estandarditzar la tasca professional amb el fi de perfilar mers operadors de les orientacions del protocol. - l'ampliació de competències en la intervenció social: la intervenció social avança a partir de l'ampliació contínua de categories classificatòries de centres poblacionals per tal de preveure la gestió de possibles riscos futurs de violència. 2. desarmar les principals premisses del SAVRY, separant-les i confrontant-les amb altres maneres de conceptualitzar la realitat
-l'objectiu: estandardització de les valoracions per a evitar el comportament delictiu i la reincidència. Es busca impedir que una cosa que se'ls imputa (en un futur fictici) existeixi.
- el caràcter delinqüencial dels joves: pressuposa incorregible. No s 'orienta cap a una acció educativa, els factors revelen la perspectiva higienista del SAVRY i es refereixen a la demostració de la incapacitat de viure en societat.
- la percepció: del temps i dels relats respecte el seu transcurs canvien, és una cosa que tampoc no considera el SAVRY. Aquest planteja que s'ha d'intervenir sobre el subjecte de forma directe, tot allunyant- se del consepte d'educació, d'aquesta manera es caracteritza com a dispositius de control, sense cap altra sortida que una mena de retorn etern que, produeix efectes de dessocialització i de desculturació.
- el SAVRY admet possibles fluctuacions: (dubtes en la resolució de "x", la noció de transformació que va nuada a l'educació social aquí no pot ser considerada (les valoracions continuades per ajustar els objectius de les intervencions).
- objectiu de l 'estimació de risc de reincidència: valoració del perill de tornar a ser perillós (alt moderat i baix).
- estrangers com a grup específic d'estudi: sabem que el discurs neohigienista, quan parla de poblacions, en realitat oculta l'operació prèviament feta: el retall i la focalització de certa població. Però quest cas mostra com el prejudici pot ser elevat a categoria d'anàlisi.
- circularitat del raonament: les operacions neohigienistes promouen una homogeneïtzació de les poblacions a fi d'optimitzar els dispositius de control. La simplificació és condició per a l'operació d'homogeneïtzació dels subjectes-objectes de les intervencions. És necessari esborrar també les diferències de les formacions professionals, ja que obstaculitzen l'aplicació uniforme, unívoca, del protocol.
- es registren buits i ítems: informació estàtica, no s'actualitza.
- teorema de Thomas: la base de sustentació del neohigienisme són premisses preventives, emprades en barems estadístics i processos d'informació de dades, que atorguen aparença de cientificitat. La valoració de 30 factors de risc, dóna peu a una imputació de comportaments futurs, vulnera els drets fonamentals de tot ciutadà democràtic, per aquesta raó es fa impossible la revisió dels models socioeducatius. L'educació requereix és imprevisible, tenint en la cultura les possibilitats de canvi. Posa accent en el control poblacional, en la uniformització d'intervencions i dispositius de control, en la marcació de subjectes perillosos, en la defensa social. Però aquest treball és inútil davant d'aquells que ja se sap que son perillosos. En el discurs neohigienista les poblacions estan predeterminades (regides per protocols), però el problema rau en la dificultat aterridora que els protocols se li aplicaran ja preveuen que és incapaç de cap millora.
- Educació enfront de control social?
- Recapitulació sobre el control, la prevenció, l'eugenèsia
- És possible prevenir?
Un paradigma nou
- La noció d'època
- Sobre la nostra època: algunes pinzellades
Res
- Les hipòtesis de Touraine
- Canvis de paradigma, canvis d'època
En comptes de definir en termes de construcció de la realitat, de marcs de referència, de conjunt de categories per mitjà de les quals construïm una representació de la situació social i de la nostra pròpia posició, per Touraine, es caracteritza pel final d'allò social i la centralitat que en el nou paradigma tenen el subjecte i els drets culturals. Desapareix tota referència a la societat com a principi de legitimitat. És el mateix actor social qui s'atribueix aquesta capacitat d'autolegitimació. Muchos autores estuvieron firmemente de acuerdo en que el mundo, la experiència la vida colectiva e incluso la vida privada tenían que ser términos políticos de Estado. (touraine).
- L'impacte en les ciències socials
Es creia que la tasca d'un sociòleg era explicar certes conductes a partir de situacions concretes que feien que els actors socials actuessin de manera diferent, després, se'ls afegí la tasca d'anàlisi de conductes dirigides a transformar les situacions socials i, finalment, es buscà un tercer tipus d'anàlisi que partís del punt de vista de la construcció del subjecte.
Els drets humans van desaparèixer amb l'aparició de la societat industrial, i ara, tornen amb gran força en les actuacions de caràcter humanitari i, també, en un nivell més profund. En aquesta situació tenim la tasca de reconstruir el pensament social atorgant prioritat als drets concrets i a la capacitat d'aplicar-los, defensar-los i fer que es respectin. Els drets humans són la noció més significativa d'aquest paradigma.
La nostra època es caracteritza més per ser una societat de fluixos que d'estructura ( en què allò imprevisible és regla i tot es fragmenta), els diners, el mercat, i les guerres exerceixen un paper molt més important que les institucions. Touraine ens recorda que abandonem la seqüència "passat-present-futur" per viure en un present gairebé il·limitat. Cada individu, pres en la producció i la cultura de massa, procura escapar-ne i intenta construir-se com el subjecte de la seva pròpia vida. En aquest nou paradigma és de cadascú de nosaltres de qui es tracta. Hem de donar forma teòrica i pràctica, a l'experiència quotidiana del món globalitzat en el qual ens movem.
- Quatre nusos en la crisi de l'actualitat
El canvi de la modernitat sòlida a la modernitat líquida provoca canvis a les pràctiques educatives (modernització).
- les transformacions d'allò social: l'aparició del paradigma cultural i amb ell la centralitat en l'individu, fa que l'educació es plantegi com una plataforma cultural amb llocs d'habilitació i pertinença que ajuda a que els subjectes es construeixin com a tals.
- són tres les revolucions de les ciències: la genètica, la nanotecnologia i la robòtica. Aquestes millores suposen la transformació del saber en mercaderies, fet que planteja la utilitat de l'educació social, en una societat on predomina l'interès tecnomercantil per sobre del cultural.
- les transformacions de la cultura impacten també en l'educació. Les manifestacions artístiques emergents, aporten noves tècniques, espais i models per a presentar la cultura en els subjectes d'educació.
- les transformacions del mercat laboral, provoquen que la mediació entre polítiques econòmiques i polítiques socials, quedi debilitada, dificultant d'integració social i creant més desigualtats.
Unes diferències i un mercat pobre que treu sentit social a les polítiques d'inserció, integració... obliga a l'educació a orientar-se cap a noves articulacions entre subjecte i cultura i la reorganització en un mercat precari.
- Impactes en el camp educatiu
Apareix un altre paradigma que redefineix els termes de les responsabilitats públiques, socials, institucionals i personals.
Hi ha dues posicions pel que fa a les polítiques i a les pràctiques. Per una banda, trobem el retorn dels processos de control autoritari, encoberts pels significats propis del neohigienisme, i el que és políticament correcte, que provoca que augmentin els problemes socials. Produint, reproduint i concentrant un concepte d'identitat homogeneïtzat segons les categories poblacionals que permeten la no-interacció i la convivència en societat, amb la segregació de drets i deures, que sotmet al subjecte a un retall social que l'individualitza fins a quedar sense cap altre tret diferencial que caracteritza a la categoria a la qual pertany i dóna sentit a la seva identitat.
D'altre banda, trobem les pràctiques professionals que actuen sobre els efectes del neohigienisme , disputant el poder del camp del saberi l'acció professional, introduint models cognitivoconductals al mateix temps que les pràctiques segreguen als subjectes en grups cada cop més tancats.
- Fer front als reptes de l'actualitat
Restituint en les pràctiques el caràcter rupturista que representa obrir possibilitats al que és nou, requereix obrir les institucions, les perforin i les desajustin. Resistir. Cal que els agents de l'educació
exerceixin la funció educativa. El discurs neohigienista vigent és devastador, la resistència en els espais propis erosiona el poder del discurs hegemònic, com l'hem de dur a terme? Doncs exercint la funció educativa! L'educació fa una activitat modeladora complexa, constructora i destructora a l'hora. Possibilita l'acumulació i també l'erosió i la pèrdua i es transporta.
- Les produccions culturals i la subjectivitat
- La funció de les produccions culturals
Les institucions educatives i socials, més enllà de la seva particularitat, comparteixen molts punts en comú amb altres institucions ja que totes estan submergides en el brou de la cultura que és un brou del llenguatge. Però si els textos es fan escèptics, els valors apareixen com una assignatura que s'ha d'ensenyar. Si l'educació perd la seva relació amb el saber, amb la cultura, el que queda no és educació, sinó control social, intervencionisme i segregació. El discurs educatiu té, per la via del saber, la possibilitat d'embolicar el nucli dur de plaer i donar-hi una certa perspectiva d'adaptabilitat tenint en compte el particular del subjecte. Es tracta de donar recursos al subjecte per permetre-li fer per la via del desig.
El procés de transformació de l'ésser vivent en un ésser parlant dóna les bases de la lectura en un sentit ampli. Per viure cal saber llegir. Tota lectura és interpretació. L'humà ve a un món de cultura, fet de llenguatge i rep les marques que en configuraran la modalitat d'obtenir satisfacció. El suport de la lletra en l'inconscient i en la cultura, la relació entre el particular i el general. La lectura és posterior a la paraula. Els diferents tipus de lectura estan sempre relacionats amb la tecnologia i el mercat. Simplement es tracta de dur a terme la tasca educativa que de fons sempre ha estat donar els recursos per a fer el subjecte actual a la seva època, per tant, es necessiten professionals actualitzats.
- Un exemple: l'escola i la lectura
La funció de l'escola és ensenyar a llegir, no solament al llibre sinó a les múltiples produccions que la realitat ens aporta. Cal aconseguir una lectura crítica, un doble nivell de lectura: l'empàtica i la reflexiva. Els professionals han de dominar la lectura orientada. En aquests moments es tracta de reforçar la importància de l'educació en la relació amb la cultura perquè la cultura és vincle social i la seva funció en l'economia psíquica dels subjectes és fonamental.
Llegir pot donar elements per a trobar un camí, una sortida a la particularitat de cada ésser humà. L'educació és un intent de donar possibilitats perquè cadascú trobi el seu somni, trobi recursos per a satisfer les seves necessitats i li permeti circular socialment. Per tant l'educació ens ajuda també a vetllar i regular amb el mal que habita en cadascú.
Cal despertar el desig perquè el subjecte doni el seu consentiment a l'oferta educativa, i això només s'aconsegueix per la via de l'interès.
- Navegar en la fluïdesa no és quedar a la deriva: les orientacions de María Zambrano
En l'educació és tracta de treure la direccionalitat pretesa a aquesta virtualitat de canvi que és l'educació. Es tracta d'orientacions (models), capaces d'obrir espais de reflexió, de recerca i confrontació teòriques.
- Exercici que proposem: pensar què s'ha de fer i com s'ha de fer
La pràctica educativa en educació social
- Obstacles en la relació entre teoria i pràctica en educació social
La pràctica educativa respon a la instauració de coordenades espacials i temporals que ha de permetre establir accions educatives encaminades a la promoció cultural dels subjectes atesos per l'educació social.
- Retrats d'actualitat respecte dels obstacles
- Aichhorn: la connexió entre disciplines
Aquest autor amb els seus estudis sobre nens i joves delinqüents, ens mostra la necessitat de la interrogació constant, de recerques i anàlisis sobre qüestions que ens poden semblar òbvies. Ens diu que aquest exercici interrogador ha de ser perseverant. En definitiva, el motor educatiu.
El procés de socialització el fin de la educació es conducir al niño desde aquel estado asocial a uno de social. Parteix de la idea de que, inicialment, tots som asocials. Per tant l'horitzó educatiu és el mateix, la meta de l'educació serà aconseguir normalitzar els subjectes en allò social. El treball educatiu de l'educador consta de tres pilars: capacitat intuïtiva (respecta les dificultats de la tasca), l'habilitat tècnica (saber dels mecanismes psíquics i el saber el valor dels factors econòmics, sociològics i culturals. A més a més cal esmentar que l'educador treballa en una institució amb condicions mínimes que aporten garanties de treball educatiu. davant d'institucions de tall militar on regni l'ordre meticulós dels interns. Es proposa un marc institucional on el conflicte s'incorpori com a element i possibilitat de treball. Sh'a de tenir en compte que hi ha el perill de que la individualidad del niño no se desarrolle según las linieas más adecuadas a sus necessidades, reduciendo al niño a un mero interno numerado. El treball amb les peculiaritats del nen és més complex i ofereix més dificultats. Importància en concedir certa intimitat i ordre en les pertinences dels infants.
Objectiu: intent de portar la uniformitat a tots els aspectes de les seves vides, no deixa espai vital sota la mirada atenta de l'educador. També cal prestar atenció en la creació de un ambient adequat per a que els objectius educatius trobin possibilitats. Cal fugir de la criminalització, dirigir una mirada protectora, promoure un clima institucional de treball, interès i afecte, a més a més de procurar un respecte a la intimitat.
- Alguns elements crítics de la pràctica educativa
- L'educació i l'atenció
- La vida quotidiana
Res
- De la norma i la normativa
Entenem per norma, una pauta que determina les nostres accions/relacions per tal de que siguin desitjables, el seu no-compliment, comporta una sanció o càstig: 1 "las normas son principios sociales que regulan la acción de los individuos al interior de un sistema, indicando que acciones son deseables y cuáles no en cada papel y situación concretas" i tal i com ens diu Frigerio i Poggi: 2 "la norma assenyala alguna cosa que serà sol·licitada, requerida i exigida; les "prohibicions", ja que remeten allò explícitament inclòs en la norma com a no permès i, en conseqüència saancionable". Ens podem trobar amb normes explícites (aquelles que som conscients que hem de seguir) i amb normes implícites (les que "en teoria" em de fem però sense ser-ne del tot conscients).
La normativa és la relació que s'estableix entre un conjunt de normes i la fermesa (zones grises) i límits (omissions) del seu compliment.
Les normes són importants, no com un escut que justifiqui accions, funcionaments o pràctiques, que arriben a ser catalogats com a educatius o, fins i tot, com a professionals. Situa l'educador amb capacitat per educar amb aquesta norma, també amb els espais de llibertat que comporta; assumeix la seva representació cultural del món sense necessitat de justificar-se a si mateix. Assumeix la seva responsabilitat adulta envers l'infant. No ha de ser la tendència a convertir el cos normatiu de la institució en el tancament a tota iniciativa.
- Homogeneïtzació de la pràctica
- Espai públic i espai privat
Res
- Punts de suport a la pràctica educativa
3.1. La supervisió
3.2. El treball en equip
3.3. Els espais de treball interdisciplinari
3.4. El treball en xarxa
3.5. Altres espais de referència per a la pràctica educativa.
Elements que configuren els models educatius
- Treballar des de models educatius
- Obstacles epistemològics
- Funcions dels models educatius
- Elements dels models educatius
- El subjecte de l'educació en l'actualitat
- Un lloc per al subjecte de l'educació
- Fer resistència
- Quines operacions són necessàries per a configurar llocs possibles per al subjecte de l'educació?
- Cal possibilitar filiacions amb la cultura, mitjançant la lectura dels subjectes per tal de buscar- ne les seves particularitats, perquè hem de tenir en compte que els subjectes pertanyen a un context històric particular. Actualment les noves tecnologies, proporcionen una via d'aproximació cap a la cultura davant els subjectes de la modernitat líquida.
- El subjecte haurà de consentir l'oferta educativa, ha de tenir la oportunitat a acceptar o no a ser educat. És el que dóna sentit a l'empresa educativa.
- Atribuir responsabilitats al subjecte, per tal de que es construeixi com a tal. Assumir responsabilitats comporta treballar amb la ètica de les conseqüències, situar al subjecte al lloc de la pregunta i en confrontació amb les conseqüències.
- Consideracions amb relació al subjecte de l'educació en les pràctiques educatives actuals
- Obstacles del marc d'època, les conseqüències de les nostres accions poden resultar molt dures si el context acompanya amb moltes responsabilitats d'ordre individual.
- El subjecte consent en resposta a una convocatòria, el professional proposa i atrau al subjecte, i és aquest, el que accepta.
- L'elecció del subjecte és opaca a l'educador, per al s professionals és mol difícil saber com reaccionarà el subjecte a la demanada i quin procés seguirà. De la mateixa manera que potser ells no l'interpreten amb la seva intencionalitat.
- L'avaluació i les seves trampes, els discursos no són hegemònics, tenen oferta de diversos instruments per a avaluar els subjectes, però tot i els resultats d'aquestes avaluacions, em de tenir molt present que no tot és el que sembla.
- El principi d'educabilitat, estableix unes possibilitats i uns límits, caracteritzat per la seva imprevisió. Desconeixem sempre on són els límits del que un subjecte pot aprendre, cal treballar perquè aprengui el màxim i donar-li els mitjans possibles. Aquest no-saber torna potent l'acte educatiu, hi atorga la força que necessita per a no reduir-lo als possibles observables.
Es tracta d'establir els límits que dibuixem el contorn de la possibilitat.
- Els continguts de l'educació
Davant d'una societat de modernitat sòlida es fa necessari l'aprenentatge cultural, en conseqüència les institucions porten a terme projectes que desenvolupen plans prefixats o protocols que diuen com
- Tenir present la història: per tal de que el subjecte es pugui ubicar en unes coordenades temporals. La història dóna elements per a la comprensió de la realitat i per a ubicar-se davant de les eleccions futures. Fer present el futur: tota proposta educativa ha de fixar la mirada en un punt fix del futur. Aquesta serà una condició necessària per a poder-se fer càrrec dels esdeveniments presents.
- L'agent de l'educació
- L'educador en els temps d'avui
La sobredimensió de la individualitat, en l'època de la modernitat líquid, també té efectes en el professional, en la producció de sentiments d'incertesa i inseguretat. Quan l'educador no està a l'empara del que regula col·lectivament, té més dificultats per a sostenir una posició pròpia. Com més s'exalti la individualitat, més necessitat tindrà el professional de quedar en l'anonimat i menys dimensió de la responsabilitat tindrà com a agent de l'educació.
La funció educativa ha de ser entesa des de diferents registres. Lahore la defineix com a esdeveniment a tres nivells diferencials:
- Pedagògic: maneres de promoure una educació, centrada en la transmissió de herències culturals, permetent que el subjecte desenvolupi els processos d'integració i emancipació individual.
- Polític: promoure una educació de caràcter crític, universal i democràtica.
- Ètic: reconeix l'alteritat i assumeix la responsabilitat d'emergir en ella.
-sostenir la incertesa, acceptar la interrogació...
-una funció a dues bandes: lògiques d'adaptació o d'adquisició
-Sostenir l'interès, provocant l'interès
-sostenir l'oferta
Agent com a autoritat del saber.
- Les metodologies educatives
És fonamental aportar una mirada cap a les qüestions metodològiques pensades com l'acostament a preguntes que orientin el treball educatiu en relació a les pràctiques. Cal que el subjecte s'apropiï dels continguts, activitats, recursos que es posen a la seva disposició.connectar els subjectes amb elements i configuracions culturals globals. El interés del educador es le núcleo duro de toda metodología educativa.
Cal fer propostes que acullin accions, activitats i temps en els quals els subjectes es poden connectar des de lògiques particulars i locals a lògiques globals. Introduir en el treball educatiu la lògica de la complexitat de les receptes de l'ús o dels manuals que indiquen procediments concrets. Fer hipòtesis que permetin posar en diàleg l'ordre general i el particular de cada subjecte. Les metodologies constitueixen el conjunt de plans, projectes i estratègies que serveixen per a desenvolupar els continguts de l'educació perquè els subjectes puguin fer els seus processos d'adquisició.
- El desplegament d'estratègies amb relació als diversos espais educatius:
-enriquir el medi (recursos variats perquè el subjecte pugui fer les seves trajectòries)
-introducció d'elements mediadors: ha d'aportar elements regulables. L'educador ha de poder fer ofertes que constitueixin la funció d'elements mediadors.
- el desplegament del projecte educatiu individual (PEI)
-interès i particularitat de cada subjecte
-exigència social del moment històric.
Cal elaborar hipòtesis que aportin una orientació determinada davant de la complexitat del treball educatiu. Hauran de formular objectius segons les diverses àrees de continguts. Objectius de valor social i assegurar la participació dels subjectes en el procés.
- Els marcs institucionals
- Entre l'encàrrec institucional i el treball educatiu
- L'encàrrec que rep el professional: segons el model educatiu com el neohigienisme poden tenir un paper punitiu i de buidament cultural, en aquesta situació els educadors socials ocupen un lloc d'inceridors, orientadors, mediadors tècnics en civisme...
- Obertura d'espais educatius, que a partir d'un model crític:
-ofereix un lloc al subjecte de l'educació: treballar per l'emergència del subjecte de l'educació implica no treballar amb els seus problemes i interrogar els significats que l'acompanyen. Fer hipòtesis que inscriguin les peculiaritats del subjecte lluny de les etiquetes. Obrir espais de trobada on remetre's.
-els continguts han de ser retallarts perquè siguin vàlids: fixar balises perquè els continguts que cal treballar responguin a una lògica educativa.
- habitar el lloc com a agent: deixar-se afectar per l'època i posar-hi dics perquè el subjecte trobi llocs d'ancoratge.
- el treball en xarxa: dificultat de connexió en diferents camps, cal relacionar-se amb la cultura, l'art... i es presti en la necessitat de produir intercanvis.
- La institució com a lloc d'acollida
Les institucions han de dissenyar diversos models d'acollida i regular-se per un principi d'hospitalitat. Procés educatiu que dóna lloc a diverses maneres de trobada. Construïr subjectes d'educació. Fugir de pràctiques homogeneïtzadores per donar lloc al conflicte.
- Els temps de treball a les institucions
- temps per veure: (ssap) serveis socials d'atenció primària
-temps per a comprendre: la dificultat és que el subjecte no troba el seu lloc com alumne, cal fer un treball d'exploració de possibles llocs d'identificació. Cal que els educadors prenguin una responsabilitat davant les dificultats dels subjectes intentant passar de la lògica descriptiva (solen ser afirmacions negatives) cap a l'explicativa (interrogar-se l'afirmació anterior).
-temps per a les propostes: paciència en esperar els canvis (s'ha de trobar el m oment oportú), treballar amb la seva responsabilitat en comptes de la culpabilitat per acompanyar en l'articulació de nous sentits en la seva trajectòria formativa.
Fils nous i vells per a teixir oportunitats
- Dos grans models d'educació social
MODEL NEOHIGIENISTA DE CONTROL POBLACIONAL:
Orientat cap al control de les poblacions i basat en les premisses del neohigienisme. Consisteix en negar el caràcter socioeducatiu. Són models de gestió poblacional. El subjecte és individualitzat per a tornar-lo anònim. I el professional esdevé un mer operador de protocols sota el nom de bones pràctiques. La prevenció, la intervenció i l'avaluació són els termes preferits.
MODEL CRÍTIC D'EDUCACIÓ SOCIAL:
És un discurs pedagògic que s'orienta a l'acció socioeducativa i parteix de considerar el subjecte com una construcció a la recerca de reconeixement (de l'altre) a efectes de legitimar-se en els seus drets culturals. L'acció educativa entesa coma a plataformes culturals i plurals. Al subjecte de l'educació
- Un tancament provisional
