¡Descarga Resum PAC's y más Resúmenes en PDF de Psicolingüística solo en Docsity!
Psicologia del llenguatge- Resumen contingut de les PAC’s
Recursivitat: és la capacitat de crear infinites estructures a partir d’un conjunt finit d’elements, mitjançant la inserció o incrustació d’una estructura dins d’una altra estructura del mateix tipus de forma indefinida. Com succeeix en la gramàtica AnBn.
Autòmat d’estats finits (AEF): mecanisme de cadenes de paraules per crear o entendre un nombre il·limitat d’oracions, però afegint un element darrere de l’altra. Conjunt d’estats i conjunt de fletxes. Aquestes gramàtiques, els elements es poden relacionar de forma discontinua, no té en compte l’estructura interna, jeràrquica, que hi ha entre les oracions. Context lliure o del tipus AnBn.
Teoria de Chomsky:
- El llenguatge natural no es pot descriure per AEF, no poden generar oracions que continguin expressions inserides. Per tant és pot explicar per la RECURSIVITAT, que fa que el llenguatge humà sigui qualitativament diferent a la resta de comunicació animal.
- Per saber combinar paraules s’han de tenir una representació jeràrquica.
- Regles o principis estructurals finits, com es combinen les paraules són no conscients que l’adquirim de petits a mesura que aprenem la nostra llengua.
- Conductisme del comportament lingüístic= creativitat del llenguatge + representacions mentals (estímul-resposta).
- Capacitat sintàctica per generar expressions infinites.
- Defensa la gramàtica universal, els essers humans hem de néixer ja programats per ser sensibles i aprendre sense problemes la complexitat gramatical del llenguatge.
Teoria de Gentner i cols. :
- Nivell de processament de patrons sintàctics recursius és compartit amb altres espècies i per tant desafiarien la hipòtesi de la discontinuïtat evolutiva del llenguatge.
- Diferències del mecanismes cognitius entre especies quantitatives.
- Repertori d’expressions molt més apli que els estornells i també el vocabulari.
- Humans podem generalitzar la recursivitat lliurament i amb vocabularis nous.
Àrea de Broca: participa en la comprensió del llenguatge. Organitza i prepara els programes motor que s’han de dur a terme per a l’expressió oral i escrit.
- Afàsics de Broca: tenen afectada la comprensió, a més de la producció, encara que queda emmascarat, ja que utilitzen pistes o restriccions semàntiques per comprendre les
oracions. La sintaxi no es reduïble a la semàntica, els afàsics tenen un dèficit específicament sintàctic, la informació semàntica intacta.
- Producció i comprensió en els afàsics de Broca: processos independents, les representacions sintàctiques utilitzades en el procés de comprensió estarien intactes i per tant els resultats serien semblants als dels subjectes control.
Principals mecanismes per superar el problema de Hipòtesi inductiva:
a) Restriccions i biaixos cognitius (perceptius): en els significats hipotetitzats. Restriccions cognitives. Hi ha limitacions en el nombre de significats que els nens poden considerar o tenir en ment per una determinada paraula (no hi ha infinits significats possibles per una paraula com argumentava formalment Quine per exemple). Evidències obtingudes amb el paradigma d'extensió de paraules (word extension task). Hi ha un fort biaix que fa que els nens assumeixin que una paraula nova es refereix a un objecte sencer (no a les seves parts o propietats per exemple). Les generalitzacions (extensions) quan s’aprèn una paraula (per un objecte) es fan a un objecte similar, no a altres objectes que estaven presents durant l'aconteixement on es va fixar la correspondència paraula-objecte (vg., extensió de pastís d'aniversari a altres pastissos, no a les espelmes o als regals de l'aniversari). Diferències però en l'extensió amb paraules que es refereixen a artefactes o animals (basada sobre tot en la forma en el primer cas, i en el color i la forma en el segon cas). El biaix de la "mútua exclusivitat". Els nens no acostumen a utilitzar una segona etiqueta (paraula) per referir-se a un objecte quan ja han aprés una primera etiqueta (això ajuda en l'aprenentatge d'adjectius, verbs, noms no contables i de les parts dels objectes per exemple). Per exemple, la paraula "platejat" per referir-se al cotxe del seu pare, quan ja havien après que la paraula corresponent és "cotxe" (el nen pot inferir que "platejat" serà un propietat o una part del cotxe). b) Pistes o restriccions "socials". Basades en les inferències que van fent els nens sobre les intencions comunicatives dels altres. La direcció de la mirada. Quan s'està parlant respecte quelcom que és visible sovint es mira el referent respecte al que s'està parlant (al mateix temps). De forma similar l'adult també pot assenyalar, moure el cap o moure directament el referent corresponent. Això ajuda a desambiguar per exemple quan hi ha varis possibles referents simultàniament per una mateixa etiqueta o paraula. De forma similar, quan els nens no poden veure el que estan veien els adults, es mouen cap una nova direcció per veure els objectes (referents) d'interès. Quan hi ha contacte amb adults i aquests diuen la paraula per una acció (nova) abans de produir- la, els nens prefereixen establir la correspondència entre la paraula i accions intencionals
Els nens amb dislèxia, la frontera categoria fonològica manifesten majors dificultats amb els estímuls, no es troba tan establerta com el grup control. La frontera categorial s’estableix entre l’estímul B4 i B5. Una major discriminació en el parell 4, es on es situaria la frontera categorial. En aquest punt es modifica la percepció del so i per tan és més fàcil la discriminació. La intervenció musical entrena les regions cerebrals associades a la percepció de la parla i fomenta i millora la percepció categòrica, tant en la tasca d’identificació com en la de discriminació.
Plantilles exactes: no van ser exitoses perquè no hi havia una correspondència directa entre les plantilles i la cadena fonètica de la parla humana. S’hauria de segmentar els processos de linealitat i coarticulació i la segmentació de la parla, que fa que cada parlant presenti unes particularitat psicofísiques en la seva producció. Per tant s’ha de resoldre la invariància que es de la variació fonètica.
Entrades visuals:
- Model de doble ruta : entrades visuals són la base de poder fer la reordenació de grafemes amb aquest model. Es realitzaria amb la ruta directa lexicó-semàntica, que ens permet accedir al significat a partir d’una entrada visual. La capacitat de reordenar les lletres mentalment i extreure’n un significat plausible també es realitzaria amb la intervenció de la ruta indirecta o sublèxica (ruta de conversió grafema- fonema).
- Model de logogèn de Morton: presenta una sèrie de candidats visuals d’us freqüent que poden superar el llindar i servir com candidats pel seu reconeixement.
- Model interactiu d’activació: el nivell de trets individuals pot excitat o inhibir el seguent nivell, del qual en depèn. Es genera posteriorment un nivell d’activacio per a cada candidat disponible amb la suma de les activacions i les inhibicions. El candidat “guanyador” serà el que hagi rebut un major nivell d’activació total.
‘Infórmate acerca de los últimos avances en cuidado bucal y los problemas de salud bucal más frecuentes de la mano de la marca de cepillos de dientes más usada por dentistas en España’.
Sí és ambigua, i ho pot esser en dos sentits:
- El complement ‘de la mano de la marca de cepillos de dientes más usada por dentistas en España’ es pot adjuntar tant al verb ‘infórmate’ com al SN ‘de los últimos avances’
- La marca de raspalls de dents seria molt utilitzada pels dentistes en general o per dentistes a Espanya. Per tant, la frase ‘la marca de cepillos de dientes más utilitzada’ es podria adjuntar tant a ‘por dentistas’ com a ‘en España’.
Atès que es tracta d’una oració amb ambigüitat, els participants han de mantener activades les diferents estructures sintàctiques i poder resoldre aquesta ambigüitat fent-se servir del principi d’adjunció mínima o del tancament tardà. Aquesta tasca es fa més difícil pels participants amb una baixa MT i per tant tarden més en resoldre aquest tipus d’ambigüitats i en conseqüència, els seus temps de resposta són majors.
Model de planificació de la parla de Fromkin: Les fases serien serials. Fases: Primer es donaria la generació del significat alhora que es seleccionaría l'estructura sintàctica de l'oració, després apareixerien les paraules amb els seus significats i més tard l'entonació general del missatge. Posteriorment ja s'assignarien les paraules de contingut i després les de funció. Després s'especificaria la forma fonològica de la paraula i la seva especificació fonètica, per finalment pasar a l'articulació motora. Exemple: Les paraules de contingut ("Tintín", "desplaçant", "corda", "penjat", "mans", "Milú", "jersei", etc.) es col·locaran primer i posteriorment s'assignaran les paraules funció ( "del" , "un", "les", etc.). Model de producción de Dell : Les fases es donen en paral·lel i de forma bidireccional. És a dir, tots els nivells de representació (semàntic, sintàctic, fonològic...) es donen alhora. D'aquesta manera, alhora que estem planificant el que volem dir també s'estan seleccionant les paraules adequades i la seva entonació. A més, aquests diferents nivells es retroalimenten entre sí. Exemple: Per exemple, si vull dir que "Milú està dins d'un jersei" s'activarà la paraula "jersei" però alhora probablement s'activin altres paraules que comencin amb la lletra "j". Paraules amb un significat semblant com ara "jaqueta" o "dessuadora" també estarán rebent activació, així com paraules que continguin sons semblants com ara "gerro".
L’error comès quan el subjecte diu dret quan vol dir revés: s’explica pel model de producció de Dell. Aquest model suposa la interacció i direccionalitat entre frases, de manera que durant la planificació semàntica del missatge el subjecte ha activat les paraules dret i reves per la seva semblança semàntica. En el model de Levelt , aquest error s’ha identificat pel bucle auditiu d’aquest a partir del sistema de comprensió, un cop la parla ha estat emesa, l’error s’ha detectat en l’ultima de les fases, una cop s’ha articulat el missatge.
Fases de correcció d’error: Es produeix una autointerrupció just després de produir la paraula errònia (“dret”), seguida d’una expressió d’edició (“perdó”) que avisa a l’interlocutor de l’errada i facilita la comprensió de la paraula correcta que apareixerà a continuació. Finalment el subjecte realitza una autocorrecció del tipus correcció instantània , ja que el parlant, un cop ha produït l’error i l’ha acompanyat de l’expressió d’edició, substitueix directament la paraula errònia per la correcta, sense afegir cap informació extra ni tornar enrere en la frase.
Afectada la via fonològica pel reconeixement de les paraules : tindrà dificultat amb les paraules que no conegui, que siguin noves per ell i no les hagi vist mai escrites. Podríem trobar també errors derivatius. En les no-paraules és on tindria més dificultats i trobaríem més errors. Dificultats en la via lèxica, errors d’escriptura : trobaríem errors sobretot ortogràfics en aquelles paraules que no s’escriuen com sonen. Ja que aquest nens no tindrien emmagatzemat la forma visual de la paraula, de manera que el que farien seria traduir allò que escolten, a partir d’un procés so-grafia. Ens podem trobar errors ortogràfics en paraules homòfones, paraules on el so pot ser representat per varies grafies o paraules que conten lletres mudes.
