¡Descarga Resum per capítols Càndid y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!
CÀNDID O L’OPTIMISME, VOLTAIRE
CAPÍTOL 1: Com Càndid va ser criat en un bell castell i com va ser-ne expulsat
A Westfàlia, al Castell del baró Thunder-ten-tronckh, hi vivien ell, la seva dona, els seus dos fills (Cunegunda i germà), el mestre Pangloss i Càndid, que se sospita que és fill il·legítim de la germana del baró. Pangloss és el mestre de Càndid (el seu nom fa honor al seu caràcter). Un dia Conegunda troba al bosc a Pangloss amb un serventa i, a causa de l’efecte que això provoca en ella, es besa amb en Càndid (que ja n’estava una mica penjat). El baró els enxampa i fa fora a Càndid del castell.
CAPÍTOL 2: Allò que va succeir-li a Càndid entre els búlgars
Quan el fan fora del castell on vivia amb tota mena de luxes, dos soldats búlgars el porten a fer servei militar. El maltracten i estan a punt de matar-lo a bastonades (rebudes degudes a un càstig) però el rei del búlgars que just passa per allí li perdona la vida.
CAPÍTOL 3: Com Càndid es va escapar dels búlgars i el que després li va succeir
Càndid és en una batalla entre búlgars i avars i escapa. Va de poble arrasat en poble arrasat fins que arriba a Holanda. Allí el tracten malament primer per demanar caritat i després per no saber respondre si el papa és o no l’anticrist. Però un home s’apiada d’ell, el porta a casa seva i li dona de menjar i beure i li ofereix aprendre el seu ofici. Es troba un home molt fet pols que parla al carrer.
CAPÍTOL 4: Con Càndid va retrobar el seu mestre de filosofia, el doctor Pangloss, i tot el que va succeir
L’home que es troba, malalt de sífilis, és el doctor Pangloss. Li explica que el castell ha estat arrasat i els seus habitants morts. Càndid lamenta la mort de la seva estimada, la Conegunda. Càndid convenç a l’anabaptiste (l’home que acull el Càndid) perquè aculli també el mestre i li pagui la cura de la sífilis. Els “adopta” a tots dos. Quan marxa de viatge a Lisboa se’ls enduu. Pangloss, igual que càndid, creu que tot va el millor que pot, que les desgràcies individuals són necessàries per el bé comú i que tot el que passa és per bo. Tota causa negativa té una conseqüència, o part de l’efecte, positiva i necessària. Tot té una causa suficient de ser.
Capítol 5: Tempesta, naufragi, terratrèmol, i allò que va succeir a Càndid, al doctor Pangloss i a Jaume, l’anabaptista
Arribant a Lisboa els enxampa una tempesta. Mor en Jaume i només sobreviuen En Càndid, Pangloss i el mariner a causa del qual mor el benefactor (Jaume). En arriba a Lisboa els enxampa un terratrèmol. Pangloss segueix creient que és el millor que podria haver passat perquè hacia de passar. En una taberna es troben un familiar de la Inquisició que discuteix amn Pangloss sobre temes filosòfics, la llibertat i el pecat original.
Capítol 6: Com va fer-se un bon auto da fé per evitar els terratrèmols i com Càndid va ser apallissat
Perquè no es produïssin més terratrèmols van voler fer un acte de fe, així que agafen els que lls consideren pecadors (un home que s’ha casat amb la seva comare, dos homes acusats de jueus, en Pangloss per parlar massa i el Càndid per donar-li la raó. Als primers els cremen, al Pangloss el pengen i, després d’haver-lo apallissat (sent fuetejades, com a càstig), hi ha un altre terratrèmol. El Càndid es pregunta que si aquest és el millor món que pot ser amb tot el que li ha passat, com seran els altres. Una dona vella, li diu que vagi amb ell.
Capítol 7: Com una vella va prendre esment de Càndid i com aquest va retrobar el que estimava
La vella el duu a una casa, li dóna de menjar, de beure, allotjament, el cura... Uns dies més tard se l’emporta a una altra casa i allí li porta a la Cunegunda. Resulta que la van ferir però no la van matar, tot i que és l’única de la família que segueix viva.
Capítol VIII. Història de Cunegunda
Quan arriben els soldats al castell, maten a la família sencera i a la Cunegunda la violen. Ell s’intenta defensar i un dels soldats li clava una ganivetada. El capità entre i quan veu el soldat abusant d’ella mentre sagnava, el mata i se’n du la Cunegunda com a presonera de guerra i serventa. Quan es cansa, de la ven a un jueu. Un dia la noia es troba el gran inquisidor i aquest li diu que no pot ser que lla estigui en mans de un jueu, així que arriba amb aquest a un tracte se la reparteixen segons els dies de la setmana, igual que es reparteixen la casa on fan les trobades amb la noia i on es troben Càndid i ella. Cunegunda veu l’acte de fe i quan acaba mana a la seva serventa (la vella) que el cuidi i el porti lo abans possible a casa on es troben. Després de la historia mengen i jeuen al canapè, on els troba el jueu Dom Issacar quan entra a la casa perquè és el seu torn amb la noia.
Capítol IX: Què va ser de Cunegunda, de Càndid, del gran inquisidor i d’un jueu
El jueu es tira amb un punyal a sobre de Càndid i aquest el travessa amb una espasa. Demanen consell a la vella sobre com actuar i mentrestant arriba l’inquisidor. Càndid per temor a corre la mateixa sort que antany, el mata també. Llavors, ell, la noia i la vella agafen tres cavalls i fugen cap a Cadis. Enterren l’inquisidor en una església, tiren el jueu a un femer i acaben en una taberna a Sierra Morena.
Capítol X: En quin estat desastrós Càndid, Cunegunda i la vella van arribar a Cadis, i el seu embarcament
Els roben els diamants i les monedes que porten i decideixen vendre un dels tres cavalls. Arriben a Cadis i fan capità a Càndid d’una companyia d’infanteria que va cap el Paraguai. Pugen tots tres al vaixell esperant que el món nou sigui millor i sigui de veritat el món que es el millor que pot ser. La vella insinua que ella també era de gran família com la noia.
Capítol XI: Història de la vella
Explica que era filla de la princesa de Palestrina i d’un papa. Que va néixer i viure entre luxes. Quan va créixer la van comprometre amb un príncep bon partit però una marquesa el va enverinar. La princesa i la seva filla van embarcar-se per fugir del dolor i van assaltar la seva embarcació. A elles i totes les donzelles i serventes les van violar i van morir totes excepte ella en una lluita entre embarcacions quan van arribar al Marroc. La vella va aconseguir marxar i quasi inconscient va acabar a la bora d’un riu on un altre home, un home italià sense penis, vol abusar d’ella.
Capítol XVII: Arribada del Càndid i el seu criat al país d’Eldorado i allò que hi van veure
Es passen molt de temps viatjant per la selva, sense menjar, sense cavalls. Cacambo li diu que haurien d’anar a la Guinea Francesa, que allí els donaran refugi perquè està vist que molt millor que europa no es. Cansats de caminar, agafen una canoa i comencen a anar per un riu i després d’una llarga jornada de viatge arriben a un aterra estranya on els nens juguen amb or i pedres precioses. Els donen de menjar gratis ja que corre a càrrec del govern i els diuen que els lingots d’or és amb el que empedren els camins. Càndid es pregunta si aquesta es la terra on tot va bé (la de Pangloss) perquè s’ha vist que a Westfàlia les coses anaven de qualsevol manera.
Capítol XVIII: Allò que van veure al país d’Eldorado
Els amos de la taverna on mengen els diuen que vagin a veure a un vell savi que els explica tot el que volen saber del país, que tenen un religió i li resen a un Déu i que tots són sacerdots. Llavors van a veure al rei a palau que els rep amb els braços oberts i s’hi queden un mes. Cada vegada descobreixen més coses d’una ciutat que els encanta, no tenen presons ni judicis. Però el Càndid troba a faltar a la seva amada i decideixen tornar. Parlen amb el rei i els diu que surti del regne és difícil però que no els retindrà i els donarà totes les facilitats i a més les deixa emportar-se tot el fang (or) i pedres (precioses) que vulguin. Així que marxen amb la perspectiva de ser rics i recuperar a la Cunegunda.
Capítol XIX: Allò que els va succeir a Surinam i com Càndid va conèixer Martí
Durant el viatge van perdent gran part del tresor però tot i així segueixen amb un tresor que ls fa ser els homes més rics d’Europa. Arriben a Surinam, on hi ha holandesos, i a l’entrada troben a un home negre sense cama i mà. És un esclau que ha patit moltes calamitats en mans del seu amo. Càndid perd tota la fe en l’optimisme de Pangloss. Per poder recuperar a Cunegunda sense que els matin en l’intent, Càndid li diu a Cacambo que vagi ell a buscar-la i pagui el que hagi de pagar, que ell no ha mort ningú i mentrestant Càndid l’esperarà a Venècia. Acorda amb un home que el portarà a Venècia i li acaba robant tot el que té. Càndid decideix anar a Bordeus en un vaixell que surt doncs ja no li queden diners i vol anar amb l’home més desgraciat que pugui trobar així que fa un càsting prometent que pagarà a qui acabi anant amb ell. Acaba amb un vell savi que troba prou desgraciat i li sembla que serà entretingut.
Capítol XX: Allò que va succeir en alta mar a Càndid i a Martí
En Martí, el savi amb qui viatja, li diu que maniqueu, una doctrina com de pessimisme, de veure el mal en tot. Càndid i ell discuteixen sobre això. A prop d’ells dos vaixells batallen i un acaba enfonsant a l’altre i resulta que el vaixell que s’enfonsa era el de l’home que enganya en Càndid i així ell recupera un dels moltons amb les riqueses. Per Càndid es una prova que el mal de la batalla era per el bé del càstig i en Martí li rebat dient-li que per castigar un home han mort els altres centenars que anaven en el vaixell.
Capítol XXI: Càndid i Martí s’acosten a la costa de França i enraonen
Comencen a arribar a França i decideixen continuar el camí junts cap a Venècia. El Càndid pregunta si creu que els homes sempre han estat dolents i Martí li diu que si els animals no han canviat en els seus costums per què ho haurien d’haver fet els humans, el C posa sobre la taula el lliure arbitri i així arriben a França.
Capítol XXII: Allò que va succeir a Càndid i a Martí travessant França
Decideixen de camí a Venècia passar per París. Allí van al teatre i Càndid vol conèixer a una de les actrius però el capellà que coneixen no en té accés i els porta a casa d’una marquesa a canvi. Allí juguen a cartes, discuteixen sobre teatre i Càndid parla amb un savi sobre la seva forma de veure el món i el savi li diu que no és cert que tot sigui bo sinó que tot està desordenat i de qualsevol manera i Càndid li defensa l’optimisme. El capellà els traeix i fa que quasi els empresonin enganyant al Càndid fent-lo creu que la seva amada estava malalta i ala ciutat però gràcies als diners aconsegueixen surti de la presó i una embarcació que els aproparà més a Venècia.
Capítol XXIII: Càndid i Martí van a les costes d’Anglaterra. Allò que hi troben
Van cap a Anglaterra i veuen des de la costa com maten a un almirall sense motiu. Càndid es queda tan esgarrifat que no vol posar un peu en aquella terra i fa tractes amb el capità holandès perquè els dugui a Venècia i per fi hi arriben.
Capítol XXIV: De Paquita i de fra Girofle
Després de mesos a Venècia, Cacambo i la Cunegulda no fan acte de presència i el Càndid es començà a desesperançar. Segueix discutint amb el Martí sobre la bondat i la maldat i per demostrar-li que el món no es tan dolent, convida a sopar a una parella feliç que veu pel carrer. Resulta que la noia es la Paquita i que no son una parella, són puta i client. La Paquita li explica que un jesuïta la va seduir i que la van fer fora de palau i des de llavors, per unes coses i per altres ha anat passant de mà en mà de diferents homes i dedicant-se a la prostitució per sobreviure. El fra no es gaire més feliç, viu al convent i es va fer eclesiàstic obligat per la seva família, ha passat també desgracies i és infeliç. En Martí, de moment, sembla que té raó. Llvors el Càndid proposa de visitar el senyor Pococurante que té fama de ser un senyor sense problemes per demostrar al Martí la part bona del món.
Capítol XXV: Visita a cal senyor Pococurante, noble venecià
Al revés del que semblava ser, Pococurante està fastiguejat de tot. Tot ho critica i res no li agrada. Acaba amb tots els clàssic possibles a base de criticar-los, per avorrits sobretot. Càndid intenta defensar el plaer en trobar en res plaer com una forma d’estar per sobre però no convenç gaire en Martí. Segueix sent optimisme amb la Cunegunda però passa més temps i segueix sense saber-ne res i el seu ànim decau.
Capítol XXVI: D’un sopar que van fer Càndid i Martí amb sis forasters, i qui eren
Sopant, es retroben amb el Cacambo que ara és esclau i a causa d’això no pot explicar-los gaire de la situació, però els diu que Cunegunda és a Constantinoble. Sopaven amb sis reis destronats sense saber-ho. Es dirigeixen cap a Contantinoble, amb un vaixell aconseguit per Cacambo.
Capítol XXVII: Viatge de Càndid a Constantinoble
Càndid després de veure la sort que han corregut els reis, arriba a la conclusió que ell no està tan malament i que el seu mestre tenia raó. El Cacambo és esclau de un dels reis destronats i la vella i la noia són a Constantinoble de serventes per un conjunt d’infortunis. Càndid compra de nou a Cacambo, mentre són al vaixell on el Cacambo els havia aconseguit dos places (el seu ex amo hi havia de viatjar). Resulta que dos dels condemnats a galeres són el Pangloss i el germà de la Cunegunda que encara no se sap que fan vius. Arriben a Constantinoble i es dirigeixen a salvar a la noia.
Capítol XXVIII: Allò que va succeir a Càndid, a Cunegunda, a Pangloss, a Martí, etc.
El baró i Pangloss explica a Càndid com van acabar a galeres junts. Càndid no va matar al baró com pensava, només el va ferir però el van curar. Uns dies després, un escamot espanyol el van
