¡Descarga resum per pac 1 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
MODUL 1 – INTRODUCCIO I METODOLOGIES D’ENQUESTES
1. CONNEXIÓ EPISTEMOLÒGICA
verificacionisme - s'associa al mètode inductiu → genera coneixement de baix a dalt – A partir de l’observació empírica es generen hipòtesis sobre un determinat fenomen. Aquestes hipòtesis es posen a prova amb l’objectiu de derivar-ne una llei. (Aristòtil defensor)
falsacionisme - està estretament lligat al mètode deductiu → genera coneixement de dalt a baix. A partir de lleis es deriven hipótesis que caldrà contrastar. (Plató defensor)
- EL PROCÉS DE CONTRAT D’HIPÒTESI
PROCÉS D’INVESTIGACIÓ
- detecció i delimitació d'un problema → solució temptativa o hipótesis → conseqüències contrastables en el pla empíric, mitjançant el recurs de l'observació → elaboració disseny d’investigació → dades recollides permetran prendre decisions i arribar a conclusions sobre la idoneïtat de la hipòtesi.
EL PROBLEMA Activitat investigadora - el problema i la solució temptativa sigui fruit d'un treball conscienciós de revisió d'investigacions anteriors.
HIPÒTESIS OPERATIVES delimitar en tots els seus aspectes de manera que les observacions que farem no deixin duotes, facilitant que la investigació pugui ser replicada (observables i mesurables).
- Un constructe és una variable que no és directament accessible a l'observació. La inferim per mitjà d'indicadors als qual sí que tenim accés. ↓ definits dins una teoria o hi pot haver dues teories rivalitzant en la definició dels indicadors d'un mateix constructe. Ex. Histèria, Intel.ligència, personalitat.
DISSENY I PROCEDIMENT
l'investigador ha detectat un problema dins un camp del coneixement; s'ha documentat sobre els resultats obtinguts fins al moment en l'esmentat camp; ha apuntat una solució temptativa i ha definit les variables implicades i la manera de fer-les operatives. Procediment → preparar un pla d'investigació –un disseny– que li permeti de posar a prova la seva hipòtesi en unes condicions que els resultats –tant si són favorables com si són desfavorables– siguin el més concloents possible.
Experiment → a aquest tipus de disseny en el qual l'investigador tracta de posar a prova una relació causal en unes condicions en les quals pot manipular i controlar les variables implicades
els diferents tipus de disseny es poden classificar en dissenys descriptius (mitjançant enquestes o observació), dissenys quasi experimentals i dissenys experimentals.
DADES I CONCLUSIONS
El final de tot procés d'investigació sempre implica tornar al punt de partida. Els codis mitjançant els quals es du a terme aquesta tasca de sistematització poden ser de diferents tipus: el llenguatge natural, els nombres –mesures–, gràfics, imatges, etc. En l'actualitat s'utilitzen majoritàriament les dades numèriques i les tècniques estadístiques per a la seva anàlisi.
CONTRAST ESTADÍSTIC D’HIPÒTESIS La hipòtesi de la "no-diferència" es denomina hipòtesi nul·la. → no hi haurà diferències entre el grup informat i el no informat en la puntuació d'emoció obtinguda mitjançant el qüestionari. L'altra, la seva complementària, la que defensa l'investigador, es denomina hipòtesi alternativa → les puntuacions en emoció dels dos grups seran diferents.
Es busca falsar la hipòtesi nul·la per mantenir la hipòtesi alternativa.
4. METODOLOGIES DESCRIPTIVES I: ENQUESTES
Població, mostra i unitat mostral; representativitat i mida de la mostra
La primera característica d'una enquesta científica és que especifica l'abast del conjunt que estudiarà. Això determina dues coses: qui pot ser enquestat i quin és l'abast de les generalitzacions.
Una mostra és representativa quan podem generalitzar, amb una certa confiança, les dades obtingudes en la població.
La precisió és l'error assumit en estimar per interval els valors poblacionals. La confiança indica quantes vegades de cada 100 que repetíssim l'enquesta a mostres aleatòries, trobaríem que les nostres estimacions contenen el valor de la població.
La selecció de les unitats mostrals. Tipus de mostreig probabilístic. Mostreig per conglomerats i etapes
El mostreig té en compte les mides de mostra i població, el tipus de variable que es mesurarà, el tipus d'estadístic amb què es mesurarà la variable i, sobretot, les característiques de la població que volem representar. és la garantia que la mostra representa adequadament la població.
- perquè el mostreig aporti representativitat ha d'assegurar que tots els elements de la població tenen la mateixa probabilitat de pertànyer a la mostra.
- Quan no es fa servir el mètode aleatori simple (entrevistar x telèfon) el que es fa és estudiar primer quines característiques de la població són rellevants per a la investigació.
cinc variables: "comunitat", "hàbitat", "centre", "gènere" i "curs" són subconjunts definits a la població. Cadascun d'aquests divideix la població en parts exclusives.
Aquests subconjunts homogenis en què es pot dividir la població reben el nom d'estrats - en la terminologia de les enquestes es diu que s'han representat els estrats corresponents a la "classe social", a l'"hàbitat", al "gènere" o a l'"edat".
- On observar
Marc Teòric
CONDUCTISME → tota conducta pot ser explicada mitjançant la reconstrucció del procés d'aprenentatge que la va originar.
Nivell d’anàlisi → observació de la interacció a l'observació de l'activitat cerebral es podria assemblar al zoom d'una càmera que permet d'apropar o allunyar el pla segons els propòsits de l'enregistrament.
Propostes:
Rosa (2000) – 4 nivells
- Nivell ecologicosocial: S'inclouen en aquest nivell l'anàlisi de les accions externes fetes en un entorn físic i social.
- Nivell individual: Accions internes
- Nivell computacional: Activacions de xarxes neuronals que s'interpreten mitjançant models computacionals
- Nivell biològic: Funcions dutes a terme per estructures biològiques
León i Montero (1997) – 6 nivells
- Espècie: humana, primats superiors, animals de laboratori, espècies en captivitat, etc.
- Cultura: anglosaxona, llatina, magribina, subsahariana, etc.
- Grup: família, colla, equip de treball, comunitat religiosa, etc.
- Díada: parella, mare/fill, professor/alumne, etc.
- Individu: adults, infants, estudiants universitaris, ancians, etc.
- Procés psicològic: personalitat, atenció, memòria, emoció, motivació, etc.
- Component psicològic: conducta manifesta, computacions, activacions fisiològiques, xarxes neuronals, inconscient, etc.
És obligació per a tot investigador referir-se explícitament al marc teòric en què es mou i als nivells d'anàlisi que tria perquè les seves investigacions puguin ser replicades.
MODUL 3 – METODOLOGIA EXPERIMENTAL
Necessitem crear unes condicions controlades per nosaltres (variable independent) per a estar segurs del que passa (variable dependent) i poder interpretar-ho.
Mitjançant l'experimentació podem contrastar que una variable és la causa d'una altra.
Experiment de Frank i Gilovich (1988): dos grups de participants que farien una tasca sota dues condicions diferents.
- dos grups de jutges que observarien el mateix vídeo i atribuirien faltes, sota dues condicions diferents, com eren els diferents colors de les samarretes.
- El grup de jutges que veia els jugadors vestits de gris formava el grup control.
- El grup de jutges que analitzava les faltes de jugadors amb samarreta blanca o negra formava el grup experimental.
- els dos grups de jutges havien de ser diferents perquè es volia mantenir el mateix material estimulant (les mateixes jugades conflictives) i, per tant, els mateixos jutges no podien veure dues vegades la mateixa cinta; això alteraria les respostes de la segona vegada.
- van ser dos els grups, perquè hi havia dues condicions experimentals (o dos nivells de la variable independent), però podrien haver fet un pla amb tres o amb quatre grups (podien haver contrastat si el vermell o el verd tenen algun efecte diferencial). Quan es fan servir sols dos grups i un d'aquests està en una condició en què rep un nivell nul de la variable independent, a aquest se l'anomena grup control. L’altre grup que rep un valor qualsevol de la variable independent, se l'anomena grup experimental.
- El grup control serveix com a nivell de partida per a valorar la quantia de l'efecte del grup experimental. no ens interessa que els de gris no facin cap falta, sinó quantes faltes es veuen en les jugades, quan el color de la samarreta no afecta gens l'observador.
- L'investigador va tenir a la seva mà dir qui anava a cada grup. La manera en què va dividir els participants (assignació aleatòria) és la que dóna nom al disseny: disseny de grups aleatoris → investigador genera tants grups com nivells té la variable independent i mitjançant un procediment basat en l'atzar reparteix els participants entre els grups (variables extranyes en diferències individuals del grup equilibrades o equivalents).
- en aquest experiment diem que la variable color de les samarretes és intersubjectes.
hipòtesi de relació causal: "si el color negre a la samarreta dels jugadors fa que la seva conducta es percebi com a més bel·ligerant en una situació dubtosa, llavors quan aquests mateixos jugadors, en les mateixes jugades, portin una samarreta de color gris rebran menys sancions que quan la portin negra".
1ª. Estructura "si... aleshores..." encadena la variable independent amb la variable dependent. Estableix clarament què és el que ha d'ocórrer en el cas que sigui certa la relació que s'estableix en l'antecedent. 2ª. està redactada amb un alt grau de meticulositat, està operacionalitzada o operativitzada: està concretada de manera que el que s'expressa es pot observar i registrar.
VI – color samarretes aquella que s'hipotetitza que produeix l'efecte.
Nivells: 1er. nivell - negre/blanc. 2on. nivell - gris/gris.
VD - qualificació de falta al joc del vídeo.
Variables controlades:
- Nivell de coneixements tècnics. Controlada mitjançant igualació, ja que tots entraven en la mateixa categoria "amb coneixements adequats".
- Assistència a partits. Controlada mitjançant igualació. Tots anaven regularment a veure partits.
- L'edat. Controlada per equilibrament. És a dir, en haver-se repartit per assignació aleatòria els participants en dos grups, hi haurà persones de totes les edats en les dues condicions.
L'aportació més gran de la metodologia experimental és poder contrastar l'existència de causalitat entre una variable i el fenomen que, suposadament, produeix.
Valides externa - Si penseu que ocorrerà el mateix als camps de joc és perquè aquest experiment té capacitat de generalització.
falta de validesa ecològica - Quan les condicions dels laboratoris es tornen molt artificials.
Disseny de grups aleatoris amb una variable bloquejada
a) Dividim els participants en dos blocs: un de noies (14) i l'altre de nois (6).
b) Repartim els components del bloc de les noies –a l'atzar– en cadascuna de les condicions experimentals, de manera que set aniran al grup experimental i unes altres set al de control.
c) Repartim els components del bloc dels nois –a l'atzar– a cadascuna de les condicions experimentals, de manera que tres aniran a l'experimental i tres al control.
Aquesta tècnica de control rep el nom de disseny de blocs aleatoris. Recordeu que els blocs es fan en una variable estranya, l'efecte de la qual sobre la dependent volem controlar.
MODUL 4 – METODOLOGIES QUASIEXPERIEMNTALS I SELECTIVES
1. METODOLOGIES QUASIEXPERIMENTALS
Quan es vol contrastar una relació causal entre variables però o bé no es pot assignar els participants a l'atzar als grups o bé no es pot controlar l'ordre de presentació dels nivells de la VI, es fa servir un pla d'investigació anomenat quasiexperimental.
- DISSENY EX POST FACTO → después del fet – conjunt de dissenys
MODUL 5 – ANNEX
- L'estructura de l'informe científic: les normes de publicació APA 94
Títol
Resum En el resum (100 a 120 paraules) s'ha de donar informació en un solo paràgraf:
- El problema que s'ha investigat.
- El mètode (incloent-hi aparells, manera d'obtenir les dades i qui van ser els participants).
- Les troballes, les conclusions i conseqüències d'aquestes troballes.
Introducció – no porta títol de presentació
- Presentació del problema. Això ha d'incloure una justificació de per què s'havia de fer aquesta investigació. Els motius que habitualment mouen són: falta de dades, dades inconsistents, dades contradictòries, possibles explicacions alternatives a dades acceptades, etc.
- Presentació dels antecedents. Sense remuntar-se als fenicis, s'han d'exposar breument els treballs publicats que condueixen a aquesta investigació.
- Definir el propòsit de l'estudi. Deducció lògica del que es pretén de fer i del que s'espera trobar.
Mètode – proporciona info perquè altres poguin repetir la investigació – Replicabilitat, i arribar als mateixos resultats.
- Participants. Aquesta dada és molt important perquè permet d'avaluar el grau de generalització, la comparació amb altres grups o avaluar les diferències culturals. S'ha d'informar de com van accedir a la investigació, si se'ls va pagar, la distribució per gènere i edat. En general, característiques demogràfiques rellevants per a la investigació.
- Aparells o materials. Si algú vol repetir la investigació necessitarà saber tots els detalls necessaris per a fer servir les mateixes eines.
- Disseny i procediment. En el disseny s'anomena el pla seguit, les variables independents, els seus nivells, la manera de produir-les (o seleccionar-les) i mesurar-les, i també, com si s'apliquessin de forma intersubjectes o intrasubjectes, les variables dependents i la manera de mesurar-les. Quant al procediment, podem dir que és l'equivalent a les instruccions d'ús. Ha de ser seqüencial, clar i suficient per a repetir tots els passos de la investigació. És crucial que s'informi de com es van assignar els participants a les condicions, quines instruccions –literals– se'ls van donar i com es van registrar les mesures.
Resultats - resum de les dades registrades i una avaluació del seu abast
Discussió –
- Comencen amb una avaluació de les hipòtesis que van plantejar en la introducció: es rebutgen o es mantenen, provisionalment, amb les dades trobades.
- Se'ls obliga que comparin les seves troballes amb les investigacions publicades més semblants.
- Solen acabar amb les implicacions teòriques i pràctiques de les troballes, i també amb l'orientació per a futurs treballs.
Referències - dades de les fonts documentals citades en el text. podem saber si es tracta d'un llibre (León i Montero, 1997), d'un capítol d'un llibre (Toro i Castro, 2000) o d'un article en una revista (Godden, i Baddeley, 1975).
