¡Descarga Resum per Pac 2 i 3 y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PER PAC 2 – 3
MODUL 1 - Introducció i metodologia d'enquestes
4.5. Elaboració del qüestionari
en la majoria dels casos totes les preguntes són tancades, de vegades s'inclou alguna pregunta oberta per rastrejar nous camps.
- Un bon qüestionari ha de tenir un aspecte el més atractiu possible
- Ser curt
- Amb una redacció clara
- Sense preguntes negatives
- Les preguntes han de ser ben ordenades per temes
- Dins un tema, de les idees més generals a les més particulars
- Les preguntes mai no han d'orientar la resposta; el qui respon mai no s'ha de sentir jutjat.
Quan no sigui possible, els investigadors hauran de formar adequadament els entrevistadors sobre els aspectes específics de l'enquesta:
- El contingut de les preguntes
- El tipus de respostes
- La manera de resoldre els dubtes
- Les característiques dels enquestats, i
- Preveure alguna forma de contacte immediat per resoldre imprevistos.
4.6. El treball de camp i el mitjà a partir del qual s'enquesta
Disseny o estudi transversal → no sols descriuen les variables, sinó que també es poden mesurar relacions entre si, o establir diferències entre grups.
- dins una enquesta es pot mesurar la relació entre edat i hàbits de salut o la relació entre tabaquisme i grau d'activitat física. L'únic que ha de fer l'investigador és enllaçar les dades de les preguntes que exploren cadascuna d'aquestes informacions. → contingència: taules en què s'encreuen els resultats de dues preguntes
Taula de contingència amb dues preguntes per a estudiar el grau de relació
P 12 Situeu el grau d'activitat física en el qual us incloeu Res Lleuger Moderat Molt Res 5 50 100 500 ½ paquet 10 100 50 25 1 paquet 100 50 25 10
P 23 Indiqueu el nivell de consum de tabac que us defineix
1 paquet 150 25 5 0
Disseny o estudi longitudinal → interessa estudiar és el possible canvi en les persones.
estudis de panel → mateixos enquestats els que responen dues vegades; es pot fer en poblacions petites i on hi ha localitzats els components de la mostra. Una universitat, una empresa.
dissenys de cohorts → comparar la forma en què canvien diverses generacions En un estudi amb enquestes no es pot concloure sobre la causa o influència d'una variable sobre l'altra.
MODUL 2 - Metodologies descriptives II: l’observació
- Tipus d’observació
Observació natural → quan l'investigador es limita a observar una situació sense aportar res a la seva creació – més enllà de la seva ineludible presència–. Avantatge - accés a les situacions tal com es produeixen habitualment. Investigador no pot esperar al fet que, espontàniament, aparegui el fenomen que l’interessa.
Observació estructurada → cert grau d’intervenció en la situació, el que s’observa està d’alguna manera provocat per l'investigador.
Experiment de camp → provocar un fenomen per a saber què el causa. Observació s’estructura per a dur a terme un procés de contrast de relacions causals.
Criteris per distingir tres modalitats observació:
- grau d'intervenció de l'investigador en la situació observada.
- dur-la a terme des de fora o dur-la a terme des de dins – observador aliè a l’objecte o pot ser part del que s'observa → observació participant ↓ observació externa
Diferents modalitats d'observació
Grau d'estructuració Natural Estructurada Experiment Externa Externa natural Externa estructurada Externa experiment
Grau de participació
Participant Participant natural Participant estructurada Participant experiment
Turnbull, Stein i Lucas (1995) - tractaven l’observació com a espectadors, sense formar part del fenomen sota observació.
Tipus de codi
Registre narratiu → es limita a fer servir el llenguatge natural com a vehicle mitjançant el qual expressar les seves categories d’anàlisi i deixar constància de la seva aparició en els diferents moments de l’observació.
Codi arbitrari → quan l’observador crea per a l’ocasió el conjunt de categories que utilitzarà per a deixar constància del que s’ha esdevingut.
- Construcció de codis
Bakeman i Gottman (1986)
- Tenir, almenys, una pregunta abans de començar.
- Escollir un nivell, o nivells d'anàlisi, per començar a observar.
- Fer una observació prèvia asistemàtica.
- Escollir categories amb prou nivell de detall.
- Tipus de mesura en l’observació
Ocurrència → ens informa sobre l’aparició de la categoria que observem. Només hi ha dues possibilitats: sí, ha ocorregut (sí, tinc dolor entre els omòplats); no, no ha ocorregut (no tinc dolor entre els omòplats).
Freqüència → quantes vegades ha aparegut.
- Freqüència absoluta → Quan informàvem que dues persones havien respost tenir el dolor dues vegades –sense cap referència a les oportunitats de patir-lo–.
- Freqüència relativa → hem informat també de les oportunitats (dues de dues o dues de vint-i-vuit).
- Latència → temps que triga a aparèixer la conducta sota observació a partir d’un determinat punt de referència.
- temps de reacció → temps que triga un subjecte a respondre a la presència d’un estímul perceptiu.
Durada → temps en què una conducta sota observació és present de manera continuada.
Intensitat → grau en què la conducta sota observació és present. Per a poder-ho fer necessitem construir escales d’apreciació d’aquesta intensitat.
- L’avaluació del procés d’observació
Fiabilitat: acord entre observadors
Fiabilitat → fa referència al grau en què podem confiar en una mesura.
- un sistema d’observació ha de produir alt grau d’acord entre observadors - dos observadors que presencien el mateix han d’estar d’acord amb el producte de la seva observació.
- El grau d’acord se sol calcular com a percentatge d’acord - percentatge de vegades que els dos observadors registren el mateix sobre el total de registres fets entre ambdós.
Cohen (1960) → ús del seu coeficient Kappa. Ambdós índexs –percentatge d'acord i coeficient Kappa– són fàcilment calculables.
- És recomanable que un codi d’observació –tant en el seu conjunt com en cadascuna de les seves categories– ha d’obtenir, almenys, un 80% d’acord entre observadors.
- Aquest percentatge podrà ser una mica inferior si s’ha corregit mitjançant el coeficient Kappa. Per sota del 70% és clarament inacceptable. Òbviament, és encara més recomanable com més s’apropi al 100%.
Validesa: de contingut, de constructe i referida al criteri
Validesa → grau en el qual s’observa el que es pretenia observar.
- (més importants) - validesa de contingut → grau en què el conjunt de categories elaborada és una mostra representativa de l'univers d’aspectes potencialment observables. validesa de constructe → grau en que un conjunt d'indicadors acumulen evidència a favor de la variable no directament observable. validesa referida al criteri → grau en què un codi d'observació detecta variacions en allò que pretén observar.
- (altres tipus de validesa) - Cone (1978)
- Validesa aparent: el procediment de recollida de dades serveix a l'objectiu per al qual es vol utilitzar.
- Validesa de constructe: els indicadors per a observar el constructe són un bon conjunt perquè es donen les relacions esperades per la teoria entre aquests i altres variables a les quals es lliguen de manera deductiva.
- Validesa orientada al criteri: o Concurrent (quan la mesura del criteri és present en el moment de l’observació). o Predictiva (quan és necessari esperar que aparegui la mesura del criteri).
- Validesa convergent: els indicadors observats correlacionen molt amb altres mesures que se sap que guarden estreta relació amb la variable que pretenen mesurar.
- Validesa discriminant: els indicadors observats no correlacionen amb altres mesures que se sap que són independents de la variable que pretenen mesurar.
- Validesa discriminatòria: si els indicadors donen lloc a puntuacions extremes als grups que, per endavant, se sap posseeixen valors extrems en la variable que pretenen mesurar.
- Fonts potencials d'error de l’observador i de l’observat:
o Observador - expectativa sobre quin curs dels esdeveniments encaixaria millor amb la seva hipòtesi o pregunta. ↓ font d'error en fer categoritzar de manera errònia algun element del fenomen.
- L’observador no fa trampa en observar el que observa, simplement les seves expectatives el porten a error.
- La manera de controlar aquest possible biaix és posar a observar algú que sigui aliè als objectius de la investigació.
Observat - els éssers vius reaccionem al fet de ser observats – reactivitat.
- mitjançant engany (no descobrir la càmera fins al final) o mitjançant habituació.
- Assistència a partits. Controlada mitjançant igualació. Tots anaven regularment a veure partits.
- L’edat. Controlada per equilibrament. És a dir, en haver-se repartit per assignació aleatòria els participants en dos grups, hi haurà persones de totes les edats en les dues condicions.
- El gènere. Controlada per equilibrament. L’assignació aleatòria haurà repartit homes i dones de manera no esbiaixada als dos grups.
- La passió i l’animadversió. Controlada per eliminació. Aquells seguidors –o detractors– dels equips filmats van quedar fora de la investigació.
- La capacitat de visió. Controlada per eliminació. Aquells candidats amb dificultats de visió no van participar; la resta, amb les seves diferències naturals, veia amb normalitat.
Variables estranyes - variables que afecten la dependent.
- Quan s'ha fet servir un disseny amb grups, s'ha de resumir la informació de cada grup mitjançant un índex de tendència central. El més utilitzat és la mitjana.
Qualitats de la investigació amb experiments: control; fiabilitat; sensibilitat; validesa interna; validesa externa
- La primera qualitat que distingeix la metodologia experimental és el control.
- "Vídeos amb jugades dubtoses o sancionades" – jutges es centraven només sobre el problema.
- "Els suposats infractors vestien unes vegades (50%) de blanc i d'altres (50%) de negre". "El resultat final seria un vídeo on 'els de blanc' cometien el mateix percentatge de faltes que 'els de negre'". – si el color no afecta jutges veuran mateixes faltes els de blanc" que en "els de negre".
- "Els jutges havien de conèixer correctament les regles del joc". – aficionat i tenir un bon coneixement tècnic.
- "Havien de veure'l –el futbol– habitualment" – conèixer les regles i veure partits regularment.
- "No podien ser seguidors –ni adversaris" – control variable de valoracions d’equip.
- Les seves edats (...) entre 25 i 55" - investigadors tracten de representar el públic que habitualment segueix els partits.
- "Noies, (...) un 15%, similar al percentatge d'assistents als camps de futbol" – Dones més o menys estrictes, Els investigadors van optar per una representació similar a la del públic que assisteix als partits.
- "Van descartar algun candidat amb mala visió"
- "Els dos grups de jutges havien de ser equivalents" – assignació aleatòria.
1 i 2 – condicions laboratori. 3 a 8 - participants d'aquesta investigació siguin els adequats perquè es pugui produir el fenomen que s'estudia. 9 - l'única diferència entre les dues condicions de visió del vídeo fos l'absència –tots de gris– o presència del color –de blanc i de negre. Sortejant els jutges a cada condició ens assegurem que un grup de jutges no difereix de l'altre.
Requisits validesa interna:
antecessió de la variable independent → variable independent es produeixi abans que la dependent. Dir que hi ha causació entre dues variables hem d’estar segurs de quina antecedeix.
covariació; entre la variable independent i la dependent → canviar simultàniament els valors de dues variables. Quan es canvien els valors de la variable independent canvien els valors de la dependent.
capacitat per a descartar explicacions alternatives → L'aportació més gran de la metodologia experimental és poder contrastar l'existència de causalitat entre una variable i el fenomen que, suposadament, produeix.
- Experiments amb una variable independent, utilitzant els mateixos subjectes
- Fer servir els mateixos participants per a totes les condicions experimentals és la millor manera de detectar l'acció de la variable independent.
- quan es produeixi aprenentatge en alguna de les condicions experimentals serà impossible aplicar la lògica intrasubjectes.
- Les tres amenaces (aprenentatge, motivació i fatiga) hauran de ser analitzades abans de dur a terme l'experiment amb els mateixos subjectes, ja que si es dóna alguna de les tres amenaces l'experiment quedarà invalidat.
- Quan la variable independent té dos nivells i les tasques que han de dur a terme els participants són llargues, la tècnica adequada és el reequilibrament → es busca que la descompensació (desequilibri) que produeix una ordenació determinada de les condicions experimentals sigui compensada (reequilibrada) amb l'ordenació simètricament inversa.
- DISSENY COMPLET → quan investigació consumeix poc temps els participants passen per totes les ordenacions plantejades.
- DISSENT INCOMPLET → quan es necessita més temps i els participants s’han de dividir en subgrups. un terç dels actors faria les tres expressions "ira-por-alegria", un altre terç "alegria-ira-por" i l'últim "por- alegria-ira".
- Experiments amb un sol subjecte
- es poden apreciar els elements característics dels experiments amb un sol subjecte: en primer lloc l'establiment de la línia base, la fase d'intervenció i la fase de retirada.
- la fase de línia base coincideix conceptualment amb una condició de control i la fase d'intervenció amb la condició experimental.
- A l'entorn dels dissenys experimentals amb un sol participant s'ha desenvolupat una terminologia pròpia per a parlar de manera simplificada dels dissenys. Les fases sense tractament es designen amb la lletra A (encara que sigui la primera de línia base) i les fases amb tractament amb la B.
Extensions de l'estructura ABAB dels dissenys amb un sol subjecte
- Incorporant diversos nivells de la variable independent: A-B-B'-B'' (Hartmann i Hall, 1976).
B, B' i B'' designen a tres nivells d'intensitat creixent en una variable d'intervenció. Una vegada comprovat que s'ha produït la primera millora entre A i B, s'utilitza B com a línia base per a contrastar un suposat canvi favorable cap a B'. Amb la mateixa lògica es compara B' respecte a B''.
- Incorporant dos tractaments alternatius: A-B-A-C-A (Wincze, Leitenberg i Agras, 1972).
B i C representen els dos tractaments alternatius l'eficàcia comparada dels quals es vol contrastar. Amb A-B-A es posa a prova l'efectivitat del primer. Amb A-C-A es posa a prova l'acció del segon. Observeu que la retirada després de la primera intervenció s'haurà de mantenir prou com perquè no es produeixi un efecte de persistència que pogués emmascarar una eficàcia més gran de C.
- Incorporant dos tractaments superposats: A-B-C-A-BC-C (Bernard, Kratochwill i Keefauver, 1983).
Amb aquesta lògica es busca comprar si l'acció simultània de BC supera les millores de B i C separadament.
Les claus del control en els dissenys amb un sol subjecte són les sèries de mesures i la retirada del tractament.
Context de cada tasca - ens diuen que tant és on s'estudiï, el grau de record (reconeixement) de paraules és exactament igual a la platja que sota de l'aigua. Demora - es recorden (reconeixen) menys paraules quan ha passat una hora.
Si veiem aquest experiment factorial com dos experiments d'una variable independent:
- Primer, el "context" on es memoritza i es recorda no té incidència en el reconeixement posterior.
- Segon, la "demora", com el temps transcorregut entre la memorització i el record, sí que és rellevant. Són millors els resultats immediats que els obtinguts una hora després.
L'avantatge més gran d'un experiment factorial de dues variables és que obtenim més informació que la suma de la informació dels dos experiments d'una variable implícits.
Info extra de cel·les que combinen la informació de les dues variables independents:
Variable independent: demora Immediat Una hora Resultats Context Variable Sota l'aigua 60% 60% 60%
independent:
Context
A la platja 80% 40% 60%
Resultats Demora 70% 50%
gràfica resultat factorial - demora
Resultats demora combinat amb context:
- Primer, la memòria –en termes de reconeixement de paraules– es deteriora bastant (de 80% a 40%) al cap d'una hora, quan es fa en el context de la platja (línia taronja).
- Segon, la memòria –en termes de reconeixement de paraules– no es veu afectada (60%-60%) al cap d'una hora, quan es fa en un "context" sota l'aigua (línia blava).
La mitjana (línia discontínua) diu que la memòria de paraules reconegudes al cap d'una hora es deteriora, per al conjunt dels contextos, quan en realitat sols es produeix descens per als que eren a la platja; per als que ho fan tot sota l'aigua no hi ha deteriorament de la memòria en el termini d'una hora - Quan la mitjana no representa adequadament la variable independent, no s'ha d'interpretar.
gràfica resultat factorial - context
resultats de context combinada amb demora:
- Primer, si es pregunta immediatament després de memoritzar, es reconeixen més paraules (80% davant de 60%) quan el "context" en què es fa el reconeixement és la platja (línia verda).
- Segon, si es pregunta una hora després de memoritzar, es reconeixen més paraules (60% davant de 40%) quan el "context" en què es fa el reconeixement és sota l'aigua (línia taronja viu).
la mitjana de resultats del "context" (línia discontínua granate) no reflecteix correctament què va ocórrer en l'experiment - Els pendents dels efectes simples tenen signes diferents, un de signe positiu i l'altre de negatiu, per tant, no es pot.
Resultats de dos VI - en el termini d'una hora s'aprecia un deteriorament en la memòria" i "que s'estudiés i es recordés en el context que fos, es recordava sempre igual"
- Quan són línies paral·leles no hi ha interacció i es pot interpretar la mitjana. Quan no són paral·leles hi ha interacció i s'ha de comprovar si es pot interpretar la mitjana: si els seus pendents tenen el mateix signe, sí.
4.2. Els elements d'un disseny factorial: la representació gràfica; els efectes simples; la interacció i els efectes principals
- Per a comprendre més bé els resultats d'una investigació factorial s'han de representar en un gràfic. En realitat, en dos, un per cada variable independent.
- efectes simples → resultats parcials de la variable independent, agrupats sota les condicions de l'altra variable independent - és com si dividíssim l'experiment d'una variable en dos experiments simples.
- el pas següent és comparar com són entre si els dos efectes simples.
Mòdul 4. Metodologies quasiexperimentals i selectives
- Metodologies quasiexperimentals → Quan es vol contrastar una relació causal entre variables però o bé no es pot assignar els participants a l'atzar als grups o bé no es pot controlar l'ordre de presentació dels nivells de la VI.
1.2. Dissenys de mesures abans i després del tractament. El grup de quasicontrol
Per molt correctament que es desenvolupi un quasiexperiment, no garanteix l'eliminació de les amenaces - el problema per a la validesa interna no és en l'aplicació del pla d'investigació sinó en el pla d'investigació mateix.
El disseny no en garanteix la neutralització, però l'investigador pot comprovar si les amenaces han aparegut o no. En el cas de la gran diferència entre els dos grups de diversificació curricular no seria aconsellable utilitzar el dels immigrants com a grup de quasicontrol. Caldria buscar o bé un altre grup o bé un altre disseny.
1.3. Altres maneres de millorar el disseny pre-post: una altra cohort, una altra variable
Cohort → conjunt de persones nascudes en la mateixa data.
L'avantatge davant de l'anterior és que és viable trobar un grup de quasicontrol equiparat en les variables que romanen iguals d'un any al següent.
1.4. Els dissenys de sèrie temporal interrompuda
El canvi d’estratègia que implica l'ús d'aquests dissenys consisteix a augmentar el nombre de mesures que es prenen de la variable dependent abans i després del tractament. El disseny més senzill que fa servir aquesta estratègia és el denominat disseny de sèrie temporal interrompuda amb un sol grup.
- Es disposa d'un grup que es mesura repetidament en una variable dependent que es vol modificar.
- La sèrie de mesures s'interromp per a aplicar el tractament.
- Una vegada acabat el tractament la sèrie es reprèn.
Al costat negatiu per a la validesa interna hi continua havent el fet de no poder rebutjar el possible efecte de les expectatives de l'investigador. Com que són diversos exàmens cal vigilar que la dificultat es mantingui constant.
1.5. La validesa dels dissenys quasiexperimentals
Campbell i Stanley (1966) i de Cook i Campbell (1979), s'esmenten set amenaces potencials en els dissenys quasiexperimentals –que, en alguns casos, ho poden ser també en els experimentals:
- La història - esdeveniment que ocorre fora del control de la investigació competeix amb el tractament com a explicació dels canvis observats a la mostra.
- La maduració - quan el tractament s'allarga, no sabem si el que produeix els canvis és el tractament o aquests són fruit de canvis interns, propis de l'organisme.
- l'adaptació a les proves - efecte de la pràctica que vam veure en els dissenys intrasubjecte
- La instrumentació - apareix lligada al fet que les tècniques de mesura poden sofrir canvis que es confonen amb l'efecte del tractament.
- La regressió a la mitjana - tendència natural de puntuacions extremes a tornar als seus valors mitjans. Amenaça per a aquelles investigacions que fan servir el rendiment en una prova com a criteri per a formar els grups.
- ••• La pèrdua no aleatòria de subjectes
- ••• La selecció de mostres
- Dissenys ex post facto (després del fet)
- l'investigador entra en escena quan el fet ja s'ha esdevingut
2.2. Estratègies retrospectives → comença seleccionant els participants per les seves puntuacions en la variable dependent i, cap enrere, es busquen potencials variables independents.
Quan hem d'investigar sobre una cosa que ja s'ha esdevingut –si hem d'investigar ex post facto– es poden donar les dues situacions següents:
a. El que ja ha passat ha estat tota la cadena: han aparegut les causes i han produït l'efecte. A més, l'investigador està obligat a començar estudiant la variable dependent → l'investigador sols pot tractar de reconstruir els esdeveniments, necessita començar amb la dependent, ja que no té coneixement de quina pot ser la independent. – estratègies retrospectives b. Les causes ja s'han donat, però l'efecte encara ha d'arribar → té una independent candidata i una dependent, que ja s'ha donat o que es donarà i la podrà mesurar – estratègies propectives
L'investigador, guiat per la seva intuïció o pels coneixements previs en el seu camp, decideix de buscar en una direcció determinada però en fer-ho assumeix el risc que una altra possible variable independent quedi fora de la investigació.
Aquest perill, que afecta la validesa de la investigació, s'anomena biaix retrospectiu.
L'inconvenient principal és que no hi ha manera, a priori, d'establir la seva ocurrència.
2.3. Estratègies prospectives
Exemple
- Us agrada sortir sovint? Sí No
- Donaríeu diners per a finalitats caritatives? Sí No
- Preferiu llegir a conèixer gent? Sí No
- Freqüentment improviseu decisions segons la situació?
Sí No
Si la vostra resposta és afirmativa a les preguntes primera, segona i quarta, i negativa a la tercera, teniu algunes característiques personals que els psicòlegs denominen extraversió. Si les vostres respostes van just en el sentit contrari, aquestes característiques responen a la personalitat introvertida.
→ primer se seleccionen persones amb determinats valors en la variable independent –la personalitat– i després s'espera –en altres casos, es provoca– l'aparició dels valors en la variable dependent –el rendiment.
El risc fonamental és el que es coneix com a biaix de selecció → l'investigador no pot separar la característica seleccionada –el valor de la variable independent– d'altres de relacionades amb aquestes i que podrien al seu torn influir en la variable dependent. Si no la pot separar, no pot controlar les altres característiques que passen a ser variables emmascarades potencials.
Les tres següents mostren els anys d'aplicació de les proves. La dada dins el requadre indica l'edat del grup en el moment de l'aplicació de la prova.
