¡Descarga La Argumentación: Tipos, Estructura y Fallas y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
TEMA 3. L’ARGUMENTACIÓ
1. Definició i característiques generals
Per convèncer fan falta una estratègia adequada i tenir bones raons que s'han de justificar adequadament i utilitzant arguments i proves. El text argumentatiu es caracteritza per voler orientar o modificar l'opinió o conducta del receptor utilitzant raons i recursos lingüístics i retòrics. Podem trobar seqüències d'exposició, narració o descripció que acompanyen l'argumentació. Tenen una intencionalitat basada en el predomini dels recursos argumentatius i la intenció persuasiva. La retòrica que s'utilitza en l'argumentació va néixer al segle 5 aC a la Magna Grècia, a causa de la instauració de la democràcia i la necessitat de defensar els drets dels ciutadans. L'argumentació ajuda a formar-se un criteri propi i una opinió i és una eina essencial per defensar democràticament els nostres drets. En la convivència amb la societat també hem de respectar les idees dels altres i debatre-hi argumentant amb cura.
1.1. Demostració, argumentació i persuasió
Textos demostratius:
Presenta la realitat com una suma d’evidències científiques que no admeten rèplica, encara que amb el pas dels anys les teories científiques poden ser refutades per teories posteriors. No cerquen debat sinó una presentació objectiva de fets i dades.
Textos persuasius:
Text que apel·la a les emocions a part de fer servir arguments, intenta seduir al lector mitjançant el que diu que està més enllà de la raó (és tot fent servir emocions).
Textos argumentatius:
El text argumentatiu pretén convèncer d’alguna cosa al receptor; en certa manera, intenta defensar o atacar una tesi amb arguments a favor o en contra, respectivament. S'utilitza, per tant, per defensar un punt de vista. → Principals gèneres argumentatius: ● Periodístics : article d’opinió, editorial, columna, carta al director, crítica literària, etc. ● Publicitaris : anunci de premsa o de televisió, tanca publicitària, etc. ● Acadèmics : una ponència, tesi, article acadèmic, etc. ● Jurídics i administratius : sol·licitud, demanda, sentència, etc.
2. Estructura ● Introducció: Es presenta el tema sobre el qual es parlarà. (Tesi) Es pot fer referència a l'actualitat, citar una opinió, parlar d'una vivència personal… Aquesta introducció s'aprofita per predisposar a l'oient o lector positivament, és a dir, influenciar la seva opinió perquè coincideixi amb la que s'argumenta en el text ( captatio benevolentiae ). ● Desenvolupament: És on es desenvolupen els arguments, les justificacions i les proves que es presenten. També s'hi inclouen els contraarguments i la defensa de perquè no són vàlids. ● Conclusió: Resum de tot el que s'ha dit anteriorment, citant arguments empleats. Va acompanyada sovint d'alguna afirmació contundent, joc retòric, etc. Tesi → posicionament principal que es defensa→ inclosa dins de qualsevol de les 3 parts (normalment a la introducció)→ IMPRESCINDIBLE per qualsevol text argumentatiu. La tesi es desplega en:
● Arguments de l’experiència: es converteixen les experiències personals en arguments per defensar una tesi. Apareix una experiència. ● Argument de l’ètica: es posa l’èmfasi en els valors compartits per la societat com la llibertat, igualtat i justícia. Aquests es converteixen en arguments per sostenir una tesi. La contraargumentació serveix per demostrar que les tesis i raons de l’oponent són falses: Tipus de contraargumentació: ● Refutació : rebutja la tesi contrària, els arguments d’aquesta o el seu raonament. ● Concessió : s’accepta una part dels arguments però se'n rebutja el cos central o els arguments que l’avalen. ● Reducció a l’absurd : se situa la tesi contrària al terreny de l’absurd. El to indica com l’emissor fa l’argumentació i manifesta el seu punt de vista ● To neutre : objectiu i defugint de la polèmica. ● To polèmic : cerca la confrontació dialèctica amb el destinatari (el contradiu obertament). ● To irònic : fa entendre el contrari del que es diu.
2.3. Les fal·làcies
Fal·làcies→ reben noms llatins→ estudiades per la retòrica clàssica i sistematitzades per autors llatins com Ciceró i Quintilià. Fal·làcies: paranys amb els quals s’intenta ensarronar, enganyar, falsos arguments. Als textos argumentatius hi poden aparèixer fal·làcies. Hi ha 6 tipus de fal·làcies: ● Ad personam ( “a la persona” ): argumentar contra una idea atacant a qui l’ha dit en comptes de discutint la idea en si. Desvalorar a la persona, desqualificar-la. “No pots opinar autènticament sobre la situació periodística perquè tu no ets periodista.”
● Ad baculum ( “al bastó” ): argumenta sobre la legalitat i les conseqüències de dur a terme una proposta. L’amenaça. “No has de tirar endavant aquesta activitat perquè no està permesa per la llei: si continues tindràs una sanció.” ● Ad verecundiam ( “a la vergonya” ): apel·la a la vergonya de no seguir el que fa algú admirable, és un ús abusiu de l’argument d’autoritat. → Seràs tu? ← “Benjamin Franklin era un geni i obeïa les normes: seràs tu qui te les saltaràs?.” ● Ad nauseam ( “a la nàusea” ): fa que s’accepti un argument que de tant repetir-lo es torna “cert”. “La culpa és dels estrangers, la culpa és dels estrangers...” ● Tu quoque ( “tu també” ): crítica cap a l’adversari sense discutir-la, sinó que li fa notar que ell té el mateix defecte. → Tu mira’t a tu mateix ← “Com pot acusar-nos de corrupció vostè, que pertany al govern més corrupte?” ● Ad populum o consensus gentium ( “al poble o consens de la gent” ): apel·la a la raó de la majoria, sense discutir el fons. → Tothom ho fa, tu també. ← “Compri el nostre producte, perquè milions de consumidors arreu del món no es poden equivocar.”
3. Gramàtica Elements més habituals: ● Oracions subordinades adverbials causals, finals, consecutives, comparatives o coordinades adversatives. Ex : La campanya va ser un èxit perquè va arribar a totes les escoles→ causal Ex : La feina és gran, però entre tots la podem fer→ coordinada adversativa ● Verbs d’opinió → considerar, assegurar, pensar, creure, opinar, afirmar, manifestar... Verbs de preferència → plaure, acceptar, convèncer, fer el pes... Verbs de discrepància → discrepar, objectar, repugnar, estimar-se més, irritar… ● Mode subjuntiu → permet formular hipòtesis. Ex: Si hagués estat amatent, hauries evitat el daltabaix.
Connectors estructuradors de les idees: expressen relacions lògiques entre els enunciats.
