




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una introducción al tema 1 de la asignatura de tecnología de l'audiovisual, donde se abordan los orígenes y antecedentes tecnológicos del cine. Se trata de una evolución lógica que va desde las representaciones con voluntad immersiva hasta la ilusión del movimiento. Se mencionan las obras de artistas como daguerre, reynaud y muybridge, entre otros, y se explica cómo la fotografía desempeñó un papel clave en el camino hacia el cine. Además, se presentan los avances en el registro automático de la información visual y la ilusión del movimiento.
Tipo: Resúmenes
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





Borja Barrera Tecnologia de l'audiovisual Tema 1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema
Antecedents representacionals de tecnologies senzilles Són l' antecedent de les sales de cinema en general i encara més de les sales espectaculars. El Panorama i Diorama són una evolució lògica de l'intent dels artistes de superar els límits de l'enquadrament de les representacions pictòriques aprofitant l'arquitectura com a suport. Cap a finals del segle XVIII començà el corrent artístic popular que consistia en fer quadres de mida enorme representant escenes espectaculars o de gran interès. Nom Autor Any Explicació Panorama Robert Barker 1780 Quadre continu sobre la superfície interior d'un cilindre. Els temes representats acostumaven a ser paisatges. Panorames giratoris. Nom Autor Any Explicació Diorama Daguerre 1822 Tenia diversos quadres de grans dimensions que tenien parts translúcides i podien canviar d'aspecte a partir de modificacions en les il·luminacions frontal i posterior causades per la manipulació de persianes, obturadors, focus i altres dispositius. L'auditori on seien els espectadors era circular i es desplaçava. Animació i projecció senzilles: ombres xineses Nom Autor Any Explicació Ombres xineses Java – Xina XI 1770 Els homes contemplaven l'espectacle de cara; les dones veien les ombres. La temàtica era sempre religiosa. S'expandiren per Europa gràcies a Ambroise. Efectes d'animació. Posteriorment temes escatològics, polítics, folklòrics... Sistemes de llums per generar foses, encadenats i superposicions de colors. Antecedents representacionals de tecnologies pre – cinematogràfiques Projecció cap endins: la cambra fosca Nom Autor Any Explicació Cambra fosca Giovanni Batista della Porta 1558 Petit forat a una paret d'una habitació completament fosca forma una imatge invertida del que hi ha a l'exterior.
Nom Autor Any Explicació Fenaquistoscopi Joseph Antoine Plateau 1833 Disc giratori muntat verticalment a la perifèria del qual es dibuixaven una dotzena d'imatges representant fases successives d'una acció contínua. S'usava davant d'un mirall i la part negre del darrere feia d'obturador. Nom Autor Any Explicació Estroboscopi Simon Stampfer 1833 Idèntic al Fenaquistoscopi. Nom Autor Any Explicació Zoòtrop George Horner 1834 Cilindre amb escletxes a la perifèria. Dibuixos col·locats a l'interior del cilindre. El tros de cilindre negre entre escletxa i escletxa obturava. Dispositius amb dibuixos i projecció: Emile Reynaud El 1853, el baró Franz Von Uchatius va unir els principis estroboscòpics amb les projeccions de la llanterna màgica. Col·locava una sèrie de projectors en semicercle apuntant tots cap a un punt central. A cada projector hi havia una diferent seqüència d'un mateix moviment. Nom Autor Any Explicació Praxinoscopi Emile Reynaud 1877 Tambor poligonal de miralls cada un dels quals reflecteix una de les imatges de les tires de paper. L'obturació la fa el canvi d'angle entre miralls. Major nitidesa a causa de la lluminositat. Nom Autor Any Explicació Praxinoscopi – Teatre Emile Reynaud 1879 Praxinoscopi contemplat a través d'una mena de prosceni, pas intermedi abans del teatre òptic. Nom Autor Any Explicació Teatre Òptic o Praxinoscopi de Projecció Emile Reynaud 1892 Praxinoscopi amb tires molt més llargues gràcies a fer-les passar d'una bobina a una altra. Les imatges eren transparents i es projectaven sobre una pantalla. És el Praxinoscopi – Teatre la prefiguració del projector cinematogràfic i la taula de muntatge actuals:
Al principi, Reynaud visqué un gran èxit, però la seva feina individualista no va permetre-li innovar i el Teatre Òptic va tancar sense poder superar el seu gran competidor : el cinematògraf. Avui dia es considera Reynaud com el pare de l' animació. Enregistrament automàtic de la informació visual: la fotografia Nom Autor Any Explicació Impressió sobre peltre Joseph Nicéphore Niépce 1820 8 hores d'exposició per a intentar fixar una imatge sobre una superfície ( peltre ). Nom Autor Any Explicació Daguerrotipus Louis Daguerre 1839 Producció d'una sola imatge positiva. Nom Autor Any Explicació Talbotipus William Fox Talbot 1835 Negatiu sobre paper amb possibilitat d'extreure còpies positives del negatiu. La fotografia és el primer sistema que permet enregistrar de manera automàtica la informació visual que ens envolta. Va portar a l'assimilació per part de la societat de la idea de món real. Assimilació entre realitat i representació. Modificació irreversible del discurs artístic. Nom Autor Any Explicació Fasmatrop Henry R. Heyl 1870 Incorporació d' imatges reals , per les quals els models havien de romandre moltes hores en "exposició". Anàlisi i síntesi del moviment: Muybridge i Marey Esforços de fotògrafs relacionats amb l'anàlisi del moviment. Eadweard Muybridge va fer la feina més sistemàtica i exhaustiva a partir de la seva carrera com a fotògraf. La seva obra és monumental. Se li va plantejar si en algun moment del galop del cavall les seves quatre potes estaven alhora a l'aire. Va disposar un cobert amb 12 càmeres situades a distàncies iguals, equipades amb els obturadors més ràpids que existien i que es disparaven amb uns mecanismes automàtics. Muybridge va dur a terme l'experiment i la resposta va ser sí. Nom Autor Any Explicació Zoopraxiscopi Muybridge 1879 Perfeccionament del Fenaquistoscopi: projectava en una pantalla les fotografies impreses en un disc de vidre.
Nom Autor Any Explicació Pel·lícula de cel·luloide George Eastman 1889 Solució als problemes de resistència, flexibilitat i arrossegament. Adoptada immediatament en les càmeres Kodak i en el cronotògraf de Marey, qui podria haver inventat el cinema. Les perforacions i l'inventor americà del cinema: Edison A finals de la dècada dels 80, Thomas Alva Edison era conegut i ric gràcies a diverses patents i invencions. Treballà intentant adaptar el seu fonògraf al Zoopraxiscopi amb Dickson, un col·laborador seu. El 1889 va veure les possibilitats del rotlle de pel·lícula. Dickson va ser el primer en fer servir cel·luloide per pel·lícules cinematogràfiques. Augustin Lauste va construir el primer projector amb pel·lícula ampla fent servir un dispositiu de bucle. La reticència d'Edison a projectar les seves pel·lícules li va impedir ser considerat l'únic inventor del cinema avui dia. Nom Autor Any Explicació Kinetògraf i Kinetoscopi Edison 1891 1892 Feia servir cel·luloide de 35 mm amb 4 perforacions per fotograma, impulsat per un motor elèctric. Es movia de manera contínua , no intermitent, i l'obturació la feia un disc giratori amb una petita escletxa. Fou concebut com una màquina per al visionat individual. S'hi veien pel·lícules d'uns 20 segons de duració. Nom Autor Any Explicació Black Maria Dickson 1892 Primer estudi cinematogràfic.
L'avanç intermitent i els inventors del cinema: els Lumière Louis i Auguste Lumière eren fills d'un fabricant de plaques fotogràfiques. Es van interessar per la possibilitat d'enregistrar i projectar les seves pròpies imatges en moviment mitjançant un mecanisme d'avanç intermitent. Nom Autor Any Explicació Cinematògraf Louis Lumière 1894 Combinació de càmera, projector i truca. Un mecanisme de ganxo aconseguia l'avanç intermitent. S'estava immòbil dos terços del total i deixava passar la llum durant 1/25 de segon. La cinta era de cel·luloide amb dues perforacions circulars, i desfilava a unes 16 imatges per segon. El 28 de desembre de 1895 es considera la data de naixement del cinema. Van projectar la sortida dels obrers , l' arribada del tren i el jardiner regat. Els guanys van créixer i el cinematògraf va esdevenir popular. Els Lumière proveïen els seus operadors – projeccionistes i els enviaven a llocs diversos perquè projectessin l'espectacle i enregistressin noves pel·lícules. Inventors del cinema després del cinema Robert W. Paul ( fabricant d'aparells de precisió) s'ajuntà amb Birt Acres ( fotògraf ) per a desenvolupar la càmera Paul – Acres, inspirada en el Cronotògraf de Marey. Després es van separar. Paul va ser dels primers cineastes a fer servir efectes especials. Nom Autor Any Explicació Kinetoscope Acres 1896 Projector Nom Autor Any Explicació Theatrograph Paul 1896 Projector Una època de grans canvis Guerra de patents en la qual Edison va ser capdavanter i va acabar constituint un càrtel el 1908. El 1918 l'època dels pioners era història.