Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum Tema 1 - Grice, Esquemas y mapas conceptuales de Filosofía del lenguaje

Resum del tema 1 de Grice donat l'any 2026

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2025/2026

Subido el 21/05/2026

pol-font-hernandez
pol-font-hernandez 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1- GRICE
Resum ampli de les classes sobre Grice: Significat i intencions
Aquestes classes introdueixen el programa de Paul Grice en filosofia del
llenguatge. El punt central és entendre com funciona el significat, separant el
que una expressió significa per si mateixa del que un parlant vol dir en un
moment concret.
1. Distinció principal
Grice diferencia dues coses:
Significat ocasional del parlant: El que algú pretén comunicar en una
ocasió concreta amb una frase, un gest o una acció (per exemple, mirar
cap a la porta de la dreta per respondre “per on has entrat?” o dir “ho
has fet fabulosament bé” irònicament quan algú ho ha fet malament).
Significat atemporal de les expressions: El significat convencional i
estable de les paraules o frases independent del context.
El programa de Grice consisteix a explicar el significat atemporal (el que les
expressions signifiquen en general) a partir del significat ocasional del parlant, i
aquest últim a partir d’intencions i estats mentals del parlant. És una explicació
reduccionista basada en psicologia.
2. Significat natural (significaN) vs. Significat no-natural (significaNN)
Abans d’entrar en el significat comunicatiu, Grice fa una distinció prèvia molt
important amb dos tests lingüístics:
Test (a): Pots dir coherentment “X vol dir que p, però no p”?
Amb significat natural (taques vermelles = xarampió, fum = combustió)
no és acceptable.
Amb significat no-natural (senyal de trànsit, frase de la presidenta) és
acceptable.
Test (b): A partir de “X vol dir que p” pots concloure que algú volia dir que p o
que amb X es vol dir que p?
Significat natural: no.
Significat no-natural: .
Exemples clars de significaN: taques de xarampió, fum de combustió.
Exemples de significaNN: senyals de trànsit, frases, gestos intencionats.
Grice només s’interessa pel significat no-natural, el que depèn d’intencions.
3. Propostes d’anàlisi del significatNN ocasional del parlant
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum Tema 1 - Grice y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Filosofía del lenguaje solo en Docsity!

TEMA 1- GRICE

Resum ampli de les classes sobre Grice: Significat i intencions Aquestes classes introdueixen el programa de Paul Grice en filosofia del llenguatge. El punt central és entendre com funciona el significat, separant el que una expressió significa per si mateixa del que un parlant vol dir en un moment concret.

1. Distinció principal Grice diferencia dues coses:  Significat ocasional del parlant : El que algú pretén comunicar en una ocasió concreta amb una frase, un gest o una acció (per exemple, mirar cap a la porta de la dreta per respondre “per on has entrat?” o dir “ho has fet fabulosament bé” irònicament quan algú ho ha fet malament).  Significat atemporal de les expressions : El significat convencional i estable de les paraules o frases independent del context. El programa de Grice consisteix a explicar el significat atemporal (el que les expressions signifiquen en general) a partir del significat ocasional del parlant, i aquest últim a partir d’intencions i estats mentals del parlant. És una explicació reduccionista basada en psicologia. 2. Significat natural (significaN) vs. Significat no-natural (significaNN) Abans d’entrar en el significat comunicatiu, Grice fa una distinció prèvia molt important amb dos tests lingüístics: Test (a) : Pots dir coherentment “X vol dir que p, però no p”?  Amb significat natural (taques vermelles = xarampió, fum = combustió) no és acceptable.  Amb significat no-natural (senyal de trànsit, frase de la presidenta) és acceptable. Test (b) : A partir de “X vol dir que p” pots concloure que algú volia dir que p o que amb X es vol dir que p?  Significat natural: no.  Significat no-natural: . Exemples clars de significaN: taques de xarampió, fum de combustió. Exemples de significaNN: senyals de trànsit, frases, gestos intencionats. Grice només s’interessa pel significat no-natural, el que depèn d’intencions. 3. Propostes d’anàlisi del significatNN ocasional del parlant

Versió 1 : P significaNN quelcom en emetre X si i sols si P emet X intentant produir una certa creença C en l’audiència A. Contraexemples: deixar el mocador del Pere a l’escena del crim, deixar la porta oberta perquè la Rita vegi passar en Joan. Versió 2 : S’afegeix que A ha de reconèixer la intenció de P. Contraexemples: Herodes enviant el cap de Joan Baptista a Salomé, marit deixant trossos del gerro trencat. Versió 3 (la més important): P significaNN quelcom en emetre X si i sols si P emet X intentant: (i) produir creença C en A, (ii) que A reconegui la intenció (i), (iii) que el reconeixement de (ii) sigui una de les raons perquè A tingui la creença C. Aquesta versió introdueix intencions complexes i obertes (les intencions han de ser reconegudes). Hi ha un esquema gràfic amb i1, i2, i3, c1, c2 que ajuda molt a visualitzar-ho. Després es generalitza a SOP versió 3R per a qualsevol resposta R (no només creences, sinó també desitjos en ordres, etc.).

4. Problemes i contraexemples posteriorsContraexemples on la condició dreta es compleix però no hi ha significatNN : marit escampant roba interior fingint que no sap que l’observen, empleat llepaire somrient al bridge. Solució: afegir clàusula (iv) que A reconegui també la intenció (ii) → Versió 4.  Casos on hi ha significatNN però no es compleixen les condicions de la dreta (problema de necessitat): 1. Examen oral (“Descartes va néixer el 1596” – la professora ja ho sap). 2. Soliloqui, diari personal, assaig en veu alta. 3. Conclusió d’un argument (no vols que creguin p perquè tu ho dius, sinó per les premisses). 4. Nom a la punta de la llengua. 5. Repetir una frase diverses vegades (“ho hem aconseguit!”). 6. Nens petits o persones amb autisme que encara no tenen teoria de la ment completa. 5. Propostes de solució  Per a l’examen i casos similars: canviar (i) per “P intenta que A cregui que P té activada la creença que q” (o que P es compromet amb la veritat de q). Versió SOP 3AP*.