TEMA 1- GRICE
Resum ampli de les classes sobre Grice: Significat i intencions
Aquestes classes introdueixen el programa de Paul Grice en filosofia del
llenguatge. El punt central és entendre com funciona el significat, separant el
que una expressió significa per si mateixa del que un parlant vol dir en un
moment concret.
1. Distinció principal
Grice diferencia dues coses:
Significat ocasional del parlant: El que algú pretén comunicar en una
ocasió concreta amb una frase, un gest o una acció (per exemple, mirar
cap a la porta de la dreta per respondre “per on has entrat?” o dir “ho
has fet fabulosament bé” irònicament quan algú ho ha fet malament).
Significat atemporal de les expressions: El significat convencional i
estable de les paraules o frases independent del context.
El programa de Grice consisteix a explicar el significat atemporal (el que les
expressions signifiquen en general) a partir del significat ocasional del parlant, i
aquest últim a partir d’intencions i estats mentals del parlant. És una explicació
reduccionista basada en psicologia.
2. Significat natural (significaN) vs. Significat no-natural (significaNN)
Abans d’entrar en el significat comunicatiu, Grice fa una distinció prèvia molt
important amb dos tests lingüístics:
Test (a): Pots dir coherentment “X vol dir que p, però no p”?
Amb significat natural (taques vermelles = xarampió, fum = combustió)
no és acceptable.
Amb significat no-natural (senyal de trànsit, frase de la presidenta) sí és
acceptable.
Test (b): A partir de “X vol dir que p” pots concloure que algú volia dir que p o
que amb X es vol dir que p?
Significat natural: no.
Significat no-natural: sí.
Exemples clars de significaN: taques de xarampió, fum de combustió.
Exemples de significaNN: senyals de trànsit, frases, gestos intencionats.
Grice només s’interessa pel significat no-natural, el que depèn d’intencions.
3. Propostes d’anàlisi del significatNN ocasional del parlant
