TEMA 17. CARACTERÍSTIQUES I TRANSCRIPCIÓ DELS GENS
EUCARIOTES DE CLASSE II.
Característiques generals dels gens de classe II
. Estructura dels promotors
. Factors generals o basals de la RNA pol II (TFIIA, B, …)
Procés de transcripció
. Aparell de transcripció basal
. Pas de l’iniciació del pre-mRNAs a l’allargament
. Modificacions o processament del transcrit primari
. Procés d’encaputxament (capping) en l’extrem 5’
. Mecanisme de tall i poliadenilació
. Acabament de la transcripció en els gens de classe II
_________________________________________________
Els gens de classe II són els gens que codifiquen proteïnes i donen lloc a l’RNA
missatger (mRNA) i la majoria de gens que codifiquen RNAs nuclears petits (snRNA,
small nuclear RNA). Són transcrits per la polimerasa II amb l’ajut de factors de
transcripció generals o basals denominats TFII (A, B,...). L’enzim juntament amb
aquests factors, constitueix l’aparell de transcripció basal.
Per formar l’aparell de transcripció basal, el primer factor que s’uneix al promotor
és el factor TFIID. La subunitat TBP, inclosa en aquest factor, s’uneix directament a
la caixa TATA. En els promotors que no tenen caixa TATA (TATA-less) s’uneix a
l’element DCPE. Després de la unió del factor TFIID, es van incorporant, en un ordre
determinat, altres factors generals. El factor TFIIF és aquell que porta la polimerasa al
complex. Un cop s’ha format el primer enllaç nucleotídic, fan falta altres passos perquè
la polimerasa pugui alliberar-se del promotor (promotor clearance) i començar
l’elongació. En aquest procés hi juga un paper important el factor TFIIH. Aquest factor
té diverses activitats enzimàtiques essent una d’elles l’activitat cinasa. Es proposa que
mitjançant l’activitat cinasa es fosforila el domini de l’extrem C-terminal (CTD) de la
RNA polimerasa II i, així fosforilada, pot alliberar-se del promotor i començar
l’elongació. L’elongació es produeix de manera similar a la descrita pels procariotes.
Els transcrits primaris dels gens de classe II pateixen un processament o
maduració complicat, que inclou diversos passos, per convertir-se en l’mRNA madur.
Aquest processament té lloc mentre es va sintetitzant l’RNA, és a dir, és
cotranscripcional. Les modificacions poden incloure l’encaputxament o capping a
l’extrem 5’, l’addició d’una seqüència de poli(A) a l’extrem 3’(poliadenilació) i
l’splicing o eliminació dels introns. Els diferents mecanismes de modificació implicats
en la maduració del transcrit primari, estan acoblats mitjançant el domini de l’extrem C-
terminal (CTD) de la RNA polimerasa II. La fosforilació reversible d’alguns
aminoàcids del CTD permet que s’hi uneixin, en el moment adequat, els diferents
enzims i factors necessaris per l’addició de l’estructura cap, per l’splicing i pel tall i la
poliadenilació.
El capping consisteix en l’addició a l’extrem 5’ de la denominada caputxa
(estructura cap), que és essencialment un residu de 7-metil guanosina unit al transcrit
per un enllaç trifosfat 5’->5’. Aquesta estructura protegeix l’RNA de la degradació i
està implicada en la traducció de l’mRNA.
L’extrem 3’ de la majoria dels mRNAs eucariotes està modificat per l’addició de
fins a uns 200 nucleòtids d’adenina, que es denomina la cua de poli(A). L’addició de la
cua de poli(A) està catalitzada per l’enzim poli(A) polimerasa.
