Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Perspectivas teóricas de la sociología: Orígenes, problemas y principales paradigmas - Pro, Resúmenes de Trabajo Social

Una introducción a la sociología, sus orígenes, los problemas asociados a su perspectiva y los principales paradigmas teóricos que han dominado su desarrollo. Se abordan las teorías de auguste comte, emile durkheim y karl marx, así como el funcionalismo, el conflicto social y la acción. Además, se mencionan otras perspectivas como el feminismo, el multiculturalismo y el postcolonialismo.

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 05/05/2014

maritunki
maritunki 🇪🇸

4

(30)

8 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Part 1. Principals perspectives teòriques de la sociologia
*PROBLEMES DE LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
La perspectiva sociològica presenta alguns problemes/dificultats, però se’n destaquen tres:
1. La sociologia és part d’un món en constant transformació: L’objecte d’estudi canvia
constantment, ja que les societats canvien.
2. Els sociòlegs són membres d’una societat; són part de l’objecte d’estudi: Els sociòlegs formen
part de la societat, i com estan implicats com a membres de la societat, tenen dificultats per
allunyar-se de l’objecte d’estudi.
3. El coneixement sociològic acaba essent part de la societat: Les tasques que realitzen els
sociòlegs poden arribar a tenir un impacte sobre la societat.
* ELS ORÍGENS DE LA SOCIOLOGIA
El naixement de la sociologia és resultat de determinades causes socials, i va ser creada el 1838 per
August Comte.
La naturalesa de la sociologia fins al segle XIX no es va abordar des d’una perspectiva purament científica
(Durkheim), tot i així, abans del naixement de la sociologia, només s’imaginava com havia de ser la
societat, en comptes d’analitzar-la tal i com era en aquell moment. Per tant, Auguste Comte i Emile
Durkeim, van restar amb l’objectiu d’entendre com és i com funciona la societat per tal d’explicar-la
aplicant el mètode científic, el qual segons Comte es divideix en tres fases:
o Primera fase: Abarca l’Edat Mitjana europea; on s’interpretava i s’explicava la societat en termes
divins, és a dir, que tot estava sotmès a la voluntat de Déu.
o Segona fase: Correspon al Renaixement, on les explicacions teleològiques van passar a ser de
tipus metafísica, basant-se en idees abstractes o principis metafísics.
o Tercera fase: S’intenta explicar la naturalesa en els seus propis termes, sense recórrer a
intervencions divines, sobrenaturals ni cap principi metafísic impossible de contrastar empíricament.
Les transformacions científiques i tecnològiques, les de l’economia industrial, i les concentracions a les
ciutats que van haver a Europa entre els segles XVIII i XIX expliquen el naixement de la sociologia, ja que
degut a les transformacions socials, els camperols van ser expulsats dels camps pels propietaris per a
transformar les terres en pastures pel bestiar oví. Això, va provocar que milers de camperols marxessin
als centres industrials, a les ciutats; moltes de les quals es van desbordar i van causar problemes socials.
Amb el desenvolupament econòmic i el creixement de les ciutats es van produir canvis en el pensament
polític (s. XVII), i la població va començar a orientar-se més cap a l’individu i als seus drets.
* TEORIA SOCIOLÒGICA
Es busca sentit als fets i observacions aïllades, cosa que ens porta a teoritzar.
Una teoria és un enunciat que ens expressa com i per què uns fets determinats estan relacionats. Per a
avaluar una teoria s’han de tenir en compte diversos factors, com són la forma en què s’han recollit les
dades i si aquests són vàlids, i s’utilitza la lògica i altres mètodes d’investigació per a construir i provar
teories. Un paradigma teòric, en canvi, és una imatge bàsica de la societat que guia la investigació i les
reflexions teòriques de l’investigador.
D’altra banda, podem trobar dues perspectives de la sociologia: uns creien en l’estabilitat de les societats
per a mantenir-se estables i en equilibri (Comte); i els altres insistien en el canvi i el conflicte social. És a
dir, uns busquen explicar les societats tal com són i els altres volen promoure els canvis socials segons
els seus criteris o valors, i això fa que la sociologia es divideixi en tres paradigmes, els quals estan en
constant canvi, i que donen lloc a d’altres de menys importància.
EMA 2: L’EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC I EL DESENVOLUPAMENT DE LES
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Perspectivas teóricas de la sociología: Orígenes, problemas y principales paradigmas - Pro y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

Part 1. Principals perspectives teòriques de la sociologia

_PROBLEMES DE LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA_*

La perspectiva sociològica presenta alguns problemes/dificultats, però se’n destaquen tres:

1. La sociologia és part d’un món en constant transformació: L’objecte d’estudi canvia

constantment, ja que les societats canvien.

2. Els sociòlegs són membres d’una societat; són part de l’objecte d’estudi: Els sociòlegs formen

part de la societat, i com estan implicats com a membres de la societat, tenen dificultats per allunyar-se de l’objecte d’estudi.

3. El coneixement sociològic acaba essent part de la societat: Les tasques que realitzen els

sociòlegs poden arribar a tenir un impacte sobre la societat.

_ ELS ORÍGENS DE LA SOCIOLOGIA_*

El naixement de la sociologia és resultat de determinades causes socials, i va ser creada el 1838 per August Comte.

La naturalesa de la sociologia fins al segle XIX no es va abordar des d’una perspectiva purament científica (Durkheim), tot i així, abans del naixement de la sociologia, només s’imaginava com havia de ser la societat, en comptes d’analitzar-la tal i com era en aquell moment. Per tant, Auguste Comte i Emile Durkeim, van restar amb l’objectiu d’entendre com és i com funciona la societat per tal d’explicar-la aplicant el mètode científic, el qual segons Comte es divideix en tres fases:

o Primera fase: Abarca l’Edat Mitjana europea; on s’interpretava i s’explicava la societat en termes divins, és a dir, que tot estava sotmès a la voluntat de Déu. o Segona fase: Correspon al Renaixement, on les explicacions teleològiques van passar a ser de tipus metafísica, basant-se en idees abstractes o principis metafísics. o Tercera fase: S’intenta explicar la naturalesa en els seus propis termes, sense recórrer a intervencions divines, sobrenaturals ni cap principi metafísic impossible de contrastar empíricament.

Les transformacions científiques i tecnològiques, les de l’economia industrial, i les concentracions a les ciutats que van haver a Europa entre els segles XVIII i XIX expliquen el naixement de la sociologia, ja que degut a les transformacions socials, els camperols van ser expulsats dels camps pels propietaris per a transformar les terres en pastures pel bestiar oví. Això, va provocar que milers de camperols marxessin als centres industrials, a les ciutats; moltes de les quals es van desbordar i van causar problemes socials.

Amb el desenvolupament econòmic i el creixement de les ciutats es van produir canvis en el pensament polític (s. XVII), i la població va començar a orientar-se més cap a l’individu i als seus drets.

_ TEORIA SOCIOLÒGICA_*

Es busca sentit als fets i observacions aïllades, cosa que ens porta a teoritzar.

Una teoria és un enunciat que ens expressa com i per què uns fets determinats estan relacionats. Per a avaluar una teoria s’han de tenir en compte diversos factors, com són la forma en què s’han recollit les dades i si aquests són vàlids, i s’utilitza la lògica i altres mètodes d’investigació per a construir i provar teories. Un paradigma teòric, en canvi, és una imatge bàsica de la societat que guia la investigació i les reflexions teòriques de l’investigador.

D’altra banda, podem trobar dues perspectives de la sociologia: uns creien en l’estabilitat de les societats per a mantenir-se estables i en equilibri (Comte); i els altres insistien en el canvi i el conflicte social. És a dir, uns busquen explicar les societats tal com són i els altres volen promoure els canvis socials segons els seus criteris o valors, i això fa que la sociologia es divideixi en tres paradigmes, els quals estan en constant canvi, i que donen lloc a d’altres de menys importància.

_ PRINCIPALS PARADIGMES EN SOCIOLOGIA_*

Els paradigmes que dominen el pensament sociològic són tres: el funcionalisme, la sociologia del conflicte i la teoria de l’acció:

1. Funcionalista: És el paradigma en el qual la societat és un sistema complex en el qual les seves

parts encaixen produint equilibri i estabilitat social; i les vides de les persones estan orientades segons la direcció que marquen les estructures socials, que s’entenen com les funcions socials que compleixen, i per tant, es contribueix al funcionament de la societat.

2. Sociologia del conflicte: s’agrupen les teories sociològiques que analitzen la societat des del

punt de la desigualtat, el conflicte i el canvi social; i és totalment contrari al paradigma funcionalista, ja que destaca la fragmentació i els conflictes socials que són conseqüència de la desigualtat social.

3. Paradigma de l’acció: En aquest paradigma s’estudien les societats en una orientació des de la

persona, i se situa al nivell de les relacions entre persones en els diversos contextos socials i permeten així entendre la societat.

_ NOVA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA: ALTRES VEUS_*

Els paradigmes que dominen el pensament sociològic (funcionalisme, la sociologia del conflicte i la teoria de l’acció) donen lloc a altres enfocaments, que són desenvolupament d’aquests. Uns es concentren en el llenguatge i la conversació, i d’altres en aspectes estructurals o al funcionament de les institucions.

Aquestes altres veus critiquen la sociologia clàssica, i segons alguns autors, la sociologia s’ha d’obrir a altres enfocaments i perspectives, però tot i això es destaca el fet que molts corrents expliquen parcialment l’objectiu específic de la sociologia.

La sociologia ha estat una disciplina masclista: cultivada, centrada, i buscant el benefici dels homes per als homes, però això ha canviat gràcies al desenvolupament d’una metodologia feminista.

Des d’ambdós punts de vista trobem l’objectiu d’estudiar les anàlisis de relació de gènere, i es considera que la sociologia pot i ha de contribuir que l’opressió de les dones s’elimini.

Altres corrents sociològics que trobem són el multiculturalisme i el postcolonialisme; com també les idees de la teoria sociològica postmoderna.

Part 2. Autors clàssics de la sociologia

_ KARL MARX: SOCIETAT I CONFLICTE_*

És un dels tres sociòlegs clàssics, i té com a idea central el conflicte social, és a dir, els conflictes que enfronten a diferents segments de la societat pels recursos disponibles. Per a aquest autor, el conflicte social és el que enfronta les classes socials entre sí: els propietaris dels béns econòmics i als treballadors.

Marx considera el sistema econòmic del segle XIX com capitalista, on la minoria són els propietaris de fàbriques i empreses productores les quals exploten als treballadors per a un sou a preu de cost; i a l’altra banda, es troben els proletaris, els treballadors que es troben al servei dels capitalistes, els qui lluiten per a la millora de les condicions de treball. Aquest autor considerava el sistema econòmic com a base de la societat, i altres institucions socials formaven la superestructura.

Marx va analitzar la societat en la que vivia i la societat del passat, i va elaborar una teoria del canvi social, el qual considerava determinat pel desenvolupament tecnològic, pels conflictes econòmics, pel fet que el conflicte social és causat per la relació d’amo i treballador.

El conflicte en les societats era el conflicte de classes: entre amos i esclaus. També és entre serfs i senyors, i entre capitalistes i proletaris.