Part 1. Principals perspectives teòriques de la sociologia
*PROBLEMES DE LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
La perspectiva sociològica presenta alguns problemes/dificultats, però se’n destaquen tres:
1. La sociologia és part d’un món en constant transformació: L’objecte d’estudi canvia
constantment, ja que les societats canvien.
2. Els sociòlegs són membres d’una societat; són part de l’objecte d’estudi: Els sociòlegs formen
part de la societat, i com estan implicats com a membres de la societat, tenen dificultats per
allunyar-se de l’objecte d’estudi.
3. El coneixement sociològic acaba essent part de la societat: Les tasques que realitzen els
sociòlegs poden arribar a tenir un impacte sobre la societat.
* ELS ORÍGENS DE LA SOCIOLOGIA
El naixement de la sociologia és resultat de determinades causes socials, i va ser creada el 1838 per
August Comte.
La naturalesa de la sociologia fins al segle XIX no es va abordar des d’una perspectiva purament científica
(Durkheim), tot i així, abans del naixement de la sociologia, només s’imaginava com havia de ser la
societat, en comptes d’analitzar-la tal i com era en aquell moment. Per tant, Auguste Comte i Emile
Durkeim, van restar amb l’objectiu d’entendre com és i com funciona la societat per tal d’explicar-la
aplicant el mètode científic, el qual segons Comte es divideix en tres fases:
o Primera fase: Abarca l’Edat Mitjana europea; on s’interpretava i s’explicava la societat en termes
divins, és a dir, que tot estava sotmès a la voluntat de Déu.
o Segona fase: Correspon al Renaixement, on les explicacions teleològiques van passar a ser de
tipus metafísica, basant-se en idees abstractes o principis metafísics.
o Tercera fase: S’intenta explicar la naturalesa en els seus propis termes, sense recórrer a
intervencions divines, sobrenaturals ni cap principi metafísic impossible de contrastar empíricament.
Les transformacions científiques i tecnològiques, les de l’economia industrial, i les concentracions a les
ciutats que van haver a Europa entre els segles XVIII i XIX expliquen el naixement de la sociologia, ja que
degut a les transformacions socials, els camperols van ser expulsats dels camps pels propietaris per a
transformar les terres en pastures pel bestiar oví. Això, va provocar que milers de camperols marxessin
als centres industrials, a les ciutats; moltes de les quals es van desbordar i van causar problemes socials.
Amb el desenvolupament econòmic i el creixement de les ciutats es van produir canvis en el pensament
polític (s. XVII), i la població va començar a orientar-se més cap a l’individu i als seus drets.
* TEORIA SOCIOLÒGICA
Es busca sentit als fets i observacions aïllades, cosa que ens porta a teoritzar.
Una teoria és un enunciat que ens expressa com i per què uns fets determinats estan relacionats. Per a
avaluar una teoria s’han de tenir en compte diversos factors, com són la forma en què s’han recollit les
dades i si aquests són vàlids, i s’utilitza la lògica i altres mètodes d’investigació per a construir i provar
teories. Un paradigma teòric, en canvi, és una imatge bàsica de la societat que guia la investigació i les
reflexions teòriques de l’investigador.
D’altra banda, podem trobar dues perspectives de la sociologia: uns creien en l’estabilitat de les societats
per a mantenir-se estables i en equilibri (Comte); i els altres insistien en el canvi i el conflicte social. És a
dir, uns busquen explicar les societats tal com són i els altres volen promoure els canvis socials segons
els seus criteris o valors, i això fa que la sociologia es divideixi en tres paradigmes, els quals estan en
constant canvi, i que donen lloc a d’altres de menys importància.
EMA 2: L’EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC I EL DESENVOLUPAMENT DE LES
