¡Descarga Evolución del pensamiento sociológico y ciencias sociales: perspectivas y paradigmas - Pro y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
TEMA 2: L’EVOLUCIÓ DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC I EL DESENVOLUPAMENT DE LES CIÈNCIES SOCIALS
Part 1. Principals perspectives teòriques de la sociologia
PROBLEMES DE LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA
La perspectiva sociològica presenta alguns problemes/dificultats, però se’n destaquen tres:
- La sociologia és part d’un món en constant transformació: L’objecte d’estudi canvia constantment, ja que les societats canvien.
- Els sociòlegs són membres d’una societat; són part de l’objecte d’estudi: Els sociòlegs formen part de la societat al contrari d’altres científics, i com estudien coses que els implica com a membres de la societat, tenen dificultats per allunyar-se de l’objecte d’estudi.
- El coneixement sociològic acaba essent part de la societat: Les tasques que realitzen els sociòlegs acaben essent part del coneixement que una societat té de si mateixa, és a dir, que amb el seu objecte d’estudi poden arribar a tenir un impacte sobre la societat.
- ELS ORÍGENS DE LA SOCIOLOGIA
El naixement de la sociologia és resultat de determinades causes socials, i va ser creada el 1838 per August Comte.
CIÈNCIA I SOCIOLOGIA
La naturalesa de la sociologia fins al segle XIX no es va abordar des d’una perspectiva purament científica (Durkheim).
Abans del naixement de la sociologia, només s’imaginava com havia de ser la societat, en comptes d’analitzar-la tal i com era en aquell moment. Per tant, Auguste Comte i Emile Durkeim, van restar amb l’objectiu d’entendre com és i com funciona la societat per tal d’explicar-la aplicant el mètode científic, el qual segons Comte es divideix en tres fases:
o Primera fase: Abarca l’Edat Mitjana europea; on s’interpretava i s’explicava la societat en termes divins, és a dir, que tot estava sotmès a la voluntat de Déu.
o Segona fase: Correspon al Renaixement, on les explicacions teleològiques van passar a ser de tipus metafísica, basant-se en idees abstractes o principis metafísics.
o Tercera fase: És l’última, on s’intenta explicar la naturalesa en els seus propis termes, sense recórrer a intervencions divines o sobrenaturals o qualssevol principi metafísic impossible de contrastar empíricament.
CANVI, TRANSFORMACIÓ I SOCIOLOGIA
Les transformacions científiques i tecnològiques, les transformacions de l’economia industrial, i les concentracions a les ciutats que van haver a Europa entre els segles XVIII i XIX expliquen el naixement de la sociologia.
UNA NOVA ECONOMIA INDUSTRIAL
Durant l’Edat Mitjana, la majoria de la població es dedicava a la producció manufacturera, però a finals del SXVIII, degut al desenvolupament de la mecànica hidràulica i la invenció de la màquina de vapor, es van aprofitar les noves formes d’energia i així es va poder produir a gran escala, i convertint els treballadors en un esglaó més de la cadena de producció.
EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
Degut a les transformacions socials, els camperols van ser expulsats dels camps pels propietaris per així poder transformar les terres en pastures pel bestiar oví, i obtenir guanys en la indústria tèxtil. Això, va provocar que milers de camperols es traslladessin als centres industrials, a les ciutats; i com que el creixement va ser desproporcionat, moltes ciutats es van desbordar i van causar problemes socials.
CANVIS POLÍTICS
A l’Edat Mitjana, governaven els reis per dret diví, i la resta de persones també formaven part d’un pla diví. Amb el desenvolupament econòmic i el creixement de les ciutats es van produir canvis en el pensament polític (s. XVII), i es va passar de l’apel·lació a l’obligació moral i religiosa (pla diví) a ser lleials als seus governants (satisfer les seves necessitats i interessos) i es va començar a orientar més cap a l’individu i als seus drets.
* TEORIA SOCIOLÒGICA
Es busca sentit als fets i observacions aïllades, cosa que ens porta a teoritzar.
Una teoria és un enunciat que ens expressa com i per què uns fets determinats estan relacionats. Per a avaluar una teoria s’han de tenir en compte diversos factors, com són la forma en què s’han recollit les dades i si aquests són vàlids, i s’utilitza la lògica i altres mètodes d’investigació per a construir i provar teories. Un paradigma teòric, en canvi, és una imatge bàsica de la societat que guia la investigació i les reflexions teòriques de l’investigador.
D’altra banda, podem trobar dues perspectives de la sociologia: uns creien en l’estabilitat de les societats per a mantenir-se estables i en equilibri (Comte); i els altres insistien en el canvi i el conflicte social. És a dir, uns busquen explicar les societats tal com són i els altres volen promoure els canvis socials segons els seus criteris o valors, i això fa que la sociologia es divideixi en tres paradigmes, els quals estan en constant canvi, i que donen lloc a d’altres de menys importància.
* PRINCIPALS PARADIGMES EN SOCIOLOGIA
conflicte i la teoria de l’acció:
EL PARADIGMA FUNCIONALISTA
És el paradigma en el qual la societat és un sistema complex en el qual les seves parts encaixen produint equilibri i estabilitat social; i les vides de les persones estan orientades segons la direcció que marquen les estructures socials, que s’entenen com les funcions socials que compleixen, i per tant, es contribueix al funcionament de la societat.
El paradigma funcionalista s’entenia com una visió de la societat amb tot ordenat, comprensible i estable; per tal de combinar la visió de la societat amb mètodes científics d’investigació per entendre què és el que fa que una societat funcioni. Per tant, els sociòlegs han acabat considerant aquest paradigma com a conservador.
LA SOCIOLOGIA DEL CONFLICTE
A la sociologia del conflicte s’agrupen les teories sociològiques que analitzen la societat des del punt de la desigualtat, el conflicte i el canvi social; i és totalment contrari al paradigma funcionalista, ja que destaca la fragmentació i els conflictes socials que són conseqüència de la desigualtat social.
En aquest paradigma s’exploren les causes i efectes de les desigualtats econòmiques, racials, de gènere, etc., i per tant, les estructures socials perpetuen una distribució desigual dels recursos econòmics i polítics entre la població, amb la qual cosa en aquest paradigma es busca descriure com funcionen les societats, però també reduir les desigualtats socials i això provoca que deixi de banda els mecanismes que afavoreixen l’equilibri i el canvi social.
EL PARADIGMA DE L’ACCIÓ
En aquest paradigma s’estudien les societats en una orientació des de la persona, i se situa al nivell de les relacions entre persones en els diversos contextos socials i permeten així entendre la societat.
Les accions que realitzen els individus i el significat que donen ells mateixos a aquestes accions són el que configura la societat; i la societat moderna es considera com un nou mode de pensar i no com el producte dels avenços tecnològics o del capitalisme.
* NOVA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA: ALTRES VEUS
Els paradigmes que dominen el pensament sociològic (funcionalisme, la sociologia del conflicte i la teoria de l’acció) donen lloc a altres enfocaments, que són desenvolupament d’aquests. Uns es concentren en el llenguatge i la conversació, i d’altres en aspectes estructurals o al funcionament de les institucions.
Aquestes altres veus critiquen la sociologia clàssica, i segons alguns autors, la sociologia s’ha d’obrir a altres enfocaments i perspectives, però tot i això es destaca el fet que molts corrents expliquen parcialment l’objectiu específic de la sociologia.
LA SOCIOLOGIA FEMINISTA
La sociologia ha estat una disciplina masclista: cultivada, centrada, i buscant el benefici dels homes per als homes, però això ha canviat gràcies al desenvolupament d’una metodologia feminista.
Des d’ambdós punts de vista trobem l’objectiu d’estudiar les anàlisis de relació de gènere, i es considera que la sociologia pot i ha de contribuir que l’opressió de les dones s’elimini.
ALTRES VEUS
Altres corrents sociològics que trobem són el multiculturalisme i el postcolonialisme; com també les idees de la teoria sociològica postmoderna.
