Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Resum tema 2 genètica, Ejercicios de Biotecnología

Asignatura: enginyeria genetica, Profesor: , Carrera: Biotecnologia, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 13/02/2018

carlachaar
carlachaar 🇪🇸

5

(3)

26 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2. ORGANITZACIÓ DEL DNA EN CROMATINA I EN CROMOSOMES
Model de la doble hèlix de Watson i Crick
Cèl·lula eucariota i nivells d’organització del DNA
Nucleosomes, histones
Fibra d’11 nanòmetres
Fibres de 30 i 300 nanòmetres
Cromosoma metafàsic
Telòmers, centròmers, braços i cromàtides d’un cromosoma
Cromosomes, cromàtides i cadenes de DNA en les fases del cicle cel·lular
_________________________________________________
El DNA i l’RNA són àcids nucleics compostos per la unió seqüencial d’unes unitats
bàsiques anomenades nucleòtids. Les anàlisis de difracció de raigs X de la molècula de
DNA van aportar la informació clau per resoldre l’estructura de la molècula. D’acord
amb el model de Watson i Crick, la molècula de DNA consisteix en dues cadenes
polinucleotídiques antiparal·leles unides per ponts d’hidrogen entre parells de bases
(adenina i timina, guanina i citosina) en una doble hèlix. El diàmetre de l’hèlix és de
2 nm, i cada volta completa, de 3,4 nm, conté deu parells de bases. La importància
d’aquesta estructura rau en el fet que ja permet entreveure de quina manera el DNA
acompleix les funcions pròpies del material hereditari.
Els cromosomes eucariotes són una estructura dinàmica. Durant la divisió
cel·lular es troben compactats fins a deu mil vegades respecte de la longitud que tindria
la doble hèlix i esdevenen visibles per microscòpia òptica. Per contra, la compactació
dels cromosomes interfàsics és d’unes cinc-centes vegades i contenen regions
específiques fortament descondensades per permetre la reparació, la còpia o l’expressió
del DNA. El primer nivell d’estructura de la cromatina és la doble cadena de DNA,
d’uns 2 nm de diàmetre. El DNA eucariòtic s’estructura en nucleosomes, estructures
globulars amb un nucli proteic d’histones. Les histones constitueixen aproximadament el
50 % de la massa del cromosoma i n’hi ha de cinc classes diferents. L’associació del
DNA amb histones dóna lloc a una estructura en forma de rosari, visible per microscòpia
electrònica quan es descondensa artificialment el DNA. Cada nucleosoma conté un
octàmer d’histones al voltant del qual s’associa el DNA per enllaços de pont d’hidrogen
fent una volta i tres quarts (aproximadament, dos-cents parells de bases). Les cues N-
terminals de les histones es projecten cap a l’exterior de l’estructura i són importants per
a la regulació del grau d’empaquetament. Sembla que dins la cèl·lula, els cromosomes
rarament es troben en forma de collaret d’histones. Els nucleosomes s’associen amb
l’ajut de la histona H1 per formar un filament més curt i ample: la fibra de 11 nm, que
quan es cargola dóna la fibra de 30 nm (estat habitual de la cromatina). L’estructura
tridimensional de la fibra de 30 nm encara no s’ha aclarit completament, i sembla que
adopta una forma de solenoide o en zig-zag, observable en microscòpia electrònica en
condicions salines concretes. La fibra de 30 nm es replega gràcies a proteïnes
desconegudes i genera fibres de 300 nm de diàmetre. El cromosoma metafàsic
(700 nm) és l’últim nivell d’organització (compactació màxima del DNA) i es visualitza
per microscòpia òptica. Està format per bagues de la fibra de 300 nm i s’hipotetitza que
conté un bastiment proteic. El grau de compactació és molt menor en el cromosoma
interfàsic, que sembla que estaria format majoritàriament per fibres d’11 i 30 nm. Els
canvis en l’estructura de la cromatina són un nivell essencial de regulació de l’expressió
gènica i les histones hi tenen un paper clau. Existeixen variants de les quatre histones
estàndar que poden substituir-les en regions concretes dels cromosomes per a conferir-lis
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum tema 2 genètica y más Ejercicios en PDF de Biotecnología solo en Docsity!

TEMA 2. ORGANITZACIÓ DEL DNA EN CROMATINA I EN CROMOSOMES

Model de la doble hèlix de Watson i Crick Cèl·lula eucariota i nivells d’organització del DNA

  • Nucleosomes, histones
  • Fibra d’11 nanòmetres
  • Fibres de 30 i 300 nanòmetres
  • Cromosoma metafàsic Telòmers, centròmers, braços i cromàtides d’un cromosoma Cromosomes, cromàtides i cadenes de DNA en les fases del cicle cel·lular _________________________________________________ El DNA i l’ RNA són àcids nucleics compostos per la unió seqüencial d’unes unitats bàsiques anomenades nucleòtids. Les anàlisis de difracció de raigs X de la molècula de DNA van aportar la informació clau per resoldre l’estructura de la molècula. D’acord amb el model de Watson i Crick , la molècula de DNA consisteix en dues cadenes polinucleotídiques antiparal·leles unides per ponts d’hidrogen entre parells de bases (adenina i timina, guanina i citosina) en una doble hèlix. El diàmetre de l’hèlix és de 2 nm, i cada volta completa, de 3,4 nm, conté deu parells de bases. La importància d’aquesta estructura rau en el fet que ja permet entreveure de quina manera el DNA acompleix les funcions pròpies del material hereditari. Els cromosomes eucariotes són una estructura dinàmica. Durant la divisió cel·lular es troben compactats fins a deu mil vegades respecte de la longitud que tindria la doble hèlix i esdevenen visibles per microscòpia òptica. Per contra, la compactació dels cromosomes interfàsics és d’unes cinc-centes vegades i contenen regions específiques fortament descondensades per permetre la reparació, la còpia o l’expressió del DNA. El primer nivell d’estructura de la cromatina és la doble cadena de DNA, d’uns 2 nm de diàmetre. El DNA eucariòtic s’estructura en nucleosomes , estructures globulars amb un nucli proteic d’histones. Les histones constitueixen aproximadament el 50 % de la massa del cromosoma i n’hi ha de cinc classes diferents. L’associació del DNA amb histones dóna lloc a una estructura en forma de rosari, visible per microscòpia electrònica quan es descondensa artificialment el DNA. Cada nucleosoma conté un octàmer d’ histones al voltant del qual s’associa el DNA per enllaços de pont d’hidrogen fent una volta i tres quarts (aproximadament, dos-cents parells de bases). Les cues N- terminals de les histones es projecten cap a l’exterior de l’estructura i són importants per a la regulació del grau d’empaquetament. Sembla que dins la cèl·lula, els cromosomes rarament es troben en forma de collaret d’histones. Els nucleosomes s’associen amb l’ajut de la histona H1 per formar un filament més curt i ample: la fibra de 11 nm , que quan es cargola dóna la fibra de 30 nm (estat habitual de la cromatina). L’estructura tridimensional de la fibra de 30 nm encara no s’ha aclarit completament, i sembla que adopta una forma de solenoide o en zig-zag, observable en microscòpia electrònica en condicions salines concretes. La fibra de 30 nm es replega gràcies a proteïnes desconegudes i genera fibres de 300 nm de diàmetre. El cromosoma metafàsic (700 nm) és l’últim nivell d’organització (compactació màxima del DNA) i es visualitza per microscòpia òptica. Està format per bagues de la fibra de 300 nm i s’hipotetitza que conté un bastiment proteic. El grau de compactació és molt menor en el cromosoma interfàsic, que sembla que estaria format majoritàriament per fibres d’11 i 30 nm. Els canvis en l’estructura de la cromatina són un nivell essencial de regulació de l’expressió gènica i les histones hi tenen un paper clau. Existeixen variants de les quatre histones estàndar que poden substituir-les en regions concretes dels cromosomes per a conferir-lis

funcions especialitzades. Un exemple seria CENP-A, variant de la histona H3, que es troba en el DNA centromèric. Els cromosomes eucariòtics són cadenes dobles de DNA lineal. Quan la cèl·lula està quiescent, la cromatina no està condensada: és el cromosoma interfàsic. En la primera part del cicle cel·lular (G1) cada cromosoma està format per una única cadena doble de DNA o cromàtida. Quan en DNA es duplica (fase S), es formen dues cadenes dobles idèntiques de DNA, que queden transitòriament unides pel centròmer. Així doncs, en la segona part del cicle cel·lular (G2), cada cromosoma està format per 2 dobles cadenes o cromàtides idèntiques, que per això anomenem cromàtides germanes. Les proteïnes SMC ( estructural maintenance of chromosome) són necessàries per a mantenir unides les dues cromàtides germanes ( cohesines ). En la fase de divisió cel·lular, el DNA es condensa i els cromosomes apareixen en la seva aparença típica de cromosoma metafàsic (essent la metafase un dels estadis de la divisió cel·lular). També aquí són necessàries unes proteïnes SMC anomenades condensines. La compactació del DNA en cromosomes facilita el moviment del material genètic durant la divisió cel·lular. A més dels gens, els cromosomes contenen tres elements funcionals més: els orígens de replicació, els telòmers i el centròmer. Els orígens de replicació i els telòmers permeten la duplicació i l’estabilitat del cromosoma. El centròmer es visualitza a escala microscòpica com una constricció del cromosoma condensat i uneix les dues cromàtides del cromosoma metafàsic, en el qual el DNA s’ha replicat. La seva funció és unir la molècula de DNA al fus mitòtic per fer possible la segregació durant la divisió cel·lular. La posició del centròmer determina la longitud dels dos braços del cromosoma, que s’anomenen p i q , curt i llarg respectivament. Segons la posició del centròmer, els cromosomes es classifiquen en: metacèntrics (centròmer al centre); submetacèntrics (centròmer en una posició no centrada, generant un braç curt, p, i un braç llarg, q); acrocèntrics (centròmer prop d’un extrem) i telocèntrics (centròmer en un extrem). Els organismes eucariòtics poden ser haploides o diploides. Quan l’organisme o la cèl·lula només té un cromosoma de cada tipus, es diu que és haploide. El conjunt d’un cromosoma de cada tipus que conforma el genoma d’un organisme s’anomena complement cromosòmic i es representa habitualment per n. Els organismes de reproducció sexual són diploides, i tenen una parella de cada cromosoma. Per tant, tenen doble complement cromosómic, és a dir, són 2n; o dit d’una altra manera, tenen dues dotacions del seu genoma per cèl·lula. Els cromosomes de cada parella inclouen la mateixa informació genètica (els mateixos gens en el mateix ordre), i s’anomenen cromosomes homòlegs. Les cromàtides de cromosomes homòlegs s’anomenen cromàtides homòlogues. Cada gen pot ser present en diferents variants de seqüència, que s’anomenen al·lels. Per a cada parella de cromosomes homòlegs, cada cromosoma procedeix d’un parental diferent (un té origen patern i l’altre matern). La diploidia, juntament amb la variabilitat al·lèlica , implica que hi ha organismes amb genotip homozigot o heterozigot, amb possibles relacions de dominància/recessivitat, codominància i epistàsia. Les cèl·lules dels organismes diploides poden presentar dos tipus diferents de divisió cel·lular: la mitosi , on es manté el nombre de cromosomes, i es passa de cèl·lules 2n a 2n (o de n a n). I la meiosi o divisió reductora, on es redueix a la meitat el nombre de cromosomes, de forma que les cè·lules mare 2n generen cèl·lules filles finals amb un únic complement genètic, n. Aquestes cèl·lules produïdes per la meiosis són gamètiques, i poden fusionar-se per donar un zigot, que és 2n. La diferència principal entre mitosi i meiosi és que a aquesta última, es separen primer els cromosomes homòlegs i, en una segona divisió, les cromàtides germanes, mentre que a la mitosi es separen les