

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: enginyeria genetica, Profesor: , Carrera: Biotecnologia, Universidad: UB
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Model de la doble hèlix de Watson i Crick Cèl·lula eucariota i nivells d’organització del DNA
funcions especialitzades. Un exemple seria CENP-A, variant de la histona H3, que es troba en el DNA centromèric. Els cromosomes eucariòtics són cadenes dobles de DNA lineal. Quan la cèl·lula està quiescent, la cromatina no està condensada: és el cromosoma interfàsic. En la primera part del cicle cel·lular (G1) cada cromosoma està format per una única cadena doble de DNA o cromàtida. Quan en DNA es duplica (fase S), es formen dues cadenes dobles idèntiques de DNA, que queden transitòriament unides pel centròmer. Així doncs, en la segona part del cicle cel·lular (G2), cada cromosoma està format per 2 dobles cadenes o cromàtides idèntiques, que per això anomenem cromàtides germanes. Les proteïnes SMC ( estructural maintenance of chromosome) són necessàries per a mantenir unides les dues cromàtides germanes ( cohesines ). En la fase de divisió cel·lular, el DNA es condensa i els cromosomes apareixen en la seva aparença típica de cromosoma metafàsic (essent la metafase un dels estadis de la divisió cel·lular). També aquí són necessàries unes proteïnes SMC anomenades condensines. La compactació del DNA en cromosomes facilita el moviment del material genètic durant la divisió cel·lular. A més dels gens, els cromosomes contenen tres elements funcionals més: els orígens de replicació, els telòmers i el centròmer. Els orígens de replicació i els telòmers permeten la duplicació i l’estabilitat del cromosoma. El centròmer es visualitza a escala microscòpica com una constricció del cromosoma condensat i uneix les dues cromàtides del cromosoma metafàsic, en el qual el DNA s’ha replicat. La seva funció és unir la molècula de DNA al fus mitòtic per fer possible la segregació durant la divisió cel·lular. La posició del centròmer determina la longitud dels dos braços del cromosoma, que s’anomenen p i q , curt i llarg respectivament. Segons la posició del centròmer, els cromosomes es classifiquen en: metacèntrics (centròmer al centre); submetacèntrics (centròmer en una posició no centrada, generant un braç curt, p, i un braç llarg, q); acrocèntrics (centròmer prop d’un extrem) i telocèntrics (centròmer en un extrem). Els organismes eucariòtics poden ser haploides o diploides. Quan l’organisme o la cèl·lula només té un cromosoma de cada tipus, es diu que és haploide. El conjunt d’un cromosoma de cada tipus que conforma el genoma d’un organisme s’anomena complement cromosòmic i es representa habitualment per n. Els organismes de reproducció sexual són diploides, i tenen una parella de cada cromosoma. Per tant, tenen doble complement cromosómic, és a dir, són 2n; o dit d’una altra manera, tenen dues dotacions del seu genoma per cèl·lula. Els cromosomes de cada parella inclouen la mateixa informació genètica (els mateixos gens en el mateix ordre), i s’anomenen cromosomes homòlegs. Les cromàtides de cromosomes homòlegs s’anomenen cromàtides homòlogues. Cada gen pot ser present en diferents variants de seqüència, que s’anomenen al·lels. Per a cada parella de cromosomes homòlegs, cada cromosoma procedeix d’un parental diferent (un té origen patern i l’altre matern). La diploidia, juntament amb la variabilitat al·lèlica , implica que hi ha organismes amb genotip homozigot o heterozigot, amb possibles relacions de dominància/recessivitat, codominància i epistàsia. Les cèl·lules dels organismes diploides poden presentar dos tipus diferents de divisió cel·lular: la mitosi , on es manté el nombre de cromosomes, i es passa de cèl·lules 2n a 2n (o de n a n). I la meiosi o divisió reductora, on es redueix a la meitat el nombre de cromosomes, de forma que les cè·lules mare 2n generen cèl·lules filles finals amb un únic complement genètic, n. Aquestes cèl·lules produïdes per la meiosis són gamètiques, i poden fusionar-se per donar un zigot, que és 2n. La diferència principal entre mitosi i meiosi és que a aquesta última, es separen primer els cromosomes homòlegs i, en una segona divisió, les cromàtides germanes, mentre que a la mitosi es separen les