Resum tots els temes, Resúmenes de Biología Celular

¡Descarga Resum tots els temes y más Resúmenes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!

PA Por sólo 2,99€ ip | E pe * PEN A a 3 $2 COMPR DESCARGA QUEFOTOCOPTA pi PUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular TEMA 1: CARACTERISTIQUES GENERALS DE LA CÉL-LULA La cel-lula és la unitat funcional més petita que hi ha entre els éssers vius. Aquests s'organitzen en 5 regnes: | ESTRUCTURA | ORGANITZACIÓ [ NV. NUTRICION. | EXEN ] Moneres Procariotes Unicel-lulars o | Autótrof Bacteris colonials Heterotrof Micoplasmes Aeróbic Algues verdes ¡ Anaeróbic blaves Protistes Eucariotes Unicel-lulars O | Autotrof Algues colonials Heterótrof unicel-lulars Aeróbic Protozous Anaeróbic Fongs Eucariotes Unicel-lulars O | Heterotrofs Llevats pluricel-lulars Vegetals Eucariotes Pluricel-lulars Autotrofs Animals Eucariotes Pluricel-lulars Heterótrofs CEL:LULA EUCARIOTA És el tipus de cél-lula que está dotada de diversos compartiments, cadascun mo dels quals té una funció diferent ¡ estan alhora intercomunicats. Un exemple són els “2 ribosomes, uns orgánuls situats al citosol cel-lular que s'ocupen de la síntesi de proteines, que posteriorment són transportades. Hi ha tres tipus de transport: 1. Transport a traves de porus: és el que es dona per a transportar proteines del citosol al nucli AS FLASTIOS ENDOPCASIC AENCULOA dr ll fstcrerony lenooecue || Fuesicies TySOSGUES 2. Transport transmembrana: és el que es dóna a través de proteines LEA translocadores (carriers o permeases) de les membranes dels diferents orgánuls. 3. Tranport vesicular: es produeix mitjancant vesícules entre els diferents orgánuls. Les proteines tenen una segúéencia senyal, un conjunt d'aminoácids que tenen unes característiques especifiques que determinen on ha d'anar a parar la proteina en questió. Aquesta seqúencia és la llegida pels porus ¡ pot estar situada en qualsevol punt de la proteina. Pot ser que estigui a la punta de la NP e 00H PE A d e proteina o també que ocupi tres punts concrets 00H d'aquesta. En aquest cas, la proteina será reconeguda un cop s'hagi plegat sobre ella mateixa. regions contributing to signal parch TEMA 2: MEMBRANES CEL-LULARS La membrana plasmática és la estructura que envolta i limita els compartiments de la cel-lula respecte de l'exterior, és asimétrica. La membrana actua de barrera selectiva al pas de molécules, com a transportadora de ¡ons ¡ altres metabolits, interaccions cel-lulars.... Estructura: baásicament té dos components: lípids ¡ proteines els quals es troben en la mateixa quantitat en massa, tot ¡ que els lípids ocupen més volum. Aquests es disposen formant una bicapa lipídica que té un gruix de 5 nm. Els lípids característics de les membranes són els fosfolípids, caracteritzats per tenir un cap hidrofílic o polar (miscible amb aigua) i dures cues hidrofóbiques formades per ácids grassos, els quals poden ser saturats o insaturats depenent del nombre d'enllagos amb que s'uneixin els carbonis. La disposició adopten automáticament al entrar en contacte amb un medi aquós, de forma que si la membrana es trenca, la capa té tendencia a unir-se formant vesícules. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com RA TU PACK Y DESCARGA QUEFOTOCOPLARLO E a PUNTEEN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular adoptar també una forma de f-Barrel(3) de carácter hidrofóbic que travessa moltes vegades la membrana formant un canal. Hi ha proteines que no són transmembrana peró que adopten posició de tipus helix, que és la regió pels quals s'uneix als fosfolípids de la bicapa (4). També poden unir-se a la membrana a través d'enllacos covalents o GPI, que són molt forts (5) o bé mitjancant sucres, trobant-se així a la part extracel-lular (6). A més, a les proteines transmembrana es poden unir proteines periféeriques, que poden estar tant a la regió extracel-lular com la intracel-lular (7)(8). Per a estudiar les proteines de membrana s'utilitzen els eritrócits, ja que al no tenir nucli no es pot prendre per error un fragment de la membrana nuclear. En aquestes cel-lules ¡ en la resta es pot observar una zona fosca que envolta la membrana plasmática formada per tots els sucres units a la membrana i que rep el nom de glicocálix. La seva funció és protegir la cél-lula en medis ácids ¡ permetre l'acció d'aquesta amb altres molécules. TEMA 3: EL RETICLE ENDOPLASMÁTIC El RE endoplasmátic és un conjunt de sacs membranosos ¡ aplanats, ¡ estructuralment está connectat amb la membrana nuclear. La seva funció és la formació de lípids i proteines de membrana que després d'haver-se sintetitzat, són transportats a través de vesícules cap a l'aparell de Golgi, endosomes, lisosomes, vesícules de secreció ¡ a la membrana plasmática. Se'n distingeixen dos regions: el llis ¡ el rugós que estan connectats i que formen part de la mateixa estructura. Depenent de la funció cel-lular, el RE Llis estará més o menys desenvolupat, ¡ la seva missió és contribuir en el metabolisme i síntesi de lípids, hormones esteroides, magatzem de calci, detoxificació. El RE Rugós es diferencia del llis perque té ribosomes adossats a la cara externa de la membrana, els quals (estan normalment lliures en el citoplasma). La funció d'aquests és la síntesi de proteines: al fer-se la transcripció de ''DNA, surt del nucli una cadena de ARN missatger, les molécules de la qual són reconegudes pel ribosomes, encarregats per la traducció ¡ sintetitzar d'aquesta manera els aminoácids que formaran la proteina. Les proteines que estan destinades al RE tenen com a zona senyal la seva part terminal, que está formada per un conjunt d'aminoácids hidrofóbics. La seqúencia senyal és reconeguda per una mateixa proteina anomenada SRP (partícula reconeixedora de la senyal) que s'uneix al ribosoma ¡ el transporta cap a un receptor (proteina inserida a la membrana) del RE. Al costat del receptor hi ha un complexe proteic que s'anomena SEC 61. Un cop la proteina del SERP s'ha unit al receptor, el ribosoma quedat unit també al complexe proteic en forma de canal, que sobre i permet que continui la síntesi de la proteina cap a l'interior del RE. Tot seguit una peptidassa inserida a la membrana del RE talla la proteina per la seqúencia senyal, la qual queda inserida dins del lumen (zona interior del RE). Un cop allá será transportada a 'orgánul on pertoqui mitjangant vesícules o bé es quedara al RE si conté una senyal composta per Lys-Asp-Glu-Leu. > senyal KDEL. eS Cytosol ER membrana. ER lumen Tránslocon —— Translocon (closed) (open) Emos peptidase! Cidaved signal sequence Folded protein Mentre se sintetitza la proteina poden afegir-se-li sucres en la zona on está l'aminoácid Asp, ¡ els sucres que s'uniran seran la glucosa, la manosa, ¡ la N-acetilglucosamina. Si pel contrari la proteina no conte 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com Y DESCARGA QUE FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular Paminoácid Asp, no se li unirá cap sucre. El lípid encarregat d'unir els sucres a la membrana del RE ¡ de fer la fusió sucre-proteina s'anomena dolicol. A la membrana del RE també hi ha proteines encarregades de crear fosfolípids agafant molécules que hi ha lliures pel citosol i amb l'ajut d'enzims situats a la cara extracel-lular de la membrana. En aquesta part és on són creats els ácids grassos, i n'hi ha que es passen a la banda intracel-lular mitjancant el moviment de flip-flop, per tal que la capa de fosfolípids quedi asimétrica (aquest moviment és provocat per uns enzims translocadors). Les proteines intercanviadores de fosfolípids porten els fosfolípids de la membrana del reticle endoplasmátic a la membrana mitocondrial o dels peroxisomes, on és inserida. Transport post-traduccional: transport de proteines a diferents orgánuls una vegada ja est+a totalment traduida la proteina. Transport co-traduccional: mentre es va traduint la proteina va entrant al RE. TEMA 4: APARELL DE GOLGI Uaparell de Golgi és el gran distribuidor de les proteines pels orgánuls cel-lulars. Aquestes proteines que rep procedeixen del RE (que és el que les sintetitza mitjancant els ribosomes al citosol). Dins del RE les proteines són reconegudes per les anomenades proteines xaperones, que les pleguen donant-los-hi una estructura tridimensional. Les proteines adaptadores són les encarregades d' invaginar la membrana del RE ¡ formar les vesícules aportant la forca necessária. Si la proteina ha estat mal plegada, aquesta será degradada, i si no, estara llesta per a la posterior incorporació de sucres. En el seu camí cap al Golgi, les proteines exclusives del RE, és a dir, aquelles que tenen un domini format per quatre aminoácids anomenats KDEL, són reconegudes per receptors específics que la recobreixen amb la proteina de cobertura COP1 encarregada de retornar la proteina en questió al RE. Aquest transport retróograd ajuda a que certes proteines s'enriqueixin ¡ PHN resideixin únicament en el reticle. green : A á sectetory (2) Cor Un altre tipus de proteina de coberta és la COP2, protein él coat ES que transporta les vesícules del RE al Golgi. Les vesícules cs e es mouen per la cél-lules grácies a les proteines DEl motores, que les fan lliscar sobre els microtúbuls. [assi Durant el canvi del RE al Golgi, les vesícules perden la cobertura proteica i normalment s'ajunten amb altres | en rosidon vesicular tubular 7 a a 7 ' PTA cél-lules, ¡ per fusió formen uns compartiments protein 0 o a” intermedis entre els dos orgánuls que, desplacant-se, ais) 'Golgistack trans — > 5 a S (e Golgi Golgi s'acaben fusionant amb l'aparell de Golgi. network network Qualsevol vesícula porta a la seva superfície les proteines VSNARE, que identifiquen les TSARE, situades a la membrana receptora. Aquesta mecanisme garanteix la correcta fusió de les vesícules amb el compartiment corresponent. Quan es produeix la fusió, el cargo (material emmagatzemat) s'allibera. El Golgi está dividit en 3 regions: la cara CIS és la part receptora, allá on es fusiones les vesícules per a lliurar el que duen a l'interior. La zona intermedia ¡ és la part on té lloc el procés de maduració de les proteines, en el que aquestes són modificades de forma seqúencial. A la cara TRANS és on es formen les vesícules per a ser enviades als diferents orgánuls de la cél-lula o l'exterior a través de la fusió de la membrana plasmática (exocitosi). De la mateixa manera el material també pot entrar dins de la cél-lula en forma de vesícules per mitjá de endocitosi. Per compensar els processos d'endocitosi la cel-lula provoca processos d'exocitosi per a que la superfície total de la membrana sigui constant. Les funcions del Golgi són la classificació de proteines segons la seva destinació, la síntesi de carbohidrats, la proteolisi parcial proteica (sulfatació), la formació de lipoproteines (+ lípids) ¡ glicoproteines (mes sucre glicocilació). La incorporació de sucres en una proteina té certs avantatges: 1. Protegeix la proteina per a que les proteases no la degradin. 2. La direcciona cap al compartiment adient. 3. Li modifica la configuració tridimensional afegint-li noves cárregues. 4. Serveix de control de qualitat per a aquelles proteines mal plegades. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com Y DESCARGA QUE FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular Golgi que tenen incorporat el sucre manosa-6-fosfat. En l'endocitosi, les vesícules també es mouen sobre els microtúbuls grácies a les proteines motores. Aquest procés no és sempre igual en tots els casos. Depenen de clatrina trobem 4 tipus: - Captació de LDL (glicoproteina de baixa densitat) La cel-lula necesita captar colesterol, aquest viatge a la sang en forma de LDL on ha de ser captat pel receptor de LDL. El receptor de LDL conté senyals específiques que interaccionen amb la proteina adaptadora AP2 ¡ aquesta proteina interacciona amb els sots recoberts de clatrina, fent que aquesta s'alliberi ¡ així permet lentrada de LDL a la cél-lula formant una vesícula. Un cop dins l'enganxa als endosomes primarens es dona el reciclatge on el receptor es tornará a la membrana plasmática, i la molécula de LDL anira als endosomes tardans. HIPERCOLESTEROLEMIA / ARTEROSCLEROSIS: es dona quan els receptors de LDL estan mutats ¡ fa que la molécula de LDL s'acumuli als capil-lars perqué no es reconeguda pel receptor. - Receptor d'EGF(creixement epidérmic) EGF es una hormona que viatge per la sang i s'uneix al seu receptor i quan s'activa provoca moltes senyalitzacions (entre d'altres porta la cél-lula a dividir-se) Quan EGF s'uneix al receptor fa que la velocitat sigui més rápida i quan aquest arriben als endosomes primerenc. La unió EGF amb el seu receptor es molt forta i no permet que es puguin separar ¡ acaben passant receptor ¡ lligand als endosomes tardans, on el receptor finalment es degrada als lisosomes. - Transferina té senyals per interaccionar amb la proteina AP2 ¡ així fer que la proteina s'envolti de clatrina i arriba als endosomes primerenc, al tenir pH més ácid, el ferro es dissocia ¡ així es alliberat a l'organisme. El que queda de ferro unit al receptor s"anomena APOTRANSFERRINA que per reciclatge torna a la membrana ¡al tenir un pH més basic a la membrana, l'apotransferrina té menys afinitat pel receptor ¡ així aquest es pot tornar a unir a una altre molécula de transferrina - Captació lgGs (immunoglobulines/anticossos):reconegudes per receptors IgG ¡ reconeixen la fracció constant. El receptor interacciona amb la clatrina, es dona la transitosis que porta la IgG des de un fluid que pot ser d'un organ a la sang. A la sang el pH es neutre i fa que perdi el receptor. Existeix una altra via específica d'endocitosi anomenada trancitosi i mediada per uns endosomes, com per exemple de la llum de l'intestí a la sang. En aquest procés, lligand i receptor no se separen i són transportats de la llum de l'intestí fins la membrana basal per mitjá de vesícules de trancitosi. Un altre cas d'endocitosi és la dels transportadors de glucosa, que són endosomes de reciclatge que s'esperen abans de fusionar-se amb la membrana i només ho fan quan la cel-lula és estimulada per la insulina a través d'un receptor, abocant la glucosa a la sang. Qualsevol problema en aquest procés provoca diabetis. TEMA 7: ELS LISOSOMES La funció dels lisosomes és la digestió de macromolécules cel-lulars. És 'orgánul encarregat d'eliminar partícules, proteines o altres orgánuls, i ho aconsegueix grácies a les hidrolases ácides (lipases, proteases, sulfatases...), uns enzims hidrolítics que tallen les macromolécules, i n'hi ha fins a 40 diferents. Tots els elements senzills que s'obtenen després de la digestió surten al citosol per poder ser aprofitats per la céllula. El pH dins dels lisosomes és de 5, aquesta característica protegeix a la resta d'orgánuls del citosol, ja que com aquest té un pH de 7, en el cas del lisosoma es trenqués els enzims hidrolítics es neutralitzarien ja que només són efectius en medis ácids. El pH acid s'obté pel transport de protons precedents de molécules d' hidrogen. El lisosoma obté aquests protons a través d'una bomba de H' situada a la seva membrana, que és un complexe proteic valent-se del pas de l' ATP a ADP mitjancant d'hidrólisi, obté protons H”. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com Y DESCARGA QUE FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular El lisosoma és un orgánul molt variable en quant a mida ¡ es diferencia dins la cél-lula grácies a tincions. Es formen a partir de les proteines ¡ els lípids precedents de l'aparell de Golgi, ¡ els enzims hidrolítics també són transportats des d'aquest per trafic vesicular cap al lisosoma, ¡ un cop les vesícules es fusionen amb la membrana, els enzims s'activen. Els lípids ¡ proteines del propi lisosoma estan protegits d'aquests enzims grácies als sucres que tenen incorporats i estan glicocilats. En els lisosomes, els components poden ser degradats a través de tres vies: 1. Endocitosi 2. Autofagia: eliminació dels orgánuls de la propia cel-lula, en la que l'orgánul vell és envoltat de membrana de forma que queda dins una vesícula ¡ és transportat al lisosoma. 3. Fagocitosi: es dona quan organismes o partícules alienes a la cel-lula com bacteris són envoltats de membrana (fagosoma) i transportats al lisosoma. Algunes de les malalties q fan referencia als lisosomes les podríem dividir en: malalties per exocitosi dels enzims lisosomals (els lisosomes buiden tot el seu contingut a l'exterior provocant una autólisi de les cél-lules) i¡ malalties per acumulació de productes que no poden ser degradats en els lisosomes (són hereditáries i provoquen la mort abans d'arribar a la pubertat). TEMA 8: MITOCONDRIS I PEROXISOMES La funció dels mitocondris és generar energia mitjancant el cicle de Krebs (per a cada molécula de piruvat que va al mitocondri sobtenen 8 ATP) dins el mitocondri, els processos importants són: cicle de Vacid cítric, transport d'electrons, la cadena respiratoria ¡ el procés d'oxidació cel-lular. Grácies a totes aquestes fases s'obté l'energia necessária. Els mitocondris són orgánuls plástids que poden tenir diferents formes i tamanys, ¡i es localitzen a qualsevol punt del citosol, tot i que normalment estan associats al citoesquelet (organitzador dels orgánuls cel-lulars), al voltant del flagels ¡ a les cél-lules musculars. Els mitocondris estan envoltats d'una membrana doble, la part externa de la qual és la mme i la interna la mmi. L'espai entre les membranes és l'espai intermembrana. La membrana externa és continua, mentre que la interna es plega formant crestes mitocondrials, ja que l'orgánul necessita molta superfície de membrana per a que es donin totes les reaccions necessáries. A més, contenen una molécula de DNA circular, ¡ és 'únic orgánul juntament amb el nucli que té material genétic. La membrana externa és molt rica en una proteína anomenada porina (mme), que forma canals a la membrana provocant que sigui permeable a partícules petites. La membrana interna es caracteritza per tenir proteines que realitzen tres tipus de funcions: 1. Reaccions d'oxidació 2. Formació d' ATP a través de l' ATP sintetasa 3. Pas de metabolits cap a dins i cap a fora de la matriu. A més, té un lípid, la cardiolipina (mmi), que está dotat amb 4 cadenes d'acids grassos i que fa que sigui molt poc permeable degut a que els ácids grassos són hidrofóbics i n'hi ha molts. Té un transport regulat. A lespai intermembrana hi ha enzims que utilitzen l' ATP de la matriu per realitzar, entre altres coses, reaccions de fosforilació. La característica principal de la matriu és que hi ha material genétic ¡ els enzims i proteines necessaries per realitzar funcions del mitocondri. L” ADN del mitocondri és circular, no está unit a histones, i s'utilitza per a la síntesi d'una part dels components del mitocondri, ja que els lípids i les proteines provenen del genoma del nucli. L” ADN está unit a la membrana interna del mitocondri i rep el nom de nucleotid ¡ la seva duplicació no es fa al mateix temps que l'ADN dels cromosomes nuclears, sinó que els mitocondris es divideixen per fissió. Quan se separen, el material genétic no queda repartit de forma equitativa, de la mateixa manera que quan una cel-lula es divideix, els mitocondris tampoc queden repartits equitativament. Aquests també poden unir-se per fusió ¡ está comprovat que els d'un individu són sempre d'origen matern. Com ja s'ha dit, les proteines que hi ha al mitocondri provenen del nucli, i per a que aquestes siguin destinades a aquest orgánul han de tenir una determinada seqúéencia senyal. Els aminoácids positius de la cadena proteica provoquen la configuració héelix- alfa, són reconeguts pels receptors de mitocondri i passen a través de 4 tipus de complexes: TOM, TIM22, TIM23 ¡ OXA. El complex TOM es troba a la mme ¡ está format per proteines receptores que reconeixen l'helix-alfa i per unes altres en forma de canal que será per on entrará la proteina. Els complexes TIM22, TIM23, OXA es troben a la mmi. Complexes: 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com Y DESCARGA QUE FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular cromosomes durant la mitosi, fer de suport i guia dels orgánuls de la cel-lula, protegir-la in connectar-les entre elles. Té com a components tres tipus de fibres: els filaments d'actina, els intermedis, ¡ els microtúbuls. Els filaments d'actina tenen un gruix de 7nm, donen forma a la cel-lula ¡ es troben en qualsevol punt d'aquesta,, sobretot envoltant la cara interna de la membrana plasmática. Serveixen per donar mobilitat. Els filaments intermedis tenen un gruix de 10nm i aporten la resistencia mecánica a la cél-lula formant una xarxa homogénia de filaments per tot el citoplasma. Es troben en cél-lules sotmeses a importants forces mecániques. Estan formats per monómers que són proteines fibroses (domini central: hélix-a; extrems: N-ter ¡ C-ter). A més a més val a dir que no són filaments polaritzats. Aquests filaments intermedis tenen com a subunitat un monómer amb estructura helix-a limitada per dues parts lobulars. Dos monómers formen un dímer enrotllant les seves hélix-a, ¡ aquestes s'uneixen de dos en dos pels extrems oposats ¡ formen els tetrámers. Aquests s'uneixen longitudinalment i formen els protofilaments, ¡ 8 d'aquests units lateralment formen els filaments intermedis (3). Depenent del tipus de cel-lula podem distingir quatre tipus de filaments intermedis: nuclears, vimentina, epitelials i neurofilaments, ¡ pot passar que una mateixa cel-lula reuneixi més d'un tipus. Existeixen drogues capaces de parar la formació del citoesquelet i interrompre així la mitosi. Els microtúbuls tenen un gruix de 25nm ¡ la seva funció és separar els cromosomes durant la mitosi, en forma de fus mitótic, ¡ servir de guia per organitzar i moure els orgánuls, en forma cilíndrica. Estan disposats de manera radial per tot el citoplasma. Aquestes fibres estan compostes, alhora, d'altres components. Aquests es poden trobar a dins de la cel-lula en forma de filaments que estan formats per subunitats lliures que són solubles en el citoplasma. Les subunitats formen un filament longitudinal anomena protofilament. Segons els protofilaments que s'ajunten paral-lelament, es donen diverses estructures que tenen diferent gruix i flexibilitat. Per passar de subunitat a protofilament hi ha diverses etapes: la nucleació és la unió de les subunitats lliures, ¡la elongació és el creixement del protofilament mitjangant la incorporació de subunitats, ¡ l'equilibri és dinámica i incorpora i perd subunitats de forma equitativa. Tots aquests processos estan dirigits per proteines. En els microtúbuls la subunitat més petita és l' heterodímer, format per una molécula de tubulina-a ¡ una de tubulina-f, que al ser molécules polaritzades s'uneixen de forma covalent. A l'extrem positiu beta s'uneix la molécula alfa energética GTP, ¡ al negatiu s'uneixi l'extrem positiu de la molécula alfa, quedant la regió de GTP inutilitzada, ¡ així per a cada heterodímer. Les subunitats s'uneixen entre elles amb enllacos febles per facilitar la seva incorporació o pérdua. Els heterodímers amb GTP s'uneixen rápidament, peró aquests poden ser hidrolitzats fent que la GTP passi a GDP, i degut a la seva inestabilitat, s'alliberen del microtúbul. La disposició longitudinal dels heterodímers forma els protofilaments, ¡ 13 d'aquests units lateralment constitueixen els microtúbuls. La unió lateral és entre molécules iguals de tubulina a través d'enllacos febles (1). Els filaments d'actina tenen com a subunitat més petita un monómer polaritzat. En el seu extrem positiu s'hi uneix ATP, ¡ unint-se donen lloc als protofilaments. Dos protofilaments units lateralment formen els filaments d'actina. (2) TEMA 10: MICROTÚBULS I FILAMENTS D'ACTINA La formació ¡ destrucció dels filaments d'actina i dels microtúbuls está regulada per proteines específiques. Per a que es doni la nucleació dels microtúbuls cal la proteina y-tubulina que es troba al citoplasma. Els seus monómers formen els complexos y-Turc que tenen forma d'anell ¡ s'uneixen a les subunitats de tubulina per formar els protofilaments. No obstant, la y-tubulina ¡ els anells no estan dispersos en el citoplasma, sinó que formen centrosomes (centres formadors de microtúbuls) que estan dotats d'anells de y- tubulina a partir dels quals es fa la nucleació ¡ l'elongació dels microtúbuls. Els extrems negatius sempre estan units al centrosoma. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com Y DESCARGA QUE FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular Les proteines que inicien la nucleació dels filaments minus lus Pacti ó i ¡só imil Pacti other proteins En Len d'actina són les apa Lp, i són molt similars a Paca: pe e a CA Aquestes s'uneixen ¡ formen un dímer, al qual s'hi A a , AS A Arp3 'Arp2 paa fúcieatad actín Mlaméñt alegelen grups d'altres proteins i acaben donant el nucli ARP complex monomers potenciador de la nucleació dels filaments d'actina Hi ha proteines que bloquegen la formació d'aquests filaments. La timosina s'uneix a les subunitats lliures d'actina i no permet que s'uneixin entre elles per a que es dugui a terme l'elongació un cop iniciada la nucleació. La cél-lula activa o no la timosina mitjancant els gens del DNA per a regular la formació dels filaments. La progilina és una altra proteina que té afinitat per tres subunitats ¡a l'unir-s'hi activa la seva rápida unió als filaments, afegint 'elongació. En els microtúbuls hi ha una proteina, l'estatmina (permetrá la hidrólisi GTP->GDP), que ja és prou gran com per a unir-se a dues subunitats de tubulina i bloquejar-les. Arribats a la fase d' equilibri, les MAP2 ¡ les TAU són les proteines encarregades de l'estabilització dels filaments formats. Les MAP s'associen als microtúbuls i per una banda ¡ tenen un domini citoplasmátic llarg, i les TAU s'associen per dues bandes i el seu domini és curt. Aquest domini determina posició del segon microtúbul respecte del primer. D'altra banda, la catastrofina, desestabilitza els filaments dels microtúbuls impedint la unió dels protofilaments. En els filaments d'actina, tropomiocina s'hi uneix ¡ els estabilitza, cas contrari a la cogilina, que els desestabilitza escurcant-los. Els filaments d'actina poden estar disposats formant feixos paral-leles grácies a la fimbrina ¡a l' a-actinina, o bé formant xarxes per mitjá de l'acció de les proteines espectrina i filamina. Les proteines motores són aquelles que es mouen al llarg dels microtúbuls i dels filaments d'actina. Tenen un domini. Tenen un domini globular motor que forma les - y y cadenes pesades ¡ és on es produeix la hidrólisi de l'ATP, dera dr 150 pneck or hinge region coiled-coil of two a helices 2nme cosa que provoca el moviment dels filaments. La funció de les proteines motores és moure's a través dels diferents filaments i organitzar els diferents orgánuls de la céllula. Les que s'uneixen als filaments d'actina són les misiosines. Hi ha diversos tipus segons la céel-lula on es trobin i segons la seva funció. La miocina está formada per dues cadenes pesades que s'uneixen al coll de les pesades i una regió longitudinal que enrotlla els dominis globulars. Els filaments d'actina s'uneixen al caps de miocina i amb la hidrólisi d'ATP, aquesta es mou provocant el moviment en sentit contrari dels filaments. Les que s'uneixen als microtúbuls són les quinesines ¡ dinesines. També estan formades per una regió globular per on s'uneixen als microtúbuls i una regió longitudinal. Les quinesines es mouen cap a l'extrem positiu dels microtúbuls i les dinesines cap al pol negatiu. De dinesines n'hi ha de citoplasmátiques (3 dímers) i ciliars (2 dímers). TEMA 11: UNIONS CEL-LULARS Es distingeixen 3 tipus d'unions: unions d'oclusió, d'ancoratge i de comunicaci Les unions d'oclusió o estretes són hermeétiques i fan de barrera per mitjá de diferents capes cel-lulars. Es troben a les cel-lules epitelials ¡ es formen entre la membrana plasmática d'una cel-lula i la membrana plasmática de l'altra. Envolten tota la cel-lula formant xarxes i afavoreixen la impermeabilitat, permetent el pas selectiu de components. Les unions estan formades per proteines d'adhesió transmembrana, les quals travessen la membrana plasmática i s'uneixen mitjangant els dominis extracel-lulars. Les proteines poden ser claudines, ocludines o JAMS. Les_unions d'ancoratge connecten el citoesquelet de dues cel-lules o una cél-lula amb la matriu extracel-lular. Es divideixen en les dependents d'actina ¡ les dependents de filaments intermedis. - Les dependents d'actina poden ser unions adherents (cél-lula- cél-lula) o contacte focals (cél-lula- matriu extracel-lular). - Les dependents de filaments intermedis poden ser desmosomes (cel-lula- céllula) o hemidesmosomes (cél-lula- matriu extracel-lular) les proteines d'adhesió transmembrana que intervenen en les unions de dues cél-lules són de la família de les caderines (desmogleina...) ¡les que intervenen en les unions cel-lula matriu extracel-lular són de la família de les integrines. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com DESCARGA POR MENOS IA OMPRA TU PACK Y DESCARGA QUE FOTOCOPIARLO > AP PUIVTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular com el col-lagen, elastina o fibronectina, que li donen rigidesa. A més també permet la divisió cel-lular ¡ la deformació. Els glucosaminoglicans (GAG's), són cadenes molt llargues de polisacárids en les que es van repetint dos tipus de sucres, d' entre els quals que poden compondre”*ls: N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, acid glucorónic i acid idurónic. Aquests components es sintetitzen al RE de les cél-lules juntament amb una base proteica, que suporta la cadena de sucres. La base proteica s'uneix al Golgi als glucosaminoglucans a través de l'aminoácid serina i per mitja d'un connector compost per xylosa, galactosa i acid glucurónic. Tot aquest conjunt forma un proteoglicá, el qual és empaquetat en vesícules ¡ abocat a la matriu extracel-lular. Tan els glucosaminoglican com els proteoglicans tenen les segúents funcions: - Donar turgencia - Formen xarxes hidratades al voltant de les cél-lules - — Tenen consistencia de gel - Permeten la difusió de molécules i la migració cel-lular - Poden regular l'acció o l'activitat de diversos factors de creixement (FGF). El col-lagen (estructural) és una proteina fibrosa molt rígida que pot formar fibres molt llargues. Una molécula está formada per 3 cadenes de a-col-lágen que són molt riques en proteina glicina. La glicina ajuda a compactar la molécula i la prolina permet que l'estructura sigui helicoidal. El procés en el qual el col-lagen passa de la cél-lula a la matriu extracel-lular és característic i la cel-lula forma precursors o les subunitats de la cadena a de col-lagen, que són el pro-col-lageni i la pro-cadena-a. Els precursors són sintetitzats en trossos petits grácies als propétitds, que són peptitds que es col-loquen als extrems de la procadenaa impedint que les subunitats s'ajuntin. Un cop s'han format els pro-col-lagens, sempaqueten en vesícules ¡ s"aboquen a la matriu extracel-lular, on les proteasses tallen els PÉPTIDS propéptids per a facilitar la EOS mn go formació de fibres de AS a fogata cotlagen: PRO- coL LAGEN Z MOLECULA DE Els pro-col-lagens EPÉPTIDS COLAGEN FIBRILLA DE COL-LÁGEN s'uneixen entre ells i formen | les fibrilles per mitja d'un CEL:-LULA |] MATRIU enllag covalent. Les fibrilles, EXTRACEL:LULAR FIBRA DECOLLACHN: unides, formen fibres de col-lagen, i la resta de fibrilles s'uneixen a les fibres de col-lagen ja kformades per al organitzar l'estructura en forma de xarxa. El col-lagen estructurador no perd els pro peptids quan surt a la matriu extracel-lular. La elastina (estructural) confereix estabilitat a la matriu extracel-lular i es sintetitza també al RE en forma del precursor anomenat tropoelastina. Les fibres d'elastina s"uneixen mitjancant parts pels seus extrems. La fibronectina (adhesiva) és un dímer que s'uneix en el seu extrem c-terminal a través de ponts disulfur. Els dos monómers s'uneixen per un domini d'associació ¡ així van formant l'estructura fibrosa. Pot estar format per fibres o sola, ¡ per a unir-se a cél-lules cal que s'uneixin primer a integrines. Un tipus de matriu cel-lular específica és la lámina basal, uqe es troba a la base de capes cel-lulars i té forma de lámina. Está formada per fibres de col-lagen IV, el proteoglicá pertecan, nidogen ¡i la proteina fibrosa laminina. La la: (adhesiva) és exclusica de la lámina basal i está formada per les molécules a fB y (cadena triple) de laminina, que cmo a s'uneixen entre elles de forma helicoidal per Pehain _ Integrins Pextrem c-terminal ¡ l'extrem N-terminal queda A lliure adoptant forma de creu. — dystroglycaN 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com DES CARGA POR MEN N Pc COMPRA TU PACK Y DESCARGA E FOTOCOPLARLO EAN EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular TEMA 14: EL NUCLI El nucli és l'orgánul mes característic de la cel-lula i la seva funció fonamental és dur a terme el manteniment del material genétic. Normalment sol haver un nucli per cel-lula peró hi ha excepcions: els eritrócits adults no en tenen, els hepatócits en tenen dos, ¡ les cel-lules musculars en tenen més de dos. La forma és rodona o el-líptica excepte en les cel-lules sanguínies com neutrófils o limfócits que el tenen amb forma d'alforja. El nucli és fácilment visible per microscópia óptica i el formen diferents components: (1) coberta nuclear, (2) pors nuclears, (3) la cromatina, (4) nucléol, (5) lámina nuclear, (6) matriu extracel-lular. El nucli té 4 funcions importants: - El manteniment del material genétic, ja que l'envolta protegint-lo mecánicament i reparant-lo en cas de trencar-se - La transmissió de la informació del material genétic mitjangant el procés de transcripció, en el que es llegeix ' ADN ¡ es crea el ARNm - La duplicació del material genétic - La biogénesi o creació dels ribosomes, que són generats al nucli tot i que només siguin actius al citoplasma. La coberta nuclear és l'estructura que separa el citoplasma de l'interior del nucli. És una estructura dinámica, perque permet el pas de molécules de dins a fora i de fora a dins de la cél-lula a través de les seves discontinuitats. Intervé en la divisió cel-lular i en la connexió de senyals entre el medi extracel-lular ¡ Vintracel-lular. La cobertura nuclear és la continuació de la membrana del RE, ¡ está formada per una membrana externa ¡ una d'interna que es connecten en els pors nuclears. Les funcions de les membranes són diferents i estan en contacte grácies a un medi aquós que s'anomena espai perinuclear (EP) La lamina nuclear és una estructura fibrosa formada per filaments intermedis ¡ que envolta el nucli per la part interior de la membrana. Les proteines que formen la lámina nuclear són les lámines A, Bi C més 12 proteines ¡ la funció de l'orgánul és donar resistencia al nucli, donar-li forma, i estabilitzar o desestabilitzar la coberta nuclear. Quan la cel-lula está en mitosi, les lámines A, Bi C es fosforilen, canvien la seva conformació ¡ provoquen el trencament de la coberta nuclear. Les proteines que fan la fosforilació són les cinases. Després de la mitosi, les fosfatases treuen els fosfats de les lámines A Bi Cies tornen a formar els filaments que per fusió generen la coberta nuclear. La matriu nuclear o nucleoesquelet dóna forma ¡ resitencia al nucli ¡ serveix com a organitzador del material genétic: la cromatina. No es coneixien les proteines que formen aquest orgánul. Els pors nuclears són estructures proteiques situades a les discontinuitats de la coberta nuclear. Estan formats per unes 100 proteines integrals de membrana, que estan inserides a la membrana nuclear, ¡ les nucleoporines EXFG o GLFC, segons la sequencia d'aminoácids que tinguin. Unes proteines formen el canal i les altres un anell a banda ¡ banda de por. Els anells tenen inserits uns filaments que a la cara exterior estan lliures per un extrem ¡a la cara inferior formen un altre anell més petit que impedeix que la cromatina taponi el por. El nombre de pors nuclears d'un nucli depen de l'activitat transcripcional de la céel-lula, i la seva funció és permetre el transport de proteines ¡ molécules del citoplasma al nucli i del nucli al citoplasma. Hi ha tres tipus de transport: difusió pasiva, que no necessita energia ni proteines citoplasmátiques, difusió facilitada, que no necessita energia pero si proteines citoplasmátiques, i el transport actiu, que necessita les dues coses ¡ es dóna en dos passos: 1. La proteina que té la senyal específica NLS per entrar al nucli és reconeguda per una proteina citoplasmática IMPORTINA, que la transporta fins al por nuclear. 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com == unybook.com DESCARGA POR MENOS N EE OMPR / DESCARGA QUEFOTOCOPLARLO + e EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular placa externa s'uneix als microtúbuls durant la divisió, i la placa interna interacciona directament amb la cromatina) que serveix per a que s'hi uneixin els microtúbuls del fus mitótic, que seran els que separaran els cromosomes. Finalment, per a mantenir-se estables tenen unes seqúencies de DNA situades als extrems, els telómers, que s'encarreguen de mantenir la cópia exacta del cromosoma cada vegada que la cél-lula es divideix. Hi ha diferents tipus de cromosomes: - Metacentrics: bragos iguals - Submetacentrics: bracos desiguals - Acrocéntrics: té el centrómer en un extrem La molécula de DNA forma una cadena no ramificada, formada per 4 subunitats : els nucleótids, que contenen les bases d'adenina, citosina, guanina i timina. Les dues cadenes antiparal-leles de DNA s'uneixen entre elles amb ponts d'hidrogen per les bases de cadascuna de les cadenes de DNA. Aquesta és de doble helix ¡té la funció de guardar la informació genética. Aquestes molécules de DNA que formen el cromosoma tenen regions de DNA codificant i regions no codificants, que abunden més ¡ en les que no hi ha informació útil. Les regions codificants són les capaces de produir molécules de RNA funcional i per tant, aquestes regions són gens. Els gens formats per tres zones diferents ¡ les regions reguladores, els exons i els introns. Les regions reguladores estan al principi dels gens i quan s'hi uneixen proteines són reconegudes pel RNA polimerasa. Els introns són les regions no codificants dels gens, que regulen quines molécules de RNA s'han de formar, i els exons, són les regions codificants. Quan l' RNA polimerasa llegeix el gen, forma un fragment de RNA immadur que conté exons ¡introns, ¡en madurar els introns són tallats ¡ s“ajunten els exons: a partir d'aquests es sintetitzará la proteina. TEMA 16: ORGANITZACIÓ DELS CROMOSOMES Els cromosomes estan formats per DNA, RNA ¡ proteines. Dins de les proteines es diferencien el grup de les histones ¡i de les no histones. Les histones tenen una funció estructural, n'hi ha tanta quantitat com DNA ¡es coneixen 5 tipus: les H2A, H2B, H3 ¡ H4, que són histones nucleosómiques i les H1. Les proteínes no histones es troben en poques quantitats, com el RNA, depenent del tipus cel-lular ¡ la seva activitat. Aquestes proteines es divideixen en: - Enzims que intervenen en la síntesi de DNA - Enzims que intervenen en la transcripció - Enzims modificadors de les histones - Enzims reguladors de gens a form of chromartin OP ENA - Proteines que reconeixen seqúencies específiques. a Si tot el DNA que hi ha al nucli es disposés en línia recta mesuraria NR 2m. Aixó comporta una organització específica del DNA que té lloc en De 2 quatre nivells: 1r NIVELL: el DNA s'uneix a una estructura proteica formada per 8 ! ñ D:- molécules d'histones nucleosómiques que s'anomena octámer d'histones. E 1) La cadena de DNA va embolicant-se de forma regular a cada octámer E donant-li dues voltes ¡ origina una cadena de nucleosomes que té 11 nm de un_A 147-nucteotide-pair histone core double hell gruix. Cada nucleosoma el formen 206 parells de bases. ——=—= PE 2n NIVELL: s'anomena fibra de 30nm de gruix ¡ está no ».. .e» formada per la cadena de nucleosomes disposada —+ a me ” ”. formant una espiral. En aquest nivell participa la histona H1, que s'encarrega d'estabilitzar la fibra de 30nm. Aquesta proteina pot interaccionar entre les dos cues de DNA i compactar més el DNA. En la fibra de 30nm el DNA no es pot transcriure ni duplicar-se ni separar-se, sinó que haurá de passa a fibra de 11nm (un 10% de la eucromatina conté gens que s'estan transcrivint i es troba 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com SCARGAPOR MENOS SI, >, COMPRA TU PACK DESCARGA QUE FOTOCOPLARAL |. ELAPUNTEEN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular en forma de fibra de 11nm). Val a dir que les cues aminoterminals del nucleosoma poden interaccionar amb les cues del nucleosoma veí ¡ formar així una estructura més compacta. La fibra de 30nm presenta o u 'odel de zig-zag o selenoide: 3r_NIVELL: rep el nom de fibra de 300nm de gruix ¡ la forma la fibra de 30nm disposada en QA forma de llacos o bucles. El Ñ s nucleoesquelet és en aquest cas l'orgánul q dóna suport a la fibra de 300nm impedint que es looped domain folded q bin desestabilitzi. És una cél-lula que no está / a 5% en mitosi i que, per tant, es troba en a interfase, els cromosomes es troben en el a e segon ¡ tercer nivell d'empaquetament, ja proteins forming chromosome scaffold que el DNA a lestar empaquetat no permet l'activitat transcripcional. El nivell actiu doncs, és el primer. > Proteines d'ancoratge del DNA a la matriu nuclear. Aquí els gens si que es podran transcriure (11nm). Els gens no es podran transcriure perque estan massa compactats. 4t NIVELL: es coneix com el nivell mitótic ¡ és en que que els cromosomes són visibles perque la cromatina está molt condensada. És la fibra de 300nm de gruix disposada en espiral. Aquest quart nivell es dóna quan la cel-lula s'está dividint i el DNA s' ha duplicat. La nova cadena té un gruix de 700nm. 7 mvupmamaz [ | section of Cadena unida a filament de la m.n, que en ¿nromosome in pp n extended form. pe trencar-se, aquest DNA es pot condensar més _ | en forma helicoidal. condensed secuon T Descondensació de la cromatina z WO —g 3 JJ entire Pm Vr A Durant la mitosi la cromatina es troba en el mo chromosome 1 punt máxim de condensació / p Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com DESCARGA POR MENOS Ssuojl OMPRA TU PACK Y DESCARGA QUEFOTOCOPLARLO E a PUNTEEN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular Per a la génesi de ribosomes, el material sintetitza subunitats grans i petites compostes per proteines ribosomals ¡ ARN ribosomes. Un ribosoma és un orgánul format per una subunitat gran ¡ una subunitat petita, el qual duu a terme la síntesi de proteines. Hi ha quatre tipus d'ARN ribosómic: 18 s, 5,8s, 285, 5s. Els tres primers es CONJUNT DE SUBUNITATS- 805 sintetitzen en el nucléol mitjancant el precursor 45s, ¡ l'últim és sintetitzat a fora d'aquest. SUBUNITAT- a z E a A O RAN (605) SUBUNITAT Cada ribosoma conté una cópia de cadascun dels tipus d'ARN ribosómic, ¡en una cél-lula poden arribar a haver 10x10* ribosomes. El precursor 45s está distribuit en cromosomes en unes zones anomenades organitzadors nucleolars, que es troben a dins de cada cromosoma. Cadascun pot donar lloc a un nucléol, i per aixó pot haver un (máxim de 10 nucléols per cél-lula), tot i que normalment els 10 cromosomes s'uneixen formant o bé un sol nucléol gran o dos de més petits. A més, el precursors 45s crea VARN ribosómic 18s, 5,8s, ¡ 28s patint una serie de modificacions químiques ¡ trencaments, ¡ els 3 tipus d' ARNr s'incorporen a les subunitats grans ¡ petites dels ribosomes. L'ARN ribosómic 5s esta situat al cromosomes número 1. Com funcionaria el nucléeol? TEMA 18: EL CICLE CEL-LULAR ILA SEVA REGULACIÓ Totes les cél-lules tenen la característica de dividir-se, ¡ el conjunt de processos a través dels quals la cél-lula es divideix en dues s'anomena cicle cel-lular. Quan la cél-lula no s'está dividint diem que está en la fase GO, perú quan una cél-lula duu a terme el cicle cel-lular es poden distingir 4 fases: G1, S, G2i M. En la fase G1 la cel-lula es prepara i sintetitza tot el que necessitará per a la fase S. == cc z a 4 mataphaso to-anaphase transition En la fase S es repliquen les molécules d' ADN za “l dels cromosomes, ¡en fase G2 es comprova la ne rocoso Mmetaphase|anaphase telophase replicació ¡ es crea tot el que necessitará per a 0) e - - 3))- 3) e la fase M. La fase M és la mitosi, ¡ és on tots els cromosomes es separen ¡ es produeix 1 y») Vescissió de la cél-lula en dues. El cicle oia cel-lular está regulat per factors externs que DINA TODOS es classifiquen en humorals i socials. Els factors humorals són els factors de creixement, que poden ser positius i negatius. Els factors de creixement circulen pels líquids humorals de l'organisme fins que s'uneixen al receptor d'una cél-lula. Com a conseqúencia de la unió, el receptor canvia la seva conformació tridimensional ¡ activa una série de reaccions químiques en proteines de dins de la cel-lula que provoquen que un determinat gen es llegeixi. Si el factor és positiu (factor de creixement, ancoratge de la MEC), la cél-lula entrará en la fase G1, i si és negatiu (contacte intracel-lular), la mitosi que s'estava donant en la cél-lula es parará. En els factors socials es troben els d'inhibició per contacte ¡ els d'adhesió per superfície. En els d'inhibició per contacte, les cél-lules es divideixen fins que no tenen més espai per fer-ho i per tant, han entrat en contacte amb altres cél-lules o amb la matriu extracel-lular. És aleshores quan la divisió s'atura. En els d'adhesió a la superfície, les cel-lules es divideixen si hi ha superfície de contacte ¡ espai per fer-ho, excepte les céel-lules sanguínies, que es divideixen en suspensió. A la meitat de la fase G1 es passa pel punt START que indica que s'ha d'acabar el cicle cel-lular sense possibilitat de tornar enrere. Per tant, els factors de creixement negatius intervindran després d'acabar la mitosi ¡ abans del punt START, ja que si actuen pel mig no tindran efecte. Els factors interns que regulen les fases del cicle cel-lular estan formats per un complex que té una subunitat reguladora i una altra catalítica. La reguladora és la ciclina ¡ la catalítica és una cinasa anomenada CDK, que té la funció de fosforilar proteines. Les CDK tenen una presencia constant durant el cicle, ¡ les 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com SCARGA PORN N EX COMPRA TU PACK Y DESCARGA QUEFOTOCOPLARLO >: A EL APUNTE EN TU ORDENADOR CITOLOGIA Biologia Cel-lular ciclines només apareixen quan els hi toca, ¡ desapareixen per degradació. Les CDK no poden funcionar sense les ciclines, i el complex que formen totes dues subunitats pot ser inactivat per la CKI. Els mecanismes de regulació que realitzen el complex ciclina-CDK són les segúents: - Síntesiidegradació de ciclines - Formació dels complexes - Fosforilacions i desfosforilacions Cdks - Unió a CKIs (inhibidores de CDKs) ¡ localització cel-lular (nucli) TEMA 19: LA MITOSI La mitosi és la fase on es dóna la separació dels cromosomes i la cél-lula es divideix en dos. La primera cosa que ha de passar per a que una cel-lula entri en mitosi és que el seu centrosoma es repliqui i els dos centríols que el formen se separen i cadascun genera el centríol que li falta. Al final de la fase G2 els centríols ja s'han duplicat. En segon lloc, les proteines responsables de la condensació de les proteines a la mitosi son les condensines pero també necessitarem les proteines cohesines que fan que les cromatides fermanes es mantinguin unides. En la mitosi es distingeixen sis fases: la profase, la prometafase, la metafase, l'anafase, la telofase i la citocinesi. En la profase la cromatina es condensa, el nucléol es dispersa ¡ es forma el fus mitótic a partir dels centrosomes. En la prometafase desapareix la coberta nuclear, els cromosomes es condensen al máxim i el fus mitótic s'uneix als cromosomes. El fus mitótic está format per tres tipus de microtúbuls: els astrals, els cinetocórics, ¡ els polars. Els astrals adopten una forma d'estrella al voltant dels centrosomes. Els polars s'originen als centrosomes ¡ estan orientats cap al punt mig de . la cel-lula. Els cinetocórics també soriginen als centrosomes, i el seu extrem positiu s'uneix al cinetócor dels cromosomes. Les proteines motores associades al fus mitótic són les dineines i les quinesines. En la metafase els cromosomes es situen en el pla equatorial, ¡ les cromátides germanes miren cap a pols oposats (formen la placa metafasica). En lanafase els microtúbuls cinetocórics separen les cromátides germanes enduent-se-les als pols de la cél-lula al mateix temps que els microtúbuls polars s'allunyen un centrosoma de l'altre. En l'anafase comenga la formació d'un anell contráctil. En la telofase les cromátides germanes arriben als pols ¡ es descondensen, es forma la coberta nuclear i apareix el nucléol. El complexe HPF queda aleshores desactivat. En la citocinesi, acaba de formar-se l'anell contractil i s'estreny, fent que la membrana plasmática de les cél-lules es separi, donant lloc a dues cel-lules iguals. Les proteines responsables de la mitosi son les CDK M-CDK: fosforilen altres proteines ¡ així provoquen canvis per tal de que es pugui donar el procés cellular. M-CDK fosforilen proteines necessaries perque la mitosi tingui lloc, com per exemple: o Condensines: perque els cromosones es condensin o Proteines de coberta nuclear: perque es trenqui la coberta nuclear o Proteines del fus mitotic: fen que s'activin i organitzin el fus mitotic. Entre la metafase ¡ l'anafase hem d'aturar les CDK i aquest s'atura amb el complex promotor (APC) durant l'anafase 2, apindie pole replicated. romero Gsitar chrome, Quadre esquema de la mitosi: 07, Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com 'unybook.com