¡Descarga Demografía y desarrollo económico: la transición demográfica en Europa - Prof. Tébar y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
HISTORIA SOCIAL CONTEMPORÀNIA
Els gran problemes demogràfics.
*** Canvis demogràfics *** El creixement demogràfic va relacionat amb el desenvolupament econòmic. El concepte desenvolupament econòmic i creixement econòmic es confonen. El creixement econòmic s'ha aturat, les industries fabriquen menys. Es necessari un desenvolupament econòmic, ens plategen com a sinònims. Es produeix aquest creixement demogràfic (com per exemple la Revolució Industrial). Les fases de la transició demogràfica ha sigut de la següent manera: Inici-------------------------------------------------------------Transició----------------------------------------------------------Fi
- L’inici es caracteritza per una lata mortalitat com una alta natalitat.
- La transició es caracteritza per un mortalitat menys elevada a causa de diverses vacunes, sanitat, higiene, menys guerres, alimentació sana...
- El fi es caracteritzat per una mortalitat com una natalitat baixa. Propi de les societats capitalistes (actuals).
És un representació ideal.
- Anglaterra: fa referència el model britànic, el model homogeni. Les transformacions en la natalitat com en la mortalitat tarden més d’uns 100 anys.
- França: la natalitat com la mortalitat sofreixen canvis en les seves taxes més ràpidament. Les dones varen tenir unes practiques més restrictives perquè va influir la Revolució Francesa. També el fet de la repartició de terres entre els pagesos francesos. Eren la majoria. Ells varen pensar que si tenia fills, a la llarga, tindrien que repartir aquelles terres assignades entre ells també. Per això, varen tenir menys fills per tal de no perdre beneficis.
El tercer món tardarà molt en canviar les seves pautes, basant-se en la transició d’Anglaterra. I ara nosaltres anem creixent i ells encara estan canviant les seves pautes. Ha sigut molt discutit en diferents conferencies. La prevenció sexual no esta acceptada per tal de poder aplicar a territoris on no tenen educació sexual com l tercer món. L’Índia es fan practiques més positives que els ajuden a trobar feina, tenir fills i tenis uns recursos mínims. Són politiques positives i no restrictives. La fecunditat de la dona fa referència al nombre de fills que por tenir una dona. Donar domini propi a les persones per tal d’afavorir la seva situació, esta comprovat que es eficaç.
**De les revolucions liberals a crisi imperialista de finals del segle XIX.
- Revolució industrial i industrialització *** Passar a treballar per una feina a passar a treballar per un horari, es la frase que podria caracteritzar aquest tema. Abans de la Revolució Industrial, la gent treballava per una feina. Treballar per un horari, perd el sentit. La Revolució Industrial fa referència al cas angles. Fou el primer lloc on es va manifestar, Transformació duna societat agrària a un món industrialitzat (sistema econòmic). Punt de vista de classes (anàlisis marxista). Procés que es passa duna societat en la qual treballa la majoria de gent i una minoria que viu de l’excepció. Transformacions de les formes de treball.
- Sistema de fabriques.
- Transformacions totals dels paisatges.
- Urbanitzacions.
- Transport (ferrocarrils, carreteres...).
En canvi, la Industrialització fa referència a tota la resta del món.
Comença aquest procés industrial amb el sistema colonial britànic. Espanya va tenir però no ho va saber aprofitar. Canvis en les transformacions rurals. Hi ha camps oberts que fa referència a les comunitats pageses tota l’explotació que es feia col·lectivament. Sistema anterior a la Revolució Industrial. No estaven delimitades les zones. En el segle XVII, es comença a patir transformacions importants. Podien ser propietaris nobles, església, corona... de les terres. Tenien un 20% de la terra. El 50% els Gentry (aproximadament uns 16.000) feia referència als nobles de categoria baixa. I el 30% restant eren dels camperols lliures (aproximadament uns 180.000 – 220.000). Es produeix un procés de tancaments. Nous sistemes agraris. “Mixeo Farm” fa referència la tancament de terres i explotació individual. Es combina l’agricultura amb la ramaderia. Augmenta la producció i menys costos. El repartiment de la privatització de les terres es fa repartint els territoris amb els homes si dones dalla. Però hi ha diferencies entre terres i altres terres perquè una té sol, altre té un bon clima, altre no té sol, té unes condicions horribles i no adequades per conrear... Per tant, això dona lloc a que una bona part dels pagesos obtinguin beneficis però altra part d’aquest, no obtinguin beneficis. Es dona molta feina en el camp agrari en la privatització de la terra per les diferents obres de barreres per separar unes d’altres. Tot això va significar un augment de treball agrari, reducció del preu dels aliments i la fi de les ganes catastròfiques, malalties... Però comença a no haver-hi mitjans per a viure. Troba ocupació la gent en la nova configuració del terreny (Diggers=cavadors). Cal dir que aquests tipus de feines s’acaben ràpidament i desprès no tenien feina ja que era un treball concret i temporal. El sistema de gremis era molt restrictiu. Per a formar part d’un gremi calia casar-se amb un o ser fill d’un. Els gremis tenen controlats als gremis i la seva admissió. Controlen el producte final. En els productes tèxtils és on hi ha transformacions. Apareixen noves necessitats. Introducció d’un model “Puting out”. Són comerciants que recorren territori, disposen matèries primes (cotó=nova fibra que s’utilitzarà per a la població a vestir-les). Les dones de les famílies filen. Al cap d’un temps el comerciant forma i agafa i ho paga. Encara estem a un sistema on nomes hi ha un treball. Positivament: es solta les legislacions de gremis. Inconvenients: no és una feina segura pel comerciant. L’economia era agrària ja que l’energia provenia de coses de la terra. Es va donar un procés de subtracció i s’usava més carbó i menys fusta. El carbó també va tenir un certes limitacions i va passar a utilitzar el petroli. El cas d’Holanda durant el segle XVII, fou una potencia econòmica. Representa el punt del límit. Va protagonitzar el sistema quatrienal amb un desenvolupament de la ramaderia amb ús de fertilitzats a l aterra. A part d’això, cal afegir que els animals estaven estabulats amb camins propis pel remat, forma extensiva del remat, variat d’espècies en el remat... La C.I.O. tenien dret inclús a declarar la guerra però entren en crisi i perden la seva influencia.
Holanda és el país que va arribar a una renda per càpita més elevada a Europa i va portar al límit les possibilitats d’una economia orgànica. Havia fet la revolució agrícola a finals del segle XVI. Havia desenvolupat moltes indústries de béns de consum (amb tecnologia manual). Fortíssima acumulació comercial a través de les seves Companyies de les Indies Orientals (que van entrar en crisi en el segle XVII). Desenvolupament d’una potent banca. Es van desenvolupar controls preventius de la població (retard en l’edat d’accés al matrimoni, alta solteria, baixa fecunditat...). La seva font energètica era la turba amb menys poder calorífic que el carbó (cada dècada se n’extreia entre el 3 i 5% de les reserves totals). Ja en el segle XVII Holanda va arribar al nivell més elevat que es podia arribar en una economia orgànica basada en la turba i en els molins de vent.
Sols el pas d’una economia orgànica a una economia inorgànica podia trencar les limitacions de dependre dels recursos naturals de la crosta vegetal i es podia produir un increment de la productivitat i del creixement econòmic.
Anglaterra reunia diverses condicions perquè fos el lloc on es produís aquest trencament i es produís el salt endavant. Els avantatges d’Anglaterra:
• S’havia produït la revolució agrícola en el segle XVII i havia augmentat la productivitat en l’agricultura.
• Les “enclosures” i eliminació de drets comunals portava a crear una classe de jornalers agrícoles disposats a
treballar en les activitats protoindustrials.
• Aquest nou proletariat rural va veure avantatges en tenir fills que poguessin treballar en el sistema proto-
industrial. La natalitat va augmentar.
Polítiques actives com la de prohibir de vendre “indianes” o teixits estampats dins d’Anglaterra, però si que es podien reexportar. Suposava conèixer els avantatges d’una nova fibra. Política agressiva en el món colonial:
• Obligar a tots els comerciants anglesos a fer servir vaixells anglesos (1651).
• Marc institucional que sigui correcte perquè no hi hagi dificultats per al desenvolupament de la
industrialització.
• Dotació de factors. Té que tenir una mínima relació amb diferents matèries.
• Costos de transports respecte el país líder. La distancia influeix en el preu (costos) per poder portar
mercaderies és important per poder fer viable el transport adequadament. Regne Unit deixa d’invertir en la industria. Intenta tenir uns mercats de cada cop més controlats per la pura força militar. Això fa que pugui col·locar els seus productes i obtenir primeres matèries més barates. Aquesta inversió va donar lloc a una davallada de la productivitat, és a dir, relació entre un producte amb l’esforç per aconseguir-ho. Politiques colonials i molt controlades. Desprès de la Segona Guerra Mundial, tots els països independents es volen industrialitzar i ho fan a traves de dues vies:
• Acords: sobre tot amb EEUU que era el que més interessava a l’hora de pactar.
• Aliar-se: amb diferents països socialistes.
La majoria d’ells es centren en un sol producte i no tenen prous vies per a poder industrialitzar adequadament. Dobb: elabora diferents estudis sobre el desenvolupament del capitalisme a l’any 1946. Va ser el primer que va analitzar el cas d’Anglaterra. Rostow: americà. Va ser assessor. Va escriure un llibre anomenat Les etapes del creixement econòmic. Un manifest comunista a l’any 1960. Va plantejar un anàlisis en el qual tots els països tenen que passar per unes etapes. Aquestes etapes són les següents:
• Societat tradicionals.
• Precondicions del take off (enlairar-se).
• Condicions del take off.
• Camí de la maduresa.
• Societat de consum de masses.
Dairoch: va escriure el llibre Revolució Industrial i subdesenvolupament a l’any 1974. Tots tenim que passar pels mateixos estats, però els resultats i efectes seran diferents pels contextos socials ja que no són iguals. Aquest model ens ha servit fins ara:
• Transformació agrària i tèxtil.
• Transformació siderúrgica.
• Transformació química.
Les tesis de Bairoch han funcionat molt bé. Madisson: ha recollit diverses estadístiques a nivell mundial.
- **Les lluites pels drets de ciutadania. El cicle revolucionari francès, 1789 – 1870 *** Característiques:
• Extensió dels drets.
• Definir els drets.
• Episodis:
Excepcionen:
• Primer atac generalista per l’exèrcit.
• Primer atac contra l’antic regim.
• Sobirania nacional.
• Autodeterminació nacional.
• Drets dels individus.
• Imperi de la llei, estan per sobre dels interessos personals.
• Té episodis en diferents territoris com Alemanya, Espanya…
Qui tenia una propietat, tenia drets. S’exclouen probes, dones… La revolució francesa, presenta unes quantes paradoxes com:
• Es planteja la llibertat individual en front a la dictadura.
• Es planteja un cert humanisme en front a la guillotina.
• Dret de la propietat privada en front al contrari.
• Estendre idees liberals de forma violenta.
• Acaba això amb les guerres napoleòniques en front amb la denuncia de la guerra com resolen aquestes
contradiccions.
Bàsicament a partir de diferents revolucions o etapes diferents i contradictòries que responen a interessos politics i de grups. Es un procés llarg. Hi han dues bases en la revolució francesa:
• Primera fase: revolució burgesa.
• Segona frase: revolució proletària – radical.
Hi han diverses interpretacions de la revolució francesa. No discuteixen dels fets. Es discuteix si fou una necessitat històrica i casualitat. Si ha una causa o moltes a la revolució francesa. Idees ideològiques estructurals: econòmiques i socials. També sobre quins són els grups protagonistes. Segle XIX, persones que no els hi agradava la seva realitat, la seva motivació era la revolució francesa. Canvi violent i radical. Tots els grups socialistes, la seva imatge era la revolució francesa. Debat sobre les conseqüències: accelerat o retardant de la revolució industrial. Les fases de la Revolució Francesa.
• Revolta aristocràtica.
• Causes estructurades:
• Ascens de la burgesia – nova classe social.
• Desequilibri de les realitats econòmiques – politiques.
• Va adquirint consciencia pròpia.
• S’ha acaba amb:
• Nova classe social amb diners capacitat de compra com de negoci i no tenen poder polític.
• Té unes carregues fiscals més que els nobles.
La revolta aristocràtica comença amb la demanda de recursos, per tant, els nobles comencen a pagar impostos. Hi havia dos organismes que estaven formats per nobles, l’’assemblea de votables diu que no accepten la pujada d’impostos. I diuen que es portin als estats generals (nobles, clergat i tercer estat (comerciants i burgesos)). Això fa més d’un segle que no es convoquen a l’assemblea. Els quaderns de queixes són els mitjans pels qual la gent, els municipis, gremis… van reclamant de la gent qualsevol el que no estan d’acord. Amb tot això comença la revolta burgesia (1789 – 1792). Es posarà en marxa les noves aspiracions de la burgesia per a transformar l’estat. Aspiracions dels burgesos:
• Veure’ns representats.
• Regim polític institucional amb garanties econòmiques, drets garantits…
• Seguretat de la propietat privada, fos representada.
Aparició duna nova classe social del proletariat també amb aspiracions. El 5 de maig de 1879, es reuneixen els estats generals de forma tradicional, per separats, es vota per estaments: tres vots.
• Clergat: un vot.
• Nobles: un vot.
• Tercer estat: sempre perdien.
Demanen que es facin tot en conjunt per haver si hi ha un equilibri. El rei no accepta aquestes noves condicions i suspèn els estats generals.
• Revolta burgesa 1789-1792.
• Pacte de la burgesia amb la noblesa i aristocràtica (política d’acord). Sufragi censatari: manen qui tenen poder.
Queda fora: dones, pagesos…
• Rescat dels drets feudals: reconeixement de la propietat Inmobiliaria.
La vida política estava associada en grups. Es reuneixen en convents que els havien desamortitzat. Grups:
• Jacobins (nom convent): primer en crear-se per ser membre tenies que tenir diners. A l’any 1791, sessions
publiques i accés a gent que no té recursos, no són ciutadans actius.
• Gerundis que es separen dels jacobins. Sector més dreta i amb grans propietats.
• Cardielers. Estan a l’esquerra del jacobins. Plantegen dues idees principals: sufragi universal masculí i
república.
• Feuillant: sector més dreta. Son conservadors, monàrquics.
• Monàrquics moderats: burgesos rics.
Aquests grups es fan tots a parís. El rei vol fugir. Intenta captar el su`port de les forces austríaques. Es interceptat. El jacobins i els cordeliers volen la destitució perquè el rei va intentar aconseguir el poder d’estrangers per a poder seguir en el poder a França- els altres dos grups, Feuillant i Girondins, s’oposen.
• Assemblea legislativa setembre 1791 - setembre 1792.
Declaració a Àustrica de guerra per ajudar al rei. Els burgesos ho veuen com una possibilitat per a poder negociar. Insurrecció popular a l’agost en l’any 1792, en el palau de la f. real i es empresonada. Es proclama la república. Apareix la classe anomenada proletària turba dirigida per una burgesia més radical.
• Revolta democràtica 1792-1794.
• Convenció girondina setembre 1792 - juny 1793.
La constitució de la convenció no es va aplicar mai. Surten a elecció per a vots. Tres grups politics en aquesta convecció:
• Jacobins: 200 delegats.
• Girondins 160 delegats.
• Plaine (centralistes): 400 delegats.
Abolició de la monarquia i proclamació de la república al setembre de l’any 1792. Què fem amb el rei? Es fa un judici parlamentari i se’l condemna a mort. Vots:
• A favor: 387 vots.
• En contra: 334 vots.
Decideix per la Plaina que era centralista. Finalment a l’any 1793 al 21 de gener, s’executa el rei Lluis XVI de França gracies a una convecció republicana. Europa exaltada i commocionada. Veient la situació es plantejar:
• Guerra contra a les potencies europees.
• Codició entre militar contra França. Guerra espacial: Àustrica, Prussià, Holanda, Espanya i Anglaterra.
• Insurrecció a la Vendée (França) pels camperols.
• Manca d’aliments: problemes d’acaparació i especulació. Formen grups fins a 20.000 camperols per a forçar
que surtin els aliments amagats i baixar preus (moviment de masses).
• Comença a obligar tota la població masculina a participar a l’exèrcit bèl·lic en temps de pau com de guerra.
200 Jacobins i 400 Plaine s’adjunten i fan un cop de força i derroten als 160 Girondins. Aquestes es veuen obligats a fugir. Els sans culots són un grup social format per classes urbanes. Són gent de poble, jornalers.
- Convenció de la muntanya juny 1793 – juliol 1794. Instauració duna època terror. Els Jacobins elaboren una constitució:
• Sobirania popular.
• Sufragi universal d’homes.
• Dret a l’existència masculina.
• Igualtat per sobre de la propietat masculina.
Aquesta constitució no s’aplica mai perquè les potencies europees estan en guerra. El comitè de salvació públic formada per 12 membres tenen poders excepcionals perquè estan en període de guerra. Pretensió d’opositors politics
o de França. Execucions. Aquest nou exercit dels homes joves (18 i 20 anys). Novetat militar extraordinària que millorarà l’exèrcit. Mesures que identifiquen un regim més social, intencions:
• Elaboració de taxació de preus (equilibri).
• Reglamentació de salaris (salaris mínims).
• Persecució dels especuladors.
• Llei d’educació obligatòria (nou pla d’educació). Le petelier. Ensenyament gratuït.
• Creació d’un nou calendari que parteix de 0.
• Descentralització de les esglésies. Persecució. Per exemple el temple de Notre Dam és el temple de la raó.
Prohibició d’actes religiosos.
A la pràctica nomes va durar un any. A l’any 1794, demanen Herbert:
• Limitació a les tortures personals per llei es limiten les riqueses.
• Abolició de l’herència.
• Ajut dels immigrants.
• República burgesa 1794 - 1795.
• Convenció Termidoriana juliol 1794 – octubre 1795.
Es torna enrere. República liberal. Situació liberal. Els sans culots són reprimits. Èxit de la burgesia moderada. Adopten la burgesia:
• Tornar enrere.
• Suspensió de la constitució de l’any 1793.
• Mesures dels jacobines: persecucions, tacades de clubs…
• Declaració dels drets dels homes.
• Suprimició de la llei dels drets màxims.
• No es poden controlar els salaris.
• Alliberament de les persones perseguides pels jacobins.
• Als condemnats se’ls hi tornen les seves propietats.
• L’església torna a ser com era.
• Assignació de tractes de pau amb els països que estaven en guerra.
• Elaboració duna nova constitució de l’any 1795:
• Desapareix el sufragi.
• Igualtat:
• Legal – formal.
• Propietat.
• Llibertat econòmica.
• Directori 1795 - 1799.
Napoleó Bonaparte. Aquest directori es caracteritza per:
• Expansió militar.
• Enduriment de la situació política.
• Bonaparte i la burgesia varen elaborar un regim que permetés la seguretat com l’ordre social.
El Directori passa a ser Consul. Bonaparte té un caràcter d’un rei. És un rei sense corona. Elabora una constitució en la qual no es reflecteix:
• La declaració dels drets de l’home.
• Sufragi no indirecte i no secret.
Napoleó Bonaparte acaba sent emperador. Es va coronar ell mateix i abans ho feia el papa. Ell no vol que el coroni el papa perquè no és un poder diví el seu cas. A l’any 1804, l’emperador de França ja corona a la seva dona. Nou estat restaurat per part de Napoleó. La restauració monàrquica i les diverses revolucions liberals al acabar la revolució francesa. S’elabora una constitució. Imperi diferent a l’antic regim amb napoleó d’emperador. Coalició d’Anglaterra
Europa (França, Itàlia...):
• Unificació d’estats.
• Formació d’estats.
Espanya:
• No unificació.
• Diversitat i diferencies.
A l’any 1831, revolta dels canuts. La classe obrera es varen apropar amb els republicans. A l’any 1834, elaboració d’una llei que prohibeix l’associonisme polític.
A l’any 1831 a Lyon, França, existeix una lata burgesia i fracàs de les classes mitjanes com obreres “Revoltes del canuts”. Revolta protagonitzada per treballadors de seda. Actua per ella sola. Classe obrera actua autònomament. Plategen altres aliances amb grups republicans. A l’any 1834, el regim de Lluis Felip d’Orleans s’endureix, davant l’amenaça, hi ha repressió. Elaboració duna llei que prohibeix les associacions politiques a França. La repressió encara és més gran. Als anys 1845 – 46, hi ha una crisi econòmica. Transformació cap a un regim capitalista. La sobirania popular (el poble en el seu conjunt menys les dones) en front a la sobirania nacional. Defensa de:
• Sufragi masculí.
• Associacions dret a llibertat de reunió.
• Prohibició de la censura de premsa.
• Igualtat social.
Revolucions de l’any 1848 a França.
Hi han dues gran fases:
• Revolució de febrer.
• Revolució de juny.
La revolució de febrer es va produir a causa duna reunió que es va duu a terme per partidaris politics republicans demòcrates. La classe obrera vol participar i tenir drets politics per tenir representació com poder millorar les seves condicions de vida. Les situacions d’aquests dos grups van canviant.
Revolució de febrer: Gran burgesia // Petita burgesia i Proletariat.
Revolució de juny: Gran burgesia i Petita burgesia // Proletariat.
El rei abdica i comença la segona república de França. Es forma un governs provisional. Convocació duna assemblea constituent. S’aboleix la pena de mort, l’esclavitud... Els tallers nacionals estan destinats a donar ocupació a treballadors sense treball. Es redueix la jornada a 10 hores. Es planteja la cooperació de producció que dona lloc a una substitució d’empreses capitalistes. Augment de la pressió fiscal i afecta sobre tot als pagesos. Es fa aquest augment per afrontar la situació.
Desprès de febrer hi ha unes eleccions i guanyen els republicans moderats gracies al recolzament de la pagesia i aboleixen els tallers nacionals. Aquesta reducció dura només 4 dies. Conseqüències: 1.500 afusellats, 25.000 detinguts i deportats. Acaba amb una establició duna monarquia liberal. Es posa en marxa el segon imperi francès.
