¡Descarga Repertorios de Acción Colectiva en el Siglo XIX: La Plebe y las Manifestaciones Masivas - y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
*** Repertori d’actuació publica en el segle XIX de les classes populars** *
Començar per citar paris a l’any 2005, un col·lectiu sense veu. No integrat, cremen cotxes. Arriben a cremar 9.000 cotxes en nomes 15 dies.
No sabem qui són, nomes tenim referències d’ells des d’altres persones. Gent que esta al marge de la societat, no estan integrats. Són grups massius sense prous mitjans d’actuació i d’expressió. Ens referim a ells com la plebeu, turba, masses, multitud, chusma, gentuza sin nombre, patoleia... S’atorgà a grups populars no identificats. Els coneixem a partir de les seves actuacions i arxius policials com militars. Aquestes grups encarnen una por social.
Totalitat de mitjans dels quals disposa un grup per plantejar exigències. Condició per aplicar- la es que tothom l’entengui.
Característiques de l’acció col·lectiva:
Capacitat per desafiar: els actes de desafiament no sempre són públics...
Incertitud: no saber si haurà molta gent, extensió de la vaga...
Solidaritat: presentar-se de forma genèrica, convèncer a la gent...
Charles Tilly: elabora maneres diferents d’actuació.
Concepte de repertori: Repertori identifica un conjunt limitat de rutines apreses, compartides i actuades a través d’un procés d’elecció relativament deliberat.
Són creacions culturals de la pròpia lluita. Són repertori limitats. Amb el temps es van innovant. Això té que veure amb la negociació o amb el poder. Va sortint el que és lícit o no.
Ludites: moviment sorgit entre els segle XVIII – XIX. Moviment de trencament de maquines davant de l’aparació de nous mecanismes (maquines...). durant les nits ho feien.
Repertori antic, tipus d’actuació:
Captures de blat.
Atacs al dret de portes.
Interrupció de cerimònies o festivals.
Cacera en grups en territoris vedats.
Invasions de terres.
Destrucció de propietats.
Rutines humiliants, esquellades.
Motins de subsistència.
Festes transgressores.
Característiques del repertori antic:
Local: espai reduït.
Particular: varietat en funció del context.
Bifurcat: les demandes s’acostumen a dirigir-se a interlocutors que fan de mediadors. Er resoldre problemes nacionals com locals es dirigeixen a l’autoritat local a fora del vehicle de l’autoritat suprema.
Repertori modern:
Vagues: varen sorgir a França. Protestar per interessos o solidaritzar-se per aquesta ultima ja esta extingida.
Mitins: poden ser convocats o espontanis. Organització de control important. Moltes possibilitats...
Manifestacions: flexibles, objectius amplis, no cal tenir una identitat comuna. Als anys 1780 – 1850, a Europa es concreta les manifestacions. Es creen com a actuacions col·lectives, unir-se en un lloc visible, acompanyades de signes de compromís com musica, banderes, tambors, discursos o no... Els actors que hi acudeixen són els manifestants, destinataris, policia o exercit i per últim, espectadors. També pot haver- hi periodistes. També les manifestacions varen sorgir a França.
Barricades: expressió política. No va associada a un grup social. Esta plantejada com un atac a l’estat.
Característiques del repertori modern:
Nacional: els problemes afecten a diverses zones.
Modular: hi ha homogeneïtat en eles practiques i poques practiques que reserveixen per a moltes.
Autònom: no hi ha intermedis.
Canvis en els repertoris.
Intercanvis entre la encomia mercantil i la no mercantil:
Debat de vida, comença amb la revolució industrial. Hi ha dos grups de gent:
Els pessimistes: algun màxim representant com Engels o Owen. Es viu pitjor al sistema capitalista erradica el treball infantil i alcohol a la classes treballadores.
Els optimistes: propagandistes del regim industrial. Posen èmfasis a l’augment del creixement.
A partir dels anys 80, aquest debat es converteix en lluita política. Cap als anys 1850, va perdent pes el debat i a l’any 1926 es recupera de nou. John Aapham torna a discutir sobre això a partir de l’anàlisi del salari.
La situació prèvia a la revolució russa, es caracteritza per una guerra relámpago es planteja pels politics liberals de les potencies dominants més participació, convèncer a la població, guerra de durada rapida i obtindre molts beneficis. Per cal dir que hi ha opositors que aquests són: els socialistes. Ells deien que amb guerres nomes es beneficien els dominants. Els grups socialistes acaben donant suport als grups dominants per a realitzar el conflicte. Accepten les propostes dels grups dirigents. Comença la guerra mundial i no es rapida. Situació destacament. Guerres de trinxeres: avançar un pas significa perdre milers de vides.
Un territori que esta en guerra, Rússia, a l’any 1917 entre en un període de transformació polític. Cada revolució russa té un guio escrit. És la primera revolució que té un guio però la realitat canvia. Esta establert fa més de 50 anys per Marx. El grup del proletariat serà qui portarà al comunisme. La primera revolució triomfant proletària. Marx tenia un programa. Ell deia que hi havia existit molts sistemes i a la vegada apareixen noves classes socials els quals seran qui ho canviaran. Ell programa una utopia marxista. Fa un anàlisis crític de tos els socialistes anteriors a ells. Deia que eren socialistes amb plantejaments irrealitzables. Les prediccions de Marx encara no s’han aplicat a la realitat. Planteja que a traves d’un procés revolucionari aconsegueixen poder i encomia i crearien un nou estat al servei dels treballadors. Ells exerceixen una dictadura a sobre duna minoria que no treballa. Abolició de la propietat privada. Això és un pas previ per l’autèntic socialisme per arribar a desaparèixer totes les classes socials i a la fi, l’estat desapareix. Acabaria sent un socialisme comunista igualitari. A la practica es dona a Rússia que era una població pagesa. Els camperols no tenien que fer la revolució, nomes el proletarietat però era un minoria. Marx no la considerava una classe social revolucionaria.
Durant el segle XIX, Rússia fou un territori on les transformacions agràries eren insignificant, l’aristocràcia tenia part de la terra i tenien la subjecció personal dels pagesos fins que va haver una revolta. A l’any 1861, s’aboleix per Alexandre l’esclavitud de la pagesia. Varen dividir les terres en:
Terres per l’aristocràcia per explotar-les.
Terres per la pagesia.
Si els pagesos volien tenir una propietat, tenien que pagar una redenció. Uns pagesos foren capaços de comprar terres però altres no. Per tant, varen aparèixer noves classes socials:
Kulaks: eren els pagesos rics.
Mujics: eren els pagesos pobres.
El regim Tsarista es va veure en la necessitat de podar en marxa un procés industrialitzador de forma centralitzada, des dalt. Es va fer duna forma generalitzada i la pressió va provocar aquest esclat a l’any 1917. Degut a la pressió i als impostos que suportaven els pagesos es va donar lloc a revoluciones agràries.
A l’any 1905, Pappon va organitzar una manifestació pacifica en contra de la situació actual dels camperols. Va ser reprimida i va haver-hi molts morts. Aparició de DUMA. A l’any 1917, Rússia esta en plena guerra mundial. Bona part dels camperols abandonen armes. Les ciutat són abandonades. A mitjans dels anys 1917, a les ciutat es produeixen diverses vagues i són totes elles reprimides però els soldats no volen disparar, i això dona lloc a un buit en el poder. Col·lapse de les institucions politiques.
Davant d’això es forma un govern provisional. S’estableix un regim constitucional. Són els liberals que estan al front d’ell. Els soviets organitzen la vida diària de la ciutat. Es planteja un debat entre els dos poders existents: Es vol acabar amb la guerra?
Kerenski: s’acaba amb la guerra quan aconseguim els territoris perduts.
Soviets: la guerra s’acaba ja, volen firmar la pau i legalitzar la situació com acceptar la nova situació del cap això compota la desaparició de l’aristocràcia.
Les grans reivindicacions històriques de la pagesia han sigut apropiar-se de la terra i començar una revolució agrària. A l’abril de l’any 1917, arriba Lenin que estava vivint a Suïssa. Els alemanys faciliten la seva arribada a Rússia. Ell va formular les tesis d’abril. Plateja les preses de poder polític que ha d’anar cap a una revolució mundial. Planteja també en contra de la democràcia. Nomes vol en el poder un partit i els altres, no compten. Tot això acaba amb la revolució d’octubre de l’any 1917. Pressa del poder polític. Dictadura dels soviets. Situació molt criticada per diferents part de l’Europa en aquell moment.
Comença una guerra civil durant el període 1918 – 1921. Un cop acabat la guerra mundial en 1918 i les potencies guanyadores s’impliquen donant suport als que suposen a la revolució russa (França, Anglaterra...). Es posen en marxa mesures econòmiques per canviar la situació. Comunisme de guerra, 1918. Els pagesos donen suport a la nova situació perquè es legalitza la nova situació en el camp.
Mesures:
Els gran capital es abolit.
Expropien sense interessos els préstecs estrangers.
Nacionalització de la banca, ferrocarril i grans industries.
Respectar els petits tallers o negocis.
Unificació de la jornada laboral de 40 hores setmanals.
Pagaments salarials iguals.
Tots aquets canvis va donar lloc a que Rússia guanyes la guerra civil i es va firmar la Pau a l’any 1921. Es vol estendre la revolució arreu del món perquè com a Rússia va triomfar, en els altres territoris també ha de passar. Durant els anys 1920 – 1924, es posa en marxa una nova política econòmica anomenada NEP. El gran problema de Rússia es que encara no s’ha industrialitzat:
Pèrdues de població
Va durar 4 anys i en teoria tindria que haver sigut una guerra relampago.
65.000.000 de combatents es varen moure.
8.000.000 de morts.
100.000.000 ferits.
Destruccions que es tardarà entre 9 i 10 anys a suplantar.
Condicions de treball més dures.
Pèrdua de la producció mundial d’Europa respecte al món, anys 1913 – 1923.
Transformació de les industries per contribuir en les conseqüències de la guerra perquè estaven treballant per les necessitats durant la guerra: armes, canons, maquinaria...
Xarxes de transport afectades.
Malestar social.
Alhora s’ha produït la revolució russa.
EEUU adquireix la industria, es converteix en la fabrica del món. Durant els anys 1914 – 1918 va créixer.
Alemanya és la gran perdedora de la guerra. Es fa una milícia per aturar la guerra i es té que pagar les conseqüències de la guerra. França demana diners perduts a Alemanya. I ella queda poc tocada econòmicament. Desprès de la segona guerra mundial, els EEUU es converteixen en la primera potencia mundial.
*** La construcció de l’estat del benestar i la seva crisi. L'estat del benestar i la seva crisi ***
Desprès de la guerra mundial es dona lloc als EEUU els anys 20 feliços però a Europa no. Es produeix la crisi del 29 que dona diferents sortides: política d’obra publica i feixisme.
Els resultats de la segona guerra mundial varen ser els següents:
Pèrdues de vides, de diners (més morts civils que militars).
Bombardejos.
Escassetat d’aliments.
Fi de la superioritat europea.
Desprès de la segona guerra mundial es produeix la guerra freda on s’enfronten diferents models. Alemanya és ocupada. França i US volen que es desindustrialitzi com a càstig.
Alemanya queda dividia en 4 parts. No se saps que es farà amb ella. Europa, s’elabora el Pla Truman a EEUU. Europa ha de donar suport als països que es resisteixin a la US. El Pla Marshall elaborat: dels EEUU a Europa ajut a que se li dona. Hi ha molts donatius. Hi ha un creixement econòmic màxim (època daurada).
Hi ha diverses explicacions pel creixement econòmic:
Productiu: passa de ser agrícola a industrialitzat. Apareix l’oferta. Sectors industrials a sectors de serveis.
Demanda: es fan servir maquines, petroli molt barat, s’allibera més mà d’obra. Períodes de plena ocupació, s’incrementa els salaris, ocupació laboral femenina, augment de la capacitat de consum... Situació de plena ocupació, sistema de seguretat social, sanitat, atenció educativa, alt nivell de de consum...
En termes socials, Europa constitueix l’estat de benestar. Aquest model que s’aplica a Europa occidental desprès de la segona guerra mundial i té precedents a Suècia als anys 20 i 30. Els països escandinaus: tenen un partit socialista molt potent i plantegen un programa polític que estableix tres elements:
Aconseguir democràcia política (dret a vot per tothom).
Democràcia social: dret a una vida digna, decent d’ocupació, salut, cultura, seguretat...
Democràcia econòmica: tenir el poder sobre els mitjans de producció.
Aquests programa salpicarà a Suècia als anys 30 i desprès s’anirà aplicant a països capitalistes. Aquestes mesures es posen en marxa de forma pactada.
Va aparèixer la generació dels anys 60. Portaran en marxa canvis de llibertats personals. En el món laboral les empreses comencen a perdre diners perquè la gent es queixa i comença a platejar-se la democràcia econòmica platejada a suècia.
Als 73 es produeix la crisi del petroli i comença un període de crisis periòdiques.
