¡Descarga Resumen bloque 2 y más Resúmenes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Tema 3. La socialització i el cicle de vida
3. 1. La socialització com a aprenentatge de les construccions socials 3. 1. 1. La socialització: la relació entre l’individu i la societat 3. 1. 2. Els agents de la socialització **3. 1. 3. Els estadis del procés de socialització
- Identitat i cicle vital: edat biològica i edat social** Hi ha una classificació de les grans etapes del cicle vital. Estableix que es divideix en tres grans moments. (3) Ajuntament BCN (1) MERCAT TREBALL (2) (dep. Estadística) Infants 0- 14 ()Infantesa 0 - (12/14) 1. Nens 0- 14 ()Adolescència 13- 18 2. Joves 15- 24 Adults 15 - 64 ()Joventut 19-30/35 3. Adults 25- 39 ()Adultesa 30/35- 45 4. Adults grans Vells 65 i més ()Maduresa 46- 65 40 - 64 ()Vellesa 65 - ... 5. Gent gran 3a edat 65-75/80 65 i més 4a edat 80-... (1) La classificació internacional divideix tres grans grups: Infants (dels 0 als 14 anys, en segons quins casos s’estén fins al 15), adults (dels 15, a vegades fins als 16, fins als 64) vells (dels 65, a vegades 60, 67, fins a .... Té molt poc sentit actual. El criteri està fet segons el criteri d’accés al mercat actual. Diferencia un gran grup que són aquells que poden entrar al mercat del treball i separa a dos grans grups que no poden perquè o no tenen l’edat o perquè ja estan jubilats. (2) Dos etapes importants. Joventuts i vellesa. Són molt interessants perquè:
- S’han allargat molt des del punt de vista del rang d’edat
- Per la definició de l’edat social que suposa En el cas de la joventut és una etapa relativament nova. En el cas de la vellesa hi ha hagut un canvi en la identitat social de la gent gran. Característiques principals de cada etapa: Infantesa És una de les etapes amb una major protecció social de totes les etapes del cicle vital, és gairebé blindada pels drets que tenen els infants on hi ha poques obligacions i els deures. Què ha de fer un nen? Créixer, aprendre, estudiar, socialitzar-se, saber complir les normes... Això contrasta molt amb altres Grans Grups Edat
èpoques històriques i llocs del mon on s’esperava que els nenes treballin, que suportin les famílies... Per tant, és molt diferent viure i néixer a Espanya comparat amb un altre lloc. Aquest avançament de conductes més pròpies dels adults és diu síndrome de l’adult prematur. El que fa aquest síndrome és que els infants per diferents circumstàncies o sobre tot, per tenir un contacte precoç amb les actituds dels adults (contacte directe o indirecte(TV)) desenvolupen actituds pròpies dels adults (sexe, drogoaddicció...) Adolescència Dos coses importants:
- L’adolescència és un canvi social molt marcat per la pubertat.
- És un moment de definició personal molt important on l’adolescent comença a ser conscient de construcció de la pròpia identitat personal. Joventut Etapa relativament nova històricament, fins al punt que en el segle passat era una etapa destinada a la classe alta. Era una etapa destinada a estudiar fins a la incorporació al mercat de treball. Pau Miret a treballat molt aquesta etapa i la defineix com una etapa de transició caracteritzada pel pas dels adolescents cap a la vida adulta. Llavors, la joventut s’acaba quan agafes les responsabilitats cap a la vida adulta que passa per quatre sub-transicions:
- Acabament dels estudis: inversió de formació per incorporar-nos en el mercat del treball.
- Emancipació domicilial
- Mercat laboral: incorporació al mercat laboral.
- Formació família pròpia (llar): en parella, unipersonal,.... La joventut s’ha vist afectada per tres grans processos:
- Allargament: l’etapa s’ha allargat.
- Procés de diversificació: no hi ha una única trajectòria de joventut, hi ha una gran diversitat.
- Reversibilitat: en Pau Miret ens diu que les etapes s’han tornat reversibles, és a dir, que allò que anem assolint ja no és definitiu i tampoc ho és amb la joventut. Adultesa Etapa de màxima responsabilitat social. S’espera de nosaltres que siguem productius i és el moment de màxima consolidació de vida personal i laboral. Vellesa Dues qüestions interessants:
Tema 4. L'estructura social i el sistema de desigualtats
4.1. L'estructura social i l'estratificació social L’estratificació social és un sistema de classificació i/o jerarquització dels individus en el conjunt de la societat. Els individus són assignats a categories o posicions anomenades estrats. Estrats en el sistema de classes socials (el nostre): Classe alta Classe mitjana Classe baixa Habitualment aquesta jerarquització està diferenciada al accés diferencial dels recursos que són volguts. Aquest diferencial és sinònim de desigualtat. Per tant, aquesta jerarquia determina posicions més privilegiades i menys privilegiades. Classe alta Jerarquització => Accés diferencial dels recursos Classe baixa Desigualtat Els criteris d’estratificació social es poden entendre com paràmetres estructurals que serveixen de criteri de distinció social. Quins són aquests criteris? Trobem dos tipus:
1. Nominals: són aquells criteris que divideixen la societat en categories reconeixibles que no estan inherentment jerarquitzades, és a dir, que no tenen una jerarquia pròpia. Exemples: el sexe, la religió, la procedència, la ideologia, la ètnia. 2. Graduals: són aquells que situen la gent en un rang ordenat de posicions. Exemples: econòmic (la renda), l’edat, l’educació, el poder (la posició de poder). D’aquests criteris sorgeix la desigualtat social que la definirem com una distribució desigual de recursos i recompenses entre les diferents posicions que caracteritzen una estructura social. Quins són els principals criteris que estratifiquen? 1. Econòmiques 2. Les desigualtats de classe: En el sentit marxista, sinònim d’ocupació: relació que tenen en el procés productiu. 3. Gènere
4. Raça/Ètnia: Raça=trets morfològics i biològics que caracteritzen a un determinat grup humà. Ètnia=criteris culturals que uneixen a un col·lectiu. 1.Nominals Criteris d’estratificació social 2.Gaduals Desigualtat social Paràmetre estructural que 1.Econòmiques serveix de criteri de distinció 2.Classe - >Ocupació social. 3.Gènere 4.Raça/Ètnia Principals característiques dels sistemes socialment estratificats:
- L’estratificació social és una construcció social: és la pròpia societat la que a partir d’uns criteris construeix aquestes classificacions socials.
- Les persones passen a formar part de grups que s’anomenen estrats : aquestes estrats són categories socials. Això vol dir que les persones comparteixen categoria independentment de que les persones es coneixin o no. GRUPS => ESTRATS => CATEGORIES SOCIALS
- Aquests grups determinen/orienten les experiències vitals i les identitats personals. Vol dir que les persones que comparteixen experiències vitals tenen unes oportunitats vitals, les persones que comparteixen categoria social tenen un sentit d’identitat compartida. (Marcs socials de pertinença/referència)
- Tots els sistemes d’estratificació tenen un conjunt de creences i valors que actuen com a legitimadors , és a dir, tot aquells conjunt de valors que creiem i ens ajuden a acceptar el sistema d’estratificació social.
- L’estratificació social es universal i variable , vol dir que és univerals totes les societats humanes tendeixen a estratificar la societat, però es varibale perquè varia segons les cultures/societats.
- L’estratificació social es transmet de generació en generació , és a dir, que tendeix a mantenir-se en el temps. És molt difícil de canviar la estratificació social.
- Nivell comparat de desigualtat Classes: La classe social neix a partir de la Revolució Industrial, societats capitalistes. Marx deia que el capitalisme sorgia com a conseqüència quan hi va haver un canvi de producció. El sistema de classes es un sistema que té una base econòmica industrial. Això es diferència del sistema d’estaments. Fonamentalment, quan definim les classes socials hi ha un criteri que defineix quan una persona esta en una classe: el lloc que ocupen a en sistema productiu.
- Mètode d’ubicació i criteri estructural de distinció Per assoliment, per defecte tot i així coincideix per adscripció hereditària. La posició de recursos materials o de riquesa. Inicialment, era un criteri del lloc que ocupem en el sistema productiu.
- Grau de tancament o obertura normativa de les divisions. Obert: es permeten canvis de posicions dins del sistema d’estratificació social. Això vol dir que es un sistema fluid, vol dir que es flexible, que els estrats no estan totalment delimitats. No estan delimitats per la llei, per això hi ha possibilitats de canvi. Els límits entre els estrats no estan definits totalment. No hi ha restriccions formals entre les relacions de les persones de diferents estrats, es permeten les relacions i els matrimonis.
- Mètode principals de legitimació. És una convenció de legitimació ideològica i legal. És la ideologia de la igualtat d’oportunitats i per tant, la idea de meritocràcia. Aquesta ens diu que alls més capaços rebran millors i majors recompenses. És també legal, perquè te un marc legal molt ampli que institucionalitza moltes d’aquestes idees. Hi ha un seguit de lleis que recolzen la igualtat d’oportunitats.
- Forma predominants de desigualtat La forma principal de desigualtat és la possessió de riqueses materials. Val a dir que els autors estan confirmant que en els darrera anys del capitalisme s’està
imposant un criteri de desigualtat basat en el poder burocràtic. Per tant, entre les persones no només ens diferència la possessió de riqueses sinó el poder d’influència. Exemple: Amancio Ortega.
- Nivell comparat de desigualtat És un nivell comparat de desigualtat mitjà perquè especialment la gent que està en pitjors posicions està comparativament millor que les persones d’un altre sistema d’estratificació. Tot i així, aquest nivell mitjà de desigualtat s’ha de matisar en dos aspectes. Primer, és un nivell que va molt lligat a les variacions econòmiques, perquè depèn de la situació econòmica que es viu en el moment que augmenti la desigualtat o disminueixi. Segons, perquè nosaltres tenim un sistema capitalista que compten amb la correcció de l’estat de benestar, aquest el que fa es redistribuir la riquesa i reduir les desigualtats i igualar les oportunitats. 4.1.3.Classe social i estructura de classes a la societat contemporània La definició, el debat de les classes socials parteix de dues perspectives de la sociologia clàssica: 1. Perspectiva de Karl Marx Marx diu que ha sorgit un nou model de producció capitalista que té una nova forma d’estratificació que són les classes socials. Aquestes es basen en la propietat dels mitjans de producció i per tant, el paper que ocupes en el sistema productiu. Segons això tenim dos grups: els burgesos i el proletariat. Entre aquestes dos, hi havia una forma de relació. Marx deia que eren posicions estructurals, i aquestes marcaven un tipus de relació que ja venia determinada: Dominació i explotació: la burgesia exercia una dominació de dominació i explotació cap al proletariat. Conflicte: conflicte de classes. Desigualtat: segons la qual, el sistema feia que la burgesia tingués més fent que el proletariat tingues menys riquesa. Es concreta en una depauperació o empobriment de la classe treballadora. Sobre aquesta definició la classe social, per la tradició marxista, serà aquell grup de persones que tenen la mateixa relació amb els mitjans de producció. Per tant, el criteri que determina la classe social és un criteri materialista, centrat en allò econòmic. A més a més, les classes socials són vistes per Marx com
Control dels mitjans físics de producció: es a dir, les instal·lacions (taules, edificis, etc.) Control de la força de treball Segons això, tenim encara dues posicions molt marcades: els capitalistes, que tenen control sobre les tres dimensions; i els obrers, que no tenen control sobre res, ells venen la seva força de treball. Però introdueix una altra posició de classe: persones que estan en una situació contradictòria de classe. Això vol dir, que són persones que tenen control sobre alguna d’aquestes dimensions, però no sobre totes tres, es a dir, són per exemple: responsables de recursos humans, encarregats de planta d’una fàbrica, persones que estan en la gestió econòmica d’una empresa, etc. Per tant, això són una relació de posicions que són les classes mitjanes, però no les defineix així. Són persones que tenen dues característiques: Relació privilegiada amb el poder: persones amb càrrecs entremitjos. Qualificacions i habilitats molt especifiques i elevades. Per tant, aquestes persones obtenen uns privilegis que altres persones no tenen. Són persones de coll blanc, persones que treballen a una oficina amb un cert poder.
2. John Harry Goldhtorpe Parteix d’una perspectiva neoweberiana. Basa la classe social en la professió de les persones, però l’analitza a partir de les característiques/dimensions que té. Analitza: Nivell de renda Condicions de treball Reconeixement social del treball Capacitat d’autoritat que té la professió en el sistema social i dins de l’organització Qualificacions que són requerides per realitzar-lo Diu que hi ha tres tipus de classes segons la professió: Classes de serveis Classes intermèdies Classes obreres Aquesta lògica és important perquè d’aquí sorgeix la proposta que fa la unió europea. - > Categoria socioeconòmica europea.
Al segle XIX si analitzem el capitalisme il·lustrat veiem que teníem dues posicions de clases marcades pel burgesos i el proletariat. Al segle XX es una estructura que passa de tenir dos estrats a tres: classe alta, classe mitjana i una classe baixa clarament delimitades. A dia d’avui, tenim un continu de 7 posicions/estrats. Tenim una classe molt alta i una altra alta. La classe mitjana s’ha dividit en tres grups: classe mitjana alta, classe mitjana i classe mitjana baixa. I la classe baixa s’ha dividit en dos grups: classe baixa i classe molt baixa. Amb la complexitat del sistema actual ja no podem parlat d’una classe alta, mitjana o baixa. En el moment en el que apareix la societat mitjana apareix la societat dels 2/3, això vol dir que en aquestes societats del segle XX i XXI pertanyen a la societat mitjana i el 1/3 es divideix entre la classe alta i la classe baixa. Això ens diu que la majoria de gent pertany a la classe mitjana, però, ara bé, què a passat? La crisi ha afectat molt a la classe mitjana, fragmentant-la fent que una part petita hagi passat a la classe alta i d’altra banda molta hagi baixat de posició a classe baixa i, en conseqüència, la classe baixa i molt baixa ha abaixat més. Què vol dir això? Que s’ha tendit a la polarització, això és quan la majoria de la situació es situa en dues posicions molt distants entre sí. Exemple: cas de Dubai, els molt rics i els molt pobres. 4.1.4. Mobilitat social i promoció social Una de les característiques principals que definien el sistema de classes era que els rangs eren oberts, es a dir, que es permeten canvis de posició. Doncs, aquests canvis de posició tenen un nom, mobilitat social. Aquesta per definició són els canvis de posició en l’escala de l’estratificació social. Hi ha diferents tipus de mobilitat social: Si tenim en conta la direcció podem trobar:
- Ascendent: es un canvi de posició cap a una superior/millor. Ex.: passar de classe baixa a classe mitjana.
- Descendent: es un canvi de posició cap a una inferior/pitjor. Ex.: passar de classe alta a classe mitjana. Des del punt de vista del moment podem parlar de:
- Mobilitat intergeneracional: es un canvi de posició respecte a generacions anterior a la teva. Ex.: respecte als teus pares o els teus avis.
- Mobilitat intergeneracional: es un canvi de posició que es produeixen en diferents moment de la teva vida. En els sistemes de classes mediocràtics el sistema principal de mobilitat social és l’educació.
d’estratificació... sovint es convinen doncs a korea te merit pq es ermetica i hagi una economia lliure d emrcat KOREA DESIGUALTAT PER PODER AIXO A MES A MES VA ACOMPANYAT D’UN ACCES MES PRIVILEGIAT A UNES CONDICIONS ECONOMIQUES A DUBAI POSICIONS MATERIALS, TMB TENIES PRIVILEGIS D’UN MAJOR RECONEIXMEENT LEGAL O MENYS LEGAL PQ TE UN SISTEMA DE CLASES A PARTIR DE ECONOMIA
TEMA 5. CONTROL SOCIAL I DESVIACIÓ
5. 1. Els conceptes de desviació i delicte Conceptes clau: desviació, delicte i control social La desviació social és la violació o transgressió d’una normal social àmpliament acceptada i compartida. El delicte és la transgressió de la llei. El control social són tots aquells mecanismes que posa en marxa la societat per tractar d’evitar i/o sancionar la conducta desviada. Premia la conducta acceptada Sanciona i reprimeix la conducta desviada Persuadeix la conducta desviada (prevenció) Control social formal Societat vigilant Control social informal Explicacions de la desviació i el delicte S’expliquen des de tres perspectives: Biologia: Impulsos naturals o instints. Combinació trets genètics amb experiències socials. Psicologia: Desviació com alteració de la personalitat. Trets personals - > formació de la personalitat. Problemes en la formació de la personalitat i procés de socialització fallit. Sociologia: Conducta desviada a partir de variables sociològiques. No hi ha pensaments o accions desviades en sí mateixes. Només es produeix desviació en relació a unes normes socials. - > només hi ha desviació quan es defineix com a tal.
