¡Descarga Resumen de filosofia y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
RESUM FILOSOFIA
TEMA 8→ L’ARGUMENTACIÓ
- FAL·LÀCIES FORMALS I FAL·LÀCIES INFORMALS
5.2 Fal·làcies formals
★ Arguments que no respecten les regles de la lògica i que, per tant, es poden identificar revisant-ne les taules de veritat corresponents. ○ són incorrectes, están mal estructurades, per tant, malgrat que les premisses siguin veritables, no es pot garantir que la conclusió sigui certa.
Afirmació del conseqüent
- La fal·làcia d’afirmació → Es produeix quan observem que s’ha produït B , i per això afirmem que també s’ha d'haver produit A. Però B es pot originar per altres motius. “si es produeix A, aleshores tmb ha de produir-se B” Ex : Les persones q no s’abriguen prou es posen malaltes. Tu t’has posat malalt. Per tant, no t’has abrigat prou. En llenguatge de lògica: [(p → q) ∧ q ] → q
Negació de l’antecedent
- L’ argument de negació → L’error sorgeix quan no es produeix A i per això afirmem que tampoc no es produeix B. Però B es pot originar per altres motius. “si es produeix A, aleshores tmb ha de produir-se B” Ex : Si menges xocolata, aleshores t’engreixes. Tu no menges xocolata. Per tant, no t’engreixes.
- En llenguatge de lògica: [(p → q) ∧ p ] → q
Sil·logisme disjuntiu fal·laç → L’error es produeix quan tenim la seguretat que A és certa, i en aquest cas afirmem que B ha de ser falsa. Però les dues poden ser veritables de manera simultània. “A és veritable o B és veritable”
Ex : Al nostre insti, els alumnes reben una beca si tenen un expedient brillant o si són esportistes d’elit. La marta que té un beca, és una esportista que ha guanyat diveres medalles. Així que probablement el seu expedient sigui mediocre.
- L’ argument disjuntiu fal·laç → També es pot formalitzar.
5.3 Fal·làcies informals
★ Arguments en els quals allò que aporten les premisses no és adequat per justificar la validesa de la conclusió. ○ lo que aporten les premisses no té força necessària per justificar la conclusió, pot ser pq resulten ambigües, pq continguin amfibologies, pq la info es insuficient com la generalització incorrecta…, sovint pq la info es irrellevant.
★ Ad hominem (contra l’home) → Mira de rebutjar una afirmació desqualificant la persona que l’anuncia, d’aquesta manera ni tal sols s’analitza el contingut del que diu l’altra persona (exemple llibre)
★ Petició de principi → encara que un raonament sigui vàlid, les premisses no es poden basar en la conclusió (exemple llibre)
★ Ad ignorantiam ( “ de la ignorància” ) → consisteix a sostenir que una afirmació ha de ser veritable quan ningú no ha estat capaç de demostrar que sigui falsa. (exemple llibre)
★ Ad baculum ( “del basto” ) → consisteix a forçar algú mitjançant amenaces perquè accepti les nostres afirmacions, tracte d’imposar les nostres idees per mitja de la por al càstig i a les represàlies. (exemple llibre)
★ Ad populum ( “adreçat al poble”) → mira de convèncer-nos que una afirmació és certa perquè la major part de la gent l’accepte. (exemple llibre)
★ Ad verecundiam ( “d’autoritat” ) → consisteix a defensar una afirmació basant-se en el fet que ha estat acceptada per una persona important. (exemple llibre)
★ Post hoc,ergo propterhoc ( “s’ha esdevingut després d’això; per tant, és conseqüencia” ) → (exemple llibre)
★ Ad misericordiam ( “misericòrdia” ) → consisteix a apel·lar als sentiments i les emocions dels nostres interlocutors per incitar-los a actuar d’una manera determinada. (exemple llibre)
- ELS BIAIXOS COGNITIUS
Els biaixos cognitius són errors psicològics que es deuen a un processament inadequat de la informació, són irracionals i la nostre ment tendeix a cometre aquests errors de manera automàtica i involuntària. (exemple llibre)
Pensament grupal → es produeix quan tendim a assumir els punts de vista que són generalment acceptats al grup on pertanyem.reflecteix la tendència que, de manera inconscient, ens empeny a alinear les nostres creences amb les de la resta de persones.(experiment d’Asch)
Efecte halo → es produeix quan un cert tret d’una persona influeix en la visió global que en tenim. Es pot apreciar, per exemple, quan l’especte físic d’algú ens impacte d’una manera molt poderosa. (exemple llibre)
Efecte dels fals consens → consisteix a sobrevalorar el grauen què la resta està d’acord amb els nostres particulars punts de vista. Creiem que qui ens envolta pensa, en general, d’una manera semblant a la nostra. (exemple llibre)
Visió retrospectiva → Quan rememorem el passat, tendim a pensar que els esdeveniments que van succeir eren clarament previsibles, encara que en el seu moment no fóssim capaços d’avançar-nos-hi. (exemple llibre)
Pensament dicotòmic → cometem aquest error quan tendim a pensar en termes polars que divideixen la realitat en dos grans blocs contraposats. Els que ens donen suport i els que ens ataquen.(exemple llibre)
Filtre mental → cometem aquest error quan donem una importància crucial a un únic detall que modifica la nostra visió de la totalitat, cosa que ens impedeix apreciar la resta d’elements que també són importants i significatius.(exemple llibre)
Efecte Dunning-Kruger → Es produeix quan una persona que té molt poca informació sobre un tema sobreestima els seus coneixements i està convençuda que sap molt sobre la qüestió.( exemple llibre)
- EL PERILL DE LA DESINFORMACIÓ I LA POSTVERITAT (Què mou el món? El relat, el que ens creiem, la realitat que ens creem i alxò configura els nostres interressos. És en aquesta epoca on un es questiona la veritat.) És una pregunta que ens ha fet l’isidre no està al llibre
En la epoca en on hi ha més fluix d’informació, es més facil que t’enganyin i més dificil saber la veritat.
Desinformació → ens referim als intents deliberats d’oferir infromació enganyosa, distorsionada o manipulada, que resulten especialment inquietants per la seva capacitat per polaritzar l’opinió pública i posar en dubte el valor de a veritat.
Els mitjans de comunicació han estat durant molt temps la font principal d’informació.
Avui en dia l ’ús d’internet i de les xarxes socials ha canviat radicalment la manera en què les persones reben informació sobre tot el que passa.
7.1 La democratització de la informació
En aquest procés de democratització qualsevol pot dir el que vulgui quan vulgui.
Aquesta nova situació té indubtables avantatges.
Però també presenten inconvenients seriosos, un dels més importants està relacionat amb la manera en què funciona els algoritmes, és a dir recullen informació sobre el nostre historial de navegació, entre d’altres coses i això provoca que només ens surti un tipus determinat d’informació cosa que fa ens trenquem i deixem de mirar altres punts de vista, és a dir que reduïm la nostra visió de la realitat. El problema que causa és la creació de filtres bombolla.
Internet contribueix a crear una bombolla al nostre voltant, dissenyada per nosaltres i que ho podem acabar confonent amb la realitat.
Els filtres bombolla → Són algoritmes que seleccionen automáticamente la informació que es mostra a l’usuari i que d’aquesta manera limiten la seva visió de la realitat.
L’afecte d’aïllament i de fragmentació que això produeix s’accentua encara més a les cambres d’eco, que poden acabar convertint-se en àmbits tancats, en què només es té accés a una visió parcial i esbiaixada del que passa.
Ex : El papa em diu que a la lluna i ha una vaca rosa, avi també em diu que hi ha un vaca rosa i l’Isidre també em diu que hi ha una vaca rosa a l’espa.
El final ens ho acabarem creient.
Cambres d’eco → Són comunitats d’usuaris amb idees similars que intercanvien informació a Internet i que tendeixen a amplificar una visió esbiaixada i parcial de la realitat.
Per poder dialogar racionalment amb persones amb un punt de vista dif. cal que es donin unes condicions bàsiques prèvies i necessitem acceptar unes regles bàsiques que garanteixen la racionalitat de l’argumentació.
Un dels grans problemes és aquesta desviació a l’hora d’establir comunicacions, s’ha complicat molt.
