Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Plató Resumen Filosofia, Exámenes de Filosofía

Tema 2. Plató Resumen filosofia

Tipo: Exámenes

2020/2021

Subido el 10/04/2021

erika-ramos-navarro
erika-ramos-navarro 🇪🇸

4

(2)

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2: PLATÓ
1. LA TEORIA DE LES IDEES
SÓN TRES INTENCIÓNS DE AQUESTA TEORÍA:
1) Intenció ètica
· Plató vol fundar la virtud del saber. Per ser just, es bonic conèixer que es la justícia.
· Front el relativisme dels sofistes, Plató reclama l’exsistencia d’una idea eterna i inmmutable
de Justicia (o de qualsevol altre virtud).
2) Intenció política
· Els governants han de ser filòsofs que es guien per ideals transcendents i absoluts.
Els sofistes havien dissolt els fonaments de la convivència en el “seno” de la polis. Plató
intentarà construir un estat just i estable. L’objectiu final de la filosofia de Plató es mostrar que
es possible construir un estat just.
3) Intenció científica
·La ciència (episteme) només pot versar sobre els objectes estables i permanents; aquests
objectes han d’existir. Y com tots els objectes sensibles estan subjectes a canvis continus habrá
que buscar altre tipus d’objecte per la ciència: LAS IDEAS
LA TEORÍA DE LES IDEES
·Les diverses influencies:
1. HERÁCLIT Hauria confirmat que la realitat esta en perpetu canvi. Res es la mateixa cosa en
dos instants consecutius. La conseqüència era que no podia haver coneixement vertader
d’aquest mon, res pot dir que ha conegut alguna cosa que en aquest moment es diferent del
que era fa un instant.
2. PARMÈNIDES Hauria dit que aquella realitat permanent existeix, y que només pot ser
descoberta per la raó, completament a part de la activitat dels sentits. L’objectiu del
coneixement té que ser immutable i etern, els sentits només ens posen en contacte amb lo
mudable i perible.
3. ELS SOFISTES No havia coneixement pròpiament dit. Van identificar coneixement amb
aparença i aquesta sensació.
4. SÓCRATES De l’oposició de Sòcrates al relativisme dels sofistes. Recerca de les essències,
de l’universal i comú que hi ha en les coses com fonament de tot coneixement.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Plató Resumen Filosofia y más Exámenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

TEMA 2: PLATÓ

1. LA TEORIA DE LES IDEES

SÓN TRES INTENCIÓNS DE AQUESTA TEORÍA:

  1. Intenció ètica · Plató vol fundar la virtud del saber. Per ser just, es bonic conèixer que es la justícia. · Front el relativisme dels sofistes, Plató reclama l’exsistencia d’una idea eterna i inmmutable de Justicia (o de qualsevol altre virtud).
  2. Intenció política · Els governants han de ser filòsofs que es guien per ideals transcendents i absoluts. Els sofistes havien dissolt els fonaments de la convivència en el “seno” de la polis. Plató intentarà construir un estat just i estable. L’objectiu final de la filosofia de Plató es mostrar que es possible construir un estat just.
  3. Intenció científica ·La ciència (episteme) només pot versar sobre els objectes estables i permanents; aquests objectes han d’existir. Y com tots els objectes sensibles estan subjectes a canvis continus habrá que buscar altre tipus d’objecte per la ciència: LAS IDEAS LA TEORÍA DE LES IDEES ·Les diverses influencies:
  1. HERÁCLIT Hauria confirmat que la realitat esta en perpetu canvi. Res es la mateixa cosa en dos instants consecutius. La conseqüència era que no podia haver coneixement vertader d’aquest mon, res pot dir que ha conegut alguna cosa que en aquest moment es diferent del que era fa un instant.
  2. PARMÈNIDES Hauria dit que aquella realitat permanent existeix, y que només pot ser descoberta per la raó, completament a part de la activitat dels sentits. L’objectiu del coneixement té que ser immutable i etern, els sentits només ens posen en contacte amb lo mudable i perible.
  3. ELS SOFISTES No havia coneixement pròpiament dit. Van identificar coneixement amb aparença i aquesta sensació.
  4. SÓCRATES De l’oposició de Sòcrates al relativisme dels sofistes. Recerca de les essències, de l’universal i comú que hi ha en les coses com fonament de tot coneixement.

Aquests plantejaments van ser la base de que va partir Plató per la seva formulació del mon de les idees: Plató creia que era impossible obtenir coneixement d’aquest mon. Per Plató només podia ser objecte de coneixement aquell que es pot definir. La definició es aquell que ens diu que es una cosa al marge dels seus canvis aparents, es a dir, lo estable i permanent. Les coses que poden ser definides existeixen, però no poden ser identificades amb res del mon perceptible. Existeixen en un mon ideal, fora de l’espai i del temps. Tales con las IDEAS platòniques, tenen una existència plena i independent. -LES IDEES: ·A més de les coses existeixen les Idees. ·Les idees no son solament conceptes o representacions mentals. Son realitats que existeixen amb independència de les coses. ·Cada idea es única, eterna, immutable o inalterable: Posseeix els atributs del Ser de parmenides. ·Les idees son causes de les coses: -Una cosa es bella gràcies a la Idea de Bellesa. ·Son fonament per tots els judicis que formulem sobre elles. -LES COSES: ·Són múltiples. ·Sotmeses a un flux de canvis permanents. (Toma de Heràclit la idea del “plata rei”, nada sembla igual. El mon sensible, sotmès a un canvi permanent, no pot ser objecte d’un autèntic coneixement). ·Posseeixen menys realitat. ·Son captables per els sentits, però no son pròpiament intel·ligibles. 1.1. Plató realitza una duplicació del món. ·El món intel·ligible i plenament real de les Idees. ·Món sensible de les coses (dominat per el devanir del que va parlar Heràclit). 1.2. La relació entre els dos mons va ser descrita per Plató amb termes de: ·Participació o imitació

C) Ciutadans que s’encarreguen de satisfer les necessitats més primaries dels homes ( connexió amb la part apetitiva) Artesans i agricultors.

5. La teoria de l’alta dualista: part immortal de l’anima i la resta es mortal i lligat al cos. 6. La immortalitat de l’anima es una de les doctrines fonamentals en plató i va constituir una novetat filosòfica. 6.1. L’anima vivia abans de posseir un cos viurà quan el deixi de posseir. 6.2. El Fedón a defensar aquests trat de l’anima. -ARGUMENTS DE TIPUS COSMOLÓGIC Segon el “Timeo” l’anima ha sigut creada directament per el Demiurgo amb els mateixos elements que l’anima del mon. -ARGUMENTS DE TIPUS FÍSIC ·L’AUTOMOVIMENT ·LA SIMPLICITAT 7. El cos humà per a plató: el cos es un destorb per l’anima, li arrastra amb les seves passions i li impedeix la contemplació de les idees. 7.1. El cós es com una carcel per l’anima. 7.2. La unió de l’anima i cos es purament accidental. 7.3. La filosofia hauria de ser una preparació per a la mort, ja que la mort es la alliberació de l’anima. 8. Finalment, Plató també es va ocupar del DESTÍ DE L’ANIMA. El mite de ER: Relata el cicle de reencarnacions, el que succeeix a l’anima durant les seves vides terrestres, i com una vegada purificada escapa del cicle de les reencarnacions. 3. LA TEORÍA DEL CONEIXEMENT La teoria de les idees planteja un greu problema: “¿Com se’n es possible conèixer les Idees, si pertanyen a un altre mon distint al nostre?” Plató contesta amb dues doctrines diferents: ·LA REMINISCENCIA El coneixement sensible es només una opinó. Les idees només poden ser conegudes per contemplació directa en el Mon intel·ligible. Peró l’anima humana ha morat en aquell Mon i ha contemplat allà les idees. Al entrar al mon sensible i unir-se amb un cos, olvida les idees. Al contemplar les coses pot tornar a recordar les idees. El coneixement de les idees es un record. El coneixement sensible serveix de ocasió per el record.

La teoria de la reminiscència apareix en el Menón. Plató presenta com proba del correcte de la seva teoria la majeútica de Sócrates, per mig de preguntes, fa arribar a un esclau ignorat a demostrar el Teorema de Pitágores. Amb això deixa clar que l’esclau recorda el que la seva anima ha conegut quan, abans de unir-se al cos, contemplava el mon de les idees. ·LA DIALÉCTICA És el mètode propi de la filosofia, permet el accés al Mon de les idees. La diálecta es un procés ascendent fins a la idea, i despres de idea en idea fins a la idea suprema (el bé). Es un procés que va de lo múltiple fins a l’ún. També hi ha una dialèctica descendent. La dialèctica permet establir la comunicació entre les idees. És un procés intel·lectual, posseeix un suport emocional: EL AMOR.

1. El amor es un procés ascendent, una dialèctica emocional. Plató le dedica els seus dos bonics diàlegs: BANQUET I FEDRE. En el banquet plató estudia el procés d’ascensió de l’anima guiada per el eros. 4. LA VIRTUD I L’ESTAT La dialèctica i l’amor son els camins fins les idees. Per si mateixos no basten, es necessària la virtut que es també un camí fins el bé i la justícia. L’home es aïllat, no pot ser bo ni savi, necessita la comunitat política: L’ESTAT. La virtut i l’estat permeten al accés al mon de les idees. Aquest es un fundament últim. -LA VIRTUD Plató entendeix la virtut de diverses formes: ·SABIDURIA Concepte socràtic. Aquell “saber” es d’ordre superior ja que esta fonamentat en el coneixement de les Idees del bé, justícia, valor, pietat... D’aquest mode, Plató intenta superar el relativisme de la virtut dels sofistes i realitzar la unificació de totes les virtuts en la idea del bé. ·PURIFICACIÓ El home virtuós es el que purifica la seva anima de les passions i la llibera del cos per poder realitzar el accés al Mon de les idees. ·ARMONÍA Es desarollat en la República. La justícia es considerada com la virtut fundamental. L’armonía sorgeix en el anima perquè la part racional ha de guiar a la part irascible i les dues dominar a la apetitiva. L’home que ho aconsegueixi serà harmoniós i just. La virtut es pot veure dividida en 4 categories fundamentals: Prudencia, valor, templança i justícia. Com es pot veure: a) Plató estableix una correlació entre anima i estat. b) Tantes classes de ciutadans com parts de l’anima. La estructura de la ciutat es troba reflectida en l’anima.