L’Humanisme:
1.Una nova visió del món:
L'Humanisme és el moviment intel·lectual que va sorgir a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi
social i religiosa del pensament medieval. Era una manera diferent d'entendre la vida, s'adoptà
l'antropocentrisme.
L'acceptació de la tradició clàssica com a model implicà la represa de la filologia com a disciplina
acadèmica i de l'ensenyament com a eina de progrés. Per aquest motiu va créixer l'interès pel llatí i el
grec, i s'adoptà la traducció com a mitjà indispensable per a la difusió dels nous valors intel·lectuals.
Alhora, es va esperonar la individualitat dels artistes, que començaren a signar les obres i a cercar
l'originalitat.
2. L'Humanisme a Catalunya
El 1315, Jaume II va adquirir una obra de Titus Livi a Itàlia. Aquest moment es considera
simbòlicament la penetració de l'Humanisme en les lletres catalanes. Així, es traduiren del llatí al
català diverses obres, tant d'autors antics com de coetanis.
El nou interès pel món clàssic és el pilar de la producció original de Bernat Metge. És en aquest
escriptor que conflueixen tots els trets ideològics de l'Humanisme.
3.1. Perfil biogràfic
Bernat Metge (Barcelona, 1346-1413) va ser funcionari de la Cancelleria després va ascendir fins al
càrrec de secretari reial. El 1396, Joan I morí per causes confuses. Bernat Metge fou destituït i
empresonat ja que l’acusen de la seva mort. A la presó escriu, Lo Somni (1399), que té com a
objectiu principal recuperar el favor del nou rei, Martí l l'Humà. Poc després, Metge va ser rehabilitat
com a secretari de la Cancelleria i hi acompli tasques de confiança fins a la mort del monarca.
3.2. L'obra:
Els seus textos, influïts per autors com Petrarca, reflecteixen la nova actitud humanista, que valora la
tradició grecollatina i desafia la veritat única del cristianisme.
No són gaire extens,però sí que és variat. Tanmateix, en tots els escrits s'hi detecta la intenció
d'emprar la literatura per aconseguir els seus objectius personals com a alt funcionari de la
cancelleria.
Primera etapa: obres en vers
El Llibre de Fortuna e Prudència (1381) explica, un viatge a una illa imaginària, on aprèn que cal
acceptar el que s'esdevé a la vida. El Sermó, de data incerta, és una paròdia dels discursos morals
dels predicadors de l'època.
Segona etapa: l'Humanisme
Bernat Metge assumí la influència de l'Humanisme italià a Valter e Griselda (1388), traducció d'una
epistola de Petrarca en què Metge elogia per interès una dama de la cort. Va escriure Apologia
(1395), un diàleg filosòfic inacabat que imita la prosa complexa de l'autor italià i que explicita la
referència als clàssics grecollatins.
Lo Somni
Aquesta és l'obra més rellevant de Bernat Metge, és citada per Joanot Martorell a Tirant lo Blanc. Lo
Somni és escrit en primera persona perquè té l'objectiu de legitimar la posició de l'autor. Per l'estil, el
gran nombre de fonts que incorpora i la concepció del món, és la primera manifestació de prosa
humanística que es dona a la península Ibèrica.
Al primer llibre, Metge fingeix un diàleg amb el fantasma de Joan I. L'autor hi planteja dubtes sobre
l'espiritualitat i la immortalitat de l'ànima. Al segon llibre, el rei Joan explica a Bernat la raó de la seva
mort sobtada i li profetitza l'absolució en el procés que pateix, per part del nou monarca Martí l'Humà.
Al tercer, prenen la paraula Orfeu i Tirèsies, que acompanyen Joan 1. Al quart llibre, a partir d'un elogi
general de les dones, enalteix la reina Maria de la Luna, esposa de Martí l'Humà i possible
intercessora en la renovació de la confiança del monarca.
