Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


L'humanisme català ................................................, Apuntes de Lengua y Literatura

L'humanisme català .........................................................

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 10/06/2021

ona-estevez-sanchez
ona-estevez-sanchez 🇪🇸

5

(2)

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Ç
L’HUMANISME CATALÀ
(S.XIV - S.XV)
Context:
Segle XIV
1333 Canvi demogràfic a la corona d’Aragó, hi han males collites.
1337 - 1453 Guerra dels Cent Anys (Anglaterra i França).
1347 - 1350 Pesta Negra → es culpa als jueus.
1378 Cisma d’Occident (Roma i Avinyó).
1391 Matança de jueus al call de Barcelona (antisistemisme).
Segle XV València té la capitalitat econòmica i cultural de l corona d’Aragó
(decadència a Barcelona).
1412 Ferran de Trastàmara sur escollit com a rei de la corona d’Aragó i així
inicia la vinculació dinàstica amb Castella.
1450 Invenció de la impremta de Gutenberg.
1453 Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.
1462 - 1472 Guerra civil contra Joan II → va dividir el Principat de Catalunya.
1479 Unió entre Castella i la corona catalanoaragonesa.
1492 Descobriment d’Amèrica.
Conquesta de Granada.
Expulsció dels jueus de la península.
Crisi: època de transició entre l’Edat mitjana i l’Edat Moderna (culmina en el
Renaixement)
Antropocentrisme: l'ésser humà com el centre dels valors
Burgesia: comença a enriquir-se
Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes
Humanisme: racionalitat i relectura dels clàssics
Contactes entre la corona catalanoaragonesa i Castella
Difusió de la imprenta
Creació d’universitats
1/ Bernat Metge (final S.XIV - principis del S.XV)
- Característiques de l’humanisme:
A partir del S.XIII, amb la consolidació de les ciutats i la burgesia, es fa necessària
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga L'humanisme català ................................................ y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

Ç

L’HUMANISME CATALÀ

(S.XIV - S.XV)

Context: Segle XIV 1333 Canvi demogràfic a la corona d’Aragó, hi han males collites. 1337 - 1453 Guerra dels Cent Anys (Anglaterra i França). 1347 - 1350 Pesta Negra → es culpa als jueus. 1378 Cisma d’Occident (Roma i Avinyó). 1391 Matança de jueus al call de Barcelona (antisistemisme). Segle XV València té la capitalitat econòmica i cultural de l corona d’Aragó (decadència a Barcelona). 1412 Ferran de Trastàmara sur escollit com a rei de la corona d’Aragó i així inicia la vinculació dinàstica amb Castella. 1450 Invenció de la impremta de Gutenberg. 1453 Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs. 1462 - 1472 Guerra civil contra Joan II → va dividir el Principat de Catalunya. 1479 Unió entre Castella i la corona catalanoaragonesa. 1492 Descobriment d’Amèrica. Conquesta de Granada. Expulsció dels jueus de la península. ➢ Crisi: època de transició entre l’Edat mitjana i l’Edat Moderna (culmina en el Renaixement) ➢ Antropocentrisme: l'ésser humà com el centre dels valors ➢ Burgesia: comença a enriquir-se Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes ➢ Humanisme: racionalitat i relectura dels clàssics ➢ Contactes entre la corona catalanoaragonesa i Castella Difusió de la imprenta ➢ Creació d’ universitats

1/ Bernat Metge (final S.XIV - principis del S.XV)

  • Característiques de l’humanisme: A partir del S.XIII, amb la consolidació de les ciutats i la burgesia, es fa necessària

una renovació del llenguatge. En aquest context neix l’Humanisme Italià, un moviment que pretén revalorar, recuperar i traduir textos de la cultura greco-llatina. L’humanisme, doncs, és una etapa entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. Els humanistes volen conèixer els autors clàssics grecollatins per impregnar-se dels valors morals i també estilístics, alhora busquen ressuscitar les idees de rcionalisme que els portarà a una literatura culta i refinada. Edat Mitjana Humanisme teocentrisme antropocentrisme societat feudal societat burgesa literatura religiosa i moral literatura didàctica i d’oci imitació dels clàssics redescobriment dels clàssics tempus fugit carpe diem

    • -Humanistes Italians importants: ● Dante , amb Divina comèdiaPetrarca , amb Canzoniere → va ser un referent per la poesia d’Ausiàs March i també per la prosa de Bernat Metge ● Boccaccio , amb Decameró
  • L’humanisme català i la Cancelleria Reial: Alguns autors de l’època aporten mostres d’aquesta nova corrent literària als cercles burgesos i a les corts que integren elements innovadors propis d’aquesta nova mentalitat: ➔ intenció crítica ➔ racionalisme ➔ to satíric i burlesc respecte a la moral i influència dels autors italians contemporanis, els qual els obren les portes a un ampli cànon d’autors clàssics i els enlluernen amb una llengua i un estil que s’assembla al llatí clàssic ( Bernat metge ) A la corona d’Aragó, l’humanisme troba una gran acceptació. N’és una mostra la Cancelleria Reial , un organisme burocràtic (dirigit per un canceller) que redactava tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l’estament eclesiàstic de la corona d’Aragó. La seva importància prové sobretot de la uniformitat lingüística que va introduir a tot el territori: va imposar un català unificat per damunt de la varietat més gran de la llengua oral.
  • Bernat Metge (1340/1346 - 1413):

« Cants d'amor » va significar una ruptura tant amb l'amor cortès trobadoresc, com en l'anomenat dolce stil novo , provinent de Dante i d'altres poetes italians (S.XIII). March va anar més enllà, es va definir com un " pus extrem amador " i alhora va veure l'obsessió amorosa com malaltissa ja que portava a una falsa idolatria i, doncs, a la condemna de l'ànima. March rebutja la idealització de l'amor com un valor absolut. Aquest rebuig de la idealització el porta a uns alts nivells de realisme , als seus poemes hi trobem: llargues imatges i comparacions hiperbòliques, la influència de l'escolàstica o la utilització moralitzadora d'alguns clàssics → característiques que el fan un autor complexe Ausiàs March recrea el senyal trobadoresc per designar a l’estimada a l’última estrofa dels poemes: ‘plena de seny’, ‘llir entre cards’, ‘oh folla amor’ ‘amor, amor’ ➔ « Cant espiritual » poema de versos sense rima. L’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altre vida.