Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUMEN I CONSTRU, Resúmenes de Construcción

Asignatura: Construccio II, Profesor: , Carrera: Enginyeria d'Edificació, Universidad: UPC

Tipo: Resúmenes

2012/2013

Subido el 25/05/2013

ruiz_d3
ruiz_d3 🇪🇸

3.8

(25)

7 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TIPOLOGIES DE SISTEMES DE
CONTENCIÓ
TEMA 8
1. Tipologies de sistemes de contenció
- Sense exió
- Contencions per gravetat
- Flectades
- Contencions subjectades
2. Encofrats per a murs
3. Productes desencofrants
4. Murs pantalla
5. Barreres de pilons
6. Bulons
1.-Tipologia dels sistemes de contenció de terres
Sense exió. Murs de fàbrica, esculleres, gabions,
terra armada,...
Contencions per gravetat.
· Els sistemes de contenció per gravetat es basen en el seu pes i
en la seva massa, basada en la cohesió de les fàbriques que
els conformen, per garantir l’estabilitat front les empentes
generades per les terres i altres sobrecàrregues.
En el cas de les contencions per gravetat resoltes amb
materials no resistents a la exió, és precís garantir només
esforços de compressió, en totes les seves seccions
horitzontals. Aquesta exigència comporta que els murs de
gravetat són, comparats amb les solucions ectades, molt
gruixuts.
· La resultant generada per el pes del mur i l’empenta ha de
restar inclosa en el terç central de la base, segons es mostra
en el gràc següent. Per aquest motiu són freqüents seccions
de caire trapezoïdal.
Flectades. Murs en “L”, recalços, en “L” invertida, en “T”, amb
contraforts, amb safates, solucions prefabricades...
Contentions subjectades
- Murs encofrats subjectats en cap.
Contencions subjectades. - Recalços.
- Corones de batatges en fase
descendent.
- Murs pantalla autoestables.
- Murs pantalla ancorats isostàtics.
- Murs pantalla amb ancoratges
hiperestàtics.
Barreres i pantalles de pilons.
2.-Contencions per gravetat
La resultant generada per el pes del mur i l’empenta ha de
restar inclosa en el terç central de la base, segons es mostra
en el gràc següent. Per aquest motiu són freqüents seccions
de caire trapezoïdal.
Exemples tipològics de contencions per gravetat amb
elements ectats
Els murs a exió per gravetat equilibren les empentes del sòl
per pes i per la capacitat d’absorbir exions que tenen els seus
elements constitutius. Estan realitzats, amb formigó armat.
Murs en mènsula. Tenen limitada la seva aplicació pràctica a
6,00 metres d’alçada. Sobrepassar aquesta cota, tota vegada
que l’alçada intervé al quadrat, suposa la necessitat de realitzar
sabates de dimensions molt elevades i pantalles, d’amplada en
la base, superiors als 60 cm.
El consum de materials, el temps i el cost necessari per a la
execució, per alçades superiors, aconsella la realització
d’alternatives descrites en aquest capítol, tècnicament més
complexes, però globalment més ecients i competitives tant
des del punt de vista econòmic com d’impacte ambiental.
Al treballar en mènsula, els moments ectors de les diferents
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUMEN I CONSTRU y más Resúmenes en PDF de Construcción solo en Docsity!

TIPOLOGIES DE SISTEMES DE

CONTENCIÓ

TEMA 8

**1. Tipologies de sistemes de contenció

  • Sense flexió
  • Contencions per gravetat
  • Flectades
  • Contencions subjectades
  1. Encofrats per a murs
  2. Productes desencofrants
  3. Murs pantalla
  4. Barreres de pilons
  5. Bulons**

1.-Tipologia dels sistemes de contenció de terres

Sense flexió. Murs de fàbrica, esculleres, gabions, terra armada,...

Contencions per gravetat.

· Els sistemes de contenció per gravetat es basen en el seu pes i en la seva massa, basada en la cohesió de les fàbriques que els conformen, per garantir l’estabilitat front les empentes generades per les terres i altres sobrecàrregues.

  • En el cas de les contencions per gravetat resoltes amb materials no resistents a la flexió, és precís garantir només esforços de compressió, en totes les seves seccions horitzontals. Aquesta exigència comporta que els murs de gravetat són, comparats amb les solucions flectades, molt gruixuts.

· La resultant generada per el pes del mur i l’empenta ha de restar inclosa en el terç central de la base, segons es mostra en el gràfic següent. Per aquest motiu són freqüents seccions de caire trapezoïdal.

Flectades. Murs en “L”, recalços, en “L” invertida, en “T”, amb contraforts, amb safates, solucions prefabricades...

Contentions subjectades

  • Murs encofrats subjectats en cap. Contencions subjectades. - Recalços.
  • Corones de batatges en fase descendent.
  • Murs pantalla autoestables.
  • Murs pantalla ancorats isostàtics.
  • Murs pantalla amb ancoratges hiperestàtics.

• Barreres i pantalles de pilons.

2.-Contencions per gravetat

  • La resultant generada per el pes del mur i l’empenta ha de restar inclosa en el terç central de la base, segons es mostra en el gràfic següent. Per aquest motiu són freqüents seccions de caire trapezoïdal.

Exemples tipològics de contencions per gravetat amb elements flectats

  • Els murs a flexió per gravetat equilibren les empentes del sòl per pes i per la capacitat d’absorbir flexions que tenen els seus elements constitutius. Estan realitzats, amb formigó armat.
  • Murs en mènsula. Tenen limitada la seva aplicació pràctica a 6,00 metres d’alçada. Sobrepassar aquesta cota, tota vegada que l’alçada intervé al quadrat, suposa la necessitat de realitzar sabates de dimensions molt elevades i pantalles, d’amplada en la base, superiors als 60 cm.
  • El consum de materials, el temps i el cost necessari per a la execució, per alçades superiors, aconsella la realització d’alternatives descrites en aquest capítol, tècnicament més complexes, però globalment més eficients i competitives tant des del punt de vista econòmic com d’impacte ambiental.
  • Al treballar en mènsula, els moments flectors de les diferents

seccions de pantalla responen a una funció exponencial quadràtica respecte a la longitud lliure.

  • Es produeix, a mesura que creix l’alçada, una ràpida disminució dels moments flectors al que està sotmesa la pantalla, fins a ser zero en el seu coronament.
  • És freqüent adaptar la construcció a dita circumstància per racionalitzar el disseny i estalviar materials. La cara exterior es pot construir, a tal fi, lleugerament inclinada reduint la secció de la pantalla a mesura que augmenta la seva alçada, o bé mantenir la verticalitat del pany i realitzar una o més banquetes.
  • En aquests murs, en fase de disseny, cal considerar si han de ser, o no, estancs al pas de l’aigua. Si es planteja un mur estanc és precís garantir un correcte drenatge de la zona del trasdòs del mur com es detalla en el gràfic, o en el seu defecte, considerar en el càlcul les empentes derivades d’una eventual acumulació d’aigua a la cara del mur en contacte amb el sòl.
  • Murs de contraforts i murs de safates. Els models de mur detallats en el gràfic, resolts amb contraforts i amb safates, actualment han quedat superats per les contencions subjectades a causa de la gran quantitat de material i mà d’obra necessàries per a la seva construcció.
  • Es mostren, únicament, com exemples de solucions enginyoses i imaginatives per a fer front a contencions de, fins a 10,00 metres d’alçada, amb mitjanes i baixes prestacions.
  • Les solucions prefabricades o semi prefabricades, constitueixen una alternativa, per resoldre contencions amb elements flectats. Són emprades, preferentment, per les obres públiques. En moltes ocasions, en aquest tipus d’obra, priva la celeritat o les possibilitats d’execució dels treballs en unes condicions determinades, sobre el preu.
  • La varietat de models és molt amplia, des de mòduls complerts en “L” invertida que requereixen únicament l’anivellament de la base de recolzament i el reblert del talús, fins solucions mixtes amb sabates convencionals i mòduls de pantalla prefabricats

encastats en elles. Amb aquestes últimes es poden realitzar contencions de fins a 9,00 m d’alçada.

  • El mòduls de mur tenen 2,40 metres d’amplada (límit per un transport convencional per carretera 2,50 X 12,00 m.), disposen de contraforts interiors i tenen un gruix de paret, variable segons models entre 10,00 i 13,00 cm. El seu pes màxim és d’unes 18,00 tones. De nou la logística del transport imposa les seves lleis, en aquest cas per qüestió de pes.

Introducció a les contencions flectades i subjectades

  • Les contencions flectades i subjectades són les més emprades en la construcció arquitectònica sota rasant.
  • Es valora positivament, entre altres aspectes, la seva adaptabilitat dimensional i formal. Com aspecte negatiu destaca el seu caire artesanal, si bé l’aparició d’encofrats eina ha capgirat, de forma substantiva, els rendiments i la qualitat de la seva execució.
  • Habitualment es tracta d’elements que actuen, simultàniament, CONSTRUCCIÓ II. Construcció sota rasant Construccions Arquitectòniques II Apunts: A. Portales com a contenció i com a fonament. Sobre ells poden recolzar murs, pilars i sostres. No disposen, per si mateixos, de capacitat per resistir les sol·licitacions del sòl raó per la qual cal confiar en procediments auxiliars per garantir la seva estabilitat.
  • Els recursos per garantir l’estabilitat d’una contenció subjectada, durant la construcció, poden ser molt diversos: bermes de terres, estampidors i ancoratges en són els més habituals. En fase de servei els sostres i, rarament, ancoratges definitius o contraforts s’encarreguen d’estabilitzar el conjunt.
  • Impossibilitat de realitzar impermeabilitzacions i drenatges.

Les característiques dels murs encofrats a dues cares són les següents:

  • La qualitat del parament i del formigonat. S’eviten, en gran mesura, les possibilitats de filtracions.
  • El respecte escrupolós dels recobriments. Es garanteix la durabilitat de les armadures.
  • El consum ajustat del formigó a les previsions de projecte. No hi ha sorpreses econòmiques.
  • La possibilitat d’impermeabilitzar i drenar el trasdós. Major qualitat en la execució i menor possibilitat de reclamacions sobre l’obra acabada.

Recalços

  • Els recalços són una variant dels murs subjectats en cap tota vegada que; suporten empentes, disposen de sabata, pantalla armada i la presència d’un sostre estabilitzador. Es fa referència específica a ells per les particularitats de la seva construcció.
  • La construcció de recalços és un tipus de treball artesanal malgrat la participació de maquinària en la seva execució. S’hauria d’evitar sempre que fos possible pel risc que comporta. S’ha inclòs el seu comentari dins de les contencions subjectades per tractar-se de la forma de treball en fase de servei.

· És precís tenir present que, durant un curt període de temps, els recalços han de fer front en solitari a les empentes del sòl i a les càrregues que provenen de l’edifici recalçat.

  • Durant la construcció dels batatges, per fases alternes, i el buidat definitiu del vas no es pot comptar amb la col·laboració

del sostre. Per aquesta raó la sabata s’ha de verificar a la bolcada. Les càrregues permanents de l’edifici ajuden a equilibrar les empentes de les terres.

Corones descendents

  • La construcció de corones descendents de batatges ancorats al sòl per protegir l’estabilitat dels vasos era, junt amb les barreres de pilons, un dels procediments emprats, a partir dels anys 40 per realitzar soterranis en zones urbanes. El gràfic mostra, en esquema, el procés d’execució programant de forma contínua en cada nivell d’excavació del vas en base a les operacions següents: _ Rebaix del vas fins el nivell inferior de la primera corona de batatges deixant, si és precís, bermes de terra. _ Retirada de les bermes en la longitud del front de seguretat establert. _ Ferrallat, encofrat i formigonat i curat dels batatges. _ Perforació, col·locació de tendons i injecció dels ancoratges. _ Habitualment es col·loquen un mínim de dos per batatge. _ Col·locació de plaques base, i tesat d’ancoratges. _ Repetir les operacions en la corona inferior prenent la precaució de confeccionar els batatges a trencajunts del precedent.
  • No és d’estranyar que es tracti d’un mètode pràcticament en desús. És, amb tot, un recurs a aplicar en casos, en els que cal prolongar un mur pantalla en un estrat rocós, en base a les informacions recollides de l’apartat estratigràfic de l’estudi geotècnic.
  • El procés de treball és el següent:
    • La pantalladora arriba fins la cota límit de les seves possibilitats d’extracció.
    • Abans de col·locar les gàbies d’armadura, en el fons de la excavació, es dipositen entre 30 i 40 cm de sorra. Les armadures penetren en la sorra.
    • Es procedeix al formigonat. Els extrems de les armadures del mur pantalla queden sense formigonar. Serviran d’esperes verticals a les armadures de batatge realitzat en fase descendent.
    • Un cop realitzat el buidat es procedeix a ancorar o a bulonar, si hi ha roca sana propera en la cara interior del mur pantalla, els batatges per evitar una ensulsiada durant

el buidat del batatge.

  • Emprant una excavadora, equipada amb martell trencador, s’obre el front del batatge amb marge suficient per a les esperes horitzontals.
  • El centre del mateix s’ha de disposar coincidint amb el junt entre dos panells del mur pantalla. S’aconsegueix així que, durant l’excavació, una part dels panells de pantalla afectats per la operació es mantingui recolzada sobre roca.
  • A continuació es col·loquen, prèvia neteja de la zona d’unió del mur pantalla, les armadures i l’encofrat. Aquest es fa, habitualment, amb panells de gran format.
  • El formigonat es pot realitzar per mitjà d’una tremuja, com en la fotografia. L’abocament es realitza a un nivell superior al de la unió.
  • La pressió hidrostàtica i el vibrat del formigó possibilita un bon contacte entre els panells del mur pantalla i el batatge.
  • De l’operació cal eliminar, per mitjà de picat amb pistolet, el sobrant de formigó ocasionat per la tremuja. En altres ocasions, per tal de fer front a la retracció del formigó, el formigonat del batatge es realitza en dues tongades.
  • En la primera es deixa el formigó entre 5 i 10 cm per sota del nivell de contacte. L’endemà, quan el formigó ha efectuat la retracció s’acaba reomplint manualment, el junt amb morter sense retracció.
  • Pel últim, quan el formigó ha assolit un mínim del 70 % de la resistència característica (entre tres i quatre dies) es procedeix a bulonar el batatge per tal d’assegurar la seva estabilitat.

Encofrats de mur

  • En la construcció de murs sota rasant ha tingut una gran incidència el desenvolupament dels encofrats.
    • En l’encofrat de murs, al igual que en la resta d’encofrats, cal qüestionar si es desitgen cares vistes, o no, per tal de triar les superfícies d’encofrat més rendibles i adequades a cada circumstància. També cal considerar els elements de seguretat i protecció individuals i col·lectives com a part integrant i indissoluble dels diferents sistemes.
    • El formigonat de murs sols comportar volums significatius de formigó. Els murs s’ompliran sempre per tongades horitzontals entre 50 i 70 cm d’alçada, fins el seu coronament per tal de garantir un correcte vibrat de tota la massa.
    • La llargada del encofrat i la discontinuïtat de l’armadura horitzontal, fins a 7,50 metres ó més de 7,50 metres és determinant en la quantia necessària en les armadures de retracció (vegis la taula 42.3.5. de la EHE-08). En dit article s’indica que si es disposen junts verticals de contracció a distàncies no superiors a 7,50 metres, amb la armadura horitzontal interrompuda, les quanties geomètriques horitzontals mínimes es poden reduir a la meitat a les especificades a la taula 42.3.5.
    • Sistema manual. Es tracta d’un procediment per encofrar murs a Construccions Arquitectòniques II Apunts: A. Portales dues cares amb elements manipulables per una sola persona. Les superfícies de l’encofrat són taulers d’encofrat dels emprats habitualment en la construcció de sostres de 197- 200 x 50 x 2,5 - 2,7 cm. Altres elements són uns tirants de platina d’acer i unes peces encarregades de enllaçar-los anomenades “corbates”.
    • Execució. Sobre les esperes de la fonamentació es procedirà a fixar els armats de les dues cares dels murs dotant-los dels separadors corresponents. Si és necessari s’estintolaran per garantir la seva verticalitat durant les operacions de muntatge de l’encofrat.
    • Com a base de partida per l’encofrat pròpiament dit, cal disposar uns taulons verticals clavats sobre el sòl distanciats dos metres i ben aplomats. Aquests serviran de directriu per a la col·locació dels taulers.

Ergonomia. Les peces d’enllaç entre panells es dissenyen de pes reduït i de forma que siguin de fàcil manipulació. La majoria de sistemes d’encofrat de grans panells estan preparats per ser emprats com a encofrats trepants, utilitzats com elements de suport...

Incorporació d’elements de seguretat. Per dur a terme, en les degudes condicions de seguretat, les operacions d’aferrallat, muntatge i formigonat.

Realització de corbes. La realització de corbes contínues és possible en diversos sistemes de grans panells en base a la utilització de costelles (habitualment bigues de fusta) enllaçades per les corretges que donen suport als panells. Dites corretges s’uneixen entre si de forma articulada generant la directriu corba prevista.

  • Sobre la superfície corba generada per corretges articulades bigues es fixa un tauler fenòlic de contraplacat. El seu gruix i grau de flexibilitat s’ha d’adaptar a la curvatura prevista.
  • El radi mínim recomanable per aquest tipus d’encofrat es situa al voltant dels 3,00 metres, si bé hi ha sistemes basats en els equips de grans panells que permeten realitzar radis de fins 1,00 metre. Radis menors precisen de motlles específics.
  • Cal considerar en fase d’elaboració del projecte executius l’increment de cost dels encofrats i de les operacions d’aferrallat derivades de la realització de corbes. Es pot arribar a duplicar el cost unitari d’aquestes operacions respecte al de les superfícies planes.

Productes desencofrants

  • Els productes desencofrants tenen com a funció bàsica evitar o disminuir l’adherència del formigó sobre la superfície encofrant. D’aquesta manera les operacions de desencofrar es realitzen amb major facilitat i menor esforç. Es perllonga, també, la vida útil dels encofrats.
    • Tradicionalment s’havien utilitzat com a productes desencofrants olis minerals derivats del petroli, entre ells gasoil. Aquests productes presenten una sèrie d’inconvenients com:
      • Irritabilitat si entren en contacte am la pell.
      • Despreniment de vapors tòxics.
      • Inflamables.
      • Contaminants del medi ambient. No són fàcilment biodegradables.

• Taques sobre la superfície del formigó.

  • Aquesta situació s’ha resolt emprant desencofrants de base vegetal (en angles VERA; Vegetable-oil based Realease Agents). Els VERA es produeixen a partir d’olis vegetals, obtinguts de la colza, de la soja o del gira-sol. Varen aparèixer al mercat al voltant del any 2000.
  • Aquests olis es poden aplicar modificats o purs sense barrejar amb aigua o bé barrejats amb aigua. En aquest darrer cas els VERAs es modifiquen químicament transformant-los en esters per facilitar la seva aplicació.
  • Els esters es presenten en estat líquid. Per el seu caire tensioactiu no iònic, són emulsionables. Faciliten, per tant, la interacció complexa amb altres fases líquides (agua o altres olis) a nivell molecular. Es forma un tercer estat estable, la emulsió, d’aspecte lletós, en la es que es produeix la dispersió homogènia d’un producte en l’altre. Aquest procés produeix un augment de la viscositat.

Per obtenir una bona qualitat de superfície, al formigonar, són determinants: el material de contacte de l’encofrat, la neteja i el desencofrant.

  • Els productes desencofrants realitzats amb VERAs acompleixen una sèrie interessant de requisits com:
    • No resulten corrosius ni agressius ni per els bastidors ni per les superfícies del encofrat.

• No deixen taques sobre el formigó.

• Resisteixen l’efecte d’una pluja moderada.

  • No desprenen ni vapors tòxics ni resulten agressius per els operaris en cas de contacte directe amb la pell.

• No són inflamables.

  • Són estables i de fàcil aplicació. Es poden aplicar amb rodet o a pistola.

Murs pantalla

  • Els murs pantalla constitueixen la tècnica més emprada per construir contencions sota rasant quan és precís construir dos o més soterranis. Consisteix en realitzar rases profundes, anomenades batatges, per mitjà de maquinària especial equipada amb culleres bivalves. Prèvia col·locació de les armadures en la rasa s’aboca el formigó per mitjà de tubs formigoners (tremies). El sòl actua com encofrat.
  • Les amplades dels batatges oscil·len, entre 2,00 i 3,00 metres en funció de les condicions d’estabilitat del sòl i la capacitat d’elevació de la maquinària d’excavació. Els gruixos habituals en construccions arquitectòniques són 45, 60 i, rarament, 80 cm. En obra pública s’utilitzen gruixos de fins 150 cm.
  • L’execució de murs pantalla ofereix, respecte els mètodes tradicionals, major versatilitat, economia, reducció de temps i seguretat durant l’execució dels treballs sota rasant.

· ELS murs pantalla es poden realitzar adossats a parets mitjaneres i en la proximitat d’estructures soterrànies. També es poden excavar per sota del nivell freàtic, emprant en la perforació llots bentonítics.

Prestacions exigibles als murs pantalla

  • Es detallen a continuació les prestacions que es poden exigir a la tècnica de construcció de murs pantalla, en base a:
    • El coneixement estratigràfic del sòl a travessar i els seus paràmetres geotècnics.

• Seguir els protocols de bona construcció.

  • En essència un mur pantalla ha d’oferir les prestacions següents:
    • Estabilitat i resistència estructural.
    • Estanquitat.
    • Bona qualitat de superfície.

• Verticalitat i alineació.

Barreres de pilons

  • Les barreres o pantalles de pilons són una interessant alternativa a la impossibilitat d’execució de murs pantalla en sòls sense cohesió i en roques toves o disgregades. Si bé el seu cost és del ordre d’un 50 % més elevat que el d’un mur pantalla, resulta substantivament avantatjós des del punt de vista tècnic i econòmic, respecte la realització una barrera o pantalla de micropilons.
  • Es construeixen situant els centres dels pilons a distàncies inferiors a dos diàmetres. La seva execució i comportament mecànic, amb les limitacions pròpies que imposa la secció circular, és similar a la dels murs pantalla.
  • També es poden realitzar pantalles de pilons a base de perforar, en l’espai entre dos pilons lleugerament inferior al diàmetre dels mateixos un tercer piló secant. La perforació del nou piló i el seu formigonat posterior ofereix unes prestacions, en quan a estanquitat, molt similars a les d’un murs pantalla. Per facilitar la perforació dels pilons entremitjos és precís aprofitar el període d’enduriment del formigó.